LA POBLA DE SEGUR 4 - 0 ANGULÀRIA

ENSOPEGADA A LA MONTANYA

 

La Pobla ha trencat la bona ratxa de victòries de l’Angulària a la cinquena jornada de lliga; i ho ha fet per golejada i merescudament.

Els de l’Urgell no han pogut adaptar-se al camp de terra en tot el partit, un dels pocs camps que queden sense herba, ja sigui natural o artificial, en tota la competició.

Lo senyor Josep, posant a punt les equipacions.

Encara que soni a excusa, és la trista realitat, la que s’ha viscut a La Pobla. Ha encaixat més gols en aquest partit, que entre tots quatre anteriors; i això no es normal.

Es pot pensar que el terreny es igual pels dos conjunts a l’hora de jugar, però no; els locals estan avesats, de sempre, a aquest camp, i apliquen el joc que els va be; res a veure al que es practica damunt la gespa.

Sense restar mèrits als locals, l’Angulària no ha pogut imposar el seu estil de joc, i d’aquí la desfeta inesperada. Es pot perdre en qualsevol camp, sens dubte, però no amb la contundència d’aquest partit.

Defensant un atac del Pobla.

Tot va començar quan al minut dos, i desprès de posar la pilota en joc, ja ens vam veure sorpresos per un tir que va rebutjà el pal i va anar a parar als peus de Molleví que l’envià al fons de porteria. Això ja no pintava be, era el preludi d’un cúmul de desencerts que  no podríem adreçar.

Els nostres ho intentaren, però es veien impotents per lluitar contra dos rivals, el Pobla, bon equip i familiaritzat amb el terreny de joc, i el camp en sí, que jugava en contra nostra. Podíem haver empatat en una vaselina de Oscar, però el porter la va treure amb la punta dels dits.

Santi i Manel, enmig de la polseguera del camp.

La sort també ens girà l’esquena, ja que de poder establir l’empat, arribà el 2-0 en forma de penal, que el porter no va tenir mes remei que cometre per evitar el gol directe. Era el minut 44, i amb dos a sota, el partit se’ns feia molt costa amunt.

A la represa, tres quarts del mateix; encara que vam pressionar mes que la primera, no hi havia manera de trenar jugades dignes d’escurçar diferències, impossible de controlar la pilota, aliada amb el Pobla.

Els muntanyencs  jugaven còmodes amb el resultat, esperant algun contracop que sentenciés el partit; cosa que va succeir al minut 55, producte d’una bona jugada local i que va significar el 3-0 inapel·lable.



Santi i Oscar, pressionant la sortida de pilota.

I per acabar-ho d’arrodonir, cinc minuts mes tard, al 60, una desafortunada acció del nostre porter, propicià el 4-0, per deliri dels locals i ensopegada inesperada per l’Angulària.

Aquesta no va ser la nostra tarda, que hem d’acceptar i felicitar al Pobla que va saber jugar les seves cartes.

Abdoulaye, sumant-se a l'atac amb cinc companys mes.

No obstant la derrota, i donat que els nostres immediats perseguidors, van perdre també o empatar, continuem manant la classificació com a primers de grup, a dos punts dels quatre segons, Oliana, Bellpuig, Tremp i La Seu.

Ensurt que no ha transcendit a la taula, però que sí obliga a reflexionar i fer autocrítica de cara a propers partits.



Formació desplaçada a La Pobla de Segur.

LA POBLA: Bellera, J. Mollevi, Rachid, (Farré), Vila,M. Mollevi, Llebot, Ali, (Oriol),  Turch, (Roset), Plana, (Lopez),  Juangram, Peroy. 

ANGULÀRIA: Juanca, Toldrà, Mimit, Manel, (Pau) Ospina, (Segués), Baiget, Oscar, Abdoulaye, Chica, Arrufat, (Martin),  Mamadou.

GOLS: 1-0, min. 2, M. Mollevi; 2-0, min. 44, M. Mollevi; 3-0, min. 55, Juangran; 4-0, min. 60, Lopez.

ARBITRE: Olmo Diaz, regular.

 

ANGULÀRIA 8 - 0 RIALP

FESTIVAL DE GOLS DE TOTS COLORS

 

L’Angulària es referma al liderat al endossar-li vuit gols a l’actual cuer, el Rialp, en la quarta jornada de competició, aconseguint el ple de quatre victòries seguides.

