TORÀ 1 - 3 ANGULÀRIA

L’ANGULÀRIA, SUBCAMPIÓ, JUGARÀ LA PROMOCIÓ

 

L’Angulària ha tancat la temporada amb nota d’excel·lent, superat tant sols pel ja ascendit Agramunt. Una segona posició que li dona el ple dret a jugar la promoció d’ascens a segona catalana davant el subcampió  de l’altre grup 13, en aquest cas, el CF BALÀFIA de Lleida.

L’últim partit jugat a Torà era un encontre que es tenia que guanyar, si es volia conservar la segona posició, donat que el Ponts el teníem a un punt i era molt possible que també es fes amb la victòria al camp del Tornabous, tal com va succeir. Ell no va fallar, però l’Angulària tampoc; arrodonint  així la bona ratxa exhibida en els tretze últims partits, en els que tant sols ha encaixat una derrota. S’ha notat, i molt, la reincorporació del nou tècnic Pol Sellés, que ha inculcat al grup, l’esperit guanyador.

Simeó i Oscar, envoltats de jugadors del Torà.

Els del Llobregós no ho van posar gens fàcil pels de l’Urgell, un equip molt combatiu que, avesats al seu camp de terra, i esperonats sempre per un públic entregat, fan difícil el poder treure punts pels visitants.

Dic que el partit es va posar molt costa amunt, pel fet que al minut 5 el Torà ja es va avançar al marcador per obra de Fustegueres mitjançant una falta llençada impecablement des de la punta de l’àrea dreta que va ser impossible d’aturar per part del nostre porter Adrià. Els locals donaven l’avís de que no estaven disposats a regalar res.

A partit d’aquí, tota la primera part va ser bastant igualada, en la que es podia haver marcat pels dos costats, però els desencerts i els defensors ho van evitar.



Celebració del 1-2 obra de Baiget.



Cap als vestidors amb un gol en contra, que a la segona part, s’havia de remuntar. D’això se’n deuria cuidar el mister; amb explicacions, canvis de tàctica, o injecció de moral; no ho sé. El que sí sé, és que a la represa l’equip es va transformar i el joc i el partit van canviar com un mitjó.

Sortida fulgurant, que amb dos minuts van capgirar el marcador. Al minut 49, internada per banda esquerra de Baiget, que centra al punt de penal, i venint del darrere, Gallardo de cap, la clavà al fons de porteria. Gran gol per encetar una bona remuntada.

Fi del partit, amb la satisfacció de la feina ben feta.

Un minut més tard, al 50, gran jugada individual de Manel, que es desfà de tres contraris i la posa als peus de Baiget, que no falla, i dona el tomb al marcador  amb el 1-2 fulminant i esperançador. Lo Torà ja no aguantava les envestides d’un Angulària  que es va posar les piles per endur-se els punts necessaris i guanyar el partit.

Malgrat una mica de pluja, al camp tant sols dominava un equip que no donava cap opció perquè perillés el resultat, ans al contrari, l’Angulària volia rematar el resultat, per no haver de rebre cap ensurt.

Alegria desbordada pel subcampionat aconseguit.

I lo que es busca, a vegades s’aconsegueix. Era ja el minut 89 en que en una jugada forjada al centra del camp, la rep Baiget, que avança per bada esquerra, i la dona a Oscar; aquest dispara i la rebutja el porter, però Baiget de nou, que seguia la jugada l’empalmà al fons de porteria, per establir el definitiu i merescut 1-3.



L'equip guanyador, fen una pinya amb els Angulàvers, i Angulària TV d'esquena. Marc¡¡¡¡



Una gran victòria per un magnífic tancament de temporada.

Enhorabona a tots, tècnics, jugadors i a la gran munió d’aficionats que han fet possible assolir aquesta fita.



Ultima formació de la temporada.

 

TORÀ: Pons, Coletas, Argerich, (Cepero), Riera, Fustegueres, (Segura), Torres, (Gonzalez),  Garrabou, Torreguitart, (Rial),  Closa, (Rovira), Miramunt, Bagà.

ANGULÀRIA: Adrià, Toldrà, Santiveri, (Parrata),  Baiget, Oscar, Gallardo, Mimit, (Segués), Ospina, Arrufat, (Manel), Mamadou, Martin.

 

GOLS: 1-0, min. 5, Fustegueres; 1-1, min. 49, Gallardo; 1-2, min. 50, Baiget; 1-3, min. 89, Baiget.

