dilluns, 23 de desembre del 2013

MIRALCAMP 0 - 1 ANGULÀRIA

L'ANGULÀRIA CONTINUA EN RATXA

Mario A. Muñoz, la tècnica feta futbol.
Els d’Anglesola han sumat tres punts més en la seva visita a Miralcamp que, beneficiat per l’empat del Bellvis al camp del Palau, fa que conservem el tercer lloc, a un sol punt de la zona d’ascens.
            El Miralcamp, semblava a priori que era un equip bastant assequible, donada la posició que ocupa a la taula, però la victòria no ha estat gens fàcil.
            En la primera part l’Angulària podia haver deixat enllestit l’encontre, ja que ha disposat de quatre o cinc jugades clares en les que ja es cantava el gol, però per diversos motius, la pilota no ha volgut entrar; val a dir que la defensa local també hi posava de la seva part, neutralitzant el millor joc visitant i procurant mantindre la porta a zero.
            Les ocasions no aprofitades, a vegades es paguen cares, ja que en algun contracop, falta o rebot, et veus un gol en contra sense saber com, però si alguna ocasió han tingut els locals, l’ha resolt be el bloc defensiu, i en última instància el nostre porter Adria, allunyant el perill que en poques ocasions s’ha produït. Amb aquest resultat incert s’ha arribat al descans, sabedors de que al menys, un o dos gols podien figurar al nostre favor, però la realitat era que l’empat es mantenia i que quedava una segona part que s’havia d’aprofitar i evitar veure batuda la nostra porteria.
            La segona part, molt semblant a la primera, àdhuc una mica mes d’equilibri en el global del joc, feia que el Miralcamp arribés amb mes perill que a la primera, cosa que, en cert punt ens beneficiava, ja que podíem sortit contraatacant amb mes fluïdesa sense tants obstacles.
            Els atacs i les contres eren la constant durant quasi mig hora, però l’esperit guanyador dels anglesolins, s’ha anat imposant, ajudats per les noves incorporacions, que amb idèntica qualitat que els titulars, han sabut crear la forma de que, per fi, el resultat es decantés a favor de l’Angulària.
            Ha estat Abraham que al minut 73 aprofités un passi  entre línies i guanyés per velocitat a la defensa que, sol i amb tot l’avantatge, afusellés al porter, posant el 0-1 que donava tranquil·litat i feia justícia al joc global de tot el partit.
            Just és reconèixer que lo millor ha estat el resultat, i encara que els jugadors s’han entregat com sempre, les coses no sortien com ens tenen acostumats.
            A seguir lluitant i felicitar a tot el grup que, de la ma del tècnic “Txema”, ens fan passar una de les temporades mes brillants i engrescadores.
            En aquesta parada nadalenca, gaudim-la tots junts, a la vegada que el C.F. Angulària desitja a tots el seus seguidors, 
                                      
                    UN BON NADAL I MILLOR ANY 2014.


