AGRAMUNT 3 - 2 ANGULÀRIA

PER LA MÍNIMA

Abraham, autor del primer gol de l'Angulària.

L’Angularia ha perdut una gran oportunitat a Agramunt de puntuar, amb una derrota ajustada, però derrota al cap i a la fi. Han faltat uns quants minuts mes per aconseguir una remuntada que hagués estat sonada, ja que havíem estat  amb un 3-0 en contra.

S’ha de reconèixer que, avui l’Agramunt ha fet mèrits per no perdre els punts, desplegant un millor futbol en gran part de l’encontre; demostrant la gran trajectòria en aquesta categoria.

Al contrari que l’Angulària, recent ascendit i novell a 2ª Catalana, categoria que de moment encara no ha assimilat i que te dificultats per resoldre els partits contra equips mes bregats, encara que no mes qualificats.

Li falta aquell puntet d’agressivitat, conjunció i el convenciment de que no són pitjors que els rivals; que els altres també son onze i no són invencibles. Si es pogués encaixar aquests aspectes, juntament amb la qualitat  individual de cadascú, els resultats, tal vegada, serien molt millors i sortiríem de la zona baixa on estem situats.

Avui, les individualitats també han marcat la diferència, ja que l’agramuntí Ribera, al minut 38 ha tirat una falta directa impecable per tot l’escaire, que ha suposat el primer gol.

El mateix Ribera i en gran jugada individual, al minut 50 ha establert el 2-0, que ha deixat bastant tocats als anglesolins. I en ple desconcert visitant a causa dels canvis forçats per lesió, ha arribat el 3-0 marcat per Abdenabi al recollir un rebuig del porter.

Semblava que el càstig seria mes abundat, però l’Angulària ha reaccionat i ha escurçat diferències al minut 75 per obra de Abraham al llançament d’un corner.

El segon visitant, ha estat producte d’una gran internada de Ruben per la banda, i que molt ben  centrada, l’aprofita  Ibra per marcar i posar una mica d’emoció al minut 89, però quedava tan poc, que ha estat impossible esgarrapar un puntet cap a casa.

A seguir lluitant i donar  alegries a aquesta afició que, com vegeu, no us deixa sols.    

ANGULÀRIA 2 - 3 SOLSONA

DERROTA INJUSTA

Una de les moltes jugades d'atac de l'Angulària.

De la mateixa manera que en altres ocasions he acceptat la superioritat del rival i la merescuda derrota, avui no es pot admetre ni reconèixer que hàgim estat mereixedors   d'aquest resultat que ha significat que volessin el tres punts.

Vagi per davant que ens enfrontàvem al segon classificat, i en el global dels noranta minuts, potser si, que ens superaven en ofici i veterania, però tot això es venia a baix  davant la lluita i esforç que l’Angulària hi posava a dojo, per tirar el partit endavant  i amarrar els punts.

El motiu de la immerescuda derrota local, crec es pot resumir en dos punts clau que han marcat la trajectòria del partit. El primer, el gran encert i instint golejador del conegut Arturo Gandara, que ell solet s’ha marcat un hat trick, com aquell que no hi era, però, i tant que hi era, i amb la canya sempre a punt, esperant qualsevol oportunitat d’errada i amb un sentit del desmarque letal. Tots miraven i buscaven el dorsal numero set de l’Arturo.

Malgrat totes les  qualitats d’aquest bon jugador, avui haguessin passat bastant desapercebudes si no s’hagués vist beneficiat de la “col·laboració” del nostre bon porter Jordi, que ens ha fet guanyar molts punts, però que avui no ha tingut la seva millor tarda.  Ha fet parades de molt mèrit, però en dos errades puntuals de càlcul, una en cada part, han significat dos gols que han decantat la balança.

Aquests desencerts, passem en qualsevol altra demarcació, i no tenen transcendència, però tractant-se del porter, són perills que poden costar un partit, com així ha estat.

No per això vull carregar tot el pes de la pèrdua del partit al bon Jordi, ja que com he dit, ens ha fet sumar punts valuosos que no tindríem. No sempre es pot estar a gran nivell, el futbol és això.

Malgrat perdre, s’ha vist molt bon partit, arribant amb molt mes perill que en altres ocasions.

