 |
A la foto l'autor del gol Manel, exultant d'alegria encarant els vestidors.
|
Una altra alegria per la parròquia anglesolina, la que han viscut avui al municipal, al derrotar amb justícia a tot un Guissona, fins avui cinquè classificat.
Tot i a pesar de importants baixes, sobretot en defensa, l’Angulària
ens ha ofert una de les millors versions com a local; ens enfrontàvem davant un
reconegut equip, amb prestigi suficient com per tindre-l’hi el màxim respecte.
Un cinquè lloc en aquesta categoria, equival a un gran potencial en tots els aspectes.
Els nostres, cada vegada s’hi aferren mes, i damunt del terreny de joc
no es veu grans diferències, planten cara al mes pintat.
Es pot guanyar o perdre, però no es pot negar que hi posen tot el que
cal per no posar les coses gens fàcils als rivals teòricament superiors.
Avui mateix i amb el vent en contra, a la primera part han tingut que
esforçar-se de valent per mantenir la porteria a zero; arribaven mes sovint que
nosaltres però la defensa no ha deixat crear ocasions clares, i si d’alguna
n’han disposat, el nostre porter Adrià ho ha evitat amb parades de mèrit.
Amb aquest treballat empat a zero, s’ha arribat al descans, amb la
confiança de que en la segona, les coses podien canviar.
I així ha estat; amb el vent a favor i conscients que es podia superar
al rival, s’ha començat un altre partit en el que el domini del joc i les
oportunitats eren dels d’Anglesola; de dominats s’ha passat a dominadors,
arribant amb molt perill a la porteria contraria, i que si la sort hagués fet justícia,
un parell de gols podien haver pujat al marcador, sense tingué que esperar el
premi fins un minut abans del temps reglamentari.
La majoria d’aficionats ja donaven quasi per bo l’empat, que ho era,
però els nostres jugadors no s’hi conformaven, veien que fins al últim moment
ho havien d’intentar i compensar el gran esforç que hi havien dedicat.
I fent bona la dita de que la fe mou muntanyes, al minut 89 l’Angulària
és objecte de falta uns deu metres fora l’àrea, una mica escorada en banda
dreta. Com ve sent habitual, l’especialista de llençar-les és Gallardo, que
posant-la magistralment entre defensa i porter, per allí es cola Manel que de cap i en planxa, l’empeny
al fons de la xarxa, sense poder fer res per evitar-ho; tant sols anar-la a recollir dins la porteria.
A falta d’un minut i rescatar tres punts importantíssims, han fet que
l’equip sencer anés a dedicar la victòria als incondicionals que durant tot el
partit no han parat de donar ales al conjunt, i aquests no han fallat.
Felicitats Angulària.
Estem en zona delicada, però cada vegada menys, anem empatats tres
equips en la línia roja i bastant distanciats dels tres últims, amb l’avantatge
de que tenim un partit pendent de jugar, que pot decidir la tranquil·litat,
però encara queda molta lliga i cada partit anem a més, esperem que no s’hagi
de decidir a última hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada