dilluns, 13 de gener del 2014

ANGULARIA 2 - 1 VALLFOGONA DE BALAGUER

L'ANGULÀRIA NO AFLUIXA I ES COLOCA EN ZONA D'ASCENS

Josep Vidal, el gran capità que porta la nau a bon port.
A un partit de finalitzar la primera volta l’Angulària s’ha situat segon del grup, que equival a dir en zona d’ascens. Lloc provisional, ja que el Bellcairenc està pendent del fallo de dos partits inacabats, amb resultats molt favorables i que possiblement ens igualaran a punts, però que el superaríem per allò del average.
Encara queda molt a recórrer per aventurar  i fer-nos il·lusions que a vegades es tornen en contra, però el goig de poder-nos veure a dalt, de moment, no ens el treu ningú.
I és que estem acabant una primera fase espectacular, s’ha pogut conjuntar un bloc que dona gust de veure’ls jugar. Han tret partits a força de coratge i l’esperit guanyador que els ha inculcat el mister Txema.
I el partit d’avui n’és una mostra. Ens enfrenàvem contra un bon equip de la zona noble de la taula com és el Vallfogona, i teníem el deure de guanyar per despenjar un rival bastant directe, a la vegada que, sabedors de la derrota que a la vigília va sofrir  el segon classificat, El Palau, de sumar els tres punts, ens posaven al seu lloc, tal com així ha succeït.
S’ha tingut que superar el handicap de que  als cinc minuts ja ens han marcat el 0-1, donant la sensació del gran perill  que portaven en les seves arribades, i que ens han sorprès pel gran futbol que desplegava el Vallfogona.
Un gol matiner que donava marge de rectificació i consciència de  que s’havia de lluitar a fons per superar al rival. I la prova és que al minut quinze, quant se’ns havia anul·lat un gol  per fora de joc, Oliveres torna ha recuperar la pilota i, en ràpida jugada estableix l’empat a un.
La igualada  donava confiança als locals que portaven el perill constant, amb jugades brillants però que no s’encertaven a culminar en xuts decisius per desfer l’empat abans dels descans.
La sensació era que a la represa, aviat capgiraríem el resultat, donat que els dominàvem àmpliament,  però ocasions claríssimes s’han perdonat incomprensiblement.
El Vallfogona sortia a la contra amb molt perill, posant a proba la contundent defensa amb porter inclòs, que ha tingut que lluir-se  en diverses ocasions evitant lo que hagués estat irreparable, ja que tal com he dit, els visitants juguen un bon futbol.
El rellotge anava molt ràpid, i tant els jugadors que han intervingut com el públic en general no donava crèdit que en quaranta cinc minuts, amb el gran joc desplegat i les ocasions que es creaven, no pogués entrar una pilota.
Però en el futbol, a vegades es fa justícia i altres no. Avui ens ha tocat la cara de la moneda; en l’últim sospir i “in extremis”.
Al minut 90 i en una de les quantioses  grans jugades, en aquesta l’hem encertat, i en una internada per banda dreta molt ràpida, Vicente de fort xut, l’ha creuat al fons de la porta, fent inútil l’estirada del bon porter Clarisó.
Ja no hi ha hagut temps per massa cosa mes, l’objectiu s’havia complert; sumar els tres punts i enfilar-nos en un dolç segon lloc de la taula classificatòria amb el corresponent esclat de joia per part de l’afició.

Agrair a tot l’equip en general el gran esforç i voluntat que ens regalen en cada partit.