ANGULÀRIA 1 - 2 TÀRREGA

Derrota amarga la que vam sofrir altra vegada a casa davant el Tàrrega; un partit que ens convenia guanyar, primer de cara a l'afició que no ens falla, però que li costa veure victòries locals, i després pel sol fet de que ens hauriem consolidat al quart lloc de la taula.

En canvi el deixar de guanyar tres punts ens ha representat retrocedir a la vuitena posició, això demostra la igualtat que hi ha entre la zona alta i la mitjana.

El partit va estar molt igualat i es va veure bon futbol per part dels dos equips; el public, malgrat la derrota, va disfrutar pel joc vistós, no pas pel resultat final.

En un contracop, el Tàrrega es va adelantar al marcar el primer gol per obra de Pacheco al minut 10, cosa que va fer que es replegués i deixés la iniciativa als locals, que ho van intentar sense èxit gràcies a una bona defensa i millor porter; vam estavellar una pilota al pal que podia significar l'empat; i així vam arribar al descans.

A la represa, semblava que els podiem superar i guanyar el partit, ja que al primer minut va arribar l'empat per obra de Crespo. La cosa pintava bé i seguiem presionant al camp dels visitants, però el gol es negava.

El Tàrrega amb jugadors joves i ràpids, van aprofitar un altra pilota llarga per aconseguir posar-se de nou per davant al marcador; era el minut 79 i el seu golejador Vicente no va perdonar.

Quedaven pocs minuts, però l'Angulària va apretar d'allò més, per, al menys empatar; i a fé que vam tindre l'oportunitat de lograr-ho, ja que al minut 86 vam disposar d'un penal al nostre favor i que, malauradament, el porter es va lluïr i va intuïr la intenció del llençador, fent la gran aturada de la tarda.

El desensís va ser general  i ens vam tenir que quedar en el dubte de que, en cas d'empatar, podiem inclús alçar-nos amb la victòria, ja que com dic, petits detalls van representar el guanyar o perdre.

A la foto, David Puig, ún dels dastacats del partit i un bon reforç per l'Angulària.

VILANOVA DE LA BARCA 2 - 2 ANGULÀRIA

EMPAT AMB REGUST DE DERROTA

Avui hem tret un empat al camp del Vva. la Barca que, d'entrada, sumar a fora es sempre positiu, però tal com s'ha produït, dona la sensació d'haver perdut el partit.

Estavem controlant el duel des de l'inici i jugavem bastant bé, portant perill a la seva àrea però sense puguer concretar als metres finals. Els locals s'empleaven a fons i en una de les poques jugades, xuten a porta que, amb la pilota mullada no pot blocar el porter i la deixa als peus d'un davanter que l'empeny a porta. Un gol d'aquells que et deixa, si més no, una mica tocat.

L'Angulària ha continuat buscant l'igualada a cop de presió i persistència; fins que al minut 44, Oliveres amb combinació de tota la davantera ha establert l'empat que feia justicia al joc desplegat pels visitants. Amb 1-1 al descans, semblava que a la represa podriem solventar el partit amb certa facilitat, ja que per joc l'Angulària superava l'empenta i xoc dels locals.

Però ja se sap que en aquestes categories la força fisica i el anar-hi a totes, a vegades impideix finalitzar jugades mereixedores de gol.

I a mitjans de la segona part, amb domini alternatiu, un altra jugada sense perill, ens a costat el segon. Una pilota que anava fora de porta, i amb tota la bona intenció del nostre porter Jordi, al intentar recollir-la per guanyar temps, sense saver com, l'ha introduït a pròpia porta, en una jugada increible i desafortunada. Un gol de mol mala sort.

Era el 2-1 i encara una mica més deçebuts, els nostres intentaven alçar el resultat totalment injust. Anaven passant els minuts i poc a poc l'Angularia anava tancant al Vilanova a la seva àrea, però entre el porter, algun fora de jova inexistent, i la dura defensa local, feia impossible foradar.

I ja en el minut 86 i quant semblava que estavem condemnats, una fabulasa i ràpida jugada del trio atacant, ha permés a Santi Chica posar fora de l'abast del porter una pilota que ha suposat un mes que merescut empat i a tret en part, el mal regust de boca que hauría causat a la fidel afició de l'Angulària.

En aquests quatre minuts encara hem tingut tres ocasions que per verdadera mala sort no s'ha transformat en gol, amb una pilota al pal inclosa.

