ANGULÀRIA 3 - 2 ARBECA

Radu, una garantia en defensa i un gran profesional.

                                                    VICTÒRIA AJUSTADA DEL LIDER

Amb la seva sisena victòria consecutiva, L’Angulària es manté com a líder en solitari per damunt del Fuliola i el Palau d’Anglesola, i ja sols queden cinc jornades per cloure la competició, de les quals tres, les juguem a casa. El títol de campió cada vegada està mes prop i a l’abast dels anglesolins, donat que depenen d’ells mateixos.

Si no hi ha cap daltabaix i es manté la dinàmica i l’esperit guanyador com fins ara, és possible assolir el títol somiat.

El partit d’avui ha sigut una mica atípic i fora de lo normal, ja que al minut dotze ja s’havien marcat quatre gols, dos per cada bàndol, lo que significava que els dos equips anaven per la victòria, jugant obertament sense especular, fins i tot quan algun dels dos cobrava avantatge. Els perills i ocasions de gol sovintejaven en ambdues porteries, amb el corresponent perill que tot això comporta. Possiblement el que tingués mes encert en la pegada, s’enduria el triomf.

Com he dit, en un obrir i tancar d’ulls s’havien fet quatre gols. Al primer minut, i en la primera jugada d’atac, Piore corre la banda dreta i centra molt be perquè Oliveres ben situat, inaugurés el marcador.

Corria el minut sis quant en una pilota sense massa perill, Recasens aprofita una mala entesa entre porter i defensa i estableix el primer empat a un.

Dos minuts mes tard, ha estat el golejador i pitxichi   de la categoria Claret, que fent gala de la seva categoria, s’ha desfet de dos defenses i ha posat la pilota fora l’abast del avui recuperat Adrià. En vuit minuts l’Arbeca ens havia remuntat.

Però l’Angulària actual no s’arruga, i sap de les seves possibilitats;  sense perdre els nervis i afegint-hi la fam de victòria a que ens té acostumats, no mes tardaria quatre minuts en produir-se de nou l’empat.

Una jugada quasi calcada al primer gol; de nou Piore s’interna per la mateixa banda i la posa al lloc precís on es troba Oliveres, i aquest, que normalment no falla, la clava de nou al fons de la xarxa. Era el minut dotze i l’empat a dos campava al marcador.

Piore, que l’anterior partit va ser el golejador per partida doble, avui ha estat el protagonista de les dos assistències que han representat els dos primers gols. 

A partir d’aquesta igualada, sembla que el joc ha deixat de embogir-se i les defenses neutralitzaven millor les arribades dels contraris. S’ha arribat a la mitja part i a la represa començava un nou partit.

Al encetar el segon temps i durant uns quinze o vint minuts, el domini era altern, però donava la sensació que eren els visitants els qui creaven mes ocasions, però com he dit, la defensa mes assentada i amb canvis adequats, els perills eren petits ensurts que no quallaven, contrarestant amb bones jugades el bloc de l’Angulària que posava a prova la reraguarda arbequina, forçant faltes i corners que obligava el retràs de la cobertura.

I al minut 68 en que s’ha llençat un nou corner, la defensa no ha encertat a rebutjar i, Jhony molt oportú posa el peu, empenyent la pilota fins al fons. El 3-2 ha posat una certa tranquil·litat a la parròquia, que, fins a la fi no ho vist clar, ja que l’Arbeca ha fet un gran partit i no s’ha rendit fins el xiulet final.

Hem vist un gran partit entre dos conjunts que han lluitat per no perdre, però com he dit al principi, ha guanyat el que millor encert ha tingut.

Abans del partit s’ha fet un emotiu minut de silenci per la pèrdua de Tito Vilanova.

Que descansis en pau Tito.

ANGULÀRIA 3 - 1 VERDU-VALLDELCORB

EL DERBI I EL TROFEU ES QUEDEN A CASA

Piore, autor de dos gols que van certificar la victòria.

En una tarda exquisida per la pràctica del futbol, L’Angulària i el Verdú han ofert un emocionant espectacle davant uns dos-cents espectadors, bona part vinguda de Verdú.

L’Angulària líder actual, i el Verdú que no travessa la seva millor temporada, ocupant un del darrers llocs de la taula, ens han brindat un partit d’allós mes emocionant i incert fins als últims deu minuts finals, en que el marcador senyalava un ajustat empat a un gol.

Aquests partits de rivalitat comarcal, i concretament el C.F. Verdú, tenen el gran encant de que damunt de la gespa no compta ni els punts, ni classificació ni diferència a la taula. Tenen la suficient transcendència com perquè no calgui incentivar a  cap de les parts. Es vol guanyar al rival per afegir-ho a la dilatada i recordada història, quasi centenària,  que han mantingut els dos clubs. Ara és una ombra de la passió i quelcom mes que havia existit temps enllà. Potser tampoc calia tant.

L’Angulària s’ha avançat al minut 23 per obra de Vidal, qui des de bastant fora d’àrea, ha xutat una falta directa que s’ha colat per tot l’angle dret de la porta, defensada avui, pel porter no titular. Un gol pràcticament impossible d’aturar.

El Verdú no ha acusat el cop, i anava contrarestant amb bastant ofici, les arribades dels locals, que veien que no podien ampliar diferències, i s’atansava la mitja part amb una victòria mínima que no garantia res. El Verdu se’l veia amb ganes d’endur-se alguna cosa positiva. Han avisat obligant al nostre porter a fer dos parades de gran mèrit.

