ANGULÀRIA 3 - 1 VERDU-VALLDELCORB

EL DERBI I EL TROFEU ES QUEDEN A CASA

Piore, autor de dos gols que van certificar la victòria.

En una tarda exquisida per la pràctica del futbol, L’Angulària i el Verdú han ofert un emocionant espectacle davant uns dos-cents espectadors, bona part vinguda de Verdú.

L’Angulària líder actual, i el Verdú que no travessa la seva millor temporada, ocupant un del darrers llocs de la taula, ens han brindat un partit d’allós mes emocionant i incert fins als últims deu minuts finals, en que el marcador senyalava un ajustat empat a un gol.

Aquests partits de rivalitat comarcal, i concretament el C.F. Verdú, tenen el gran encant de que damunt de la gespa no compta ni els punts, ni classificació ni diferència a la taula. Tenen la suficient transcendència com perquè no calgui incentivar a  cap de les parts. Es vol guanyar al rival per afegir-ho a la dilatada i recordada història, quasi centenària,  que han mantingut els dos clubs. Ara és una ombra de la passió i quelcom mes que havia existit temps enllà. Potser tampoc calia tant.

L’Angulària s’ha avançat al minut 23 per obra de Vidal, qui des de bastant fora d’àrea, ha xutat una falta directa que s’ha colat per tot l’angle dret de la porta, defensada avui, pel porter no titular. Un gol pràcticament impossible d’aturar.

El Verdú no ha acusat el cop, i anava contrarestant amb bastant ofici, les arribades dels locals, que veien que no podien ampliar diferències, i s’atansava la mitja part amb una victòria mínima que no garantia res. El Verdu se’l veia amb ganes d’endur-se alguna cosa positiva. Han avisat obligant al nostre porter a fer dos parades de gran mèrit.

A la represa, un Verdu carregat de fe i amb ganes de posar les coses difícils als locals, aprofitava qualsevol contracop per plantar-se amb zona de perill a l’avançada defensa que nodria de jugades als davanters, buscant el gol de la tranquil·litat. I tant ha estat així, que en un d’ells, el davanter Arguig, guanya l’espatlla del seu marcador i aconsegueix l’empat a un, en un gran xut que res pot fer, aquesta vegada, el nostre porter Jordi. Era el minut 69, restava molt partit i el Verdú encoratjat, començava a creure en lo que podia ser una gran sorpresa, guanyar al líder a domicili.

Podia perillar l’ imbatibilitat de l’Angulària, que a casa, encara no havia perdut. Els locals, sabedors de l’ importància que això representava i que podia repercutir en el lideratge, han carrega’t de nou les piles i s’han bolcat en busca del triomf.

Amb el revulsiu d’algun canvi, hem tingut d’esperar deu minuts per tornar a posar-nos per davant  al marcador, donat que en una jugada dins l’àrea, Llordes de cap, la passa als peus de Piore, que de boleia afusella al porter Eloi. Era el minut 79.

I vuit minuts mes tard, al 87, novament els dos jugadors han fabricat el 3-1 que sentenciava el partit. Es produeix una falta prop de mig camp, la llença de nou Llordes que veu com Piore li demana, li posa justament on calia i, aquest, d’un inapel·lable cop de cap,  obté el gol de la tranquil·litat i el seu doblet particular. Tenint en compte que el seu lloc és defensar, fora bo ressaltar la tasca d’avui.

Malgrat la derrota, el C.F. Verdu ha causat molt bona impressió, donant una imatge que no es correspon al lloc que ocupa a la taula.

Al marge del resultat que ja és de per sí un premi, el atractiu especial i un plus afegit, des de fa uns anys ençà, i per gentilesa d’un patrocinador altern de cada població, es posa en disputa un trofeu que s’atorga al equip que, en el global dels dos partits disputats en el torneig, hagi aconseguit mes gols. Aquest any s’ha fet mereixedor del mateix el C.F. Angulària, amb un resultat global de cinc gols a un.

Gràcies a aquests col·laboradors i als que fan possible els llaços d’amistat entre els dos pobles.