VICTÒRIA DE PRESTIGI
 |
| A la foto Marius, un bon reforç defensiu, victima del joc dur del S. Guim. |
Avui l’Angulària ha fet un pas de gegant per
consolidar-se en solitari al segon lloc de la taula classificatòria al vèncer a
domicili al Sant Guim, rival molt directe, al que tant sols li portàvem un punt
d’avantatge.
Amb aquesta victòria, i són onze partits sense conèixer
la derrota, tot i aprofitant l’ensopegada del Bellcairenc amb el qui anàvem
emparellats, ens situem en zona d’ascens momentani, a la vegada que queden
despenjats rivals que ens disputaven la posició.
Encara que el marcador final dona la sensació que ha estat
un partit còmode, el tercer gol de la tranquil·litat no ha arribat fins al
minut 89, i la victòria, una de les mes treballades, ha estat mèrit del gran
esforç col·lectiu que durant els noranta minuts s’han vist obligats a realitzar
tots el jugadors de l’Angulària, per contrarestar el gran joc físic que, de
sempre, disposa el Sant Guim. Un bon equip que aquest any ha format un gran
conjunt, el menys golejat de la categoria.
La primera part ha estat de domini foraster, ja que al
minut 26 el marcador ja reflectia un clar 0-2.
El primer al minut 14, l'ha transformat Mamadou al
aprofitar un llançament de corner, i el segon l’ha fet Manel que, en combinació
amb Oliveres, s’ha plantat davant el porter i l’ha superat en una perfecta
vaselina.
El Sant Guim ha reaccionat per escurçar diferencies, i
al minut 38 Savare donava ales als locals marcant el 1-2. Amb aquest resultat
ha finalitzat la primera part.
A la segona meitat, el S.Guim ha sortit a totes, amb
un joc dur i travat, traspassant moltes vegades el límit de lo permissiu, però
l’Angulària, no s’ha arrugat, aguantant amb valentia tot el que el àrbitre els
permetia, sortint amb contracops molt perillosos, sabedors del que aquella
victòria representava.
A mesura que passaven els minuts i ens atansàvem a la
fi, mes ajovant era la pressió dels locals fins al punt que ens tenien
pràcticament tancats amb alguna opció de gol, però l’Angulària controlava els
marcatges per dalt i per terra, neutralitzant els perills i amb alguna opció de
poder sorprendre en algun contracop.
I la opció s’ha presentat al minut 89, quant al
rebutjar un corner, hem agafat tot l’equip contrari al nostre terreny, inclòs
el porter que estava a mig camp.
Abraham empeny la pilota encarant porteria i Abdoulaye
veien que no anava prou dirigida, inicia una gran cavalcada, salvant que es
perdés per la línia de fons, i en un esprint digne d’atleta la desvia cap a
porteria i s’estavella al pal. Seguint la jugada l’acompanyava Mamadou, que en
una de les seves filigranes, de taló la torna a Abdoulaye, que sol i davant de
porteria es dribla al porter i aconsegueix el 1-3 definitiu.
Al meu modest punt de vista, un dels millors gols de
la temporada.
A partit d’ara depenem de nosaltres mateixos per
aguantar la posició i aconseguir un dels dos llocs privilegiats d’ascens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada