dilluns, 30 de març del 2015

ALCOLETGE 1 - 0 ANGULÀRIA


L’ANGULÀRIA S’ENCALLA




En partit corresponent a la jornada 26 de Segona Catalana, els anglesolins, han perdut la oportunitat de puntuar al camp de l’Alcoletge, equip revelació de la present temporada; en un partit molt igualat que ha resolt per la mínima el veterà Jesus Rey, el màxim golejador del grup, i que no necessita gran cosa per donar la victòria als seus. Un jugador amb instint innat per batre la porteria contrària al mínim descuit. La nostra defensa, sabedora de les seves qualitats, l’ha sabut neutralitzar la major part dels minuts, ja que tant sols s’ha pogut escapolir en dos ocasions, però ja n’ha tingut prou; al minut 33  s’ha fet amb la pilota i escorant-se per banda esquerra i sense massa angle de tir l’ha creuat fora l’abast del porter.
A la represa, ha tingut la segona i última oportunitat, que no ha pujat al marcador gràcies a la bona actuació del nostre porter Adria, que ha refusat per partida doble dos xuts enverinats molt difícils d’aturar.
Dos ocasions, un gol de autèntic davanter centre i tres punts que es queden a Alcoletge; és el resum d’aquest partit en que l’Angulària ha plantat cara, sense sentir-se inferior en cap moment i creant ocasions de perill que en els últims metres no s’han aprofitat. Aquesta és la nota que tenim pendent d’aprovar, la d’acabar definint les nombroses jugades que es creen, i ja se sap que si no es fan gols, costa molt de puntuar, i mes en camp contrari.
Encara que no pretenc que serveixi d’excusa, és de justícia remarcar que ens mancava cinc jugadors a causa de lesions i algun sancionat, cosa que ha dificultat fer els canvis necessaris, com per redreçar posicions i donar aire fresc al conjunt.
Los aficionats que ens hi hem desplaçat, hem agraït l’esforç dels tretze jugadors que hi han intervingut.
El proper partit, tercer desplaçament consecutiu, és ni mes ni menys que al camp del líder Alpicat, un difícil escull sens dubte, però esperem que, aprofitant aquesta parada Pasqual, recuperem bona part dels efectius que avui no teníem i, fem la proesa d’arrancar algun puntet que ens aniria d’allò mes bé, ja que encara que no hem perdut cap posició a la taula, ens trobem en zona delicada i que fora bo ens en sortíssim.

Malgrat tot, BONA PASQUA A TOTHOM.

dilluns, 23 de març del 2015

TREMP 0 - 0 ANGULÀRIA


SUMAR A FORA SEMPRE ÉS POSITIU

Com dic, puntuar a domicili sempre és important, però avui els aficionats de sempre, que ens hi hem desplaçat, hem marxat del Pedra Santa de Tremp amb la sensació d’haver-hi deixat dos punts. Aquest partit es podia guanyar.
Ha estat un partit estrany i atípic on s’ha vist de tot menys gols. Començant per la lesió important del nostre defensa Viladrich, i passant per un reguitzell de targetes de tots colors, dos vermelles pels locals i una pel nostre Abraham que perdrem diumenge vinent a Alcoletge, juntament amb Sergi Sans que ha vist la cinquena groga. Incidents de la banqueta local contra la tripleta arbitral durant el partit i al acabar, exemple que han seguit un grup d’aficionats quant es retiraven als vestidors.
En definitiva, una demostració de lo que mai ha de ser un partit de futbol.
El matx en si no passarà a l’historia per la seva brillantor; un duel molt travat, amb poc futbol i avorrit, destacant les defenses que s’imposaven als pocs perills que es creaven, i les poques ocasions que hem disposat, les hem malbaratat. No recordo que s’hagin xutat tres tirs entre el tres pals.
S’ha fet el típic partit de camp contrari, assegurant molt be el darrere, però sense tindre l’ambició d’equip guanyador, oblidant que és un equip per sota nostre i que forçant una mica mes, els tres punts podien viatjar a Anglesola; i aleshores sí que els despenjàvem notablement. Per això subratllo que hem tornat amb un regust agredolç i que ens hi hem deixat dos punts.
Però bé, com també dic, sumar és sempre satisfactori, i si és a domicili molt millor, però hem de tenir present que tenim dos partits seguits lluny de casa, i que són de reconeguda vàlua; l’Alcoletge, equip revelació de la present temporada i l’Alpicat que lidera la categoria amb gran solvència. No seran gens fàcils, però els encontres s’han de jugar i posant-hi tot el que cal, pot ser que salti alguna sorpresa.
De nou estem en zona que crema, donat que dos rivals molt directes com són l'Agramunt i l’Organyà que sobrepassàvem, han guanyats els seus respectius partits, i ens han situat de nou en el quinzé lloc.

