VERDÚ 0 - 2 ANGULÀRIA

EL DERBI PER L'ANGULÀRIA 

Toni Clares, un gran fitxatge amb arrels anglesolines.

En una mala tarda per la pràctica del futbol, el Verdú i l’Angulària han jugat el partit corresponent a la jornada 11 del Campionat de 3ª Catalana. 
De sempre, aquest derbi te un especial interès per la rivalitat existent entre les dues aficions que recorden aquelles marcades confrontacions de mitjans del segle passat, però darrerament ja no és lo mateix, ara es disputa normalment, tal com ha de ser, amb esportivitat i bon rotllo, guanyar el partit el que mes s’ho mereixi o mes sort tingui, reconeixent els mèrits d’un i altre i acceptant la derrota si s’escau. 
 És el que ha passat avui a Verdú. L’Angulària n’ha tingut prou en la primera meitat per sentenciar gairebé el partit; dos gols als minuts 20 i 42, el primer de penal transformat per Ospina i el segon, fantàstic, en jugada personal de Gual, el qual s’ha guanyat la ovació del públic assistent, inclòs jo he vist aplaudir aficionats locals, detall que posa de manifest lo esmentat mes amunt. Chapeau per a tots ells.
 La segona part, s’ha jugat majorment al centre del camp, cada vegada mes enfangat, però era l’Angulària el que portava el pes del partit, gaudint de moltes mes oportunitats que la primera per ampliar el marcador, encara que el Verdú també s’esforçava per arribar i posar en perill la porteria d’Adrià, que en dues ocasions ha salvat dos gols que ja es cantaven. I es que el nostre porter, en tot lo que va de temporada, es troba en un gran moment de forma. 
En tota la segona part, la pluja ha estat la protagonista, deslluint l’esforç i voluntat que els dos equips hi posaven per poder brindar un millor espectacle.
 Destacar les bones maneres tant tècniques com esportives dels dos conjunts que han fet el que el mal temps els ha premés.
 Lo millor, el resultat, que ens permet conservar un cinquè lloc molt digne a la taula, sense oblidar el regal que ens ha brindat el nostre davanter Gerard Gual, en la consecució del seu gol.