SOPAR DE SOCIS I PLANTILLA

Com ja va sent habitual, al finalitzar la temporada de futbol, el nostre Club organitza un sopar de socis i patrocinadors, juntament amb els membres de la junta, jugadors i simpatitzants.

Aquest any el motiu era doble, pel fet de cel·lebrar la conquesta del tìtol de campións de 3ª Catalana.

Ens varem reunir prop de 150 persones al local del poliesportiu, on els "cuiners oficials" Srs. Quintí, Marc i Valentines ens van preparar una cassola molt especial i super-bona que va fer les delicies dels assistents.

A continuació i a càrrec del especialista en  materia visual el Sr. Jordi Domenjó Pont "Harry", es va marcar un gran detall al presentar-nos un video dels set anys de vida del C.F. "Angulària", des del començament amb camp de terra, fins ara, amb totes les plantilles i efemèrides mes destacables, incloent les dos rúes corresponents als dos campionats conquerits. Si us ve de gust podeu fer-hi una ullada clicant el seguent enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=3qklINbTz5o&feature=youtu.be  

Tothom es va veure representat, i amb l'emoció continguda, que barrejada amb l'alegria que ens va brindar aquest video, es va fondre en un general aplaudiment de tota la sala, preguntant-nos fins ón haviem arribat, I es, que aquest any, el nostre equip s'ha merescut això i més.

A continuació i per acabar de païr, es va organitzar un bingo amb totes les de la llei. Els cartrons ens obligaven ha estar atents amb els nùmeros que sortien a la pantalla, cantant linies i bingos un rere l'altre, fins al punt que la majoria de premis, tots en metàlic i bastant engrescadors, els guanyadors els retornaven al club com aportació a la propera temporada que demà diumenge se sabria si s'aprovaba l'ascens a segona Catalana, mitjançant l'assemblea de socis/es. D'això en parlarem mes endavant.

Entre tot vam passar una vetllada d'alló mes divertida, esperant que el futbol tingui continuïtat al nostre poble, i ens doni tardes glorioses com fins ara.

GRÀCIES A TOTS/ES 

                                               

ANGULÀRIA 1 - 3 MANRESA .- NO HA POGUT SER

Onze inicial que va començar el partit. Es van fer sis canvis per refrescar el conjunt.

L’Angulària, campió de 3ª Catalana, va rebre la visita del C.F. Manresa, campio de 2ª, per disputar el partit de la tercera fase de la Copa Catalunya.

Els manresans van demostrar la seva superior categoria en el global del partit, però el bon plantejament d’un 4-4-2 no va posar les coses fàcils pels visitants que, malgrat que al minut set, s’avancessin en un gol de falta, els locals aguantaven bé en defensa i sortien al contracop amb cert perill.

Aquesta tàctica va donar el seu fruit al minut 40, quant en un rapit contraatac  , una combinació entre Abraham i Toni, va permetre que aquest últim, salvant la sortida del porter, fes pujar l’empat al marcador. Una igualtat que donava confiança i un mínim d’esperança per poder superar a la segona meitat a tot un Manresa que ha demostrat el perquè del seu ascens a 1ª Catalana.

A la represa, i a mesura que entraven jugadors de refresc (sis en total), per allò de premiar i donat minuts a tots els jugadors disponibles, el joc s’ha estabilitzat i ja no era el domini aclaparador de la primera. Encara que això no ha estat suficient per evitar que al minut 55, Noha avantatgés als visitants amb un gran gol, impossible d’aturar, donada la seva potència i col·locació.

L’Angulària no s’ha vingut a baix, i continuava plantant cara amb alguna arribada perillosa per igualar de nou l’encontre.

Fet que s’hagués produït si el pal no rebutgés una gran volea d’Oliveres que ja és cantava. D’entrar el gol, el decurs del partit i eliminatòria,  podia haver estat un altre, però la sort no ens ha ajudat.