A recuperar efectius i l’ànim suficient, com per competir dignament aquestes dos properes proves de foc.

diumenge, 22 de març del 2015

UNA RELIQUIA DE L' ANGULÀRIA F.C.

Ramon Oromí Boleda, un dels fundadors i primers jugadors del ANGULÀRIA F.C.
Aqui podeu veure una autèntica joia. Una llicència de l'Any 1923 que amb molta cura ha guardat el fill del jugador RAMON OROMI MULET, document que demostra que, com a mínim, aquest any ja hi havia futbol federat a Anglesola. S'està esbrinant la data exacta de la seva fundació, que es dedueix que seria entre els anys 1919 - 1922.
Ens plau molt poder-la mostrar. Moltes gràcies al Ramon per haver-la cedit.

dilluns, 16 de març del 2015

ANGULÀRIA 2 - 0 AGRAMUNT


L’ANGULÀRIA REMUNTA POSICIONS


En la 24ª jornada de Segona Catalana, l’Angulària ha vençut amb tota justícia a l’Agramunt, equip situat per damunt nostre i al que ara el superem a la taula, empatat a punts, però amb el resultat particular al nostre favor.
Amb aquesta victòria també hem avançat  l’Organya que ha perdut a casa davant l’Alpicat.  La qual cosa significa que, de moment, hem sortit clarament de la delicada zona de descens. És cosa de mantenir i millorar, si cap.
A priori, és preveia un partit molt igualat i disputat; i la primera part no ens donava pas la raó, una part ensopida, amb poques ocasions pels dos equips; ens teníem respecte mútuament i fèiem bona la dita de que la por guarda la vinya.
El pas pels vestidors i les possibles indicacions del mister, han fet que la segona no tingués res a veure amb la primera, el “resset” experimentat per tot l’equip ha fet que un nou conjunt sortís al camp amb ganes de matar el partit, jugant un bon futbol i desarborant un voluntariós Agramunt que s’ha vist impotent per frenar les bones maneres i perills que imposaven els anglesolins; una de les millors versions que, com a local, ens tenen acostumats. Te molt mèrit que els tres últims partits jugats a casa enfront equips de tots el nivells, es comptin per victòries, amb el plus afegit que avui no hem guanyat per la mínima i hem mantingut la porteria a zero en tots ells.
El primer gol no s’ha fet esperar pas massa; era el minut 52, i en una de les nombroses faltes que es veient obligats a fer els agramuntins, a uns quinze metres fora l’àrea es planta l’encarregat dels llançaments Gallardo i posa la pilota just al cap de Abdoulaye que, tant sols pentinant-la la desvia fora l’abast del porter, colant-se al fons de porteria.
El buscàvem i l’hem trobat aviat, el domini constant no podia acabar d’altra manera.
Als pocs minuts, de nou una altra falta mes o menys al mateix lloc; aquesta vegada la tira directa i l’estavella al pal amb el porter mirant-se-la impotent. Hagués estat un gran gol.
Minuts abans, una altra jugada de molt perill ha fet que la pilota arribés, o no, a traspassar la línia de porta, un gol d’aquells anomenats fantasma que l’àrbitre no l’ha donat com a tal.
Una enèsima falta, aquesta vegada mes prop de l’àrea, la torna a tirar Gallardo, i aquesta vegada sí; de fort xut i a ras de pal esquerre, la clava sense que res hi pogués fer el porter foraster. Era el minut 71, i amb el 2-0 la parròquia ja respirava tranquil, donat que l’Agramunt no donava la sensació de priva’ns dels tres punts.
S’ha fet un gran pas, que s’ha de refermar diumenge a Tremp, equip teòricament assequible, ja que el tenim davall nostre, però ja se sap que a fora, es difícil puntuar.
Seria una injecció de moral molt forta davant els tres desplaçaments seguits que ens depara el calendari.

David Gallardo, autor del segon gol i de l'assistència del primer.