Vagi per davant que el Rialp, avui dia, és un dels equips assequible i menys forts del grup, figura en l’última posició, amb tant sols un punt dels dotze possibles.



Ospina i Segués, lluitant per una pilota.

El partit va tindre dos parts ben diferents; la primera, qui no conegués la posició dels de la muntanya, observà que era un equip dels molts que ens han visitat, ja que van plantar cara, i van disposar d’alguna ocasió per marcar. La prova la tenim que fins al minut 39 van aguantar ferms, frenant les arribades locals, que sovintejaven però que no s’encertava a ficar-la. Però la qualitat es va començar ha imposar en aquest minut, en que, una bona internada per banda esquerra de Baiget, la centrà a Oscar, desmarcat, que marcà a plaer.

El Rialp va resistir durant el temps que les forces el mantenien, però a mesura que l’Angulària imposava el seu ritme i joc, aquestes anaven minvant paulatinament. S’arribà al descans amb el mínim avantatge de 1-0.

Celebració d'un dels vuit gols.

A la represa, el decorat canvià radicalment. Un gol cada set minuts de mitjana, van ser el resultat d’aquest marcador tan voluminós i poc freqüent.

Al partit del minut 47 ja se li va girar feina a l’encarregat del marcador, doncs era novament Oscar que marcava el 2-0, al rebre una bimba de Jony  

El 3-0, al minut 53, l’anotà de fort xut Ospina, de bastant lluny, i amb assistència de Arrufat.

El 4-0, vuit minuts mes tard, (61), anà a càrrec del jugador local Baiget, al culminar una bona jugada de Jony.

Posicionament de les línies de l'Angulària.

El 5-0, al minut 62, que ja sonava a golejada, el feu Jony, quan Baiget, que li tornava el favor anterior, li posà amb avantatge perquè transformés, era el primer, dels tres que va marcar.

El 6-0, i seguin la mitjana, (69), repetia Jony en jugada personal.

El 7-0, al minut 75, fruit d’un gran tret amb l’esquerra de Arrufat, que des d’uns trenta metres, la clavà per tot l’escaire; amb assistència recíproca d’Ospina.

Xavi Segués, iniciant jugada davant varis contraris.

I el definitiu 8-0, que tancava aquest festival, l’arrodoní amb el seu triplet particular, Jony, al minut 77, al rebre una passada magistral de Oscar.

Llàstima que aquest jugador, en una jugada desafortunada amb un rival, i crec que amb mala interpretació de l’àrbitre, li mostrés  targeta roja directa. Sanció que l’impedirà jugar el proper partit al sempre difícil camp de La Pobla de Segur.

L’afició que, en bon nombre hi va assistir, no cal dir que s’ho van passar d’allò més be. A procurar seguir en aquesta línia. 

Felicitats a tots els components de la plantilla i cos tècnic. 

Jony, amb el seu hat-trick, disputant la bimba.

 

ANGULÀRIA: Juanca, Toldrà, Mimit, Manel, Ospina, Baiget, Oscar, Abdoulaye, ´Pau, Arrufat, Segués, (Jony).

RIALP: Benet, Semino, Bigorda, (Roque),  Gali, Cervós, Medina, Ovando, Altieri, Vidaurre, (Barba), Hurtado, Sanchez.

GOLS: 1-0, min. 39, Oscar; 2-0, min. 47, Oscar; 3-0, min. 53, Ospina; 4-0, min. 61, Baiget; 5-0, min. 62, Jony; 6-0, min. 69, Jony; 7-0, min. 75, Arrufat; 8-0, min. 77, Jony.

ARBITRE: Calbeto Marzo, regular. 

Un marcador per a la història.

 

ANGULÀRIA 6 - 1 SOLSONA B

JOC, PARTIT I LIDERS

L’Angulària ha sumat una nova victòria, la tercera en tres jornades que portem de competició. I ho ha fet amb una solvència contundent, davant un Solsona que tampoc sabia lo que era perdre.

A la mitja part, ja estava tot dat i beneït amb quatre gols, per cap en contra. El Solsona poc  pensava que al minut 25, el seu porter ja havia recollit de dins porteria, la pilota fins a quatre vegades.