 

ARBITRE: Rusca Muñoz, bé.

 

ANGULÀRIA 3 - 3 AGRAMUNT

UN GRAN PARTIT

La penúltima jornada de lliga va resultar ser un d’aquells partits que fan afició.

S’enfrontaven el líder Agramunt, ja campió i recent ascendit de categoria, contra el segon classificat l’Angulària,  i l’espectacle estava assegurat, tant esportiva com emocionant, tal com es va poder constatar durant tot l’encontre.

L’Agramunt volia fer valer la seva de condició de líder quasi imbatut, un sol partit perdut en tota la temporada, i l’Angulària disposat a brindar una victòria a l’afició en l’últim partit de casa, i de mostrar també el perquè de la seva gran campanya que l’ha portat a conquerir pràcticament el subcampionat, a manca d’una jornada.



Passadís d'honor al campió.



Vam jugar el dissabte nit davant uns tres-cents espectadors vinguts dels pobles veïns, per allò de no haver-hi camp més encontre, i la perspectiva de veure un bon encontre, tal com així va ser. L’atractiu deen servir trepans calents també va arrodonir la festa.

Les coses no van començar massa bé pels locals, ja que al minut 9 va assenyalar un penal en contra, que el rival no va fallar, i l’expulsió directa del jugador que el va produir; l’àrbitre molt rigorós, podia ensenyar la groga perfectament, i evitar-nos de jugar pràcticament tot el partit amb un home menys. Aquest era el gol de l’empat, donat que al minut 6, Baiget va avançar l’Angulària en un gran gol de volea per banda esquerra. El partit prometia un bon final, però la pèrdua tant matinera d’un jugador, ens va perjudicar molt.

Donant ànims al company Aarón.

 

No obstant això, l’Angulària es va saber sobreposar a les adversitats, ja que al minut 37 l’Agramunt remuntava, en un gran gol, també imparable de Abdenabi, però l’1-2 no van tenir massa temps de gaudir-lo, pel fet que al 40, els forasters van cometre un penal clar, però aquesta vegada, no va ensenyar ni la groga; d’aquí l’enfado del públic. Gallardo tampoc va fallar, i va igualar el marcador a dos, per anar al descans, i reposar forces. És notava en falta l’expulsat.

A la represa i amb els canvis oportuns de l’entrenador, l’Angulària va fer el millor període de la temporada i va dominar clarament al campió, i seguien jugant amb deu.

Combinació de Gallardo amb Mamadou.

Encara que al minut 57 s’avancés de nou l’Agramunt per obra de Marin, donava la sensació que els que jugaven en inferioritat numèrica, era l’Agramunt. La rapidesa en crear jugades de perill i la pressió que hi posava l’Angulària, obligava a replegar-se, procurant mantenir el mínim avantatge, i les jugades més clares de gol, eren tallades una rere l’altra, per la nefasta actuació arbitral, que va donar clares evidencies de que, partits com aquests li van molt grans, o arribant inclús a pensar que lo més fàcil es, davant del dubte, xiular a favor de l’equip més ben posicionat; i els dubtes eren constants.



Jugada del gol de Baiget que obria el marcador.



L’Angulària seguia insistint i ho anava provant fins que, quan semblava tot dat i beneit, en la enèsima gran combinació de tota la davantera, Jony engaltà un xut impressionant que va entrar com un obús en l’escaire dret del bon i jove porter Romeu. Era el minut 89, i l’Angulària encara va disposar d’una altra bona ocasió de Marti que no va entrar de miracle.

I l’àrbitre, donant prova una vegada més de la seva incapacitat, just al minut 90 va xiular la fi del partit, sense afegir ni un segon ni tenir en compte els set canvis que els dos equips van fer.  Com dic, durant tot el partit va optar per l’opció més fàcil.



Celebració del gol, amb el marcador a zero.

A l’inici del partit l’Angulària va fer el passadís merescut al campió Agramunt, al qual li desitgem molta sort a la nova categoria.

 

ANGULÀRIA: Adrià, Toldrà, Piore, Baiget, Oscar, (Parrata),  Gallardo, Ospina, Arrufat, (Jony),  Mamadou, Segués, (Mimit), Martin.

