CERVERA 2 – 1 ANGULÀRIA
No ha pogut ser, el
miracle no s’ha produït i l’Angulària torna a tercera catalana.
Fins a l’última jornada
no s’ha decidit si els anglesolins mantenien la categoria o no. Ja vam comentar
la setmana passada que depeníem dels resultats que fessin tant la U.E. Tarrega
com l’EFAC Almacelles, si ells se salvaven, nosaltres també. Doncs be, cap dels
dos va guanyar, per tant amb el seu descens, ha arrossegat a l’Alcarrás i
Angulària respectivament, condemnant-los al igual que ells, a baixar de
categoria provincial.
Una llàstima, donat que
de quatre equips lleidatans que formaven en 1ª Regional, tant sols un, el
Balaguer, ha quedat representant a la província.
Vagi per davant que el
nostre descens l’hem provocat nosaltres al no assegurar-nos la permanència i
ningú mes; no hem estat capaços de sumar els punts suficients com per no
haver-nos de trobar en la situació de dependre de tercers. Però ja que s’ha
donat aquesta circumstància i tractant-se de la ciutat veïna, no deixa de ser
curiós que, sense voler i pel compte que els hi duia, n’hàgim sortit
“perjudicats” nosaltres. Una anècdota capritxosa del futbol que passarà a
l’historia dels dos clubs.
El nostre partit d’ahir
a Cervera no tenia transcendència, ja que amb el resultat que fos, no variava
la nostra posició, però encara que no ens jugàvem res, sempre marxes amb millor
sabor de boca si el pots guanyar.
Vam fer un partit
seriós i vam posar contra les cordes a tot un equip que ocupa els llocs
d’honor.
El primer en marcar va
ser l’Angulària al minut 30 per obra de Abraham que, aprofitant un mal rebuig
de la defensa s’anticipà al porter per encetar el marcador.
Aquesta primera part
l’hem jugat de tu a tu sense complexes, i s’ha vist un bon futbol.
Però el Cervera no
volia perdre l’últim partit davant la seva afició i ens ha pressionat fins al
punt de que al minut 40, Balcells ha fet
bona una mala entesa de la defensa i ha fet pujar l’empat al simultani. Amb la
igualada s’ha arribat al descans.
A la represa s’han fet
els cinc canvis possibles de jugadors a modo de premi per així acomiadat la
temporada posant-hi tots el seu granet de sorra. El resultat era el de menys.
A tot això, han anat
passant els minuts amb jugades i domini alterns, gaudint i fent gaudir a una
molt bona representació anglesolina que en cap encontre ha deixat sol l’equip,
i al ajuntar-se el bon temps i el curt desplaçament, encara la seva presència
s’ha vist incrementada.
Però com he dit, el
Cervera no es conformava amb l’empat, i el fet de jugar a casa deixava un
regust no massa bo pels seus incondicionals que també van ser-hi presents en
gran nombre.
Total, que a cop de
buscar el gol de la victòria, se’l van trobar al minut 76 a modo d’un penal que
crec era just. El va llençar Marin i el nostre porter Adrià, endevinant la
intenció la va fregar, però no lo suficient per impedir que el 2-1 fos una
realitat.
Un resultat molt digne
davant un conjunt consolidat.
Malgrat perdre la
categoria, s’ha d’agrair el treball fet pels tècnics Txema i Paris,
conjuntament amb tots els membres que han defensat els colors de l’Angulària.
Gràcies a tots.
Ara a planificar la propera temporada en la nova, però coneguda, 3ª Catalana on ens retrovarem amb vells coneguts.
Jo no diria que hem fet un pas enrere, hem competit davant grans equips, donant la cara en tot moment, acabant al llindar de la permanència, i lo mes important; hem viscut la gran experiència de formar part d'una categoria en la que no haviem estat mai, i ves a saber si algun dia hi podrem tornar. No esta a l'abast de tothom.
No per això hem d'estar decebuts, tot al contrari, ho hem provat i fins l'ùltima jornada hem estat equip de segona, amb el mateix entusiasme de sempre i l'empenta d'aquesta afició que no ens abandona i encoratja a seguir lluitant perqué el nostre Angulària continui sent un referent d'esportivitat i companyerisme en tots els camps.