Abdoulaye, iniciant jugada d'atac.

Ni el Solsona, ni nosaltres, la veritat sigui dita. En comptades ocasions, es marquen tants gols en tant pocs minuts. I lo bo és que no es tracta que el Solsona sigui un equip vulgar, ni molt menys. Cada temporada l’acaba en llocs molt dignes, i en aquesta, venia amb una victòria i un empat, que el situaven a la quarta posició, però en aquesta ocasió, s’han topat amb un Angulària molt sòlit que, des del porter fins a l’últim davanter, han funcionat a la perfecció, inclosos els tres suplents que han intervingut.

El Solsona juga i deixa jugar, de sempre, però en aquest partit, ben aviat han vist que davant tenien onze homes que jugaven de memòria, i que res podien fer per plantar cara; hi havia massa diferència en totes les línies.

Baiget, controlant pilota amb un company.

Els gols, tots ells, han estat producte de jugades ben portades, amb joc ràpid i de toc.

Per manca d’espai, no puc explicar el desenvolupament de cadascun, però sí els autors i els temps.

Al minut 2, quan el Solsona encara no s’havia posicionat, Oscar ja encetava el simultani amb el seu primer gol particular. Ressaltar que aquest jugador n’ha anotat tres. El 3-0, al minut 18, i el sisè que tancava la golejada, al minut 80; un trio a qual mes bonic, sobretot l’últim.

Celebració d'un del gols, amb els contraris abatuts.

Els tres restants, han estat obra de Jony, al minut 15; Baiget al 25, i Manel al 70.

La segona part, ja un pel relaxats, han aixecat el peu del pedal, i tant sols n’han fet dos; i quant el 6-0 ja figurava al marcador, el Solsona ha fet el seu gol, anomenat de l’honor. També se’l mereixien, per la voluntat i esportivitat que en tot el partit han demostrat. Poca feina ha tingut l’àrbitre, que ha passat desapercebut.

Un resultat per a la història.

 

Enhorabona a tots els components, que, de seguir així, moltes alegries donaran a l’afició.

Descans merescut i reflexió de la victòria.

 

ANGULÀRIA: Juanca, Toldrà,  Jony, (Segués),   Manel, Ospina, Baiget, Oscar, Abdoulaye, Chica, (Pau), Arrufat, Mamadou, (Mimit).

 

SOLSONA B: Soria, Ballara, Pujol, Solé, Pijuan, Mota, Arester, Montaner, Moreno, (Abou), Colell, (Morales),  Estany, (Plans), (Colell).

 

GOLS: 1-0, min. 2; Oscar, 2-0, min. 15, Jony; 3-0, min. 18, Oscar; 4-0, min. 25, Baiget; 5-0, min. 70, Manel; 6-0, min. 80, Oscar, 6-1, min. 85, Montaner.

 

ARBITRE: Astrid Navarro, bé i desapercebut.

 

ANGULÀRIA 2 - 1 TORREGROSSA

VICTÒRIA MOLT TREBALLADA

Un bon Torregrossa es va veure superat, en la jornada dos de Tercera Catalana, per un gran Angulària, pletòric de joc i força, en un partit d’aquells que fan afició.

Encara que no disposàvem de diversos jugadors, amb tant sols dos  a la banqueta, tots el que hi van intervenir es van entregar a fons des del primer moment, fins al xiulet final; conscients de que el rival que tenien al davant, és un dels més difícils de batre. No és casualitat que en les dos últimes temporades, a casa seva, no saben el que es perdre.

Jugada d'atac a la primera part.

Els nostres van superar la nota amb escreix, encara que no amb molta superioritat, sí que van fer mèrits perquè els tres punts es quedessin a casa. Si haguessin estat encertats en els metres finals, a la primera meitat, podien anar al descans amb dos o tres a zero, a banda de dos pilotes que els pals van rebutjar.

El percentatge de possessió, diria que va estar mes o menys repartit, però els perills van anar a càrrec dels locals. Ocasions clares que no es van aprofitar.

Tot i així, el primer en encetar el marcador, va ser l’Angulària al minut 19. Una falta contra el Torregrossa, bastant fora del àrea, va ser tirada pel local Baiget que, encara que ben dirigida, la va refusar el pal, però Oscar, com sempre, molt atent, la col·locà dins de porteria.

