ANGULÀRIA 0 - 3 LLEIDA B

RESULTAT ENGANYÓS

Minut de silenci en memòria de Josep Santiveri Cabal.

En la jornada set de Segona Catalana, l’Angulària va rebre la visita del Lleida B per disputar el compromís de Lliga.

El nom de Lleida, per si sol, ja imposa respecte. Mai havíem jugat contra els de la capital, i els hi volíem demostrar, o al menys intentar-ho,  que si estem a la mateixa categoria, és per alguna cosa. Ens van guanyar, si, però el resultat final es excessiu i enganyós; damunt el terreny de joc no es va veure la superioritat que reflecteix el marcador.

Sylla, guanyant per alt una pilota.

El primer partit que el Lleida estrenava entrenador, Asier Eizaguirre, es va trobar amb una sèrie de factors favorables que van ajudar a endur-se els tres punts d’Anglesola. La sort que afavoreix a una part, normalment perjudica a l’altra.

Després de guardar-se un minut de silenci per la pèrdua del Sr. Josep Santiveri, ex-president del Club, es posà la pilota en joc amb menys públic del habitual, degut al mal temps i la pluja intermitent.

Jony, disputant la pilota amb un contrari.

Els primers 45 minuts van ser d’un major domini i control de la pilota per part del Lleida, amb jugades i futbol d’escola, però no van crear pas massa ocasions clares de perill; l’única va ser al minut 9 que a conseqüència d’un corner i sembla que en jugada assajada, Llabres va rematar de cap al fons de porteria.

Oscar i Fran, pujant a l'atac.

Amb el 0-1, el Lleida encara es va dedicar més a tenir la possessió que anar ha buscar el segon; amb la pilota controlada, poca cosa podien fer els nostres. Control adquirit en base a formar part, alguns jugadors, del planter del primer equip del Lleida Esportiu.

Amb aquest mínim avantatge, van anar jugant fins el descans, amb l’esperança de que la segona fora igual de còmoda.

Lluita al mig del camp.

Però a la represa es van trobar sorpresos amb una fulgurant sortida dels locals, que en els cinc minuts primers, van disposar de tres ocasions claríssimes que podien haver capgirat el resultat, però la pilota no va voler entrar.

El control i més qualitat que el Lleida va exhibir a la primera, va ser anul·lat i superat per la total entrega i amor propi de l’Angulària que els posava a prova per mantenir el resultat. La defensa s’havia de superar per aturar les arribades de perill per part dels locals.

Oscar, desfent-se de dos contraris.

No li quedava altre remei que procurar jugar al contracop, cosa que van intentar en alguna jugada, llençant la pilota a Lamin, el millor i més hàbil jugador del Lleida, que ja havia avisat en alguna ocasió.

L’encert i tècnica d’aquest noi, va fer que al minut 48, i aprofitant una relliscada del seu marcador, engaltés un xut impressionant que res no poder fer el nostre bon porter Juanca. Aquest 0-2, el millor gol de la tarda.

L’estratègia li donava bon resultat al debutant tècnic Asier, però veia que aquest partit no estava resolt encara.  

Sortida del trio arbitral amb les tanques de protecció.

 La sort també va jugar el seu paper en contra nostra; al minut 68 Oussama que havia entrat de refresc, disparà un tir formidable que es va estavellar al travesser.

Nou minuts mes tard, al 77, va ser Oscar que, controlant la pilota, xutà amb tota la intenció del mon, però novament el  pal curt la rebutjà.

Estava clar que, malgrat les ganes i les ocasions, en aquest partit no marcaríem.

Per acabar-ho d’adobar, al minut 90 i aprofitant un altre contracop, l’àrbitre assenyalà penal en contra, que ho era,  però el nostre porter la va rebutjar, amb altra vegada, tanta mala sort, que fou a parar al cap de Pere Pons que tant sols la va empènyer perquè tanques el partit amb un immerescut 0-3.

L’Angulària va fer mèrits més que suficients, per no perdre’l, si més no, un empat, el més just. 

Però això es futbol, i el futbol te aquestes coses.

   

La graderia ja està en marxa. Una espenteta mes........

ANGULÀRIA: Juanca, Monter, Mimit, (Oussama),  Robinat, (Molina),  Sylla, (Badar),  Jony, (Baiget),  Oscar, Calderó, Aliou, Selva, Gallart, (Manel).

