ANGULÀRIA 1 - 2 L'ALBI

DERROTA DIFICIL DE PAIR

La jornada 21 de Segona Catalana, va ser per l’Angulària un pas enrere en la bona trajectòria que portava fins ara.

I és que  la temporada es molt llarga, i en el seu decurs, com la majoria d’equips, es té alts i baixos en el rendiment de l’equip. Ja sigui per lesions o sancions et trobes que en algun partit determinat, s’ajunten les dos circumstàncies, i l’encontre que a priori semblava assequible, no el pots treure endavant.

 

Formacions inicials.

Si a la falta d’efectius hi afegim el poc encert de cara a porta que en aquest partit s’ha demostrat, no es d’estranyar que hagin volat els tres punts que en cap moment l’Albi s’ha merescut.

L’ Angulària va dominar i va portar el pes del partit en la quasi totalitat dels minuts, mentre l’Albi es limitava a aguantar i sortit al contracop. Es van comptabilitzar dotze ocasions molt clares de gol per part nostra; cinc en la primera i set en la segona part, però tant sols vam poder materialitzar en gol una sola vegada. Aquesta dada sol, evidencia la manca de punteria dels nostres davanters. No es casualitat que siguem el tercer equip menys golejador del grup. Poc més d’un gol per partit.

 

Lluitant tres contra Younes.

Malgrat  el desencert de cara porta, també es veritat que els gols que fem, els rendibilitzem moltíssim, i per aquesta raó gaudim encara d’una bona 11ª posició a la taula i 27 punts aconseguits.

 

Selva, conduint la bimba.

Del partit en sí, podem resumir que l’Angulària es va veure sorprès per l’Albi, que va recuperar  els tres punts que en partit d’anada, van volar cap Anglesola.

 

Disputa de la pilota compartida.

Va tindre la fortuna d’aprofitar una de les contades jugades, per avançar-se al marcador al minut 51 per obra de Gerard Tió, tot i culminant una bona jugada individual.

 

Sylla, barallant-se per alt amb un contrari.

Sense parar de pressionar, l’Angulària va empatar el partit al minut 63 per obra de Jony, amb la convicció de que podíem remuntar, però no va ser així.

 

Tota la cobertura ben colocada.

Al minut 80, i en un contracop molt ràpid, el seu davanter Biogorda encarà porteria, i veient que el defensor li sortia al tall, descaradament es tirà al terra dins l’àrea, segons video visualitzat, però l’àrbitre no ho va apreciar i va “picar” innocentment, assenyalant el punt fatídic. El llençà el mateix jugador, i posà el 1-2 al seu favor.

 
Marcador que ja no es mouria, malgrat les clares ocasions de que vam disposar. Una llàstima.-         
 

De que es queixa aquest? Si està descansan i perden temps......

ANGULÀRIA: Juanca, Eric, Mimit, (Gallart),  Robinat, Jony, Sylla, Oscar, Ospina, Calderó, Aliou, Selva, (Manel).      


L'ALBI: Carlos, Flix, (Oronich), Araque, Gibert, Finestra, Martin, Younes, Bigorda, (Perez), Cami, (Ramis),  Escrichs, Tió, Camilo.  


GOLS: 0-1; Min. 51, Tió; 1-1, min. 63; 1-2, min. 80, Bigorda., (p).


ARBITRE: Marcel Arbós, Lopez, regular.

ARTESA DE SEGRE 1 - 1 ANGULÀRIA

L’ANGULÀRIA SUMA I SEGUEIX

En el partit corresponent a la jornada 20 de Segona Catalana, l’Angulària continua sumant punts, amb l’objectiu marcat de mantenir la categoria, procurant assolir-la matemàticament el més aviat possible.

Presentació dels dos conjunts.

El punt aconseguit, aquesta vegada al camp del potent Artesa de Segre, tercer classificat a la taula, i cridat a ser un dels aspirants a pujar de categoria, el podem considerar com a molt valuós, tenint en compte el seu potencial, tant històric com a nivell de població.

Però una vegada analitzat el global dels noranta minuts, gairebé podem dir que vam marxar d’Artesa amb la sensació d’haver-nos-hi deixat dos punts. Aficionats i equip tècnic local, a la fi del partit, així ho van reconèixer.