dilluns, 16 de desembre del 2013

ANGULÀRIA 3 - 1 PALAU D'ANGLESOLA

                                  VICTÒRIA ÈPICA DE L'ANGULÀRIA

Plantilla i junta actual temporada 2013-14 en la que hi manca Jordi Oliveres.
En la jornada  14 de Tercera Catalana, l’Angulària ha regalat als espectadors una  demostració de força i coratge que lligada al bon futbol, poques vegades es veuen en un partit, donades les circumstàncies i contratemps que s’hi han ajuntat
El partit, acompanyat d’una intensa boira cada vegada mes baixa i espessa, ha començat amb un lleuger domini del Palau, segon classificat del grup, que ha pressionat durant el primer quart d’hora, però a mesura que avançava el temps, les forces s’anaven igualant, fins al punt que al minut 20, en una falta indirecta a l’àrea del Palau, Abraham l’ha creuat al fons de la porteria.
A partir del 1-0 el joc estava equilibrat, fins que ha començat l’ infortuni per part de l’Angulària;  doncs al min. 33 l’àrbitre ha expulsat amb vermella directa un jugador de mig camp que es nota quant no hi és. No cal dir l’esforç que representa per la resta de jugadors cobrir una baixa. A tot això i amb alguna ocasió per banda, que no s’ha transformat, hem arribat al descans amb el mínim avantatge.
La segona part ha resultat ser d’infart, ja que s’hi ha sumat altres contratemps que feien preveure al mes optimista que aquest partit no es podia guanyar, ni tant sols empatar.
I és que al minut 52 el Palau és sancionat amb penal, que lamentablement no es transforma degut a una gran intervenció del porter Roca.
El Palau es creix i força una falta indirecta, molt semblant a la que l’Angulària ha marcat el gol.
En el transcurs del llançament, un jugador nostre es mou de la barrera i veu la segona targeta groga, que representa la segona expulsió. La falta es converteix en gol al minut 64.
Amb l’empat a un i amb nou jugadors fins al minut 90, qualsevol equip s’hagués vingut a baix, degut a la notable inferioritat numèrica i a la reconeguda qualitat del Palau, que és veia guanyador.
Però avui l’Angulària ha demostrat del que és capaç. Els nou jugadors s’han multiplicat  per dos, parapetats en camp propi, rebutjaven tots els atacs i perills contraris amb un coratge digne de menció honorifica, sense descuidar la possible ocasió per sortir al contracop.
Contracop que s’ha produït al minut 71, i que ha culminat Mamadou, al aprofitar un centre llarg que el porter no ha encertat a rebutjar i,que molt atent, l’ha empentat al fons de la porta.
Eufòria local que ha transcendit a la moral visitant, que s’ha vingut a baix acusant aquest gol que no entrava dins de la seva lògica.
Quedava dinou minuts mes l’afegit i encara havia possibilitats  de remuntar, ja que el setge, el numero i la major frescor, minvaven el gran esforç defensiu dels locals que feien mans i manegues per aguantar tot el que se’ls venia damunt, i mantenir la diferència, conscients del que els tres punts representaven.

I quant mes prop estaven d’aconseguir l’empat, un centre molt llarg de la defensa, va a parar als peus de Mario, que aprofitant el poc obstacle de la reraguarda avançada del Palau, es planta sol davant el porter Roca i picant la pilota al mes pur estil d’un professional, li fa passar per damunt, sense que res no pugues fer per evitar un gran gol que representava una agònica i molt treballada victòria d’uns jugadors que s’han buidat, tots ells, per brindar a l’afició un altra gran tarda de futbol. 

Era el minut 76 i, encara que el Palau ho ha provat, l’entrada d’homes de refresc, que s’han sumat a la gran feina defensiva per evitar un ensurt, han sabut  mantindre el resultat que ja no es mouria i així poder enfilar-nos al tercer lloc de la taula.