Total, malgrat l'empat, una tarda de molt mala sort, que de tant en tant, en aquest esport solt a passar. No guanya el que més s'ho mereix.



LA POBLA DE SEGUR 6 - 1 ANGULÀRIA

El partit d'avui ha sigut la creu de la moneda, algun dia es tenia que trencar la bona ratxa a domicili.


Una derrota es acceptable, però aquest contundent resultat de tenis, no reflexa la diferència vista al camp.

L'equip de La Pobla més acostumat al seu camp de terra, que contrasta totalment a la catifa del nostre, ben aviat s'ha adelantat al marcador en un xut des de llunt que ha agafat adelantat al porter.

Donavem la cara però l'equip local s'ha de recòneixer que hi anava més que nosaltres i al quart d'hora al marcador ja pujava el segon.

Els nostres han reaccionat una mica i per obra de Crespo hem escursat diferència, però a base d'empenta i bon joc el Pobla augmentava la renta i es posava amb 3-1, resultat en que s'ha arribat al descans.

A la segona part i en el trascurs dels primers trenta minuts,hem encaixat tres gols més que trencava tota mena de reacció als, ja desmoralitzats, jugadors de l'Angulària.

I lo que son les coses del futbol, en els quinze minuts finals hem tingut fins a quatre o cinc ocasions clares, de gol, que podien, si més nó, maquillar molt el resultat, però avui no era el nostre dia i, quasi a porta buida, hem desaprofitat totes les ocasions.

Total es una derrota que no ha de mermar els ànims de l'equip en aquets fabulós principi de temporada; encara mantenim la cinquena posició empatats a punts amb Bellpuig, el quart classificat, del qual ens podem sentir ben orgullosos.

Diumenge tenim un altre desplaçament al camp del Vilanova la Barca, del qual esperem treure algo positiu, si ens deixen, es clar.

ANGULÀRIA 1 - 0 LA FULIOLA

Per fi tornem a guanyar un partit a casa davant de l'afició, era un deure que teniem pendent i a fé que l'hem complert.


La d'avui ha sigut una victòria molt treballada enfront d'un equip molt fort, bó i dú de batre, LA FULIOLA sempre ha estat un equip capdevanter que mai haviem pogut vèncer.

No les teniem totes, degut a les moltes baixes per lesió, sanció i absències justificades fins un total de sis, tots élls molt ùtils per l'equip, sobretot en defensa.

Al inici de la primera part, s'anava intercanviant jugades pels dos bàndols, però a mesura que pasaven els minuts, era La Fuliola qui portava la iniciativa i posava mes en perill la porteria local, dominava el centre del camp i semblava que ens tenien que passar per damunt, ja que la defensa, degut a les baixes esmentades, es tenia que multiplicar per parar els atacs visitants, però el cas es que com un sol home han defensat molt bé i han evitat que, a banda d'un pal, el porter no passés massa apuros i s'arribés al descans amb la porteria a zero. La Fuliola s'ha buidat i ha anat pel partit tota la part; jugadors bregadors i amb força que s'han vist frenats per la linia mitja i defensa, també molt valenta.

Els nostres també han tingut un parell d'ocasions no aprofitades, però si hagués estat un partit de boxa, aquesta part, La Fuliola guanyava als punts.

A la represa, i amb la incorporació dels dos jugadors locals Vidal i Roger, la tàctica ha canviat i la truita s'ha capgirat. L'Angulària s'ha transformat totalment i ha passat a ser el dominador total en totes les parceles; La Fuliola gairebé no passava de mitg camp i, l'esforç fet a la primera part, per força es tenia que notar. Tant sols podien parar-nos a cop de faltes, d'aquí la gran quantitat de grogues que l'àrbitre els ha mostrat, fins i tot, una vermella als minuts finals.

El cas es que l'Angulària apretava al màxim, amb continues còrners, faltes, acós total,etc., però el gol no arribava, ja que també els visitants feien lo que l'Angulària a la primera, defensar-se com podien, sense forçes per montar contraatacs, ja que per mí, donaven com a bó l'empat.

Però també com a la boxa, a la fí s'ha fet justicia, i el K.O. definitiu l'ha firmat Vidal, que des de fora l'àrea i amb l'esquerra, ha enganxat un tir creuat que ha fulminat al porter visitant, fent inùtil la seva estirada. Un gran gol que donava els tres punts per enfilar-nos a la quarta posició; a la vegada que brindava a l'afició un triomf a casa, que feia dies que no veiem. L'intenció era treure's la samarreta per celebrar-ho, però al adonar-se que tenia una groga, s'ho ha repensat i s'ha quedat amb les ganes. Era el minut 85, i la veritat es que no hem tingut massa feina per aguantar el resultat fins al final.

