U.E. BALÀFIA 3 - 2 C.F. ANGULÀRIA

NO HA POGUT SER, L’ASCENS TINDRÀ QUE ESPERAR

 

En el partit de tornada de la fase d’ascens a Segona Catalana, jugat diumenge passat al camp del Balàfia, l’Angulària no ha pogut remuntar el resultat d’anada que vam perdre a casa per 0-1. Ho van intentar amb totes les forces en el decurs dels dos partits, però no va poder ser.

Qui hagi presenciat els dos partits, haurà vist que la qualitat dels dos equips, era molt semblant, i podia haver estat qualsevol dels dos, qui s’emportés el premi de l’ascens, però com passa en molts esports, petits detalls marquen els resultats, per un costat o altre; la sort mal repartida, alguna baixa important, algun error involuntari dels àrbitres, o simplement la manca d’encert, no habitual, d’algun jugador, fan que la victòria es decanti per un o altre conjunt.

Salutació i homenatge a les velles glòries del Balafia

Lo que sí es pot assegurar, és que tots els jugadors que hi van intervenir, es van deixar la pell per tirar els partits endavant durant els 180 minuts; es podia estar més o menys encertat, però és d’agrair el desgast físic i l’entrega sense reserves, que es va veure damunt els terrenys de joc. La prova és que malgrat perdre els dos partit, els jugadors van sortir ovacionats per l’afició, que mai no els falla. Els que a Lleida ens vam desplaçar, no podem fer cap retret a l’equip, tot lo contrari, vam gaudir del bon joc desplegat pels nostres, que en cap moment es van rendir, i van plantar cara a tot un Balàfia, esperonats per un miler d’espectadors.

L'afició de l'Angulària que mai falla.

Lo que deia abans de que la sort també compta, la va sofrir en pròpia pell l’Angulària al minut tres de joc. Un clar penal va ser assenyalat a favor nostre, amb tant mala fortuna, o el que és lo mateix, el porter Ocaña va tenir l’encert d’aturar-lo en una de les millors intervencions de la tarda; aquest jugador, el millor damunt el camp, va ser clau en el resultat, va aturar tres o quatre pilotes enverinades que ja es cantaven.

Al desaprofitar aquesta ocasió per empatar l’eliminatòria, el Balàfia es va créixer, passant a l’atac i posant cercle a una defensa que aguantava estoicament, fins que al minut 13, en un centre per banda dreta, i enmig d’un bosc de cames, Monturiol inaugurava el marcador.

Disputant una pilota al mig del camp.

Com en el partit d’anada; del 0-1 vam passar al 1-0, que ja donava un avantatge substancial pels locals, que continuaven buscant ampliar el marcador, però l’Angulària no acusà el cop i contra colpejava amb molt perill, però allí estava el porter per evitar-ho. Ells sabien que anàvem a totes, i ho van aprofitar al minut 25 en una jugada quasi calcada del primer gol; centre per la dreta i el mateix protagonista, Monturiol, però aquesta vegada de volea imparable; 2-0 i a remar contra corrent.

 Lluny d’abaixar els braços, l’Angulària volia deixar palesa del perquè era finalista, i continuava atacant i pressionant al Balàfia que no va tenir altre remei que frenar, altra vegada, al davanter amb un altra pena màxima. Aquesta vegada la llençà Jony que no va fallar i feu pujar el 2-1 al minut 44.

Amb aquest resultat, als vestidors per reprendre una segona part trepidant.

Un altre grup d'Angulàvers, animant als nostres.

A la represa, el Balàfia no les tenia totes, veient com era superat clarament per un Angulària que volia vendre cara la derrota. Els locals replegats al darrere, ja ho tenien bé i volien conservar el resultat que els hi era favorable, amb el risc que suposava el encaixar un altre gol. De ser així, l’Angulària estaria a un sol gol per guanyar la eliminatòria, i això era jugar amb foc.

Amb tots els anglesolins en camp contrari, tenien que jugar-s’ho tot a una carta, i això també comporta el seu perill, perill que va saber aprofitar el Balàfia, perquè en un contracop, agafés la defensa avançada i s’apuntés el 3-1 al minut 73 per obra de Navarrete.

Aplaudiment dels jugadors a la grada d'animació.

Semblava que estava tot dat i beneït, però l’Angulària no es rendeix i encara va tenir el coratge i punt d’honor suficient per retallar diferències al minut 89 mitjançant Jony, que de nou  anotava el seu doblet particular.

Sense haver-hi temps material per res mes, l’Angulària va caure dignament, i amb el cap ben alt, ja que el Balàfia no va respirar fins al xiulet final.

Una promoció molt ben disputada pels dos conjunts.

Felicitem al Balàfia pel seu ascens i li desitgem molta sort en la nova categoria. I per l’Angulària, una abraçada col·lectiva a tots els membres, per la gran temporada que ens han regalat.

Lo Biel i el Pol, grans animadors durant tot el partit.

U.E BALÀFIA : Ocaña, Arqué, Barbero, (Boned),  Fernandez,(Espinosa), Monturiol, Clavero, (Bah), Cristian, Badia, (Sahanoko), Romero, Navarrete, (Tomàs), Dibotti.

ANGULÀRIA: Adrià, Piore, Jony,  Manel, Baiget, Gallardo, (Parrata),  Ospina, Arrufat, (Oscar),  Mamadou, (Simeó) Martin, (Mimit).

GOLS: 1-0, min. 14, Monturiol; 2-0, min. 25, Monturiol; 2-1, min. 44 (p). Jony; 3-1, min. 73, Navarrete; 3-2. min. 89, Jony.

ARBITRE: Masip Vidal, bé.