Contents, desprès de celebrar el primer gol, obra de Oscar.

El primer pas important ja era una realitat, però calia mantenir el cap fred i la intensitat suficient, per aturar la reacció dels visitants, que no s’ha conformaven el anar per sota el marcador.

Amb anades i vingudes, s’arribà al descans sense cap ensurt i amb el mínim avantatge pels anglesolins, però quedava tota una altra part molt incerta.

A la represa, l’Angulària continuava amb la mateixa tònica de bon joc, que els visitants contrarestaven també amb eficàcia, però sense el desitjat premi del empat, ans al contrari; al minut 59, en una jugada de perill, Jony és objecte de falta dins de l’àrea, i l’àrbitre xiulà penal, penal una mica rigorós, al meu modo de veure, però penal al cap i a la fi. El mateix Jony s’encarregà de llençar-lo imparable al fons de la xarxa.

Baiget, controlant pilota i iniciant atac, prop de l'àrea.



El Torregrossa no s’enfonsà, i tirant de la nombrosa banqueta, volia retallar com fos el resultat, però l’Angulària ben armat en defensa, no li posava les coses fàcils als davanters, però en una jugada aïllada no van tenir mes remei que parar-lo, també amb falta, i el corresponent penal al minut 68. El llença Iglesias, enganyant al porter, i posant el 2-1 al simultani.

El Torregrossa no es rendia, però l’Angulària tampoc; atacs i contracops que eren neutralitzats, per les respectives defenses i porters, on en una de tals, el nostre porter Juanca, va fer gala de la seva bona forma, i aturà una pilota amb segell de gol.

Sense més incidències dignes de menció, s’arribà al final del partit, i l’Angulària amarrava els tres punts en joc.

Jony, despres de marcar el segon, amb dedicació al cumple del presi.

Dos victòries de dos possibles, fan que a dia d’avui, l’Angulària assoleixi el liderat, compartit amb el Torà, que també ha guanyat els dos.

Val a dir que això tant sols ha començat, i que el campionat es molt llarg, però sempre es bona, la dosis de moral que això dona.

 

L'equip, felicitant a Jony. El 2-0 ja era una realitat.

ANGULÀRIA: Juanca, Riba, Mimit, Jony, (Segués),  Ospina, Baiget, Oscar, Abdoulaye, Chica, (Pau), Arrufat, Mamadou.

TORREGROSSA: Buira, Teixidó, Sekou, (Cases),  Diakite, Camarasa, (Franco),  Iglesias, Vicente, Mohamed, Vall, Perez, Capdevila, (Fajardo).

GOLS: 1-0, min. 19, Oscar; 2-0, min. 59, Jony; 2-1, min. 68, Iglesias.

ARBITRE: Alberto Puscaso, bé.

PONTS 1 - 2 ANGULÀRIA

VICTÒRIA DE PRESTIGI PER COMENÇAR

Primera jornada i primera victòria a domicili en un camp dels mes difícils de la categoria. Dic difícil, pel fet de que el Ponts és un dels equips que cada any acaba a dalt, amb el plus afegit que el terreny de joc és un del pitjors del grup. Feia temps que no hi guanyàvem.

Amb la presència de  nombrosos aficionats, els “Angulàvers”, que van omplir un autocar per donar suport a l’Angulària, va arrancar el primer partit de la temporada, amb diferents incorporacions, quatre jugadors de camp i el flamant entrenador Jordi Oliveres.

Els incondicionals "Angulàvers", donant suport i color al nostre equip.

El partit s’havia de plantejar amb una tàctica diferent a l’habitual, i era el d’adaptar-lo en funció a l’estat del terreny, deixant de banda el joc de toc i fer-ho d’una forma directa i al contracop.

La primera part i el primer quart d’hora, el Ponts va sortir a totes, creant algunes ocasions que eren anul·lades per la contundent i ordenada defensa anglesolina. A partir d’aquí, el partit  es va equilibrar i la pilota rondava les dos àrees, amb alguna ocasió clara, que cap dels dos encertava a convertir.

Baiget, en plena acció i centrant damunt de porta.

