ANGULÀRIA 6 - 1 MONTGAI

SET DE TENNIS PELS D'ANGLESOLA

Jordi Matamala, una jove garantia sota pals.

En una tarda primaveral i plena de bon futbol, l’Angulària ha golejat al Montgai, equip voluntariós que ocupa però, una de les posicions baixes a la taula. No obstant això, en cap moment han renunciat a donar la cara, intentant donar guerra als locals, que avui han estat pletòrics durant tot el partit i en totes les línies.

I quant es practica bon joc davant un rival assequible, que a la vegada deixa jugar, normalment, arriben els gols. Sis gols, que podien haver estat mes, és el que han presenciat i gaudit l’afició anglesolina; tots ells producte de jugades molt ben trenades per part dels quinze jugadors que avui han intervingut.

Cal destacar que els dos equips han facilitat la tasca arbitral, que tant sols ha ensenyat una targeta groga al Montgai, per lo que l’esportivitat ha estat la nota dominant del partit.

Els golejadors, Manel, Gual i Oliveres, amb dos dianes cadascun han estat els protagonistes d’aquest gran  resultat, digne d’un set de tennis.

Es notava que gaudien jugant i feien gaudir a  l’afició que, com sempre, participa engrescada de les bones tardes, que tant en joc com en resultats, ens obsequia aquest any, el conjunt que molt be dirigeix el tècnic Txema.

La bona segona posició que mantenim a la classificació, no s’ha vist alterada, ja que els nostres immediats seguidors, El Palau D’Anglesola i El Tàrrega, també han guanyat els seus compromisos; per tant, la diferència de dos punts és la mateixa que ens separava.

Els dos propers partits, els juguem fora de casa; diumenge vinent visitem al C.F. Ponts, equip que se’ns resisteix últimament, i el següent al camp del sempre difícil Bellvis, i que figura en una digníssima sisena posició. Dos proves de foc que serviran per comprovar el pes específic del nostre joc i estat de forma.

Fora bo comentar que el C.F. Angulària ja porta dotze jornades sense conèixer la derrota, i repassant una mica la petita història d’aquesta última represa del futbol a Anglesola, podem considerar que a dia d’avui, és la millor temporada parcial, si tenim en compte que fa dos anys que varem ascendir i, en l’actualitat estem, sempre parlant en present, en posició d’un nou canvi de categoria. Esperem no es trenqui la bona ratxa.

ANGULÀRIA 2 - 1 TERMENS

A TRES PUNTS DEL LIDER

A la foto Johnny, bona incorporació en atac,

En una tarda poc apropiada per la pràctica del futbol, l’Angulària ha sumat tres punts molt valuosos per poder mantindre el segon lloc de la classificació i retallar distàncies al líder Fuliola, ja que avui s’ha vist superat a casa pel C.F. Rialp.

El Termens ens ha sorprès molt gratament, ja que disposen d’un conjunt molt combatiu i que juga un bon futbol. El seu discret lloc a la taula, no fa justícia al que avui hem vist al terreny de joc.

També es veritat que avui, els locals, no han estat tant brillants com en els últims partits, però aquesta manca de fluïdesa, l’han suplert amb un joc mes pràctic i efectiu en el resultat, ja que al minut 54 el marcador ja reflectia un 2-0, resultat que ens permetia especular una mica per assegurar la victòria.

No obstant però, el Termens no s’ha vingut a baix  ni s’ha descompost, tot al contrari, han intensificat l’atac, posant a prova varies vegades la defensa i porter locals.

I al minut 72, han tingut el premi que buscaven, doncs en un dels corners que han disposat, han encertat a fer un gol olímpic, d’aquells que no sovintegen massa però que són d’allò mes vistosos.

Restava temps encara per que el resultat se’ns compliqués. I d’això n’eren  conscients els nostres jugadors que no volien deixar escapar cap punt.

