ANGULÀRIA 3 - 1 PALAU D'ANGLESOLA

                                  VICTÒRIA ÈPICA DE L'ANGULÀRIA

Plantilla i junta actual temporada 2013-14 en la que hi manca Jordi Oliveres.

En la jornada  14 de Tercera Catalana, l’Angulària ha regalat als espectadors una  demostració de força i coratge que lligada al bon futbol, poques vegades es veuen en un partit, donades les circumstàncies i contratemps que s’hi han ajuntat

El partit, acompanyat d’una intensa boira cada vegada mes baixa i espessa, ha començat amb un lleuger domini del Palau, segon classificat del grup, que ha pressionat durant el primer quart d’hora, però a mesura que avançava el temps, les forces s’anaven igualant, fins al punt que al minut 20, en una falta indirecta a l’àrea del Palau, Abraham l’ha creuat al fons de la porteria.

A partir del 1-0 el joc estava equilibrat, fins que ha començat l’ infortuni per part de l’Angulària;  doncs al min. 33 l’àrbitre ha expulsat amb vermella directa un jugador de mig camp que es nota quant no hi és. No cal dir l’esforç que representa per la resta de jugadors cobrir una baixa. A tot això i amb alguna ocasió per banda, que no s’ha transformat, hem arribat al descans amb el mínim avantatge.

La segona part ha resultat ser d’infart, ja que s’hi ha sumat altres contratemps que feien preveure al mes optimista que aquest partit no es podia guanyar, ni tant sols empatar.

I és que al minut 52 el Palau és sancionat amb penal, que lamentablement no es transforma degut a una gran intervenció del porter Roca.

El Palau es creix i força una falta indirecta, molt semblant a la que l’Angulària ha marcat el gol.

En el transcurs del llançament, un jugador nostre es mou de la barrera i veu la segona targeta groga, que representa la segona expulsió. La falta es converteix en gol al minut 64.

Amb l’empat a un i amb nou jugadors fins al minut 90, qualsevol equip s’hagués vingut a baix, degut a la notable inferioritat numèrica i a la reconeguda qualitat del Palau, que és veia guanyador.

Però avui l’Angulària ha demostrat del que és capaç. Els nou jugadors s’han multiplicat  per dos, parapetats en camp propi, rebutjaven tots els atacs i perills contraris amb un coratge digne de menció honorifica, sense descuidar la possible ocasió per sortir al contracop.

Contracop que s’ha produït al minut 71, i que ha culminat Mamadou, al aprofitar un centre llarg que el porter no ha encertat a rebutjar i,que molt atent, l’ha empentat al fons de la porta.

Eufòria local que ha transcendit a la moral visitant, que s’ha vingut a baix acusant aquest gol que no entrava dins de la seva lògica.

Quedava dinou minuts mes l’afegit i encara havia possibilitats  de remuntar, ja que el setge, el numero i la major frescor, minvaven el gran esforç defensiu dels locals que feien mans i manegues per aguantar tot el que se’ls venia damunt, i mantenir la diferència, conscients del que els tres punts representaven.

I quant mes prop estaven d’aconseguir l’empat, un centre molt llarg de la defensa, va a parar als peus de Mario, que aprofitant el poc obstacle de la reraguarda avançada del Palau, es planta sol davant el porter Roca i picant la pilota al mes pur estil d’un professional, li fa passar per damunt, sense que res no pugues fer per evitar un gran gol que representava una agònica i molt treballada victòria d’uns jugadors que s’han buidat, tots ells, per brindar a l’afició un altra gran tarda de futbol. 

Era el minut 76 i, encara que el Palau ho ha provat, l’entrada d’homes de refresc, que s’han sumat a la gran feina defensiva per evitar un ensurt, han sabut  mantindre el resultat que ja no es mouria i així poder enfilar-nos al tercer lloc de la taula.