Tots a l'atac, no podia fallar.

I es que, com he comentat en alguna ocasió, l’Angulària treu tant o millors resultats a fora que a casa. Dels vint i set punts que acumula, catorze els ha tret a domicili, i tretze com a local. En aquest partit, l’afició anglesolina s’ho va passar d’allò més be, veient com a mesura que passaven els minuts, amb els jugadors deixant-s’hi la pell, aquest encontre no es podia perdre, i, en els minuts finals, fins i tot, guanyar-lo.

Sylla a punt de marcar.

Encara que l’Artesa no fos mai un clar dominador, les dues parts es van disputar de forma ben diferent.

A la primera, i desprès dels clàssics minuts de tanteig, semblava que l’Artesa portava la iniciativa amb més voluntat que eficàcia , mentre que l’Angulària, sense arriscar massa, marcava la pauta de contenció dels homes clau, sense renunciar a la contra que en diferents ocasions van sortir, però que també eren frenades per la defensa.

Amb raó lo porter està espantat.

Una de les poques accions de mèrit de l’Artesa, dignes de destacar, fou la jugada que significaria l’únic gol local.

Era el minut 25 quan en una ràpida internada per banda esquerra, la pilota fou centrada entre porter i defensa, i Ibrahim Sylla que seguia la jugada, la creuà imparable al fons de porteria. Un gol bonic per la seva execució; tot sigui dit.

Jony, autor del gol de l'empat.

A partit del gol, l’Angulària s’estirà una mica més, arribant amb més facilitat i procurant evitar un segon gol, que hauria estat fatal, però ja es veia que els podien crear problemes si pressionaven més amunt. No érem aquell equip que a la primera volta ens en van endossar cinc a casa.

Oussama, lluitant pel control de la pilota.

Ells també n’eren conscients, i volien conservar la renda del mínim resultat favorable, a la vegada que perillós. La primera part s’acabà, per començar-ne una altra de ben diferent.

Tant diferent, que semblava que era l’Angulària el qui jugava com a local.

Bon debut del nou fitxatge Toni Latorre.

Suposo que el tècnic Oliveres s’adonà dels punts febles de l’Artesa, i la circumstància de que si els pressionaven a dalt en la sortida de pilota, dominaríem el partit i el resultat.

L’equip ho va entendre, i des del primer minut la situació canvià radicalment. A fe que va donar resultat. Un rodet se’ls va venir al damunt.

Celebració del gol de l'empat, obra de Jony.

L’Angulària tancà pràcticament l’Artesa al seu camp, portant el joc i el pes del partit, amb jugades que, als primers deu minuts, ja podíem haver remuntat, però la tanca defensiva feia mans i manegues per espolsar-se com podien el domini visitant.

Dedicació del punt aconseguit a l'afició.

Anaven passant els minuts, i l’Artesa resistia les embranzides que cada vegada eren més perilloses, però es veia  venir que l’empat tenia que arribar per premiar l’esforç titànic de tots i cadascun dels jugadors anglesolins.

I per fi, al minut 80, Jony empatava el partit al resoldre una jugada embrollada dins de l’àrea que la defensa ni porter no van poder evitar.

Quedaven deu minuts, i l’Angulària disposà encara d’alguna ocasió que ben be podia desfer l’empat i endur-nos  els tres punts. Amb raó dic que la sensació fou, que per mèrits, ens hi vam deixar dos punts.

El marcador, reflectin un meritori 1-1

ARTESA DE SEGRE: Lopez, Macià, Arturo, Ros, Giribet, Sylla, Gabriel, (Monclus),  Planes, (Guerris),  Solans, (Jou),  Sala, (Rius),  Graells.

ANGULÀRIA: Juanca,  Eric, Robinat, Sylla, Jony, Oscar, Calderó, Aliou, Oussama, Selva, (Ospina),  Gallart,(Molina), (Latorre).

GOLS: 1-0, min. 25, Sylla; 1-1, min. 80, Jony.

ARBITRE:Daniel Gallardo Cervilla, be.

ANGULÀRIA 1 - 0 PALAU D'ANGLESOLA

UN GOL DE SYLLA, QUE VAL TRES PUNTS

La jornada 19 de Segona Catalana, va ser propicia per l’Angulària, al sumar una nova victòria al seu camp davant el Palau d’Anglesola.