diumenge, 1 de desembre del 2013

TORÀ 2 - 2 ANGULÀRIA

L'ANGULÀRIA SEGUEIX SUMANT A DOMICILI

JORDI LLORDES, UN GRAN CARRILER PER BANDA ESQUERRA
En el tercer desplaçament consecutiu l’Angulària ha tret de Torà un valuós punt positiu. Set punts de nou possibles s’han aconseguit en les tres sortides, gesta que es pot qualificar de notable.
Aquest any el Torà, recent ascendit, disposa d’un equip molt competitiu i que, com a local, és molt difícil de batre, ja que tant sols ha perdut un partit.
Per aquest motiu l’empat el podem considerar molt meritori tal com ha anat l’encontre. Un partit que es podia guanyar, també perdre’l, i a la fi hem salvat un punt.
El major domini i control dels visitants era contrarestat, per la gran entrega i el anar a totes del Torà, que amb l’ajut d’una afició que els empenyia en tots els aspectes, es feia molt difícil arribar al àrea en condicions.
No obstant això, al minut 33 l’Angulària s’ha avançat al culminar una bona jugada de la davantera, i que Ibou,  de fort xut ha fet pujar el 0-1 al marcador. Un gran gol que buscàvem des del inici.
Però l’alegria ens ha durat poc, ja que dos minuts mes tard, en una mala entesa entre porter i defensa, Gené ho ha aprofitat per empatar el partit. Una pilota sense massa perill donava ales a un Torà que es veia capaç de capgirar el marcador, cosa que no s’ha produït gràcies a una bona defensa i un porter que ha tornat ha demostrar el perquè és un dels menys golejats. L’Angulària ha perdonat fins a tres ocasions clares en aquesta primera meitat que ens podia haver donat una certa tranquil·litat, però amb l’empat ha arribat la mitja part.
A la represa, el Torà ha trobat el que buscava. En un contracop molt ràpid, Torreguitart s’ha plantat davant un Adrià venut que res ha pogut fer encaixar el segon gol. Era el minut 52 i quedava temps per a tot.
A partir del gol, l’Angulària s’ha fet amo de totes les parcel·les del camp, tancant l’equip local a la seva àrea, i que l’única solució per frenar-nos, era la de fer faltes i les clàssiques pèrdues de temps que, encara que legals, perjudiquen al contrari, que veu com el rellotge corre massa ràpid. Una vintena de faltes i corners s’han comés en els quinze últims minuts, sense que es pogués traspassar aquell bosc d'onze jugadors emmurallats dins l'àrea.
Però la insistència i tenacitat de l’Angulària, altra vegada s’ha vist compensada en el minut 90, quan en una internada per banda esquerra i encarant porteria, el nostre davanter ha estat objecte d’un clar penal que cap jugador ha protestat, a excepció del públic, es clar.
La pena màxima l’ha transformat en gol magistral el nostre davanter Vicente.
Aquest empat, si mes no, crec que fa justícia a l’esforç que tot el nostre equip ha fet davant un rival complicat i amb el plus afegit d’adaptar-se a un camp de terra.                        

diumenge, 24 de novembre del 2013

ARBECA 2 - 3 ANGULÀRIA

                                      NOVA VICTÒRIA A DOMICILI


RONAL HURTADO, UN BON FITXATGE TOT TERRENY.
Sense fer un dels millors partits de la temporada, l’Angulària ha fet lo suficient i necessari  per merèixer  la victòria i endur-se els tres punts cap a casa. La segona consecutiva  a domicili.
L’Arbeca  no ho ha posar fàcil, ja que venia d’un altra derrota el diumenge passat a casa contra el Termens.
El partit s’ha posat costa amunt ben aviat, pel fet de que al minut quatre de joc, l’Arbeca s’avançava per mitjà del primer penal  a favor seu, (i dic el primer per que els dos gols marcats, han estat fets des dels onze metres), a conseqüència  d'anar la pilota a la ma i que, segons l’àrbitre,  de forma intencionada. Avui el col·legiat ha tingut la capacitat d’encendre els ànims i guanyar-se la reprovació dels dos equips i de les dos aficions en les seves decisions, la majoria equivocades. Hem guanyat, però en vull deixar palesa de la seva nefasta actuació.
L’Angulària ha buscat l’empat durant tot el primer temps, tenint ocasions per fer-ho però amb l’Arbeca ben replegat, no s’acabava de tenir la sort suficient per que la pilota entrés i no fos el pal que, en dos ocasions ha impedit anar al descans, al menys, amb un empat.
Tot això a favor de vent, que a vegades et perjudica.
A la represa i amb l’aire en contra, s’han marcat els quatre gols, tres dels quals a favor nostre i que ha significat la victòria.
Amb quatre canvis quasi alhora, l’Angulària s’ha transformat positivament, i amb el joc mes igualat i directe s’han aprofitat  les ocasions que en la primera part se’ns negaven.
Així doncs, al minut 69 el nostre capità Vidal, des de uns trenta metres i veient el porter un pel avançat, l’ha tirat molt ben col·locada fora de l’abast del porter local. Un gran gol que significava l’empat i una injecció de moral i força per remuntar un partit que es podia guanyar.
Deu minuts mes tard era Vicente que decantava la balança a favor, ja que en una tarda inspirada ha marcat els dos gols, aprofitant passis interiors que no ha desaprofitat i que, a la fi, han representat els tres punts.
Abans però, i amb el 1-2 favorable, l’Arbeca s’ha vist afavorit amb el segon penal que tampoc ha fallat Claret, avui golejador per part de l’Arbeca.
Era el minut 86 i l’empat a dos no corresponia a la realitat, fet que produïa una certa decepció a la parròquia anglesolina, que esperava una mena de miracle en el poc temps que restava.

I la fe en la victòria que hi han posat els jugadors i seguidors, ha donat el seu fruit, ja que al minut 90, tal com avançava, en una jugada iniciada des de la defensa, Vicente s’ha tornat ha plantar davant el porter local i ha marcat el gol de la victòria, fent embogir als fidels seguidors, que no fallen en cap desplaçament.

diumenge, 17 de novembre del 2013

VERDÚ 0 - 2 ANGULÀRIA

EL DERBI PER L'ANGULÀRIA 

Toni Clares, un gran fitxatge amb arrels anglesolines.
En una mala tarda per la pràctica del futbol, el Verdú i l’Angulària han jugat el partit corresponent a la jornada 11 del Campionat de 3ª Catalana. 
De sempre, aquest derbi te un especial interès per la rivalitat existent entre les dues aficions que recorden aquelles marcades confrontacions de mitjans del segle passat, però darrerament ja no és lo mateix, ara es disputa normalment, tal com ha de ser, amb esportivitat i bon rotllo, guanyar el partit el que mes s’ho mereixi o mes sort tingui, reconeixent els mèrits d’un i altre i acceptant la derrota si s’escau. 
 És el que ha passat avui a Verdú. L’Angulària n’ha tingut prou en la primera meitat per sentenciar gairebé el partit; dos gols als minuts 20 i 42, el primer de penal transformat per Ospina i el segon, fantàstic, en jugada personal de Gual, el qual s’ha guanyat la ovació del públic assistent, inclòs jo he vist aplaudir aficionats locals, detall que posa de manifest lo esmentat mes amunt. Chapeau per a tots ells.
 La segona part, s’ha jugat majorment al centre del camp, cada vegada mes enfangat, però era l’Angulària el que portava el pes del partit, gaudint de moltes mes oportunitats que la primera per ampliar el marcador, encara que el Verdú també s’esforçava per arribar i posar en perill la porteria d’Adrià, que en dues ocasions ha salvat dos gols que ja es cantaven. I es que el nostre porter, en tot lo que va de temporada, es troba en un gran moment de forma. 
En tota la segona part, la pluja ha estat la protagonista, deslluint l’esforç i voluntat que els dos equips hi posaven per poder brindar un millor espectacle.
 Destacar les bones maneres tant tècniques com esportives dels dos conjunts que han fet el que el mal temps els ha premés.
 Lo millor, el resultat, que ens permet conservar un cinquè lloc molt digne a la taula, sense oblidar el regal que ens ha brindat el nostre davanter Gerard Gual, en la consecució del seu gol.

dilluns, 11 de novembre del 2013

ANGULÀRIA 1 - 1 TARREGA

JUST REPARTIMENT DE PUNTS
Josep Mª Giné "Txema", entrenador i "culpable" del bon inici de temporada.