El Manresa no ha pogut sentenciar fins a l’últim quart d’hora, en una jugada mes que dubtosa. En un tret per alt,  el nostre porter surt ha blocar i és objecte de falta que l’impedeix assegurar la pilota, anant als peus de Noha que de nou, l’empeny al fons de la porteria. Era el minut 75 i el 1-3 ja era un escull molt difícil de superar pels jugadors de l’Angulària, que ho han donat tot fins al xiulet final.

Partit molt noble i esportivitat total, en la que els dos equips s’han felicitat al acabar el match, fent-se mereixedors del aplaudiment general per part dels aficionats.

La nota negativa, ha estat la lesió fibril·lar de Piore, que s’ha “trencat” en el decurs del escalfament previ  al partit. Des d’aquí li desitgem una ràpida recuperació.

Ens hem acomiadat de la competició oficial d’una manera molt digna, davant un gran Manresa, que no resta mèrit a una gran temporada, difícil d’oblidar.  

Dissabte vinent dia 14, es farà  el sopar cloenda de temporada amb diverses activitats, al que s'invita a socis i simpatitzants ha participar i col·laborar en homenatge a tota la plantilla.

ANGULARIA 3 - 1 PONTS

UNA TEMPORADA PER EMMARCAR

TOTA LA PLANTILLA I DIRECTIVA, A PUNT PER COMENÇAR LA RUA.

Amb l’assistència d’uns tres-cents espectadors, l’Angulària ha rubricat una brillant temporada, guanyant l’últim partit de la competició a casa davant el Ponts per 3-1. 

Amb la tranquil·litat que donava el saver-se ja campions, l’objectiu era gaudir i fer gaudir a l’afició, a la vegada que tindre la satisfacció de no haver perdut cap partit a casa, únic equip que ho ha aconseguit en el grup.

Un dels detalls mes bonics dels que ahir varem viure, va ser quant a la sortida dels jugadors, tots els seguidors van fer un passadís d’honor als campions, passadís que va ser continuat al camp pels jugadors del Ponts, amb un acte que els honra. Va ser molt emotiu.

Una vegada començat, el nostres, amb un joc vistós, anava buscant els gols per complir amb els objectius fixats, però el Ponts veia el compromís d’un altra manera, ja que de no puntuar es jugava el baixar de categoria, depenent d’altres resultats. Això va provocar a la primera part que disposessin de tres o quatre ocasions clares de gol que van desaprofitar i en les que el nostre porter Adrià també s’hi va lluir amb bones intervencions.

 L’Angulària, veient que se’ls podia escapar l’objectiu de veure’s truncada la bona ratxa com a local, va prémer l’accelerador i va ha començar ha crear ocasions que el Ponts tant sols podia frenar en faltes.

 I en una de tals, al minut 40 i en el frontal de l’àrea, el nostre capità Vidal la tira amb una magistral paràbola a la mateixa esquadra, que un sorprés porter només es va limitar a veure-la entrar. Un gran gol llençat amb tota la intenció,  que era el preludi d’un bon resultat.

 La segona ha estat mes plàcida pels locals, pel fet que el Ponts ha jugat amb un home menys per expulsió de Torremorell, un dels pilars dels visitants.

El 2-0 l’ha fet pujar al marcador Manel, avui bigolejador, al minut 57 aprofitant un bon passi d’Oliveres. No obstant, l’avantatge s’ha vist reduït al minut 79 quant, en una falta innocent l’àrbitre ha decretat penal, ocasió que ha aprofitat Ivan per situar-se amb el 2-1.

 El 3-1 definitiu i per que quedés pal·les  la superioritat del líder, novament Manel ha tancat el marcador recollint una assistència perfecta de Abraham, que amb un canvi de ritme, ha driblat a dos defenses i ha afusellat al porter Joel.

 Una vegada acabat el partit, amb tots els jugadors i junta, han fet la rua triomfal pels carrers del poble damunt una carrossa degudament decorada pel acte, amb la corresponent eufòria i alegria que tot això representa.