A la represa, un Verdu carregat de fe i amb ganes de posar les coses difícils als locals, aprofitava qualsevol contracop per plantar-se amb zona de perill a l’avançada defensa que nodria de jugades als davanters, buscant el gol de la tranquil·litat. I tant ha estat així, que en un d’ells, el davanter Arguig, guanya l’espatlla del seu marcador i aconsegueix l’empat a un, en un gran xut que res pot fer, aquesta vegada, el nostre porter Jordi. Era el minut 69, restava molt partit i el Verdú encoratjat, començava a creure en lo que podia ser una gran sorpresa, guanyar al líder a domicili.

Podia perillar l’ imbatibilitat de l’Angulària, que a casa, encara no havia perdut. Els locals, sabedors de l’ importància que això representava i que podia repercutir en el lideratge, han carrega’t de nou les piles i s’han bolcat en busca del triomf.

Amb el revulsiu d’algun canvi, hem tingut d’esperar deu minuts per tornar a posar-nos per davant  al marcador, donat que en una jugada dins l’àrea, Llordes de cap, la passa als peus de Piore, que de boleia afusella al porter Eloi. Era el minut 79.

I vuit minuts mes tard, al 87, novament els dos jugadors han fabricat el 3-1 que sentenciava el partit. Es produeix una falta prop de mig camp, la llença de nou Llordes que veu com Piore li demana, li posa justament on calia i, aquest, d’un inapel·lable cop de cap,  obté el gol de la tranquil·litat i el seu doblet particular. Tenint en compte que el seu lloc és defensar, fora bo ressaltar la tasca d’avui.

Malgrat la derrota, el C.F. Verdu ha causat molt bona impressió, donant una imatge que no es correspon al lloc que ocupa a la taula.

Al marge del resultat que ja és de per sí un premi, el atractiu especial i un plus afegit, des de fa uns anys ençà, i per gentilesa d’un patrocinador altern de cada població, es posa en disputa un trofeu que s’atorga al equip que, en el global dels dos partits disputats en el torneig, hagi aconseguit mes gols. Aquest any s’ha fet mereixedor del mateix el C.F. Angulària, amb un resultat global de cinc gols a un.

Gràcies a aquests col·laboradors i als que fan possible els llaços d’amistat entre els dos pobles.

TÀRREGA 0 - 2 ANGULÀRIA

LIDERS EN SOLITARI

Manel, un bregador incansable, pesadilla de les defenses.

Una victòria mes i un partit menys. L’Angulària ha fet un gran pas en les seves aspiracions de conquerir el campionat del grup 14 de Tercera Catalana.

En un camp considerat  com un dels difícils de la categoria com és el Joan Capdevila de Tarrega, l’Angulària ha sumat una nova victòria que el consolida com a líder en solitari, a dos punts per damunt dels seus immediats perseguidors  La Fuliola i El Palau d’Anglesola, donat que el primer La Fuliola, amb qui estàvem emparellats, tan sols ha pogut empatar a Torà.

Tot i que encara queden set partits per disputar, en els que pot passar de tot, i sense menysprear a cap contrari, el calendari és bastant favorable i assequible pels anglesolins, ja que d’aquests set, cinc els disputem a casa, i de seguir en la ratxa com a locals, en que cap equip ha pogut endur-se’n els tres punts, no és massa aventurat il·lusionar-nos en lo que seria una gran proesa.

El partit d’avui ha estat molt disputat i vibrant en el que s’enfrontaven el líder i  el  classificat en cinquena posició, lloc que permet aspirar a una de les dos places d’ascens. El domini es pot dir que ha estat al 50%, i l’únic que ha decantat una mica la balança a favor del visitants, ha estat la contundent i segura defensa que no donava cap concessió a un Tàrrega que ho intentava una i altra vegada, però que és veia frenada, sense poder crear ocasions clares de gol.

En canvi l’Angulària, quant arribava és mostrava mes perillós, forçant corners que sempre poden donar algun disgust.

I la prova és que els dos gols han vingut precedits justament de dos trets de cantonada. 

El primer ha vingut al crucial minut 44; quan Oliveres la llença bastant tancada i Gual, molt oportú, la desvia al fons de la porteria.   

Un gol en aquest minut, és un gerro d’aigua freda per qui l’encaixa i una gran dosi de moral per l’equip beneficiat; no queda temps de reacció fins arribà al descans.

En el primer quart d’hora de la represa, el Tàrrega ha acusat el cop, i ha donat l’iniciativa als visitants que podien haver ampliat la diferència, però tot seguit ha reaccionat buscant  la igualada,  practicant un futbol de gran qualitat; joc que quant s’apropava a la zona defensiva, novament desbaratava la cobertura visitant, iniciant contracops enverinats, i que han provocat de nou un altre corner que seria mortal de necessitat.

L’especialista en tirar faltes, Jordi Oliveres, novament la posa, aquesta vegada mes oberta, i busca el cap de Abdoulaye, que saltant per damunt de tota la defensa, la clava creuada per tot l’escaire, sense que res pugues fer el porter Pont.

Un gol important al minut 77,  el 0-2 quasi sentenciava l’encontre, però ja se sap que fins el xiulet final, no pots relaxar-te ni donar la iniciativa, cosa que l’Angulària ha sabut fer a la perfecció, sense passar, fins a la fi, cap mena d’ensurt.

Les defenses han neutralitzat els atacs dels dos conjunts, ja que els dos gols s’han produït a pilota parada.

Destacar la gran esportivitat dels dos equips que han col·laborat en la bona tasca arbitral i un notable alt a tots els jugadors de l’Angulària que han intervingut, juntament amb el tècnic Txema, que ha sabut plantejar un gran encontre davant un rival molt qualificat.