Però en el minut 35, i a conseqüència del terreny, un defensor local va fer un mal control; error que va aprofitar Jony per recuperar pilota i donar-la a Oscar, que mol atent, l’envià al fons de porteria. Amb dedicació a l’afició, aquest gol donava la confiança suficient, com per encarar l’encontre d’una forma més pràctica. Aguantar la resta del primer temps i passar pels vestidors per plantejar la segona part.

Primer gol dedicat als "Angulàvers". Tot un detall.

 

A la represa, amb dos canvis d’entrada, era el Ponts el que posava setge al camp visitant, cosa prevista i preparada pel mister. L’Angulària, amb el mig del camp i defensa poblades, aturava les escomeses d’un Ponts llençat a l’atac, arribant a crear perill en forma de llançament de faltes i corners; però, com dic, tota la cobertura i el gran porter Juanca, frenaven lo que podia haver estat un empat perillós.

Com sempre, amb les línies tant avançades, corres el risc de que qualsevol contracop, pot  ser letal. En tres o quatre ocasions l’Angulària va tindre l’oportunitat d’aprofitar-se’n, però el porter i la manca d’encert ho impedien.

Jonny i Mimit, pressionant un contrari.

 

Els minuts anaven passant, i el Ponts cada vegada més impotent, no era capaç d’igualar el marcador. I més enfonsat va quedar encara, quan al minut 81 en un altre contracop i amb els mateixos protagonistes, va arribar el 0-2 que deixà tocat de mort al Ponts. Jonny s’endugué l’esfèrica, el seu xut el rebutjà un defensa i el mateix porter,  anant als peus d’Oscar, que per segona vegada anotava el  gol de la tranquil·litat.

Oscar, eufòric, celebrant el seu segon gol.

 

Mancaven nou minuts, i el Ponts, a la desesperada, es va veure afavorit amb un altre corner. El van tirar molt tancat, i amb l’intent de treure’l, Roger Riba l’introduí amb pròpia porta. Era el minut 89, i encara que l’àrbitre va afegir quatre minuts, ja no hi va haver temps per passar cap mes ensurt.

Oscar, felicitat pels seus companys.

 

Tres punts vitals i molt treballats, davant un equip que pocs punts perdrà al seu camp.

 

PONTS: Lopez, Duró, Cisquella, Terré, (Perez), Parra, Gil, (Sala),  Martos, (Guixes), J. Parra, Estany, (Terré), Mendela (Sabando), Chaer.

 

ANGULÀRIA: Juanca, Riba, Jonny, Manel, (Segués),  Ospina, (Pau),  Baiget, Oscar, Abdoulaye, Xica, (Toldrà),  Arrufat, (Mimit),  Mamadou.

Primera formació del C.F. ANGULÀRIA, TEMPORADA 2018-2019

 

GOLS: 0-1, min. 35, Oscar; 0-2, min. 81, Oscar; 1-2, min. 89, Riba p.p.

 

ARBITRE: Gaspar del Rio, bé.

 

U.E. BALÀFIA 3 - 2 C.F. ANGULÀRIA

NO HA POGUT SER, L’ASCENS TINDRÀ QUE ESPERAR

 

En el partit de tornada de la fase d’ascens a Segona Catalana, jugat diumenge passat al camp del Balàfia, l’Angulària no ha pogut remuntar el resultat d’anada que vam perdre a casa per 0-1. Ho van intentar amb totes les forces en el decurs dels dos partits, però no va poder ser.

Qui hagi presenciat els dos partits, haurà vist que la qualitat dels dos equips, era molt semblant, i podia haver estat qualsevol dels dos, qui s’emportés el premi de l’ascens, però com passa en molts esports, petits detalls marquen els resultats, per un costat o altre; la sort mal repartida, alguna baixa important, algun error involuntari dels àrbitres, o simplement la manca d’encert, no habitual, d’algun jugador, fan que la victòria es decanti per un o altre conjunt.

Salutació i homenatge a les velles glòries del Balafia

Lo que sí es pot assegurar, és que tots els jugadors que hi van intervenir, es van deixar la pell per tirar els partits endavant durant els 180 minuts; es podia estar més o menys encertat, però és d’agrair el desgast físic i l’entrega sense reserves, que es va veure damunt els terrenys de joc. La prova és que malgrat perdre els dos partit, els jugadors van sortir ovacionats per l’afició, que mai no els falla. Els que a Lleida ens vam desplaçar, no podem fer cap retret a l’equip, tot lo contrari, vam gaudir del bon joc desplegat pels nostres, que en cap moment es van rendir, i van plantar cara a tot un Balàfia, esperonats per un miler d’espectadors.

