BON DEBUT A LA NOVA CATEGORIA
 |
| Equip inicial. Van intervindre també Vidal, Farre i Radu amb gran encert. |
L’Angulària ha començat amb bon peu l’estrena de la 2ª
Catalana, arrancant un valuós punt del camp del C.F. Alcarrás, equip de
reconeguda categoria i que la temporada passada es classificà en llocs
capdavanters.
Els primers vint minuts pesava la responsabilitat que
representa ser el novell del grup davant
un equip bregat que, la veritat sigui dita, en aquest període, no vam poder
sortir del nostre camp, amb l únic objectiu d’evitar alguna arribada clara per
part dels locals; cosa que la defensa va fer a la perfecció.
A mesura que passaven els minuts, els nostres s’anaven auto
convencent de poder plantar cara i desplegar un joc mes pràctic que frenés la
suposada superioritat que, fins el moment, no havien demostrat en lo que a
perill real es refereix.
A tot això, i fins arribar al descans les forces s’igualaren
bastant, fins al punt de que ens podíem avançar un una ocasió que vam fallar
quasi sota pals. Ells també van disposar de dos bastants clares que tampoc van
aprofitar.
Als vestidors amb un esperançador 0-0.
A la represa, amb la confiança recuperada i el convenciment
de que es podia treure quelcom positiu, les ocasions mes o menys clares anaven
sovintejant, però la nostra cobertura, molt eficaç i contundent, no donava
opcions als atacants que es veien impotents d’inaugurar el marcador.
Però al minut 54 va arribar el primer gol en una d’aquelles
jugades desgraciades que, fins i tot veiem per la TV en equips de primera.
El nostre porter, al voler passar per terra una pilota a un
company, se li quedà un pel curta, donant l’avantatge de recuperar-la el seu
davanter Guitart, que no va fallar al afusellar literalment a Jordi. Errada que
quant es produeix en una altra zona, no sol passar res, però dins l’àrea sembla
mes accentuada. Són coses del futbol, petits detalls que marquen un partit.
L’Angulària no es va arrugar i, sobreposant-se al
contratemps, continuà lluitant en busca d’un gol que compensés el gran esforç i
bon joc que desplegaven. Es van desfer del temor i respecte que el contrari
imposava.
A la vegada que tota la defensa es mostrava intractable, els
atacants creaven ocasions per merèixer premi, encara que fos mínim.
I quant una cosa es persegueix amb tenacitat i convicció,
normalment s’aconsegueix.
I el premi va arribar al minut 84, quant un davanter és
objecte de falta escorada a l’esquerra. El nostre especialista Vidal és
l’encarregat de llençar-la i posar-la justament al punt adequat on es trobava
Manel, que anticipant-se a l’alçada dels defensors, de cap la creuà al fons de
la porteria. Un gran gol que posaven les coses al seu lloc momentàniament.
Però mancaven sis minuts i l’afegit, temps suficient perquè
els locals es bolquessin en busca de la victòria que en cap moment es van
merèixer.
I a fe que la van tindre, a no ser per la gran intervenció
del nostre bon porter que la va treure del mateix escaire, quant ja tothom la
veiem dins.
Va ser una falta just a la ratlla de l’àrea a l’últim minut
de la pròrroga; es va llençar amb tota l’ intenció del mont, però aquesta
vegada Jordi, va compensar el petit regal del seu gol, amb una aturada
d’aquelles que es recorden, i va salvar un punt que semblava perdut. Són coses
de la grandesa del futbol.
A continuar en aquesta línia, tot i esperant la propera
visita de l’Andorra la jornada vinent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada