VERDÚ 1 - 7 ANGULÀRIA

GOLEJADA DEL CAMPIÓ

En l’últim partit de la temporada, l’Angulària va golejar al cuer Verdú, amb gols de tota mena. 

No va tenir pietat del rival i malgrat ja tenir el campionat assolit tres jornades abans, va desplegar un joc vistós i mol seriós, que va fer la delícia dels aficionats desplaçats a Verdú.

Celebració del primer gol.

Tot i no haver-hi res en joc, els dos equips van competit al seu nivell, i va ser el Verdú qui va obrir el marcador al minut 8, en una bona jugada que va culminar Mohamed Douz.

La veritat que el Verdú va plantar cara i va aguantar fins que les forces van poder, però a mesura que passaven els minuts, l’Angulàra, més preparat físicament, anava imposant el seu domini i joc. Així, al minut 24, Oscar s’estrenava amb el primer dels quatre gols que el proclamarien pitxitxi de la categoria, superant per un al seu competidor Reig de l’Oliana.

Pilota disputada, quan encara estaven frescos.

Quatre minuts després, al 28, Dalghi convertiria en gol la millor jugada de la tarda, portada a terme per Selva, que es va desfer de cinc contraris, i la posà en safata als peus del davanter anglesolí. Era el 1-2 i començava la remuntada de lo que seria una segona part dominada clarament per l’Angulària, amb cinc gols de diversa factura.

El tercer dels anglesolins, i segon de Oscar, va vindre precedit d’una internada per banda dreta de Manel, que la va centrar passada, i Oscar, sobre la marxa, l’engaltà  dins al minut 51.

L’1 a 4, al minut 60, el transformà també Oscar, amb un llançament de penal, comés sobre ell mateix.

Llençament i tercer gol de Oscar. 1-4

Al minut 72, i en ple domini visitant, el Verdú fou castigat amb falta directa; Oscar volia fer el quart per proclamar-se màxim golejador. I no va fallar; superant la tanca verdunina, feia pujar l’1-5 al marcador, i s’enfilava al cap d’amunt de la taula golejadora.

L’objectiu estava complet, i amb un detall que l’honra, demanà al canvi al mister Jordi Oliveres, perquè entrés un company que no disposa de tants minuts.

Quart gol de Oscar, i objectiu lograt. Pitxitxi.

El sisè per l’Angularia arribà al minut 75 en una jugada desgraciada del Verdú, que Moussa Cissé, amb l’intent de rebutjar una pilota, l’introduí en pròpia porta.

I per arrodonir la golejada, al minut 82, Ivan Marin en jugada individual, s’escorà per banda dreta i  sense massa angle de tir i de fort xut, envià la pilota pel mateix escaire de la porteria defensada per Albert. Un gran gol.

Juanca, el porter menys golejat del grup 14 de 3ª Catalana.

I parlant de porters, destacar la gran temporada que ha fet el nostre Juanca; ha jugat tots els partits i s’ha guanyat el títol honorífic de porter menys golejat del grup 14 de Tercera Catalana. Enhorabona als dos.

Felicitacions als campions. Tant sols faltava el manteig al mister.

Com a conseqüència del títol aconseguit, diumenge vinent jugarem el primer partit de la Copa Catalunya Amateur, contra l’Escola de Futbol Tremp, al seu camp, al haver quedat campió de Quarta Catalana.

Esperem passar la eliminatòria i continuar fins on siguem capaços d’arribar.

Oscar Ximenez, (Xime), el protagonista de la jornada, 4 gols i PITXITXI.

VERDÚ: Martinez, Cisse, Rosselló, Gueye, Diakité, Douz, Roumani, Diarra, Rachid, (Peralta),  Lamine, Xuriguera, (Gabriel).

ANGULÀRIA: Juanca, Mimit, Ospina, Manel, Baiget, Oscar, (Riky),  Selva, Dalghi, (Marin),  Segués, (Segués),  Gallart, Abdoulaye, (Pau).

GOLS: 1-0, min. 8, Douz; 1-1, min. 24, Oscar; 1-2, min. 28, Dalghi; 1-3, min. 51, Oscar, 1-4, min. 60, Oscar, (p), 1-5, min, 72, Oscar; 1-6, min. 75, Cisse p.p.; 1-7, min. 82, Marin.

ARBITRE: Carlos Lavega, be.

BELLPUIG 4 - 2 ANGULÀRIA

UNA DERROTA QUE NO FA MAL

En la penúltima jornada del campionat de Tercera Catalana, el Bellpuig ens ha guanyat el partit que li convenia, per assegurar-se, a falta d’un encontre,  el segon lloc a la taula i disputar la promoció d’ascens a segona.

