ANGULÀRIA 3 - 2 ARBECA

Radu, una garantia en defensa i un gran profesional.

                                                    VICTÒRIA AJUSTADA DEL LIDER

Amb la seva sisena victòria consecutiva, L’Angulària es manté com a líder en solitari per damunt del Fuliola i el Palau d’Anglesola, i ja sols queden cinc jornades per cloure la competició, de les quals tres, les juguem a casa. El títol de campió cada vegada està mes prop i a l’abast dels anglesolins, donat que depenen d’ells mateixos.

Si no hi ha cap daltabaix i es manté la dinàmica i l’esperit guanyador com fins ara, és possible assolir el títol somiat.

El partit d’avui ha sigut una mica atípic i fora de lo normal, ja que al minut dotze ja s’havien marcat quatre gols, dos per cada bàndol, lo que significava que els dos equips anaven per la victòria, jugant obertament sense especular, fins i tot quan algun dels dos cobrava avantatge. Els perills i ocasions de gol sovintejaven en ambdues porteries, amb el corresponent perill que tot això comporta. Possiblement el que tingués mes encert en la pegada, s’enduria el triomf.

Com he dit, en un obrir i tancar d’ulls s’havien fet quatre gols. Al primer minut, i en la primera jugada d’atac, Piore corre la banda dreta i centra molt be perquè Oliveres ben situat, inaugurés el marcador.

Corria el minut sis quant en una pilota sense massa perill, Recasens aprofita una mala entesa entre porter i defensa i estableix el primer empat a un.

Dos minuts mes tard, ha estat el golejador i pitxichi   de la categoria Claret, que fent gala de la seva categoria, s’ha desfet de dos defenses i ha posat la pilota fora l’abast del avui recuperat Adrià. En vuit minuts l’Arbeca ens havia remuntat.

Però l’Angulària actual no s’arruga, i sap de les seves possibilitats;  sense perdre els nervis i afegint-hi la fam de victòria a que ens té acostumats, no mes tardaria quatre minuts en produir-se de nou l’empat.

Una jugada quasi calcada al primer gol; de nou Piore s’interna per la mateixa banda i la posa al lloc precís on es troba Oliveres, i aquest, que normalment no falla, la clava de nou al fons de la xarxa. Era el minut dotze i l’empat a dos campava al marcador.

Piore, que l’anterior partit va ser el golejador per partida doble, avui ha estat el protagonista de les dos assistències que han representat els dos primers gols. 

A partir d’aquesta igualada, sembla que el joc ha deixat de embogir-se i les defenses neutralitzaven millor les arribades dels contraris. S’ha arribat a la mitja part i a la represa començava un nou partit.

Al encetar el segon temps i durant uns quinze o vint minuts, el domini era altern, però donava la sensació que eren els visitants els qui creaven mes ocasions, però com he dit, la defensa mes assentada i amb canvis adequats, els perills eren petits ensurts que no quallaven, contrarestant amb bones jugades el bloc de l’Angulària que posava a prova la reraguarda arbequina, forçant faltes i corners que obligava el retràs de la cobertura.

I al minut 68 en que s’ha llençat un nou corner, la defensa no ha encertat a rebutjar i, Jhony molt oportú posa el peu, empenyent la pilota fins al fons. El 3-2 ha posat una certa tranquil·litat a la parròquia, que, fins a la fi no ho vist clar, ja que l’Arbeca ha fet un gran partit i no s’ha rendit fins el xiulet final.

Hem vist un gran partit entre dos conjunts que han lluitat per no perdre, però com he dit al principi, ha guanyat el que millor encert ha tingut.

Abans del partit s’ha fet un emotiu minut de silenci per la pèrdua de Tito Vilanova.

Que descansis en pau Tito.