GUISSONA 0 - 0 ANGULARIA

UN PUNT MOLT TREBALLAT

L'Angulària, celebrant l'empat aconseguit i agraint el suport dels incondicionals.

Treure un punt del difícil camp del Guissona, no està a l’abast de tothom, si tenim en compte que la temporada passada la finalitzà  en quarta posició i l’Angulària  estrena categoria.

El resultat es pot considerar just tal i com ha anat el partit. Si que és veritat que els locals portaven el pes del partit i les arribades han superat les nostres, sobretot a la segona part, però les ocasions clares de gol han estan nul·les a excepció d’un penal xiulat en contra, i que el llançador l’ha estavellat al pal. Tot això conseqüència del gran treball que una defensa molt ben organitzada ha dut a terme. Com en la majoria de partits disputats, els equips contraris tenen gran dificultat en acabar les jugades de cert perill, a excepció de l’ensopegada davant l’Andorra, que ens en van endossar cinc; de no ser per aquest “accident”, portaríem tant sols un gol en contra en cinc partits; això ho diu tot.

Per altra banda, de la mateixa manera que ens marquen pocs gols, nosaltres tampoc som capaços de foradar massa sovint les porteries contràries, ja que com dic, en cinc jornades, el porter contrari ha recollit la pilota del fons de la xarxa en tres ocasions. Motiu pel qual, vol dir que les defenses s’imposen a las davanteres. És una nota pendent de millorar, que no dubto que a mesura que avanci el torneig, ens posarem a l’alçada que ens pertoca.

Com dic, el partit en sí,   ha estat bastant equilibrat, i que la veterania i ofici acumulats pels locals, era contrarestat per la gran lluita i esperit de sacrifici que els nostres han mantingut durant els noranta minuts. Els jugadors han sabut interpretar  a la perfecció la lectura feta pel mister Txema , coneixedor del rival, en lo que als punts forts i mes febles calia defensar.

Sabien que si podien aguantar les primeres embranzides del rival, a mesura que passessin els minuts, la seva moral anava minvant,  i els  nervis ens beneficiarien, tal com així ha succeït.

Amb la primera part finalitzada, ja s’havia cobert un objectiu ; calia assegurar la segona que és presumia mes dura, pel fet que el Guissona no es podia permetre cap altra cosa que no fos la victòria.

Els locals bolcats en busca del gol, es veien impotents per salvar la barrera defensiva, i l’Angulària aprofitava qualsevol ocasió per organitzar un atac;  amb tant mala fortuna que en un d’aquests intents, ens han agafat a contrapeu i el davanter ha sigut objecte de falta que l’àrbitre ha castigat amb la pena màxima. Mancava uns quinze minuts, i de transformar, es venia pel terra tot l’esforç realitzat, sense tindre massa temps per reaccionar.

La previsió del tècnic ha resultat del tot encertada; els nervis juguen males passades. La primera és que el penal l’ha enviat al pal, tornant ha començar de zero i amb opcions. La segona, de nou els nervis han aflorat, i un jugador nostre ha estat agredit, amb la corresponent expulsió al minut vuitanta.

En aquest deu minuts  restants hem tingut alguna ocasió per guanyar el partit, però aleshores, com he dit abans, ens falta definir, i la seva defensa a fet la seva feina sense deixar que el marcador es bellugués; ja es conformaven ha salvar un punt, no fos que volessin els tres.

I per nosaltres, arrancar un puntet d’un bon Guissona, ens ha sabut moralment com una victòria.

El proper diumenge ens visita el segon classificat, el Solsona, equip que juntament amb dos o tres capdavanters mes, es pot considerar que aquests “mengen apart” i serà qüestió de deixar-hi la pell per aconseguir la victòria.