Els gols com he dit, obra d’Arturo als minuts 21, 28 i 66, i els dos de l’Angulària, el primer l’ha fet Piore al minut 38 i el segon que donava esperances d’empatar i remuntar ha estat obre de Abdoulaye de cap al minut 74.

Hem perdut els tres punts, que recuperarem en propers partits, però la moral i les ganes d’oferir el bon futbol d’avui, no les perdeu, si us plau.  

GUISSONA 0 - 0 ANGULARIA

UN PUNT MOLT TREBALLAT

L'Angulària, celebrant l'empat aconseguit i agraint el suport dels incondicionals.

Treure un punt del difícil camp del Guissona, no està a l’abast de tothom, si tenim en compte que la temporada passada la finalitzà  en quarta posició i l’Angulària  estrena categoria.

El resultat es pot considerar just tal i com ha anat el partit. Si que és veritat que els locals portaven el pes del partit i les arribades han superat les nostres, sobretot a la segona part, però les ocasions clares de gol han estan nul·les a excepció d’un penal xiulat en contra, i que el llançador l’ha estavellat al pal. Tot això conseqüència del gran treball que una defensa molt ben organitzada ha dut a terme. Com en la majoria de partits disputats, els equips contraris tenen gran dificultat en acabar les jugades de cert perill, a excepció de l’ensopegada davant l’Andorra, que ens en van endossar cinc; de no ser per aquest “accident”, portaríem tant sols un gol en contra en cinc partits; això ho diu tot.

Per altra banda, de la mateixa manera que ens marquen pocs gols, nosaltres tampoc som capaços de foradar massa sovint les porteries contràries, ja que com dic, en cinc jornades, el porter contrari ha recollit la pilota del fons de la xarxa en tres ocasions. Motiu pel qual, vol dir que les defenses s’imposen a las davanteres. És una nota pendent de millorar, que no dubto que a mesura que avanci el torneig, ens posarem a l’alçada que ens pertoca.

Com dic, el partit en sí,   ha estat bastant equilibrat, i que la veterania i ofici acumulats pels locals, era contrarestat per la gran lluita i esperit de sacrifici que els nostres han mantingut durant els noranta minuts. Els jugadors han sabut interpretar  a la perfecció la lectura feta pel mister Txema , coneixedor del rival, en lo que als punts forts i mes febles calia defensar.

Sabien que si podien aguantar les primeres embranzides del rival, a mesura que passessin els minuts, la seva moral anava minvant,  i els  nervis ens beneficiarien, tal com així ha succeït.

Amb la primera part finalitzada, ja s’havia cobert un objectiu ; calia assegurar la segona que és presumia mes dura, pel fet que el Guissona no es podia permetre cap altra cosa que no fos la victòria.

Els locals bolcats en busca del gol, es veien impotents per salvar la barrera defensiva, i l’Angulària aprofitava qualsevol ocasió per organitzar un atac;  amb tant mala fortuna que en un d’aquests intents, ens han agafat a contrapeu i el davanter ha sigut objecte de falta que l’àrbitre ha castigat amb la pena màxima. Mancava uns quinze minuts, i de transformar, es venia pel terra tot l’esforç realitzat, sense tindre massa temps per reaccionar.

La previsió del tècnic ha resultat del tot encertada; els nervis juguen males passades. La primera és que el penal l’ha enviat al pal, tornant ha començar de zero i amb opcions. La segona, de nou els nervis han aflorat, i un jugador nostre ha estat agredit, amb la corresponent expulsió al minut vuitanta.

En aquest deu minuts  restants hem tingut alguna ocasió per guanyar el partit, però aleshores, com he dit abans, ens falta definir, i la seva defensa a fet la seva feina sense deixar que el marcador es bellugués; ja es conformaven ha salvar un punt, no fos que volessin els tres.

I per nosaltres, arrancar un puntet d’un bon Guissona, ens ha sabut moralment com una victòria.

El proper diumenge ens visita el segon classificat, el Solsona, equip que juntament amb dos o tres capdavanters mes, es pot considerar que aquests “mengen apart” i serà qüestió de deixar-hi la pell per aconseguir la victòria.

ANGULARIA 2 - 0 LA SEU D'URGELL

                                    L'ANGULÀRIA GUANYA I CONVENÇ

A la foto Ruben i Manel, dos referents en atac.

En partit corresponent a la quarta jornada, i en un encontre passat per aigua, l’Angulària ha brindat a l’afició la primera victòria de lo que portem de temporada.

S’ha vist un duel disputat i entretingut que no s’ha resolt fins al minut 87, en el que Ibra, en una gran jugada personal, ha posat el 2-0 i la tranquil·litat als seguidors.

Es just destacar que avui el locals han jugat per guanyar i s’han fet mereixedors d’una golejada molt mes àmplia, però en el metres finals no han sabut definir per verdadera mala sort.

Els primers vint minuts han estat de clar domini local, i s’endevinava que, avui, els tres punts eren assequibles; però els contraris no ho posaven fàcil, aposentant-se al terreny de joc i arribant amb alguna ocasió de perill que no han transformat.

El partit s’ha equilibrat i, quant ja es contava anar al descans amb empat a zero, Abdoulaye inica una jugada al mig del camp i combina amb la davantera, que en quatre tocs de qualitat, Manel la controla amb el pit que, en una demostració de sang freda, posa la pilota fora l’abast del porter Magi. Era el minut 43 i les coses es posaven be per començar la segona part amb confiança.

A la represa i amb els canvis de rigor per allò de les rotacions, el domini s’accentuà molt mes, i els nostres jugadors han tingut l’oportunitat de celebrar   una golejada que no s’ha produït per verdadera mala sort, ja que cinc o sis gols haguessin pogut pujar al marcador, però per centímetres unes vegades i altres per manca d’oportunisme, es mantenia una renda ajustada que en qualsevol moment es podia vindre  a baix, ja que un gol de fortuna forastera també hi cabia, i les coses s’haurien complicat.

La tranquil·litat definitiva ha tardat en arribar, donat que fins al minut 87 i en el primer partit que debutava Ibra, ens ha regalat la millor jugada de la tarda, i a la vegada lo que seria la certificació de la victòria.

Recollint un rebuig al mig del camp, i enfilant porteria amb pilota controlada, anava deixant enrere per velocitat, a la defensa visitant, fins plantar-se sol davant porteria, i sortejant la sortida del porter, marca un gran gol que arranca l’aplaudiment de tothom, assegurant-se així els tres punts i la victòria.

Triomf que tal com vaig comentar en l’escrit anterior, serà una gran injecció de moral de cara a propers partits en els  que tindrem que barallar-nos contra equips molt mes bregats i veterans en la categoria.                                                           

BALAFIA 0 - 0 ANGULÀRIA

SUMAR SEMPRE ÉS IMPORTANT

DEFENSANT UN CORNER

L’Angularia ha sumat un punt positiu lluny de casa; aquesta vegada al camp del Balafia, equip recent ascendit com nosaltres.

Lo que perdem a casa ho recuperem a fora, encara que no del tot.

Malgrat el resultat, que sempre es bo sumar, en el global del partit no vam estar del tot fins com en altres enfrontaments.

Ja sigui pel joc dur del contrari, alguna baixa important, o és que no teníem la tarda,  el cas és que l’equip no trobava la forma de sortir amb pilota controlada i forçar perills, segurament pel fet de que el contrari ja ens pressionava ben amunt, impedint crear jugades clares de gol.

La primera part el joc estava bastant equilibrat, però en la segona, la diferència es va accentuar i la major part del temps es va jugar al nostre terreny, posant a prova tota la defensa i, en especial al porter Jordi, que va fer aturades de molt mèrit.

Ni tota la pressió del Balafia ni l’ajut de l’àrbitre, que els va regalar un penal totalment inexistent, van poder amb la seguretat i compromís de tots els jugadors de l’Angulària, que és van buidar a fons. Esmentar que també ens vam veure mancats de Viladrich, al ser expulsat amb dos grogues, jugador que no podrem comptar diumenge vinent, davant La Seu d’Urgell.

Una victòria a casa, seria un revulsiu d’ànim per l’equip i afició local.

ANGULARIA 0 - 5 ANDORRA

Salutació dels equips i trio arbitral.

Avui hem vist  l’altra cara de la moneda. L’Andorra ens ha superat àmpliament  en totes les lìnies .

Tenen molt bon equip i han demostrat que volen recuperar la categoria perduda, i nosaltres hem estat els primers damnificats, ja que la jornada anterior no van jugar per allò  dels partits de selecció. Perdre davant bona part de jugadors seleccionats per Andorra, es pot qualificar de bastant normal, encara que els hem aguantat fins al minut 38. 

La primera part ha finalitzat amb un 0-2 obra del mateix jugador Veiga, però a la represa i a partir del tercer gol al minut 66 ja veiem que poca cosa podiem  fer. El quart i cinquè han arribat a  l'últim quart d’hora, obra de Ferrer i Dario en els minuts 77 i 87.

Malgrat tot, l’equip no s’ha rendit, i ha tingut ocasions per maquillar el resultat, si els pals i les ocasions fallades no ho haguessin impedit.

Una derrota davant l’Andorra era previsible, però no per això ens tenim que vindre a baix, ans el contrari, procurar recuperar el bon joc habitual i recuperar els punts en propers partits.

S'ha demostrat que tots els jugadors que han intervingut, han donat tot el que podien, però davant d'una evident superioritat, tant sols queda felicitar als andorrans.

ALCARRÁS 1 - 1 ANGULÀRIA

BON DEBUT A LA NOVA CATEGORIA

Equip inicial. Van intervindre també Vidal, Farre i Radu amb gran encert.

L’Angulària ha començat amb bon peu l’estrena de la 2ª Catalana, arrancant un valuós punt del camp del C.F. Alcarrás, equip de reconeguda categoria i que la temporada passada es classificà en llocs capdavanters.

Els primers vint minuts pesava la responsabilitat que representa ser el novell del  grup davant un equip bregat que, la veritat sigui dita, en aquest període, no vam poder sortir del nostre camp, amb l únic objectiu d’evitar alguna arribada clara per part dels locals; cosa que la defensa va fer a la perfecció.

A mesura que passaven els minuts, els nostres s’anaven auto convencent de poder plantar cara i desplegar un joc mes pràctic que frenés la suposada superioritat que, fins el moment, no havien demostrat en lo que a perill real es refereix.

A tot això, i fins arribar al descans les forces s’igualaren bastant, fins al punt de que ens podíem avançar un una ocasió que vam fallar quasi sota pals. Ells també van disposar de dos bastants clares que tampoc van aprofitar.

Als vestidors amb un esperançador 0-0.

A la represa, amb la confiança recuperada i el convenciment de que es podia treure quelcom positiu, les ocasions mes o menys clares anaven sovintejant, però la nostra cobertura, molt eficaç i contundent, no donava opcions als atacants que es veien impotents d’inaugurar el marcador.

Però al minut 54 va arribar el primer gol en una d’aquelles jugades desgraciades que, fins i tot veiem per la TV en equips de primera.

El nostre porter, al voler passar per terra una pilota a un company, se li quedà un pel curta, donant l’avantatge de recuperar-la el seu davanter Guitart, que no va fallar al afusellar literalment a Jordi. Errada que quant es produeix en una altra zona, no sol passar res, però dins l’àrea sembla mes accentuada. Són coses del futbol, petits detalls que marquen un partit.

L’Angulària no es va arrugar i, sobreposant-se al contratemps, continuà lluitant en busca d’un gol que compensés el gran esforç i bon joc que desplegaven. Es van desfer del temor i respecte que el contrari imposava.

A la vegada que tota la defensa es mostrava intractable, els atacants creaven ocasions per merèixer premi, encara que fos mínim.

I quant una cosa es persegueix amb tenacitat i convicció, normalment s’aconsegueix.

I el premi va arribar al minut 84, quant un davanter és objecte de falta escorada a l’esquerra. El nostre especialista Vidal és l’encarregat de llençar-la i posar-la justament al punt adequat on es trobava Manel, que anticipant-se a l’alçada dels defensors, de cap la creuà al fons de la porteria. Un gran gol que posaven les coses al seu lloc momentàniament.

Però mancaven sis minuts i l’afegit, temps suficient perquè els locals es bolquessin en busca de la victòria que en cap moment es van merèixer.

I a fe que la van tindre, a no ser per la gran intervenció del nostre bon porter que la va treure del mateix escaire, quant ja tothom la veiem dins.

Va ser una falta just a la ratlla de l’àrea a l’últim minut de la pròrroga; es va llençar amb tota l’ intenció del mont, però aquesta vegada Jordi, va compensar el petit regal del seu gol, amb una aturada d’aquelles que es recorden, i va salvar un punt que semblava perdut. Són coses de la grandesa del futbol.

A continuar en aquesta línia, tot i esperant la propera visita de l’Andorra la jornada vinent.