L'afició de l'Angulària que mai falla.

Lo que deia abans de que la sort també compta, la va sofrir en pròpia pell l’Angulària al minut tres de joc. Un clar penal va ser assenyalat a favor nostre, amb tant mala fortuna, o el que és lo mateix, el porter Ocaña va tenir l’encert d’aturar-lo en una de les millors intervencions de la tarda; aquest jugador, el millor damunt el camp, va ser clau en el resultat, va aturar tres o quatre pilotes enverinades que ja es cantaven.

Al desaprofitar aquesta ocasió per empatar l’eliminatòria, el Balàfia es va créixer, passant a l’atac i posant cercle a una defensa que aguantava estoicament, fins que al minut 13, en un centre per banda dreta, i enmig d’un bosc de cames, Monturiol inaugurava el marcador.

Disputant una pilota al mig del camp.

Com en el partit d’anada; del 0-1 vam passar al 1-0, que ja donava un avantatge substancial pels locals, que continuaven buscant ampliar el marcador, però l’Angulària no acusà el cop i contra colpejava amb molt perill, però allí estava el porter per evitar-ho. Ells sabien que anàvem a totes, i ho van aprofitar al minut 25 en una jugada quasi calcada del primer gol; centre per la dreta i el mateix protagonista, Monturiol, però aquesta vegada de volea imparable; 2-0 i a remar contra corrent.

 Lluny d’abaixar els braços, l’Angulària volia deixar palesa del perquè era finalista, i continuava atacant i pressionant al Balàfia que no va tenir altre remei que frenar, altra vegada, al davanter amb un altra pena màxima. Aquesta vegada la llençà Jony que no va fallar i feu pujar el 2-1 al minut 44.

Amb aquest resultat, als vestidors per reprendre una segona part trepidant.

Un altre grup d'Angulàvers, animant als nostres.

A la represa, el Balàfia no les tenia totes, veient com era superat clarament per un Angulària que volia vendre cara la derrota. Els locals replegats al darrere, ja ho tenien bé i volien conservar el resultat que els hi era favorable, amb el risc que suposava el encaixar un altre gol. De ser així, l’Angulària estaria a un sol gol per guanyar la eliminatòria, i això era jugar amb foc.

Amb tots els anglesolins en camp contrari, tenien que jugar-s’ho tot a una carta, i això també comporta el seu perill, perill que va saber aprofitar el Balàfia, perquè en un contracop, agafés la defensa avançada i s’apuntés el 3-1 al minut 73 per obra de Navarrete.

Aplaudiment dels jugadors a la grada d'animació.

Semblava que estava tot dat i beneït, però l’Angulària no es rendeix i encara va tenir el coratge i punt d’honor suficient per retallar diferències al minut 89 mitjançant Jony, que de nou  anotava el seu doblet particular.

Sense haver-hi temps material per res mes, l’Angulària va caure dignament, i amb el cap ben alt, ja que el Balàfia no va respirar fins al xiulet final.

Una promoció molt ben disputada pels dos conjunts.

Felicitem al Balàfia pel seu ascens i li desitgem molta sort en la nova categoria. I per l’Angulària, una abraçada col·lectiva a tots els membres, per la gran temporada que ens han regalat.

Lo Biel i el Pol, grans animadors durant tot el partit.

U.E BALÀFIA : Ocaña, Arqué, Barbero, (Boned),  Fernandez,(Espinosa), Monturiol, Clavero, (Bah), Cristian, Badia, (Sahanoko), Romero, Navarrete, (Tomàs), Dibotti.

ANGULÀRIA: Adrià, Piore, Jony,  Manel, Baiget, Gallardo, (Parrata),  Ospina, Arrufat, (Oscar),  Mamadou, (Simeó) Martin, (Mimit).

GOLS: 1-0, min. 14, Monturiol; 2-0, min. 25, Monturiol; 2-1, min. 44 (p). Jony; 3-1, min. 73, Navarrete; 3-2. min. 89, Jony.

ARBITRE: Masip Vidal, bé.

                                                                                 

ANGULÀRIA 0 - 1 BALÀFIA

FASE  D’ASCENS A SEGONA CATALANA

 

EL BALÀFIA GUANYA EL PRIMER ASSALT

 

L’Angulària va disputar el passat diumenge, el primer partit de la promoció a Segona Catalana contra el Balàfia, com a premi a la gran temporada recent acabada, en la que va aconseguir un brillant segon lloc.

Davant d’unes tres-centes persones, i en una tarda que al final va resultar ser esplèndida, es van enfrontar els dos subcampions dels grups 13 i 14 de Tercera Catalana, per decidir qui dels dos pot ascendir de categoria.



Els dos equips, preparats per la lluita.



Aquesta fase és a doble partit, i el primer assalt se l’endugué l’equip de Lleida, el Balàfia C.F. U.E. pel mínim resultat de 0-1.

A banda del resultat negatiu, els aficionat van poder gaudir d’un bon partit de futbol entre dos equips que van justificar el perquè son subcampions.

D’entrada, l’Angulària va sortir decidit a encarrilar el partit amb un resultat que li permetés afrontar amb garanties la visita del proper diumenge a Balàfia. Van practicar un joc de qualitat, amb ocasions per marcar, però una sòlida defensa i un gran porter, barraven a cal i canto l’àrea i les incursions que els podien perjudicar. I dic gran porter pel fet que, a banda de seguretat, tenia molta alçada, i que per dalt no hi havia manera de superar.



Manel i Ospina, disputant una pilota per alt.



Tot i així, al minut 25, l’Angulària va veure com l’àrbitre, els hi anul·lava un gol per un suposat fora de joc més que dubtós. Va ser una jugada de tiralínies que va culminar Jony, posant la pilota fora l’abast de l’alçada de Ocaña. Tota una llàstima, ja que els locals feien mèrit per avançar-se al marcador.

I lo que són les coses; lo que podia haver estat l’1-0, al cap d’un minut, en un ràpid  contracop, Navarrete es plantà davant porteria  afusellant  Adrià i posant el 0-1.

Jaume Toldrà, allunyant el perill de l'àrea.

Gerro d’aigua freda pel  públic, però no pas pels jugadors, que van continuar  pressionant i insistint, però el Balàfia ja tenia el que buscava; es va posicionar al seu camp i feia molt difícil el poder arribar amb garanties. I així fins a la mitja part.

A la segona meitat, l’aspecte físic va jugar un gran paper a favor dels visitants; els nostres continuaven fent l’impossible per obtenir, si més no, igualar el partit, però la corpulència i superioritat física existent, s’imposava a la major tècnica dels anglesolins, que sense sobrepassar els límits permesos, frenaven una i altra vegada els perills que els locals generaven. La força s’imposava a la tècnica de l’Angulària, que malgrat buidar-se i donar-ho tot fins a l’últim segon, no van tenir el premi ni la sort per, al menys, empatar el partit. Dir que l’esportivitat va predominar tot l’encontre.



Gallardo i Ospina, trenant un a jugada al mig del camp.

Ho van provar però no va poder ser; els aficionats no van marxar decebuts, tot lo contrari, van presenciar un gran partit entre dos equips d’estils diferents.

El primer assalt l’ha guanyat per la mínima el Balàfia, però queden noranta minuts per jugar a Lleida i  intentar capgirar el desavantatge actual. Si ells han guanyat aquí, l’Angulària pot fer-ho allà.  Tenim equip i afició per aconseguir-ho.



  


L'afició va respondre, i de quina manera¡¡¡¡¡

 ANGULÀRIA: Adrià, Toldrà, Piore, (Didac),  Jony, (Segués), Manel, Baiget, (Parrata),  Oscar, (Simeó), Gallardo, Ospina, Mamadou, Martin (Mimit).

BALÀFIA: Ocaña, Arqué, Barbero, (Tomàs),  Fernandez, Monturiol, Clavero, Cristian, Badia, Romero, (Espinosa),  Navarrete, (F. Tomàs) Dibotti. 

Gol: 0-1, min. 26, Navarrete.

ARBITRE: Pol Godia, bé.