L'autor del gol ha estat Vidal, però la gran feina global s'ha d'agraïr als quinze jugadors que han contribuït que aquesta mínima, però gran victòria fos una realitat.

Gràcies a tots els jugadors i als incondicionals que, malgrat el mal temps, han donat la seva empenta a modo d'ànims.

A la foto (no massa clara degut als focus) Santi Chica de Cervera, que ha estat també entre altres, ún dels destacats d'aquesta gran victòria.


Santi Chica



--------------------------------------------------------------------------------





 

VERDÚ 2 - 3 ANGULÀRIA

Gran victòria de l'Angulària al camp del sempre dificil Verdú.

Amb una tarda molt desagradable per la pràctica del futbol i pels molts aficionats que s'han aplegat a veure un altre enfrontament de marcada rivalitat entre dos equips que es juguem quelcom més de tres punts; doncs ja ve de molt enrere els disputats i, a vegades, conflictius partits de futbol. Era un altre temps i no es poden comparar amb el comportament de les dos aficions que, encara que sempre agrada guanyar, es desenvolupa amb molta més esportivitat.

La cosa no ha començat massa bé per nosaltres, ja que en la primera arribada local ens han marcat el 1-0 per obra de Gené, era el minut 6.

L'Angulària ha continuat dominant el partit i posant a prova la retaguardia, es veia que l'empat podia arribar en qualsevol moment; com així ha succeït al minut 15 per obra de Crespo, un gol que donava confiança i fé de que aquest partit el podiem guanyar.

Tres pals han evitat que l'Angulària s'avancés abans de la mitja part i deixés sentenciat el match, però la pilota no ha volgut entrar i, hem tingut que esperar la segona part molt mes emocionat.

La lluita era al mitg del camp, i en una ràpida jugada, i sense gairebé temps per reacció, Oliveres des de 35 metres ha empalmat una volea impresionant, imparable, increible, per la mateixa esquadra, que el porter tant sols s'ha limitat ha recollir-la dels fons de la porteria. Veritablement un golàs dels que costa de veure en camps de molta més categoria. Ni èll s'ho creia; d'aqui la piña de jugadors que mostra la foto en la seva cel·lebració. Era el 1-2 al minut 48 i quedava molt temps per davant.

Esperonat per el desventatje, el Verdú s'ha volcat al àrea visitant buscant l'empat, arriscant que en clars contratacops tanquessim el partit, tal com ha passat en dos o tres ocasions que no han sigut gol de miracle.

Però la tenacitat dels locals ha tingut el seu premi, quant al minut 71 el mateix Gené ha establert l'empat a dos.

L'Angulària no s'ha enfonsat i anava pel partit, posant en apuros la defensa del Verdú que solventava bastant bé les nostres oportunitats.

Anaven passant els minuts quant dos jugades han canviat el panorama. Al minut 88 i en una jugada travada, el central del Verdú ha agredit la cara d'un davanter nostre, motiu pel qual ha vist la vermella directa.

Acte seguit i en ple atac de l'Angulària, l'arbitre assenyalava penal per mans d'un davanter del Verdú, que transformat per Rivo, posava el definitiu 2-3; era el minut 90.

Si el arbitre ha encertat o nó aquestes decissions, es la seva consciència la que ha de contestar, però tots savem lo dificil que es fer-ho bé per a tothom. Havia de veure-ho molt clar per que al ùltim minut castigués amb penal al equip local. La vermella crec que era justa.

A la fi del partit i a raò de la discrepància del pùblic, l'arbitre ha tingut algun problema que no ha trascendit.

La nota rellevant es que hem guanyat tots els partits jugats fora de casa, i si dels tres que hem perdut al nostre camp, sempre amb bons equips, haguessim tret algun punt, ens trobariem entre els tres primers. Esperem esmenar-ho en properes jornades.

--------------------------------------------------------------------------------

ANGULÀRIA 1 - 2 BELLVIS

Avui ens hem enfrentat a un dels millors equips de la categoria i candidat a l'ascens.

El C.F. Bellvis ens ha superat globalment tot el partit, malgrat adelantar-nos als dos minuts, obra de Crespo en una jugada de falta assajada. La veritat es que els primers quince minuts hem practicat un bon futbol i podiem haver ampliat el marcador.

