L'ANGULÀRIA NO AFLUIXA I ES COLOCA EN ZONA D'ASCENS
 |
| Josep Vidal, el gran capità que porta la nau a bon port. |
A un partit de
finalitzar la primera volta l’Angulària s’ha situat segon del grup, que equival
a dir en zona d’ascens. Lloc provisional, ja que el Bellcairenc està pendent
del fallo de dos partits inacabats, amb resultats molt favorables i que
possiblement ens igualaran a punts, però que el superaríem per allò del
average.
Encara queda molt a
recórrer per aventurar i fer-nos
il·lusions que a vegades es tornen en contra, però el goig de poder-nos veure a
dalt, de moment, no ens el treu ningú.
I és que estem
acabant una primera fase espectacular, s’ha pogut conjuntar un bloc que dona
gust de veure’ls jugar. Han tret partits a força de coratge i l’esperit
guanyador que els ha inculcat el mister Txema.
I el partit d’avui
n’és una mostra. Ens enfrenàvem contra un bon equip de la zona noble de la
taula com és el Vallfogona, i teníem el deure de guanyar per despenjar un rival
bastant directe, a la vegada que, sabedors de la derrota que a la vigília va
sofrir el segon classificat, El Palau,
de sumar els tres punts, ens posaven al seu lloc, tal com així ha succeït.
S’ha tingut que
superar el handicap de que als cinc
minuts ja ens han marcat el 0-1, donant la sensació del gran perill que portaven en les seves arribades, i que
ens han sorprès pel gran futbol que
desplegava el Vallfogona.
Un gol matiner que
donava marge de rectificació i consciència de
que s’havia de lluitar a fons per superar al rival. I la prova és que al
minut quinze, quant se’ns havia anul·lat un gol per fora de joc, Oliveres torna ha recuperar
la pilota i, en ràpida jugada estableix l’empat a un.
La igualada donava confiança als locals que portaven el
perill constant, amb jugades brillants però que no s’encertaven a culminar en
xuts decisius per desfer l’empat abans dels descans.
La sensació era que
a la represa, aviat capgiraríem el resultat, donat que els dominàvem
àmpliament, però ocasions claríssimes
s’han perdonat incomprensiblement.
El Vallfogona
sortia a la contra amb molt perill, posant a proba la contundent defensa amb
porter inclòs, que ha tingut que lluir-se
en diverses ocasions evitant lo que hagués estat irreparable, ja que tal
com he dit, els visitants juguen un bon futbol.
El rellotge anava
molt ràpid, i tant els jugadors que han intervingut com el públic en general no
donava crèdit que en quaranta cinc minuts, amb el gran joc desplegat i les
ocasions que es creaven, no pogués entrar una pilota.
Però en el futbol,
a vegades es fa justícia i altres no. Avui ens ha tocat la cara de la moneda;
en l’últim sospir i “in extremis”.
Al minut 90 i en
una de les quantioses grans jugades, en
aquesta l’hem encertat, i en una internada per banda dreta molt ràpida, Vicente
de fort xut, l’ha creuat al fons de la porta, fent inútil l’estirada del bon
porter Clarisó.
Ja no hi ha hagut
temps per massa cosa mes, l’objectiu s’havia complert; sumar els tres punts i
enfilar-nos en un dolç segon lloc de la taula classificatòria amb el
corresponent esclat de joia per part de l’afició.
Agrair a tot
l’equip en general el gran esforç i voluntat que ens regalen en cada partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada