LA SEU D'URGELL 1 - 2 ANGULÀRIA

VICTÒRIA DE PRESTIGI

El partit corresponent a la jornada 32 de Tercera Catalana jugat al camp de la Seu, va resultar ser el millor i més complet de tota la temporada en camp contrari.

Ja no pel resultat i la victòria, que també, sino de la manera en que es va produir.

La Seu, que ocupava la tercera posició a la taula, tenia opcions de quedar segon i jugar la promoció. Aquest va ser, crec,  un dels factors de la derrota, ja que la pressió i l’obligació de guanyar els pesava tant, que les coses no els van sortir com haurien volgut. Tot i jugar un partit acceptable, les idees, els reflexes i la precipitació, no responien a l’ànsia forçada d’endur-se els tres punts.

Baiget i Manel, calentant en solitari.

No havia perdut cap partit a casa, i volia mantenir el rècord; una altra pressió afegida que el va perjudicar.

Per altra banda, l’altre factor decisiu, va ser que l’Angulària ja es presentava com a campió. No tenia res a perdre, ni estava sota cap mena de pressió; aquesta tranquil·litat va fer que els homes de Jordi Oliveres, a qui cal felicitar per la gran temporada i títol aconseguit, saltessin al camp amb l’única intenció de fer un bon futbol, gaudir jugant, i demostrar que el campionat no ha sigut fruit de la casualitat.

Passadís al campió. Tot un honor.

Sense cap tipus de relaxació afrontaven un dels partits més complicats de la temporada, sabien del potencial de La Seu, però també volien deixar palesa de la seua professionalitat i honradesa; competint com ho han fet durant tots els partits, i no donant cap mena de concessió al contrari.

Saltaren al camp enmig del passadís que molt esportivament formaren els jugadors del La Seu, amb la corresponent felicitació pels campions; bonic detall que des d’aquestes ratlles, l’afició, jugadors i Junta, agraeix.

Les dos formacions, en unes instalacions magnífiques.

La Seu sortí decidida i amb ganes d’enllestir aviat l’encontre, doncs al minut 15, en un ràpid contracop, i amb certs dubtes de si es trobava o no en fora de joc, Mairal marcà el primer gol per La Seu.

L’Angulària, sense posar-se nerviós, poc a poc, anava apropiant-se del domini de la pilota, arribant amb perill i amb opcions de marcar fins a tres vegades, però el porter evitava l’empat en sengles intervencions.

Al minut 25 es lesionà Roger Riba, que fou substituït per Baiget; un davanter enlloc d’un defensa, per donar més empenta a l’atac,  reestructurant tanmateix  la cobertura.

Els d’Anglesola l’anaven tocant, fen jugades per les bandes i portant de corcoll la defensa, que començava a dubtar de les seues possibilitats. Com més avançaven els minuts, major era el domini visitant.

Manel subtituint a Xavi Segués, supervisat pel mister.

I l’empat arribà al minut 44, quan ja  confiaven anar al descans amb avantatge. Que t’igualin a manca d’un minut, és un cop psicològic que fa mal i s’acusa, vulguis o no.

Fou en una de tantes internades per banda, en aquesta ocasió per l’esquerra i a càrrec de Baiget, que la centrà molt atraçada  perquè Fran Selva, sobre la marxa,  empalmés un xut impressionant, que es colà pel mateix escaire dret de la porteria defensada per Escolà. Un golàs digne de categories superiors, impossible d’aturar.

Celebració del gol de la victòria, obra de Manel.

A la represa, el bon joc de l’Angulària encara es multiplicà. Va ser, sino la millor, una de les mes brillants del campionat. Jugant al primer toc, parets i triangulacions de gran qualitat, feien que els rivals de La Seu, impotents, correguessin darrere la pilota, sense control. Era clar que els nostres gaudien d’allò més, jugant al futbol.

I en un altre minut clau, al 89, la superioritat va tindre premi  i la justícia feu acte de presència.

Els jugadors, ara si, relaxats i satisfets de la feina ben feta.

En el darrer corner favorable als nostres colors, Baiget, de nou, el centrà molt passat, superant als centrals, i anant a para al cap de Manel, que l’impulsà molt fort al costat contrari del porter. També un gol difícil d’aturar que donava els tres punts als Anglesolins.  

Sentint els comentaris finals del nombrós públic urgellenc, van acceptar la derrota tot dient “avui hem vist al campió”.

Mantenim la diferència de deu punts per damunt del segon classificat, el Bellpuig, al qual visitarem en la propera jornada.

Els pares del Pau Teixé, fidels seguidors, que no fallen enlloc.

LA SEU D'URGELL: Escolà, Alart, (Rodelas),  Sort, (Rodriguez),  Peña, Rivero, Grau, Colell, Mairal, (Cobo),  Aleix, Castillejo, Obiols, (Ticó).

ANGULÀRIA : Juanca, Toldrà, Riba, (Baiget). Mimit, Ospina, Oscar, Selva, Pau, Dalghi, Segués, (Manel),  Edgar.

Gols: 1-0, min. 15, Aleix; 1-1, min. 44, Selva; 1-2, min. 89, Manel.

ARBITRE: Zaballos Sauri, be.