LLEIDA B.: Puig-grós, Solana, (Liu),  Aguilar, Call, Llabres, Font, Lamin, (Pons),  Vicente, Sebastian, (Lesan),  Marti, (Cortes),  Gomez, (Pak).

GOLS: 0-1, min. 9, Llabres; 0-2, min. 48, Lamin; 0-3, min. 90, Pere Pons.

ARBITRE: Rusca Muñoz, be.

TORREFARRERA 1 - 3 ANGULÀRIA

AQUEST ÉS EL CAMÍ

Espectacular victòria la que va aconseguir l’Angulària dissabte passat al Complex Esportiu Antoni Palau davant l’equip titular de Torrefarrera.

En les magnífiques instal·lacions de la Federació Catalana de Futbol, utilitzades pel C.F. Torrefarrera, l’Angulària va fer el millor partit en lo que va de temporada. La jornada 6 de Segona Catalana, va ser una de les que es recordaran  com un exponent de lo que aquest equip es capaç de conquerir; cada dia es millor l’acoblament i conjunció dels jugadors en totes les seves línies.

Els dos equips, a punt d'iniciar el xoc.

Van perdre els tres primers partits, però en els tres següents, s’han sumat set dels nou punts possibles. Es van encaixar onze gols, i ara, amb sis encontres en portem tretze. La millora és abismal; de figurar com a cuers, ens hem situat al lloc onzè de la taula. Francament impensable.

El Torrefarrera, que ocupa un lloc mitjà, es un bon equip, amb jugadors joves que practiquen un bon futbol i disposats a passar per damunt d’un equip novell com el nostre, i que encara no havia demostrat gran cosa, a excepció d’una victòria a domicili al camp de l’Albi, i un empat a casa diumenge passat. Pobre bagatge en cinc partits disputats.

Combinació entre Oscar i Sylla.

Però a partir del xiulet inicial, i a mesura que anaven passant els minuts, ben aviat es van adonar que la victòria no seria tan fàcil, i que la feina era seva per frenar el joc valent i ben trenat que des del primer defensor  fins  a l’últim davanter demostraven.

La tripleta atacant, Oscar, Sylla i Jony.

Als nostres se’ls veia que tenien més ganes d’endur-se els tres punts; no recordaven el nom del rival; tant sols sabien que eren onze contra onze, i que amb més coratge i sense donar cap pilota per perduda,  podien certificar una gran victòria, tal com així va ser.

Edu Robinat, manant al mig del camp. Gran partit el seu.

La primera mitja hora fou bastant equilibrada, i els atacs i ocasions de perill, que eren escassos, es veient frenats pels oponents; la lluita es lliurava al centre del camp, per veure qui era capaç de tenir el domini i el pes del partit. I en aquest apartat, poc a poc, era l’Angulària que s’anava fen amo de la iniciativa i amenaçava seriosament la porta local. Els d’Anglesola ja funcionaven com una màquina ben engreixada; màquina que fabricà el primer gol al minut 39,  en el que  participaren la tripleta atacant Oscar, Jony i Sylla, sen aquest últim qui després de dos rebutjos del porter, introduí l’esfèrica al fons.

Celebració del primer gol, obra de Sylla.

Anar als vestidors amb avantatge, ja tenia el seu mèrit, a la vegada que, vist lo vist, si es mantenia el ritme i l’actitud de tot l’equip, no era cap utopia pensar en una victòria a domicili.

A la represa, no tant sols ho van mantenir; sino que ho van incrementar, ja que  jugant d’aquella forma, tenien que arribar més gols. I no es van fer esperar massa, doncs al minut 59, Jony, rebent una pilota d’Oscar quasi fora de l’àrea, empalmà un xut impressionant per tot l’escaire, que res va poder fer Axel, tret de recollir-la del fons.

Els quatre pilars defensius. Mimit, Aliou, Gallart i Calderó.

I onze minuts més tard, al 70, novament Sylla, guanyava l’esquena del marcador, es driblava el porter i, a porta buida, la pilota creuava la ratlla de meta per fer pujar el 0-3 al lluminós. Un resultat clar que reflectia la superioritat i l’entrega total dels catorze jugadors que hi van participar. Sens dubte s’hi van deixar la pell.

Al cap de dos minuts, al 72, i aprofitant un petit lapsus de relaxació, el Torrefarrera marcava el seu gol per obra de Ogando. Un petit miratge que mai va posar en perill el triomf. 

Xiulet final i el marcador testimoniant la clara victòria.

Alguna cosa hi deu tenir a veure el mister Jordi Oliveres, ja que els mateixos jugadors que van disputar els tres primers partits perduts, res tenen a veure al bloc  compacte, combatiu i  amb esperit guanyador que estan mostrant en els darrers tres partits.

Diumenge vinent ens visita el Lleida B, una altra prova de foc seria però no insalvable, si segueixen en la tònica ascendent actual.

Enhorabona, i com dic a l’encapçalament, aquest és el camí a seguir.

L'alegria desbordada i merescuda de l'equip al vestidor.

TORREFARRERA: Àxel, Xavier, Barbosa, Gregorio, (Cervera), Castillo, Lozano, (Casals),  Altisent, Botet, Ogando, Padrones, Carulla.

ANGULÀRIA: Juanca, Monter, (Molina),  Mimit, Robinat, Sylla, Jony, (Riba), 

 Oscar, (Badar),  Calderó, Aliou, Selva, (Oussama),  Gallart.

GOLS: 0-1, MIN. 30, SYLLA; 0-2, MIN. 59, JONY; 0-3, MIN. 70, SYLLA; 1-3, MIN. 72, OGANDO.

ARBITRE: Carlos Lavega Alonso, regular. 

ANGULÀRIA 1 - 1 LINYOLA

HA SOBRAT UN MINUT

El primer partit que l’Angulària gairebé tenia assegurada al seu camp, i davant l’afició, una victòria merescuda, la mala sort ens ha jugat una molt mala passada.

A l’últim segon de l'últim minut, el Linyola ens ha empatat un partit que tenien perdut, però  al llançament d’una falta innecessària, amb tots els jugadors bolcats damunt l’àrea, Riart ha desviat l’esfèrica fora l’abast del bon porter Juanca.

Arnau Calderó, assejant el xut a porteria.

Més que un gerro d’aigua freda, ha estat un xàfec el que ha caigut damunt de tots plegats; costava creure que en l’última jugada del partit, volessin dos punts que tenien ben merescuts. 

La veritat és que la sort no ens va massa de cara, al menys en aquest partit.

Arnau de nou, impedint la progressió d'un davanter.

Ja no es tenia que haver arribat a l’últim sospir amb aquest mínim avantatge, donat que el que dicta sentència irrevocable, ha deixat de senyalar a la segona part, com a mínim, un clar penal, tancant l’actuació amb l’anul·lació de dos gols, un dels quals, i segons video fefaent, era completament legal.

Xime, rematant de cap un corner, sense consequències.

El Linyola, un equip de renom i bregat de fa temps en aquesta categoria, no ha fet mèrits com per endur-se un punt del Farrugats Arena; avui els tres punts se’ls ha merescut l’Angulària.

La primera meitat, amb mutu respecte per ambdós equips, no passarà a l’historia pel que a bon futbol es refereix. Les defenses manaven, i ben poques has estat les ocasions de perill per cadascun dels conjunts. Es tractava de no encaixar cap gol.

Celebració i alegria pel gol 1-0 de Xime.

Però pel que fa a la segona meitat, i amb l’entrada de dos jugadors d’atac, s’ha vist que l’Angulària superava al rival en tots els aspectes, i anava decidit a brindar a l’afició local, la primera victòria

El gol que justificava aquesta millora global, s’ha tingut que esperar fins al minut 73 per obra i gràcia de Oscar, que ha estat l’encarregat del llançament d’una falta directa, a ras de terra i fregant el pal.

Sylla, disputant la pilota a un contrari.

De moment, es feia justícia i es podia haver ampliat el marcador si l’àrbitre no hagués actuat de la forma que més amunt he senyalat.

Però ha arribat el moment fatídic, que ja sigui per la falta d’ofici d’un equip novell com el nostre, o la manca de concentració a un minut del final, no hem sabut fer lo necessari per evitar lo que ha representat la pèrdua de dos punts, i el haver-nos situat en una zona més còmoda. 

Xime, intentant desfer-se d'un defensor.

Hem guanyat un lloc a la taula; el sumar és sempre positiu, per la qual cosa, quedem-nos en la millora global de l’equip, ja que dels sis últims punts disputats, n’hem sumat quatre; i aquest és el camí a seguir, que, sens dubte, donarà els seus fruits.

Robinat, controlant i creant jugada amb Xime.

ANGULÀRIA: Juanca, Mimit, Robinat, Sylla, Manel, (Jony), Baiget, (Xime), Calderó, Aliou, Molina, Selva (Oussama), i Gallart.

LINYOLA: Caba, Martinez, Mestres, Riart, Llauradó, Jareño, Barbero, Camí, Muños, (Rosell),  Joval, i Berga (Esteban).

GOLS: 1-0, min. 73, Xime; 1-1, min. 93, Riart.

ARBITRE: Esteban Bote, desacertat.

L' ALBI 0 - 1 ANGULÀRIA

TRES PUNTS IMPORTANTS

Trencant el tòpic de que a la tercera va la vençuda, l’Angulària ha tingut que esperar a la quarta jornada, per fer-se amb la primera victòria  i sumar els tres punts.

Ho ha fet d’una manera brillant al camp de l’Albi, equip consolidat de fa anys a Segona Catalana. Era un partit difícil, però convenia puntuar i començar a remuntar a llocs més dignes del que estàvem figurant, com era el cuer.  Pel joc que desplegaven, no s’ho mereixien.

Disposats a donar guerra i endur-se els tres punts. 

El plantejament d’aquest partit, estava pensat amb la idea de mantenir la porteria a zero, sense renunciar a possibles contracops; molt diferent al que fins ara, es jugava. I ha donat resultat.

Als primers quinze minuts ja s’observava damunt el terreny de joc, que l’Angulària podia treure quelcom positiu d’aquest partit. El domini i la possessió era nostre, arribaven amb certa facilitat i forçaven algun corner, que sempre poden fer mal.

Aliou, rematant de cap, darrere dels defenses.

I d’aquesta manera ha estat que al minut 18, i a raó d’un tret de cantonada, Baiget la tira passada al segon pal, on  allí estava Aliou, que havia pujat de la defensa a rematar, el qual saltant més que ningú, amb la testa, la clavà imparable al fons de porteria. El partit ja començava diferent a tots els altres.

La pilota ja es dins la porteria. El 0-1 ja es una realitat.

Dic diferent, perquè en els anteriors, érem sempre primer nosaltres, el que encaixàvem un gol; i el anar a remolc, ni estava previst, ni estava el sistema preparat per contrarestar, tot lo contrari; la precipitació per buscar l’empat, ens abocava a un joc desenfrenat, deixant espais que els visitants aprofitaven per fer el segon o algun altre. Fet que provocava, vulguis o no, l’enfonsament moral i físic dels nostres.

Tot l'equip, celebrant el gol d'Aliou. El seu defensa no s'ho creu.

Però en aquest partit, ja sigui pel canvi de plantejament, o la convicció acumulada dels jugadors, de que a l’Albi s’havia de començar l'escalada, el cas és que l’Angulària ha jugat un encontre seriós, pràctic i responsable.

Baiget, lluitant amb el seu marcador.

Pel joc i les ocasions creades, s’han fet mèrits per un resultat més ampli; d’haver estat una mica encertats  els de davant, podríem estar ben be parlant d’un 1-3, o més. Ells també van tindre una ocasió que van fallar.

Juanca, bona actuació la seua, no recollint cap pilota del fons de porteria.

No va ser fàcil, perquè en aquesta categoria ningú ens regalarà res, però els nostres, van demostrar en aquest partit, que tenen qualitat i força per continuar sumant i plantar cara a equips teòricament superiors. Tots els catorze que van actuar, són dignes de destacar, però especialment, les zones del mig i la defensa, van estar formidables.

Eufòria general al vestidor, celebrant la victòria.

Tant  de bo aquesta victòria no sigui un miratge, sino el punt de partida d'una serie de bons resultats. Sens dubte, és una injecció de moral i autoestima que no heu d'abandonar.

ENHORABONA EQUIP

L'ALBI: Carlos, Araque, (Bigorda),  Lopez, Younes, Guasch, Cami, Mendez, (Tella),  Hervas, (Tió),  Martin, (Oronich), Perez,(Ramis),  Gonzalez. 

ANGULÀRIA: Juanca, Monter, Mimit, Subinat, Sylla, Manel, (Xime),  Baiget, (Oussama), Calderó, Aliou, Selva, (Molina),  Gallart.

GOL: 0-1, MINUT 18, ALIOU.

ARBITRE: Oriol Mujal Benet, be.