dimarts, 10 de març del 2015

SOLSONA 5 - 0 ANGULÀRIA

PARTIT PER OBLIDAR

L’Angulària ha vist avui  l’altra cara de la moneda. El Solsona no ha tingut pietat , i ens ha endossat una maneta del tot merescuda.
Quant les coses  comencen malament, normalment solen acabar pitjor.
Que és lo que ha passat avui al camp del Solsona, un bon equip, situat en cinquena posició de la taula.
És veritat que  teníem alguna baixa per sanció i altres per lesió, però no per això hem de justificar una derrota tan amplia.
Hem tornat a repetir errors anteriors de concentració, sobre tot al començament del matx, ja que del no res, als tres minuts ens han marcat el primer, obra de Tripiana.
Quan reps un gol tan matiner, vulguis o no, l’equip se’n sent; encara que, avançant línies, s’ha arribat a crear bones jugades i ocasions de gol que no s’han aprofitat per la sòlida defensa enrederida; aquests primers vint-i-cinc minuts han estat els millors del partit, però quan pressiones tant a dalt, ja saps al que t’exposes; que en qualsevol contracop, et poden marcar de nou. I així ha succeït, en una jugada ràpida i ajudats per un semi fallo de la defensa, Tripiana de nou, s’ha trobat sol davant el porter i l’ha batut sense remissió.
Amb aquest resultat hem anat als vestidors, amb la confiança de que a la segona part podríem capgirar el marcador i, si mes no, escurçar diferències.
 Però avui no teníem el sant de cara, els canvis de jugadors i posicions no han donat el resultat que s’esperava, ans al contrari, a mesura que passaven els minuts el Solsona es feia amo i senyor del encontre, i els vint minuts finals s’han fet molt llargs i dolorosos, fins al punt de que quant al minut setanta-u Nourddin ens ha clavat el tercer, uns quants aficionats, han enfilat el camí de tornada cap a casa, mostrant un descontent evident de la manera que es feien les coses. És la primera vegada que veig un acte igual.
Si a tot això hi afegim la expulsió d’un jugador nostre, la impotència s’ha apoderat de tot l’equip, i no hem d’estranyar l’arribada de dos gols mes; el 4-0 ha estat un golàs que s’ha inventat Aresté al minut 79, i ha arrodonit la golejada Lorca, culminant una bona jugada de tota la davantera.
Una ensopegada que costa de pair, ja no per la golejada en si, sinó de la manera en que s’ha produït. Com dic, un partit per oblidar ; s’ha de passar pàgina i pensar que podem fer-ho molt millor, tal com s’ha demostrat en anteriors partits.


dilluns, 2 de març del 2015

ANGULARIA 1 - 0 GUISSONA

VICTÒRIA MERESCUDA I MOLT TREBALLADA
A la foto l'autor del gol Manel, exultant d'alegria encarant els vestidors.












Una altra alegria per la parròquia anglesolina, la que han viscut avui al municipal, al derrotar amb justícia a tot un Guissona, fins avui cinquè classificat.
Tot i a pesar de importants baixes, sobretot en defensa, l’Angulària ens ha ofert una de les millors versions com a local; ens enfrontàvem davant un reconegut equip, amb prestigi suficient com per tindre-l’hi el màxim respecte. Un cinquè lloc en aquesta categoria, equival a un gran potencial en tots els aspectes.
Els nostres, cada vegada s’hi aferren mes, i damunt del terreny de joc no es veu grans diferències, planten cara al mes pintat.
Es pot guanyar o perdre, però no es pot negar que hi posen tot el que cal per no posar les coses gens fàcils als rivals teòricament superiors.
Avui mateix i amb el vent en contra, a la primera part han tingut que esforçar-se de valent per mantenir la porteria a zero; arribaven mes sovint que nosaltres però la defensa no ha deixat crear ocasions clares, i si d’alguna n’han disposat, el nostre porter Adrià ho ha evitat amb parades de mèrit.
Amb aquest treballat empat a zero, s’ha arribat al descans, amb la confiança de que en la segona, les coses podien canviar.
I així ha estat; amb el vent a favor i conscients que es podia superar al rival, s’ha començat un altre partit en el que el domini del joc i les oportunitats eren dels d’Anglesola; de dominats s’ha passat a dominadors, arribant amb molt perill a la porteria contraria, i que si la sort hagués fet justícia, un parell de gols podien haver pujat al marcador, sense tingué que esperar el premi fins un minut abans del temps reglamentari.
La majoria d’aficionats ja donaven quasi per bo l’empat, que ho era, però els nostres jugadors no s’hi conformaven, veien que fins al últim moment ho havien d’intentar i compensar el gran esforç que hi havien dedicat.
I fent bona la dita de que la fe mou muntanyes, al minut 89 l’Angulària és objecte de falta uns deu metres fora l’àrea, una mica escorada en banda dreta. Com ve sent habitual, l’especialista de llençar-les és Gallardo, que posant-la magistralment entre defensa i porter, per allí es cola Manel que de cap i en planxa, l’empeny al fons de la xarxa, sense poder fer res per evitar-ho; tant sols anar-la a recollir dins la porteria.
A falta d’un minut i rescatar tres punts importantíssims, han fet que l’equip sencer anés a dedicar la victòria als incondicionals que durant tot el partit no han parat de donar ales al conjunt, i aquests no han fallat. Felicitats Angulària.
Estem en zona delicada, però cada vegada menys, anem empatats tres equips en la línia roja i bastant distanciats dels tres últims, amb l’avantatge de que tenim un partit pendent de jugar, que pot decidir la tranquil·litat, però encara queda molta lliga i cada partit anem a més, esperem que no s’hagi de decidir a última hora.