UN GRAN PARTIT
La penúltima
jornada de lliga va resultar ser un d’aquells partits que fan afició.
S’enfrontaven
el líder Agramunt, ja campió i recent ascendit de categoria, contra el segon
classificat l’Angulària, i l’espectacle
estava assegurat, tant esportiva com emocionant, tal com es va poder constatar
durant tot l’encontre.
L’Agramunt
volia fer valer la seva de condició de líder quasi imbatut, un sol partit
perdut en tota la temporada, i l’Angulària disposat a brindar una victòria a
l’afició en l’últim partit de casa, i de mostrar també el perquè de la seva
gran campanya que l’ha portat a conquerir pràcticament el subcampionat, a manca
d’una jornada.
Passadís d'honor al campió. |
Vam jugar el
dissabte nit davant uns tres-cents espectadors vinguts dels pobles veïns, per
allò de no haver-hi camp més encontre, i la perspectiva de veure un bon
encontre, tal com així va ser. L’atractiu deen servir trepans calents també va
arrodonir la festa.
Les coses no
van començar massa bé pels locals, ja que al minut 9 va assenyalar un penal en
contra, que el rival no va fallar, i l’expulsió directa del jugador que el va
produir; l’àrbitre molt rigorós, podia ensenyar la groga perfectament, i
evitar-nos de jugar pràcticament tot el partit amb un home menys. Aquest era el
gol de l’empat, donat que al minut 6, Baiget va avançar l’Angulària en un gran
gol de volea per banda esquerra. El partit prometia un bon final, però la
pèrdua tant matinera d’un jugador, ens va perjudicar molt.
Donant ànims al company Aarón. |
A la represa i
amb els canvis oportuns de l’entrenador, l’Angulària va fer el millor període
de la temporada i va dominar clarament al campió, i seguien jugant amb deu.
Combinació de Gallardo amb Mamadou. |
Encara que al
minut 57 s’avancés de nou l’Agramunt per obra de Marin, donava la sensació que
els que jugaven en inferioritat numèrica, era l’Agramunt. La rapidesa en crear
jugades de perill i la pressió que hi posava l’Angulària, obligava a
replegar-se, procurant mantenir el mínim avantatge, i les jugades més clares de
gol, eren tallades una rere l’altra, per la nefasta actuació arbitral, que va
donar clares evidencies de que, partits com aquests li van molt grans, o
arribant inclús a pensar que lo més fàcil es, davant del dubte, xiular a favor
de l’equip més ben posicionat; i els dubtes eren constants.
Jugada del gol de Baiget que obria el marcador. |
L’Angulària
seguia insistint i ho anava provant fins que, quan semblava tot dat i beneit,
en la enèsima gran combinació de tota la davantera, Jony engaltà un xut
impressionant que va entrar com un obús en l’escaire dret del bon i jove porter
Romeu. Era el minut 89, i l’Angulària encara va disposar d’una altra bona
ocasió de Marti que no va entrar de miracle.
I l’àrbitre,
donant prova una vegada més de la seva incapacitat, just al minut 90 va xiular
la fi del partit, sense afegir ni un segon ni tenir en compte els set canvis
que els dos equips van fer. Com dic,
durant tot el partit va optar per l’opció més fàcil.
Celebració del gol, amb el marcador a zero. |
A l’inici del
partit l’Angulària va fer el passadís merescut al campió Agramunt, al qual li
desitgem molta sort a la nova categoria.
ANGULÀRIA: Adrià, Toldrà, Piore, Baiget, Oscar, (Parrata), Gallardo, Ospina, Arrufat, (Jony), Mamadou, Segués, (Mimit), Martin.
AGRAMUNT: Romeu, Cases, Villanueva, Serés, (Roca), Pedrol, Ibra, (Galan), Abdenabi, Abellana, Marin, (Bertran) Tarruella, (Montalvo), Buireu.
GOLS: 1-0, min. 6, Baiget; 1-1, min. 10, Marin; 2-1, min. Abdenabi; 2-2, min. 40, Gallardo; 2-3, min. 57, Marin; 3-3, min.89, Jony.
ARBITRE; Chico Fernandez, molt malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada