VICTÒRIA MOLT
TREBALLADA
A falta de
quatre jornades per acabar la lliga, l’Angulària aconseguí a La Seu, una
victòria de prestigi que el manté en segon lloc en solitari a la taula i és
consolida com un clar candidat a la promoció d’ascens. Molt s’haurien de tòrcer
les coses per que així no fos.
Va ser un
partit molt intens i complicat en un camp on pocs hi han pogut treure els tres
punts. Però l’actual Angulària, seguint en la seva bona ratxa de victòries
consecutives, nou, està pletòric de confiança, joc i força; motiu pel qual, és
fa molt difícil pels contraris, fer-se amb la victòria, ni tant sols foradar
porteria. De les nou victòries seguides, en set, han mantingut la porteria
zero. Un bon bagatge per encarar la recta final.
Presentació i salutació dels dos equips. |
Com dic a la
capçalera, va ser un triomf molt treballat i ben plantejat pel tècnic Pol, que
estudia al contrari i prepara els partits segons convé. Tots els jugadors es
van buidar, del porter a l’últim que va intervenir. Calia posar tots els
sentits per recuperar els punts que en el partit d’anada s’endugueren
d’Anglesola. Aquell va ser un xoc molt diferent.
Amb un domini
altern, anaven passant els minuts sense haver-hi un dominador clar, i ben bé
s’endevinava que el qui marqués un gol, s’anotaria la victòria.
Gallardo, encarant porta i tot La Seu tancat. |
Fins al descans,
es veguer un lleuger domini dels locals, que se sentien superiors i no admetien
que el marcador, encara no s’hagués bellugat.
Però a la
represa, amb els canvis de rigor, habituals en el tècnic, una vegada estudiada
la forma de fer mal al contrari i pressionant els punts més febles dels locals,
l’Angulària ja començava a fer-se amo del partit i conduir-lo al lloc i
situació que més interessava.
La nostra banqueta, i perill per Adrià. |
Així fou, que al minut 75, i amb La Seu controlada, una
combinació entre Baiget i Jony, permetés a quest, posar la pilota entre línies a
Oscar, que havia entrat de refresc, i guanyant per velocitat al defensor, es
plantà i driblà al porter en la seva sortida desesperada, per creuar-la al fons
de la xarxa.
Un gol que
buscàvem i vam trobar davant la desesperació dels locals que no s’ho creien, i
feien tot lo possible per esmenar el marcador, inclòs atravessant els límits
permesos. Tirant d’ofici, van provocar l’expulsió d’un jugador, i encara
quedaven quinze minuts. Doncs precisament en aquest període, va ser quan
l’Angulària, amb deu, va jugar millor i va crear ocasions per ampliar el
resultat.
Centrada de Jony a Oscar, per marcar el 0-1. |
Tant es així,
que al minut 85, en una ocasió manifesta de gol, el porter de La Seu i fora
l’àrea, es carregà literalment al nostre
davanter Jony, amb la corresponent vermella.
Els locals, un
pel esverats, volien empatar el partit
com fos, sense respectar res i provocant al contrari perquè respongués a les
males maneres. I se’n van sortir; una doble entrada esgarrifosa va provocar una
lesió a la tíbia de Jony; aquest va respondre verbalment, i vermella directa.
Tot una pinya celebrant el gol de la victòria. |
Sort que ja
corria el minut 90, i les coses no van anar a més. Sis minuts d’afegit, xiulet
final, i tres punts importantíssims cap a casa. Victòria si, però la vam pagar
massa cara.
Relaxats i amb els tres puntets a la butxaca. |
LA SEU D'URGELL: Escolà, Alart, Carrion,(Caminal), Ermengol, Sabarich, Rivero, (Casanova), Grau, Colell, Martinez, Ferreira, Castillejo, (Roelas).
ANGULÀRIA: Oliver, Radu, (Mamadou),Toldrà, Jony, Baiget, (Simeó), Kevin, (Martin), Gallarto, Mimit, Ospina, Arrufat, Segues, (Oscar).
GOL: 0-1, min. 75, Oscar.
ARBITRE: George Pacurar, bé.