Per part de l’Angulària, que ja tenia conquerit el títol de campió en la jornada anterior, es va presentar amb nombroses baixes, que van coincidir per diferents causes justificades. D’això se’n va veure beneficiat el Bellpuig, i no ho desaprofità.

Passadis del Bellpuig al campió. Un detall per agraïr.

Vagi per davant que el quedar subcampió no ha estat per casualitat; te bons jugadors que formen un gran equip, i han fet molt bona temporada. Tinguem present que la passada campanya, ja militava a segona, de la qual va descendir, i que vol recuperar.

L’Angulària, tot i tenir absències importants, s’agafà el partit molt seriosament, sense cap tipus de relaxació ni ganes de regalar res, però el Bellpuig s’imposà molt ràpidament, i a la mitja part ja perdíem per 3-0.

El Delegat Sr. Jordi Terés fa entrega d'una placa al president del Bellpuig.

Semblava que ja estava tot decidit, però a la segona part l’Angulària retallà diferències, fins posar-se amb un 3-2 perillós que feia trontollar una victòria tan necessària. El Bellpuig no les tenia totes, però quedava molt pocs minuts.

Pocs minuts que foren suficients perquè, en un contracop, i aprofitant l’avançament de línies dels visitants,  la parròquia bellpuigenca respirés tranquil·la al aconseguir el quart gol que deixava el partit sentenciat. L’Angulària no es va rendir fins el xiulet final.

Jugada de perill, amb rematada de cap de Oscar.

El primer gol local fou molt matiner, ja que en la primera pilota que arribà a porta, al minut 2, la transformà en gol Canela, al rematar de cap una falta llençada al vèrtex de l’àrea dreta.

En plena eufòria, al minut 13, vingué el segon, al disparar ras i creuat Huguet, fora l’abast de Juanca.

Ivan Marin, desfent-se de contraris i encarant porta.

El Bellpuig, segur de les seues forces, continuà pressionant fins que al minut 42, novament Huguet, feia pujar el 3-0 al lluminós, recent estrenat.

A la represa, com he dit, l’Angulària es feu amo de la pilota, i acorralà el Bellpuig al seu camp, procurant escurçar diferències; volien impedir sortir golejats.

Moment en que Oscar clava el primer penal.

En una de les arribades, Edgar entrà dins l’àrea, i fou frenat en falta, que el col·legiat castigà amb el corresponent penal, que llençat per Oscar al minut 67, posava el 3-1 al marcador.

En ple domini visitant, i amb una internada semblant per banda esquerra, de nou la defensa, no tingué mes remei que parar-lo amb falta, encara més clara, que l’anterior. Segon penal que xutà Oscar, el porter el va rebutjar en primera instància, però el mateix Oscar el rematà al fons de porteria.

Penal rebutjat pel porter, però  Oscar de nou,  remata el segon gol.

El 3-2 al minut 86, provocà certa incertesa damunt el camp, curta, ja que al minut 87, amb tots els efectius visitants avançats en busca de l’empat, el Bellpuig aprofità una contra i Casals marcà el definitiu 4-2 que tancava un partit amb una victòria que els locals necessitaven i que a l’Angulària no li feia cap mal.

Agraïr el passadís de rigor que els jugadors del Bellpuig feren al campió Angulària

Equip que es va entrontar al Bellpuig.

BELLPUIG: Eric, Llobera, Casals, Salla, Camara, (Garcia),  Huguet, (Lekfif),  Moulal, Queral, Canela, Lefter, Guim, (Vilalta).

ANGULÀRIA: Juanca, Toldrà, Riba, (Mamadou),  Mimit, Ospina, Manel, Oscar, Marin, Riky, (Segués),  Abdoulaye, Gallart.

GOLS; 1-0, min. 2, Canela; 2-0, min. 13, Huguet; 3-0, min. 42, Huguet; 3-1, min. 67, Oscar; 3-2, min. 86, Oscar; 4-2, min. 87, Casals.

ARBITRE: Alberto Puscasu, be.

LA SEU D'URGELL 1 - 2 ANGULÀRIA

VICTÒRIA DE PRESTIGI

El partit corresponent a la jornada 32 de Tercera Catalana jugat al camp de la Seu, va resultar ser el millor i més complet de tota la temporada en camp contrari.

Ja no pel resultat i la victòria, que també, sino de la manera en que es va produir.

La Seu, que ocupava la tercera posició a la taula, tenia opcions de quedar segon i jugar la promoció. Aquest va ser, crec,  un dels factors de la derrota, ja que la pressió i l’obligació de guanyar els pesava tant, que les coses no els van sortir com haurien volgut. Tot i jugar un partit acceptable, les idees, els reflexes i la precipitació, no responien a l’ànsia forçada d’endur-se els tres punts.

Baiget i Manel, calentant en solitari.

No havia perdut cap partit a casa, i volia mantenir el rècord; una altra pressió afegida que el va perjudicar.

Per altra banda, l’altre factor decisiu, va ser que l’Angulària ja es presentava com a campió. No tenia res a perdre, ni estava sota cap mena de pressió; aquesta tranquil·litat va fer que els homes de Jordi Oliveres, a qui cal felicitar per la gran temporada i títol aconseguit, saltessin al camp amb l’única intenció de fer un bon futbol, gaudir jugant, i demostrar que el campionat no ha sigut fruit de la casualitat.

Passadís al campió. Tot un honor.

Sense cap tipus de relaxació afrontaven un dels partits més complicats de la temporada, sabien del potencial de La Seu, però també volien deixar palesa de la seua professionalitat i honradesa; competint com ho han fet durant tots els partits, i no donant cap mena de concessió al contrari.

Saltaren al camp enmig del passadís que molt esportivament formaren els jugadors del La Seu, amb la corresponent felicitació pels campions; bonic detall que des d’aquestes ratlles, l’afició, jugadors i Junta, agraeix.

Les dos formacions, en unes instalacions magnífiques.

La Seu sortí decidida i amb ganes d’enllestir aviat l’encontre, doncs al minut 15, en un ràpid contracop, i amb certs dubtes de si es trobava o no en fora de joc, Mairal marcà el primer gol per La Seu.

L’Angulària, sense posar-se nerviós, poc a poc, anava apropiant-se del domini de la pilota, arribant amb perill i amb opcions de marcar fins a tres vegades, però el porter evitava l’empat en sengles intervencions.

Al minut 25 es lesionà Roger Riba, que fou substituït per Baiget; un davanter enlloc d’un defensa, per donar més empenta a l’atac,  reestructurant tanmateix  la cobertura.

Els d’Anglesola l’anaven tocant, fen jugades per les bandes i portant de corcoll la defensa, que començava a dubtar de les seues possibilitats. Com més avançaven els minuts, major era el domini visitant.

Manel subtituint a Xavi Segués, supervisat pel mister.

I l’empat arribà al minut 44, quan ja  confiaven anar al descans amb avantatge. Que t’igualin a manca d’un minut, és un cop psicològic que fa mal i s’acusa, vulguis o no.

Fou en una de tantes internades per banda, en aquesta ocasió per l’esquerra i a càrrec de Baiget, que la centrà molt atraçada  perquè Fran Selva, sobre la marxa,  empalmés un xut impressionant, que es colà pel mateix escaire dret de la porteria defensada per Escolà. Un golàs digne de categories superiors, impossible d’aturar.

Celebració del gol de la victòria, obra de Manel.

A la represa, el bon joc de l’Angulària encara es multiplicà. Va ser, sino la millor, una de les mes brillants del campionat. Jugant al primer toc, parets i triangulacions de gran qualitat, feien que els rivals de La Seu, impotents, correguessin darrere la pilota, sense control. Era clar que els nostres gaudien d’allò més, jugant al futbol.

I en un altre minut clau, al 89, la superioritat va tindre premi  i la justícia feu acte de presència.

Els jugadors, ara si, relaxats i satisfets de la feina ben feta.

En el darrer corner favorable als nostres colors, Baiget, de nou, el centrà molt passat, superant als centrals, i anant a para al cap de Manel, que l’impulsà molt fort al costat contrari del porter. També un gol difícil d’aturar que donava els tres punts als Anglesolins.  

Sentint els comentaris finals del nombrós públic urgellenc, van acceptar la derrota tot dient “avui hem vist al campió”.

Mantenim la diferència de deu punts per damunt del segon classificat, el Bellpuig, al qual visitarem en la propera jornada.

Els pares del Pau Teixé, fidels seguidors, que no fallen enlloc.

LA SEU D'URGELL: Escolà, Alart, (Rodelas),  Sort, (Rodriguez),  Peña, Rivero, Grau, Colell, Mairal, (Cobo),  Aleix, Castillejo, Obiols, (Ticó).

ANGULÀRIA : Juanca, Toldrà, Riba, (Baiget). Mimit, Ospina, Oscar, Selva, Pau, Dalghi, Segués, (Manel),  Edgar.

Gols: 1-0, min. 15, Aleix; 1-1, min. 44, Selva; 1-2, min. 89, Manel.

ARBITRE: Zaballos Sauri, be.

ANGULÀRIA 2 - 0 BELLCAIRENC

L’ANGULÀRIA, CAMPIÓ

L’Angulària no va fallar, i a falta de tres jornades per acabar el campionat, es va proclamar campió del Grup 14 de Tercera Catalana, al vèncer al Bellcairenc per  dos gols a zero.