 El proper diumenge disputem el primer partit de Copa Catalunya, en la que hi participen els campions de totes les categories, i  la sort ens ha deparat jugar-lo a casa contra un potentíssim i recent 1ª Catalana, com és el Manresa C.E

Esperem ser dignes rivals per aquest enfrontament i que la sort hi posi la resta.

VALLFOGONA 0 - 1 ANGULÀRIA

                     CAMPIONS 2013-14

CEL·LEBRACIÓ MERESCUDA DE TOTA LA PLANTILLA, TÈCNIC I JUNTA.

L’ Angulària es proclama campió matemàtic de tercera catalana al vèncer a domicili al Vallfogona de Balaguer per 0 –1. 

Amb el suport d’uns vuitanta seguidors anglesolins, l’equip que dirigeix el tècnic Txema, ens ha brindat un dels millors partits de la temporada, en el que hi anava el títol de campió en joc. Conscients tots de no deixar escapar la segona oportunitat d’alçar-se amb el campionat, sense haver d’esperar l’últim partit a casa, en el que una ensopegada hagués estat fatal, els nostres jugadors han demostrat una vegada mes la professionalitat i compromís amb els colors que defensen, digna de destacar. 

Des del primer a l’últim dels setze jugadors que han intervingut, i a partir del xiulet inicial, s’ha vist clarament que avui no ens fallarien i ens donarien l’alegria mes gran, entregant-se a fons, lluitant per cada pilota i creant un futbol avassallador que anul·lava al rival en totes les parcel·les i arrancava l’aplaudiment dels embadalits i fidels seguidors que en tota la temporada els han acompanyat.

Amb un punt en tenien prou per aconseguir la meta, però estava clar que en volien mes per assegurar algun possible ensurt, doncs ja se sap que gairebé sempre que  busques l’empat, ho pagues amb una derrota.

No acostumo mai ha destacar jugadors en particular, però és que avui  és impossible encara que volgués, donat que pel gran partit que ens han regalat són tots mereixedors de menció honorífica.

I no és pas que el Vallfogona sigui un rival fàcil, tot al contrari, està situat al mig de la taula en una zona mes que tranqui-la, i feien el que sabien i podien per posar fre a l’abalança visitant. No ho van aconseguir.

Per tots els mèrits que estic comentant, sembla que el resultat és un pel curt i ajustat, i es veritat, podíem sortir de Vallfogona amb un tres o quatre a un favorable, ja que ells van tindre una ocasió molt clara en el llançament d’una falta enverinada, a la que va respondre el nostre porter en una gran aturada. A tot això s’hi pot afegir que vam fer dos pals i vam errar un penal ben llançat, però que respongué el seu porter endevinant la trajectòria. Dos o tres ocasions clares que no van entrar per mala sort i que servien per encoratjar encara mes al nostre conjunt, i no donar cap opció als locals per refer-se.

 El gol va arribar en el millor moment per nosaltres, a l’últim minut de la primera part. Abraham  recull un centre del mig del camp i encara porteria, desfent-se de dos contraris, fa una assistència perfecta als peus del nostre central Valls que seguia la jugada, i desvia la pilota al fons de la porteria. Un gol merescut que ens obria les portes de la proesa. I els contraris resignats, cap als vestidors, sense temps material per poder reaccionar.   

Als cinc minuts de la represa, els locals van disposar d’un cert domini per allò del amor propi, però ben aviat les coses va tornar-se ha encarrilar, i tant sols al camp es veia un equip, l’Angulària, que, a la vegada que guardava la petita renda, feia mèrits per augmentar-la, per tot lo que he comentat abans.

No s’ha pogut ampliar el marcador, però a nosaltres ja ens anava be que anéssim passant els minuts sense passar cap ensurt i esperar el xiulet final.

Xiulet que s'ha transformat en  un esclat de joia al centre del camp entre jugadors, suplents, lesionats, sense mancar-ne cap, ja que tots hi eren, i que, juntament amb la junta i els incondicionals de sempre, s’han fos en una pinya, exultants i plens d’alegria, celebrant i mantejant al mister, “culpable” d’aquesta històrica temporada.

Mes d'un jugador en mig de l'eufòria m'ha dit: " Aquest títol va per tota aquesta maravellosa afició que en tot moment ens ha recolçat"

"Josep Vidal, els companys han complert lo que et van prometre: oferir-te  com a regal de noces el títol de Campions, i aquí el tens"

Diumenge vinent a casa, tot i confiant en el  tradicional passadís, jugarem amb el Ponts l’últim partit de lliga, i una vegada acabat, sigui quin sigui el resultat, es farà una rua pels carrers del poble transmeten  l’alegria que tot això comporta i gaudint d’aquesta fita que passarà a l’historia del gairebé centenari  Club de Futbol “Angulària”

VISCA L'ANGULÀRIA

ANGULÀRIA 2 - 2 MIRALCAMP

Jordi Llordés, participant actiu d'aquesta gran temporada.

A UN PUNT PER TOCAR EL CEL

L’Angulària ha deixat escapar una oportunitat d’or per proclamar-se avui campió, a dos jornades del final.

Davant un Miralcamp, teòricament assequible i situat en zona de descens, el líder no ha pogut impedir  que volessin dos punts a falta de dos minuts per cloure el partit, ja que fins al 89 érem matemàticament campions de tercera catalana, donat que tant La Fuliola  com El Palau, segon i tercer classificats, han perdut els seus respectius  encontres. Fet que ens donava l’avantatge suficient de punts per alçar-nos amb el títol somiat.

Ens falta un puntet per aconseguir-ho, ja sigui diumenge al camp del Vallfogona, o a casa davant el Ponts.

Tal vegada pels nervis o la responsabilitat d’assegurar la victòria, el conjunt en sí, no ha jugat o no l’han deixat, fer el futbol a que ens té acostumats; i és que el Miralcamp es jugava molt en aquest encontre, donada la seva delicada posició a la taula. Pressionava del primer a l’ últim jugador, i era molt difícil  practicar un joc precís amb garanties de sentenciar.

Sempre hem anat per davant en el marcador per la mínima diferència , però, com he comentat, al minut 89 ens han empatat, sense tenir temps de reacció.

A tot això, ens hem avançat al marcador al minut dotze, per obra d’Oliveres a passi de Manel, finalitzant una bona jugada d’atac.

El Miralcamp, continuant amb el seu afany de no marxar de buit , ens ha empatat al minut 51 de la represa per obra de Fajardo. Un xut ras, que no ha pogut aturar Adrià.

Poc ha durat l’ incertesa,  ja que cinc minuts mes tard, Mamadou rep de cap un centre passat i posa la pilota als peus de Piore, que fa pujar el 2-1 tranquil·litzador.

S’ha pogut ampliar el resultat, però ocasions cantades s’han desaprofitat.

Tot això donava ales al Miralcamp que insistia per poder arrancar algun punt del camp del líder, creant jugades d’amor propi i posant setge a l’àrea local, fins al punt que han forçat tres llançaments de corner  seguits. I en el tercer, han aprofitat diferents rebutjos dins l’àrea petita, per que Nicusor empenyes la pilota i empatés un partit que mai s’hagués d’haver produït. 

Aquest gol ens ha fet allargar, al menys una jornada, el poder ser campions, amb la confiança de que un punt el podem treure en qualsevol dels dos partits que resten.

Hagués estat molt bonic el poder oferir avui al nostre capità Josep Vidal el títol de campions com a regal de noçes. No ha pogut ser, però que no pateixi, ja que a l'endemà de l'enllaç, segurament li podrem brindar. 


