diumenge, 4 de novembre del 2012

ANGULÀRIA 1 - 0 LA FULIOLA

Per fi tornem a guanyar un partit a casa davant de l'afició, era un deure que teniem pendent i a fé que l'hem complert.


La d'avui ha sigut una victòria molt treballada enfront d'un equip molt fort, bó i dú de batre, LA FULIOLA sempre ha estat un equip capdevanter que mai haviem pogut vèncer.

No les teniem totes, degut a les moltes baixes per lesió, sanció i absències justificades fins un total de sis, tots élls molt ùtils per l'equip, sobretot en defensa.

Al inici de la primera part, s'anava intercanviant jugades pels dos bàndols, però a mesura que pasaven els minuts, era La Fuliola qui portava la iniciativa i posava mes en perill la porteria local, dominava el centre del camp i semblava que ens tenien que passar per damunt, ja que la defensa, degut a les baixes esmentades, es tenia que multiplicar per parar els atacs visitants, però el cas es que com un sol home han defensat molt bé i han evitat que, a banda d'un pal, el porter no passés massa apuros i s'arribés al descans amb la porteria a zero. La Fuliola s'ha buidat i ha anat pel partit tota la part; jugadors bregadors i amb força que s'han vist frenats per la linia mitja i defensa, també molt valenta.

Els nostres també han tingut un parell d'ocasions no aprofitades, però si hagués estat un partit de boxa, aquesta part, La Fuliola guanyava als punts.

A la represa, i amb la incorporació dels dos jugadors locals Vidal i Roger, la tàctica ha canviat i la truita s'ha capgirat. L'Angulària s'ha transformat totalment i ha passat a ser el dominador total en totes les parceles; La Fuliola gairebé no passava de mitg camp i, l'esforç fet a la primera part, per força es tenia que notar. Tant sols podien parar-nos a cop de faltes, d'aquí la gran quantitat de grogues que l'àrbitre els ha mostrat, fins i tot, una vermella als minuts finals.

El cas es que l'Angulària apretava al màxim, amb continues còrners, faltes, acós total,etc., però el gol no arribava, ja que també els visitants feien lo que l'Angulària a la primera, defensar-se com podien, sense forçes per montar contraatacs, ja que per mí, donaven com a bó l'empat.

Però també com a la boxa, a la fí s'ha fet justicia, i el K.O. definitiu l'ha firmat Vidal, que des de fora l'àrea i amb l'esquerra, ha enganxat un tir creuat que ha fulminat al porter visitant, fent inùtil la seva estirada. Un gran gol que donava els tres punts per enfilar-nos a la quarta posició; a la vegada que brindava a l'afició un triomf a casa, que feia dies que no veiem. L'intenció era treure's la samarreta per celebrar-ho, però al adonar-se que tenia una groga, s'ho ha repensat i s'ha quedat amb les ganes. Era el minut 85, i la veritat es que no hem tingut massa feina per aguantar el resultat fins al final.

L'autor del gol ha estat Vidal, però la gran feina global s'ha d'agraïr als quinze jugadors que han contribuït que aquesta mínima, però gran victòria fos una realitat.

Gràcies a tots els jugadors i als incondicionals que, malgrat el mal temps, han donat la seva empenta a modo d'ànims.

A la foto (no massa clara degut als focus) Santi Chica de Cervera, que ha estat també entre altres, ún dels destacats d'aquesta gran victòria.

Santi Chica







--------------------------------------------------------------------------------