Una mica de soparet, amb alegria, parlaments i la companyia de Santi..

Li faltaven tres punts; i els va aconseguir en la primera de les quatre jornades que disposava per fer-ho.

Angulària TV, amb el Marc al cap d'amunt.

D’aquesta manera, els homes de Jordi Oliveres assoleixen el títol de campions en una de les temporades mes brillants, des de que es reinicià el futbol a Anglesola, l’any 2007. Amb uns números espectaculars i en uns partits excel·lents, aquest equip ha estat capaç de sumar fins ara, 73 punts, no encaixar cap derrota a casa, perdre tant sols quatre partits, ser el màxim golejador i el menys golejat.  

Amb aquest bagatge, han fet mèrits per guanyar-se l’enyorat primer lloc i passar molt dignament a la història del club, com una de les millors campanyes portades a terme.

Tots a punt, convençuts de la victòria.

Tot i guanyar, el Bellcairenc no ens posà les coses gens fàcils, al jugar-s’hi la possibilitat de permanència o perdre la categoria. Van venir disposats a xafar-nos la festa, i quasi ho aconsegueixen.

El Bellcairenc recordava que al seu camp, no vam poder guanyar, solament  empatar justet. Volien com a mínim puntuar, per sortit de la zona de perill ; i com dic, no donaven cap mena de facilitat. La prova és que en tota la primera meitat, van mantenir la porta a zero. Això si,  dos pals i la gran actuació del porter, van evitar anar al descans amb algun gol a favor.

Selva controlant, amb Oscar desmarcant-se.

Tot i fen un gran joc i  portant el pes del partit, el marcador no es bellugava, i la incertesa volava per damunt dels prop de tres-cents aficionats que ens hi vam aplegar; gent dels dos pobles i rodalies que no es volien perdre un encontre que prometia ser apassionant. I els dos equips no van defraudar, la veritat. Però quedava tant sols mitja part, i quant la pilota no vol entrar, pot passar de tot.    

Corner que remata Edgar per damunt del travesser.

A la represa, ben aviat ja vam respirar amb certa confiança. Al minut 52, Oscar va marxar del seu marcador i encarava porta, però davant del perill imminent de gol, el mateix defensor, impotent, l’agafà per la samarreta dins de l’àrea, i l’àrbitre no va dubtar en assenyalar el penal clar, que tothom va veure.

El mateix Oscar, pitxitxi de l’equip, s’encarregà de transformar-lo en un tir fort i creuat, on el porter ni es bellugà; tot seguit recollia la pilota de dins porteria, i el 1-0 penjava al marcador. 

Pau, avançant de carriler amb tot l'avantatge.

La mala sort de la primera s’havia capgirat.

El Bellcairenc no abaixà els braços i posava una mica més d’emoció al partit, en base a la força física (no duresa), dels seus homes. Pressionava al davant i feu intervenir al nostre porter en dos o tres ocasions sense conseqüència; res més.

GOOOOOOL, Oscar no va fallar, i la pilota ja es dins.Imparable!!!!!

No van tenir gaire temps de reacció, ja que vuit minuts mes tard, al 60, una gran jugada per banda dreta, feu que Manel la centrés al punt de penal, perquè  Marin la pentinés i la posés al cap de Oscar, que sobre la marxa, la clavà sense remissió al fons de la xarxa.

Aquí va acabar el periple del Bellcairenc; ja van entendre que era molt difícil endur-se algo positiu d’Anglesola, encara que ho van intentar, però s’estaven enfrontant a la defensa menys golejada del grup, que frenava tot el que venia.

Partit acabat i euforia per assolir el Campionat.

L’Angulària, encara va disposar de tres ocasions mes, que no van entrar de miracle.

L’àrbitre, molt encertat durant tot l’encontre, xiulà la fi del partit, amb la corresponent alegria i celebració damunt la gespa de jugadors, tècnics, junta i tota l’afició anglesolina. Una comunió conjunta que posa fi a lo que ha estat una grandíssima temporada. ENHORABONA A TOTS.

Celebració conjunta amb jugadors, técnics, junta i afició.

ANGULÀRIA: Juanca, Toldrà, Ospina, Baiget, Oscar, Selva, Martin, Pau, (Bachir),  Dalghi, (Manel),  Segués, (Marin),  Edgar.

BELLCAIRENC: Marcel, Fontanet, (Capusan),  Garcia, (Diaz),  Perez, Diambang, Bergé, Guix, Ciobanu, (Gabriel),  Daffeh, Arnau, (Javier), Font.

GOLS: 1-0, min. 52, Oscar; 2-0, min. 60, Oscar.

ARBITRE: Leon Robles, be.