BELLPUIG 2 - 2 ANGULÀRIA

L'ANGULÀRIA ESGARRAPA UN PUNT A DOMICILI

Abdoulaye Mane, un dels destacats i autor del gol de l'empat.

En el primer partit de la segona volta, l’Angulària segueix sumant, tant a casa com a fora; ja son vuit els encontres en que no coneix la derrota.

Avui ha estat capaç d’arrancar un punt en el difícil camp del Bellpuig, un equip jove que juga molt be, i que a la primera meitat ja guanyava per 2-0.

Aquest resultat parcial no s’ajustava a la realitat, ja que els locals no eren superiors, però s’han trobat amb dos gols a pilota parada que han sorprès a defensa i porter.

Dos gols en contra i en camp foraster, és un resultat que, a priori, sembla complicat de remuntar, amb el plus afegit de que al minut 68, se’ns ha lesionat el porter, tenint que ser un jugador de camp el que ocupés la porteria.

Però com he comentat en altres ocasions, l’Angulària d’un temps ansà, te una dinàmica molt positiva, i no llença la tovallola en cap partit, per malament que vagin les coses.

Per tant, els homes de Txema han sortit a la represa amb ganes d’endur-se quelcom positiu cap Anglesola.

Però la primera alegria per escurçar distàncies ha tingut que esperar fins al minut 61, en que Oliveres, en bona combinació de tota la davantera, ha marcat el gol que indicava el camí cap a la remuntada.

A tot això, al minut 72 ens hem quedat amb deu jugadors, per expulsió de Mario, que ha vist una vermella directa.

L’ inferioritat ha estat un nou revulsiu pels anglesolins, ja que amb un home menys assetjàvem amb mes intensitat l’àrea local, i l’empat podia arribar en qualsevol moment.

I el moment no s’ha fet esperar massa, doncs al minut 83 Abraham s’interna molt ràpid per banda dreta, i veient a Abdoulaye a boca de gol, li passa de forma magistral, i aquest no ha perdonat, afusellant al porter Joel.

Era l’empat a dos que posava les coses al seu lloc, ja que l’Angulària ha fet mèrits suficients per no perdre aquest partit.

Diumenge vinent, gran duel a casa davant del líder destacat La Fuliola, en el que es procurarà brindar una nova victòria a l‘afició.

ANGULARIA 2 - 1 VALLFOGONA DE BALAGUER

L'ANGULÀRIA NO AFLUIXA I ES COLOCA EN ZONA D'ASCENS

Josep Vidal, el gran capità que porta la nau a bon port.

A un partit de finalitzar la primera volta l’Angulària s’ha situat segon del grup, que equival a dir en zona d’ascens. Lloc provisional, ja que el Bellcairenc està pendent del fallo de dos partits inacabats, amb resultats molt favorables i que possiblement ens igualaran a punts, però que el superaríem per allò del average.

Encara queda molt a recórrer per aventurar  i fer-nos il·lusions que a vegades es tornen en contra, però el goig de poder-nos veure a dalt, de moment, no ens el treu ningú.

I és que estem acabant una primera fase espectacular, s’ha pogut conjuntar un bloc que dona gust de veure’ls jugar. Han tret partits a força de coratge i l’esperit guanyador que els ha inculcat el mister Txema.

I el partit d’avui n’és una mostra. Ens enfrenàvem contra un bon equip de la zona noble de la taula com és el Vallfogona, i teníem el deure de guanyar per despenjar un rival bastant directe, a la vegada que, sabedors de la derrota que a la vigília va sofrir  el segon classificat, El Palau, de sumar els tres punts, ens posaven al seu lloc, tal com així ha succeït.

S’ha tingut que superar el handicap de que  als cinc minuts ja ens han marcat el 0-1, donant la sensació del gran perill  que portaven en les seves arribades, i que ens han sorprès pel gran futbol que desplegava el Vallfogona.

Un gol matiner que donava marge de rectificació i consciència de  que s’havia de lluitar a fons per superar al rival. I la prova és que al minut quinze, quant se’ns havia anul·lat un gol  per fora de joc, Oliveres torna ha recuperar la pilota i, en ràpida jugada estableix l’empat a un.

La igualada  donava confiança als locals que portaven el perill constant, amb jugades brillants però que no s’encertaven a culminar en xuts decisius per desfer l’empat abans dels descans.

La sensació era que a la represa, aviat capgiraríem el resultat, donat que els dominàvem àmpliament,  però ocasions claríssimes s’han perdonat incomprensiblement.

El Vallfogona sortia a la contra amb molt perill, posant a proba la contundent defensa amb porter inclòs, que ha tingut que lluir-se  en diverses ocasions evitant lo que hagués estat irreparable, ja que tal com he dit, els visitants juguen un bon futbol.

El rellotge anava molt ràpid, i tant els jugadors que han intervingut com el públic en general no donava crèdit que en quaranta cinc minuts, amb el gran joc desplegat i les ocasions que es creaven, no pogués entrar una pilota.

Però en el futbol, a vegades es fa justícia i altres no. Avui ens ha tocat la cara de la moneda; en l’últim sospir i “in extremis”.

Al minut 90 i en una de les quantioses  grans jugades, en aquesta l’hem encertat, i en una internada per banda dreta molt ràpida, Vicente de fort xut, l’ha creuat al fons de la porta, fent inútil l’estirada del bon porter Clarisó.

Ja no hi ha hagut temps per massa cosa mes, l’objectiu s’havia complert; sumar els tres punts i enfilar-nos en un dolç segon lloc de la taula classificatòria amb el corresponent esclat de joia per part de l’afició.

Agrair a tot l’equip en general el gran esforç i voluntat que ens regalen en cada partit.

SOPAR DE NADAL

El grup amb els corresponents regals.

Un vegada mes i com cada any, la plantilla del C.F. ANGULÀRIA juntament amb el cos tècnic i junta directiva, ens hem aplegat per celebrar el tradicional sopar de Nadal.

Una vintena de components hem tingut la satisfacció d'ajuntar-nos

en un acollidor local per celebrar les Festes Nadalenques mitjantçant el tipic sopar anual i festejar tots junts els bons resultats i armonia que es respira al club.

Amb un bon ambient de festa i xirinola, hi han hagut parlaments per part del president Jordi Sardá i el nostre capità Josep Vidal, agraint a la resta de jugadors, el gran esforç i dedicació que estan demostran al llarg de la temporada, lo que redunda en els resultats i bona classificació que, en l'actualitat, estem gaudin.

Al finalitzar el sopar, com ja va sent habitual, van fer acte de presència els sorprenents regals del "amic invisible", que cadascun dels assistents va ser obsequiat, i que, per la seva diversitat i bon rotllo van acabar d'arrodonir la festa, conjurant-se tots plegats a continuar i fer-nos assaborir tardes de bon futbol.

Per diferents causes de desplazaments i altres motius justificats, van mancar quatre jugadors que, encara que nó fisicament, van estar presents en el projecte esportiu.