La defensa local s’anticipava a l’atac visitant, i la davantera tornava a crear situacions de gol, que no s’han transformat per verdadera mala sort. I com que la millor defensa és un bon atac, el Termens ha tingut que redreçar línies, minvant  les ocasions que començaven a ser perilloses.

I aquesta ha estat la clau per poder amarrar aquests importantíssims tres punts que ens acosten al mes alt de la classificació.

Agrair l’esforç de tot l’equip i en especial als golejadors Gual i Abdoulaye, que als minuts 2 i 54 respectivament, brindaven una nova victòria als incondicionals.

SANT GUIM 1 - 3 ANGULÀRIA

VICTÒRIA DE PRESTIGI

A la foto Marius, un bon reforç defensiu, victima del joc dur del S. Guim.

Avui l’Angulària ha fet un pas de gegant per consolidar-se en solitari al segon lloc de la taula classificatòria al vèncer a domicili al Sant Guim, rival molt directe, al que tant sols li portàvem un punt d’avantatge.

Amb aquesta victòria, i són onze partits sense conèixer la derrota, tot i aprofitant l’ensopegada del Bellcairenc amb el qui anàvem emparellats, ens situem en zona d’ascens momentani, a la vegada que queden despenjats rivals que ens disputaven la posició.

Encara que el marcador final dona la sensació que ha estat un partit còmode, el tercer gol de la tranquil·litat no ha arribat fins al minut 89, i la victòria, una de les mes treballades, ha estat mèrit del gran esforç col·lectiu que durant els noranta minuts s’han vist obligats a realitzar tots el jugadors de l’Angulària, per contrarestar el gran joc físic que, de sempre, disposa el Sant Guim. Un bon equip que aquest any ha format un gran conjunt, el menys golejat de la categoria.

La primera part ha estat de domini foraster, ja que al minut 26 el marcador ja reflectia un clar 0-2.

El primer al minut 14, l'ha transformat Mamadou al aprofitar un llançament de corner, i el segon l’ha fet Manel que, en combinació amb Oliveres, s’ha plantat davant el porter i l’ha superat en una perfecta vaselina.

El Sant Guim ha reaccionat per escurçar diferencies, i al minut 38 Savare donava ales als locals marcant el 1-2. Amb aquest resultat ha finalitzat la primera part.

A la segona meitat, el S.Guim ha sortit a totes, amb un joc dur i travat, traspassant moltes vegades el límit de lo permissiu, però l’Angulària, no s’ha arrugat, aguantant amb valentia tot el que el àrbitre els permetia, sortint amb contracops molt perillosos, sabedors del que aquella victòria representava.

A mesura que passaven els minuts i ens atansàvem a la fi, mes ajovant era la pressió dels locals fins al punt que ens tenien pràcticament tancats amb alguna opció de gol, però l’Angulària controlava els marcatges per dalt i per terra, neutralitzant els perills i amb alguna opció de poder sorprendre en algun contracop.

I la opció s’ha presentat al minut 89, quant al rebutjar un corner, hem agafat tot l’equip contrari al nostre terreny, inclòs el porter que estava a mig camp.

Abraham empeny la pilota encarant porteria i Abdoulaye veien que no anava prou dirigida, inicia una gran cavalcada, salvant que es perdés per la línia de fons, i en un esprint digne d’atleta la desvia cap a porteria i s’estavella al pal. Seguint la jugada l’acompanyava Mamadou, que en una de les seves filigranes, de taló la torna a Abdoulaye, que sol i davant de porteria es dribla al porter i aconsegueix el 1-3 definitiu.

Al meu modest punt de vista, un dels millors gols de la temporada.

A partit d’ara depenem de nosaltres mateixos per aguantar la posició i aconseguir un dels dos llocs privilegiats d’ascens.

ANGULÀRIA 3 - 1 LA FULIOLA

EL LIDER CAU A ANGLESOLA

Jordi Oliveres, autor del primer gol que marcava el cami cap a la victòria.