Sense ser un dels millors partits, l’Angulària en va tindre prou amb el gol de Sylla, per sumar els tres punts i convèncer a l’afició de que també saben guanyar a casa, ja que fins ara, eren més els punts aconseguits en camp contrari que en camp propi. Vulguis o no, es valora més si el triomf es davant del teu públic.

Aliou, conversant amb un contrari.

L’encontre s’esperava enmig d’un barreig de certa confiança, però també amb quelcom d’inseguretat i respecte.

El punt de confiança el donava en primer lloc, el fet de jugar a casa i la diferència de posicions que cadascun ocupen a la taula, juntament amb els resultats obtinguts en les darreres jornades per part dels dos equips.

Edgar, guanyant la posició amb elegància.

Però per altra banda, el Palau ja sap el que és guanyar-nos aquesta temporada, ja que en el partit d’anada ens va endossar un clar 3-0. Els dos entrenadors coneixen perfectament l’equip contrari, i busquen l’estratègia precisa i els punts dèbils, per complicar-li la vida, i fer-li mal en forma de gols.

Selva, amb una filigrana de les sues.

En aquest sentit, tan Oliveres per part local, com Txema, entrenador del Palau, van plantejar un esquema que va derivar en un partit molt igualat, tant en joc i força, com en ocasions de perill. Els dos van disposar de sengles oportunitats que no van fructificar per la eficàcia defensiva i el poc encert dels tiradors; encara que el porter del Palau se li pot anotar dos o tres intervencions de mèrit. L’ Angulària buscava amb més voluntat  la porta rival, però el Palau s’esforçava en el treball de contenció, i a poder ser, impedir que es bellugués el marcador.

 

Continuació de la jugada, una vegada superat.

Però a vegades la contenció sobrepassa els límits permesos, i això crec es lo que va condemnar al Palau.

Corria el minut 78, i amb l’Angulària bolcat, Oussama que seguia una jugada, va ser objecte  d’una forta puntada pel darrere i sense pilota per part de Jaume Solé, que l’àrbitre, una vegada consultada amb l’auxiliar, va decretar la expulsió amb vermella directa, deixant al 

Palau amb inferioritat i una mica tocat. I el Palau ho pagà car.

 

Xime, controlant la pilota davant del que seria expulsat.

Havien aguantat molts minuts i tenien a tocar lo que s’havien proposat; mantenir la porteria a zero i esgarrapar un punt com a mínim.

 

Jony i Sylla, creant jugada d'atac.

Però aquesta inoportuna expulsió, merescuda, va trastocar el sistema i la moral dels del Pla, ja que un minut més tard, al 79, en una nova jugada d’atac anglesolí, en la que van participar la línia mitja i bona part de davanters, va fer que la pilota arribés a peus de Sylla i la creués al fons de porteria, establint l’ 1-0 definitiu. Un gol que donava tres punts.

 

Mimit, jugant-se el fisic per tallar pilota.

En general el partit va ser molt disputat i igualat, en el que un repartiment de punts, tampoc hagués estranyat a ningú, però jo crec que el fet que la balança es decantés a favor de l’Angulària, el motivà l’auto expulsió innecessària del seu jugador i la millor qualitat individual  dels jugadors de l’Angulària.

 

Celebració del gol que valdria tres punts, obra de Sylla.

Seguim mantenint la desena posició, però a tant sols dos punts del grup format per Lleida, Balaguer i Juneda, que ocupen el llocs sisè i successius, i amb l’afegit de que tenim pendent de disputar un partit ajornat amb el Termens.
 

Les grades ja començen a fer goig.

ANGULÀRIA: Juanca, Eric, Mimit, (Oussama),  Robinat, Sylla, Jony, (Ospina), Oscar, (Baiget),  Aliou, Molina, (Caldero),  Selva, (Manel), Gallart. 


PALAU D'ANGLESOLA: Serret, Serrano, Salvia, Felip, (Viladrich), Simo, Capdevila, (Noguera),  Cos, (Mayoral),  Alexandru, Solé, Sarret, Amoros.


GOL: 1-0, min. 79, Sylla.


ARBITRE: Gutierrez Galera, Be.