AGRAMUNT: Romeu, Cases, Villanueva, Serés, (Roca),  Pedrol, Ibra, (Galan),  Abdenabi, Abellana, Marin, (Bertran) Tarruella, (Montalvo), Buireu.

GOLS: 1-0, min. 6, Baiget; 1-1, min. 10, Marin; 2-1, min. Abdenabi; 2-2, min. 40, Gallardo; 2-3, min. 57, Marin; 3-3, min.89, Jony.

ARBITRE; Chico Fernandez, molt malament.

TORREGROSSA 3 - 0 ANGULÀRIA

ENSOPEGADA A TORREGROSSA

 

L’Angulària ha perdut la bona ratxa de deu victòries consecutives en la jornada 32 al camp del Torregrossa, un camp que no hi ha pogut guanyar cap equip, i que manté la sisena posició a la taula.

En una tarda de molt vent, era difícil jugar com cal a futbol, sense poder controlar l’esfèrica ni poder combinar cap jugada. Però també és veritat que el vent bufava igual pels dos equips.



Salutació dels dos equips.

 

Sense que serveixi d’excusa, també es cert que s’han ajuntat dos o tres factors que han posat de bon antuvi, el partit molt costa amunt. El sorteig de camp ja ha afavorit al Torregrossa el anar a favor de vent, i a continuació, al primer minut, ja s’han trobat amb un gol a favor.

Quan els nostres, pràcticament, encara no havien delimitat marques, ni s’havien assentant damunt el camp, amb la pilota descontrolada, una sèrie de rebots han propiciat que la pilota impulsada per Cases, arribés al fons de porteria, amb la corresponent sorpresa de propis i estranys. És poc usual que a partir del iprimer minut i a la primera jugada ja tinguis que anar a remolc del marcador. Remolc que ha persistit,  ha anat en augment durant tot el partit.

Baiget, iniciant jugada d'atac.

Quedava tot el temps del mon per poder-ho igualar, o inclòs superar, però el signe d’aquest partit i el resultat, ja estava marcat; al Torregrossa li sortia tot, i a l’Angulària li costava deu i ajut el poder travessar de mig camp; principalment al primer temps, que anava amb el vent en contra.

En una altra jugada desafortunada, al minut 11, el vent ha fet de jugador numero dotze pels locals que, amb l’ajut de la pilota impulsada per Mohamed, aparentment fàcil d’aturar, s’ha elevat i agafat una velocitat tal, que ha fet inútil el salt d’Adrià, per posar el 2-0 al marcador. El Torregrossa s’ha vist beneficiat en gran manera per aquest fenomen atmosfèric, i ho ha sabut aprofitar, a la vegada que, tot s’ha de dir, també hi posava més ímpetu i ganes. Esperàvem que a la represa les coses canviarien.



Demostració de potencia de Mamadou.



Efectivament, a la segona part l’Angulària s’ha bolcat i ha tancat dins l’àrea local els onze jugadors, que s’han dedicat a defensar el resultat que els hi era favorable, però els nostres no han tingut l’encert de trencar la fèrria defensiva, i han malbaratat ocasions per poder, al menys, empatar.

No hi va haver manera de travessar aquesta barrera.

Amb tot l’Angulària avançat en camp contrari, ha passat lo que normalment sol passar; en l’únic contracop que el Torregrossa ha pogut passar de mig camp, al minut 81, per cames, Iglesias s’ha plantat davant Adrià per posar el 3-0 i la sentència definitiva a un encontre on l’Angulària s’ha vist superat per un equip que, en el global del partit, hi ha posat més fe en la victòria.

Com a consol i mal menor, el nostre perseguidor, el Ponts, també ha perdut el seu partit i mantenim les mateixes opcions i posició d’abans; a manca de dos encontres, ens trobem en segon lloc, a tres punts del Ponts. Esperem poder-la conservar fins al final de campionat.

            

Radu, pujant a l'atac, però ni així.

 

 

TORREGROSSA: Jose Vicente, Buira, Sekou, Iglesias,(Puig),  Zhong, (Gorrochategui), Bargalló, (Reche),  Fernandez, Mohamed, (Herrera), Vall, Cases, (Rodriguez), Perez.

 

ANGULÀRIA: Adrià, Radu, Toldrà, Santiver,(Martin),  Baiget, Oscar, Kevin, (Ospina),  Gallardo, Mimit, (Segués),  Parrata, (Jony),  Mamadou.