En una tarda marcada pel fort vent, i en presència de nombrosos aficionats dels dos clubs, l’Angulària i el Tarrega B han disputat la jornada 10 del campionat de 3ª catalana.
Un partit d’aquells que fan afició entre dos pobles veïns i que no ha defraudat a ningú, ja que s’ha vist un dels millors encontres en lo que va de tempo9rada.
Des del primer moment els dos conjunts s’han empleat a fons en busca  d’una victòria  necessària pels dos, i ha estat l’Angulària que, en el primer temps i afavorit pel vent, ha disposat de nombroses ocasions per avançar-se al marcador i fins i tot per sentenciar el match, però entre les bones intervencions del porter Pont i, en altres, el poc encert dels davanters que ho provaven però els mancaven aquella mica de fortuna per encarar be, hem arribat al descans amb un immerescut empat a zero.
A la segona part, el joc i el domini s’han anivellat, i les ocasions s’alternaven en ambdues porteries, però ha estat el Tàrrega que aprofitant una jugada desafortunada de la defensa, s’ha trobat davant del porter que, malgrat la seva bona intervenció, la pilota ha tocat al pal i ha entrat. Era el minut 52 i el seu autor Robinat.
L’Angulària no s’ha rendit i ha posat setge a la porteria visitant per, si mes no, empatar el partit o remuntar, però la organitzada defensa visitant era un mur molt difícil de salvar.
El Tàrrega ha pogut aguantar fins al minut 84, ja que en una internada pel centre de la defensa, l’àrbitre ha assenyalat falta dins l’àrea sobre el nostre davanter, amb el corresponent penal, que transformat per Vicente establia l’empat que ja seria definitiu.
Pena màxima que ha estat molt protestada pels targarins, al considerar que la infracció s’havia fet fora de l’àrea.

Destacar que avui s’ha vist un gran partit entre dos bons equips que s’han dedicat ha jugar a futbol amb noblesa i esportivitat, i que sospesant globalment  les dues parts, l’empat es pot considerar el resultat mes just pels dos conjunts.

diumenge, 3 de novembre del 2013

BELLCAIRENC 2 - 1 ANGULÀRIA

L'ANGULÀRIA CAU EN L'ÙLTIM SUSPIR
Dani Vera un gran revulsiu per l'equip

En partit corresponent a la novena jornada de lliga, l’Angulària s’ha deixat els punts a Bellcaire.
Hem viscut un encontre vibrant jugat de tu a tu entre el tercer i quart classificat, i que ven be es podia decantar per un costat o altre, vistes les oportunitats i el joc desplegat pels dos conjunts, encara que l’empat hauria estat el resultat mes just.
Durant tota la segona part l’Angulària ha jugat en inferioritat numèrica, degut a una expulsió molt rigorosa per dues targetes grogues que ha vist Toni Clares.
Una llàstima, però a la vegada un impuls per esperonar encara mes a l’equip per que aquest desavantatge no es notés, fent mèrits suficients per no perdre aquest partit, ja que el gol que ens derrotava ha arribat gairebé en temps de descompte.
Avui l’Angulària s’ha buidat davant un equip punter com és el Bellcairenc, al que ha posat en dificultats fins al xiulet final.
El primer gol local ha vingut ha conseqüència d’un penal assenyalat al minut 12 i transformat pel veterà Juanjo Tenorio.
L’empat a un s’ha fet esperar fins al minut 37, mitjançant el llançament d’una falta molt llunyana  que, Oliveres amb la seva destresa habitual l’ha col·locat molt ajustada al pal llarg, fent que rebotés al porter, i l’introduïes en pròpia porta. Era la igualtat que reflectia  el que es veia damunt del terreny de joc; però minuts mes tard es produïa l’expulsió.  
A la segona part el Bellcairenc s’ha vist sorprès per un Angulària que no s’arrugà i que donava la sensació que, amb deu jugadors, era capaç de guanyar el partit, doncs ocasions ha tingut per sentenciar àdhuc el rebuig d’un pal, i altres jugades de perill. Els locals també han tingut les seves que no han aprofitat.
Però quant ja es donava per fet que esgarraparíem un puntet, pràcticament amb el temps esgotat, un centre molt passat, l’ha rematat de volea Lamin, que res ha pogut fer el nostre bon porter Adrià. Un gol d’aquells que fan mal, tan a l’afició com a tot l’equip que ha vist per terra tot l’esforç posat en un partit que no es mereixia perdre.