A partit d'aqui s'ha vist una lluita bastant equilibrada, però amb mes iniciativa per part del Bellvis, fruit de la qual al minut 39 l'extrem ha guanyat amb velocitat al seu marcador, i Piró ha establert l'empat a un.

A la segona part, tres quarts del mateix; el Bellvis arribava més sovint i amb més perill a l'area local, ja que la zona mitja era seva.

L'Angulària es defensava amb cert ordre i també ha tingut les seves oportuninats per decantar la balança, però la defensa contrària no donava concessions i tallava amb contundència les arribades locals.

Es palpava en l'ambient que el Bellvis podia emportar-se els tres punts, tal com ha succeït al minut 65; al llençament d'un corner i en un rebutj en curt, la pilota ha quedat morta als peus de Peruchet que no ha perdonat i ha establert el definitiu 1-2,

També es cert que en els deu ultims minuts els locals s'han volcat i, amb una mica més de sort, el partit podia acabar el taules, però avui la sort que vam tindre ha Arbeca, ens ha donat l'espatlla.

Les importants baixes per lesió i expulsió que teniem, acompanyat del mal temps, segur que una mica també ha influençiat i el resultat podia ser un altre, però això no resta mèrit al gran partit que ha dut a terme el Bellvis, al que no resta més que felicitar-los per la victòria.

L'arbitre, molt permisiu i desacertat, no ha estat a l'alçada del match.

ARBECA 2 - 3 ANGULÀRIA

Avui s'ha confirmat que tenim equip per aspirar a tot.

Tot i arrossegant una sèrie de baixes importants hem fet un partidás en un camp molt dificil de puntuar.

Tal com deia en l'escrit anterior era un rival directe i ens ho teniem de jugar tot a una carta, i certament ho hem fet amb una nota molt alta.

El partit no ha començat pas massa bé per nosaltres, ja que al minut 19, en una bona jugada l'Arbeca s'ha adelantat al marcador per obra de Zamora.

La cosa s'ha complicat quant al minut 25 ens han expulsat amb vermella directa Abdoulaye, un puntal del mitg del camp que quant no hi es, es nota.

Però l'Angularia no s'ha arrugat i l'inferioritat numèrica es suplia amb coratje i ganes de no sortir amb una derrota, i la prova està en que hem mantingut el 1-0 fins a la mitja part.

A la represa, el panorama ha cambiat, i semblava que era l'Arbeca el que jugava amb deu. Els visitants han començat a tocar i crear perill a la porteria local, fins al punt de que al minut 55 ja haviem capgirat el marcador i ens posavem amb un favorable i esperançador 1-2.

L'empat ha arribat al min. 47 obra de Crespo que en jugada molt ben portada per Vasile, igualava el partit.

Amb l'Arbeca una mica desconcertat, i sense quasi temps de reaccionar, el mateix Vasile en jugada personal, ha posat el 1-2 al marcador; era el minut 55.

L'important ja estava fet, però quedava molt temps i el conjunt local ha reaccionat al aprofitar el desgast de l'Angulària, ja que a la sortida d'un corner no aprofitat pels visitants, ha sortit en un contracop molt ràpid i Perera ha establert l'empat a dos; era el minut 65 i encara podia passar de tot.

Al minut 75 l'Arbeca ha vist com es quedava en deu jugadors per doble targeta groga, i les forçes s'igualavem; ha sigut a partir d'aquí quant l'Angulària ha tornat a dominar el partit i posava setge a la porteria local; l'Arbeca es defensava amb molt ordre, ajudada per la bona actuació del seu porter.

Al minut 80, Oliveres llença una falta que Manelet en planxa, la clava a la xarxa, però aquest gol no puja al marcador per un suposat i injust fora de joc.

L'Angulària anava pel partit i, quant ja semblava que l'empat era el resultat definitiu, al minut 90 i en jugada molt ben portada per Oliveres i companyia, la rep Manel que davant de la sortida del porter, li dibuixa una vaselina excel·lent i estableix el definitiu 2-3, fent embogir als nombrosos aficionats que mai defalleixen en tots els desplaçaments.

Un gran gol que feia justicia al gran partit que avui hem vist per part dels dos conjunts, però que l'Angulària, en general, s'ha fet acreedor dels tres punts que el situen al grup d'honor de la taula.

Felicitar a tot l'equip que, en inferioritat numèrica, ha sapigut remuntar per dos vegades i endurse una victòria molt treballada.