 

GOLS: 1-0, min. 1, Cases; 2-0, min. 11, Mohamed; 3-0, min. 81, Iglesias.

 

ARBITRE: Gras, Roy, bé.

 

 

 

ANGULÀRIA 2 - 1 VILANOVA DE L'AGUDA

DEU VICTÒRIES CONSECUTIVES

 

A falta de tres jornades per acabar la temporada, l’Angulària ha sumat la seva desena victòria consecutiva davant el Vilanova de l’Aguda, equip que ocupa les darreres posicions a la taula.

Aquest nou triomf permet als d’Anglesola, mantenir la segona posició, que permet jugar la promoció d’ascens. Descartat ja l’Agramunt, que és campió anticipat del grup 14, al qual felicitem per la seva gran temporada, la pugna per acabar conquerint aquest lloc de privilegi, queda reduïda a tant sols un equip, el Ponts, que ahir també va guanyar per la mínima, i al que l’avancem de tres punts. L’altre equip amb discòrdia és el Bellcairenc, amb mínimes opcions i que tindria que guanyar els quatre partits que li resten, i nosaltres no suméssim ni un punt.



Simeó, que va jugar els 90 minuts a gran nivell, i va provocar el gol del triomf.

Esperem que això no passi, i puguem contar per victòries, els tres partits que resten.

Pel que fa al partit en sí, els nostres van haver de suar de valent i ficar-hi tots els sentits per tirar el partit endavant i evitar que s’escapés cap punt, doncs el Vilanova va demostrar tenir un bon equip que lluita amb fe, i que no es mereix ocupar la posició última de la taula.

Els primers trenta minuts van ser de clar domini local, amb grans jugades mereixedores de gol, però que el bon porter Genís, ho anava impedint; fins que va arribar el minut 24. Piore treu llarg de banda perquè Baiget la pentinés dins de l’àrea, allí es trobava ben col·locat Mimit i, amb una espectacular xilena, la clavà al fons de porteria, sense que res podia fer Genis.

Mimit i Baiget, en plena demostració de força.

Fins al descans, continuaven pressionant per ampliar el marcador, però els visitants ja no es tancaven tant i  donaven les primeres mostres de reacció sense conseqüències.

A la represa, el domini ja es va igualar més, i el Vilanova amenaçava i xafava l’àrea local. Si l’Angulària no feia el segon, les coses es podien complicar.



Gallardo, gran partit el seu, disputant una pilota dividida.

I això és el que va passar;  al minut 48 i en una jugada per banda esquerra, el seu extrem corre la línia de fons, posant-la al punt de penal, on des del darrere i lliure de marca, Rostas la creuà fora l’abast d’Adrià.

Amb l’empat, el Vilanova es va créixer i continuava posant la incertesa damunt el terreny de joc, però l’Angulària també sumava esforços per contrarestar l’esperança del contrari de voler xafar-nos la festa major.



Segués, controlant i iniciant jugada.

 

Josep Parrata, pressionant al defensa i lluitant per la pilota. 

El domini era altern i les forces bastant igualades; els locals tenien que evidenciar la millor tècnica que han demostrat durant tota la temporada, i especialment en aquests deu últims partits, que s’han comptat per victòries.

Quedava poc temps, i s’havia d’aprofitar. Corria el minut 77 quant Piore, en camp propi, treu una centra damunt l’àrea del Vilanova; aquesta és rebutjada per un defensa que la deixa a peus de Simeó; paret perfecta amb Gallardo, que li torna perquè amb l’esquerra xutés un tir ras, sec i enverinat que el porter desvia, però Oscar que seguia la jugada, també amb l’esquerra la creuà imparable.

Tres punts també molt treballats, davant un bon equip que ens ha posat les coses molt costa amunt.



Marc Llavall, home de gran altura, gravant per Angulària TV.

ANGULÀRIA: Adrià, Toldrà, Piore, Simeó, Baiget, Oscar, Kevin, Gallardo, Mimit, (Parrata) Mamadou, Segués, (Martin),

 

VILANOVA DE L'AGUDA: Genis, Esteve, Cusola, Gonzalez, Rostas, Martins, Sabando, (Dimitrov), Niang, Samarra, V. Esteve, Reig, (Bastian).

 

GOLS: 1-0, min. 24, Mimit; 1-1, min. 67, Rostas; 2-1, min. 77, Oscar.

 

ARBITRE: Marc Boleda, bé.