En una tarda adient per la pràctica del futbol i davant prop de tres-cents espectadors,  en el municipal d’Anglesola s’ha presenciat un espectacular i emocionant partit entre l’equip local i el líder destacat de  la categoria el C.F. LA FULIOLA, conjunt que tant sols havia perdut un partit en lo que va de lliga.

La Fuliola ha demostrat el perquè del seu lideratge,  ja que és un equip  molt conjuntat que juga un bon futbol amb una brega constant que resulta difícil contrarestar.

Així han estat els deu primers minuts, que han posat en perill  la porteria local, avui defensada pel novell Matamala que debutava en l’equip i categoria, en substitució del porter titular Adrià, lesionat el diumenge anterior.  Matamala ha passat amb bona nota la prova de foc del que representava el partit d’avui.

Poc a poc l’Angulària anava guanyant terreny al contrari i arribava amb certa facilitat a l`area visitant fins al punt de forçar sis córners que no s’han materialitat per verdadera mala sort. La Fuliola també feia el seu partit, intentant sorprendre al contracop, i amb alguna falta perillosa podia donar algun ensurt a la parròquia, cosa que no s’ha produït per la seguretat demostrada de tota la reraguarda.

Es pot dir que l’empat sense gols en que s’ha arribat al descans, era un resultat just.

No se que els haurà inculcat el mister Txema a les casetes; però la segona part ha estat una versió encara molt millor que la primera, ja que l’equip ha sortit mentalitzat amb l’ intenció d’anar per feina i ser conscients de que és podia guanyar al líder.

Amb aquesta confiança, al minut 57, Abdoulaye salva una pilota que es perdia per banda i la seva centrada és aprofitada per Oliveres, que posa la pilota fora l’abast de Pinos; era el gol que obria la llauna i donava esperances a l’afició.

Aquest gol ha despertat als visitants, que no s’imaginaven anar per darrere en el marcador, i prement l’accelerador forçaven  un penal, crec que just, al minut 72, i Farré ha marcat el gol de l’empat, aprofitant el rebuig de la parada del nostre porter Matamala.

Abans però, al minut  68 ens hem quedat amb deu jugadors per expulsió de doble groga d’un referent en atac.

Tornàvem a començar de zero, i amb un jugador menys, hom podia pensar que podia passar de tot, però tres minuts mes tard, La Fuliola també es veia privat d’un element, i les coses s’igualaven, cosa que encara s’han agreujat més pels visitants al veure que al minut 79 era expulsat un altre jugador.

A partir d’aquest moment tant sols s’ha vist un equip que tancava a l’àrea als nou jugadors forasters, que feien mans i mànigues per aturar l’abalança que se’ls venia damunt, procurant salvar un punt com fos.

Però a força d’insistir, a vegades la justícia hi posa el que cal, fent decantar la balança al que més s’ho mereixia; i avui el que ha fet mes mèrits per endur-se els tres punts ha estat l’Angulària.

Per tant, corria el minut 88 quant Vidal controla la pilota, alça la vista i la posa de forma matemàtica al cap d’Abdoulaye, que saltant per damunt del defensor, la clava per el mateix escaire. Era el 2-1 que premiava l’esforç i afany de victòria d’un Angulària que no dona mai lloc al conformisme fins al xiulet final. Són molts els punts que s’han guanyat en els darrers minuts.

Amb un Fuliola abatut i resignat, encara hi ha hagut temps per ampliar el marcador; doncs un minut mes tard, en una jugada de tiralínies, Jhony li fa un dibuix a la defensa i col·loca la pilota als peus de Manel que afusella materialment al porter. Era el minut 89 i el 3-1 pujava al marcador amb el deliri de la comunió existent entre equip i afició.

Avui La Fuliola s’ha vist superada en joc i gols per un Angularia que es situa segon de la taula, empatat a punts amb el Bellcairenc.