Aquest equip ha fet mèrits durant  tota la competició per estar al lloc mes alt i conquerir el trofeu de campió.

PALAU D'ANGLESOLA 4 - 1 ANGULÀRIA

             

EL TITOL HAURÀ D'ESPERAR

Ronal, una incorporació molt acertada

El Palau, tercer classificat, ha trencat la bona ratxa de l’Angulària que portava set victòries consecutives, per un contundent 4-1.

Els locals necessitaven guanyar se’ns falta per no despenjar-se i reduir les possibilitats de lluitar per l’ascens, pel fet que el segon classificat La Fuliola, també ha guanyat el seu partit, i, a falta de tres partits, la diferència seria notable, i si no impossible, sí molt difícil de recuperar.

I a fe que que  han sortit decidits i convençuts de que podien tombar al líder, ja que al minut 10, el golejador de la tarda i veterà Simó, aprofità una semi parada del nostre porter per avançar-se al marcador.

L’Angulària, amb el vent de cara, sortia al contracop, creant jugades de mèrit i fent un  futbol mereixedor de premi; premi que no ha tardat massa en arribar, doncs al minut 21, Manel ha finalitzat una molt bona jugada al creuar la pilota fora l’abast del porter local. L’empat ha frenat en part les escomeses locals.

Aquesta primera part l’Angulària ha fet mèrits per anar als vestidors amb avantatge, per joc i per culpa del pal llarg, que ha rebutjat una gran xilena d’Abdoulaye, botant la pilota sobre la mateixa línia de gol.  

A la segona part, i quant semblava que aquest partit no és podia perdre, el panorama ha canviat radicalment.

El domini era altern i el Palau no era superior, amb l’única diferencia existent que nosaltres arribaven i no teníem l’encert de transformar; tot el contrari per als locals que, pilotes sense massa perill, es convertien en gol.

Quatre arribades i tres gols, van ser producte d’un cúmul de mala sort; dos d’ells, el nostre bon porter no va encertar ha blocar la pilota, deixant-la als peus del oportú Simó, que no va desaprofitar les ocasions.

El quart i definitiu, va ser una pèrdua de pilota absurda al mig del camp, producte del desencís del resultat, i en quatre tocs Sanchez, posa el 4-1 al marcador.

Un resultat massa exagerat pel partit que han disputat el dos conjunts.

A l’últim minut, encara hem tingut l’ocasió de maquillar el resultat. Manel ha estat objecte de penal que, llençat per ell mateix, s’hi ha sumat un altre despropòsit perquè el porter l’hi endevinés l’intenció i enviés la pilota fora.

A pesar de tots els infortunis d’aquest partit, res a recriminar a cap membre de l’equip, que s’han empleat a fons com sempre, però a vegades les coses no surten com voldríem i les errades involuntàries, formen part d’aquest esport.  

Malgrat tenir una tarda gris i sortir golejats, encara disposem d’un marge de quatre i cinc punts al capdavant de la taula, i que a falta de tres partits, s’ha de posar el que calgui  per no malbaratar i  tirar pel terra el títol, conseqüència d’aquesta brillant temporada.

ANGULÀRIA 4 - 1 TORÀ

Xavi Valls, seguretat en el centre de la defensa.

CADA VEGADA MES A PROP

En la trentena jornada de lliga, i coincidint amb la Festa Major, l’Angulària ha fet un altre gran pas per conquerir el campionat de tercera catalana.

El rival de torn d’avui ha estat el Torà, un equip classificat en 14ª posició i que tal com indica el marcador, no ens ha posat les coses massa difícils. Podríem dir  que mes aviat ha estat un partit plàcid en que en cap moment ha perillat la victòria, a diferència dels dos últims jugats a casa, que fins als darrers minuts no es va concretar.  

Dic que cada vegada estem mes a prop d’aconseguir el campionat, pel fet de que els nostres immediats perseguidors com són La Fuliola,  ha perdut a casa i que el Palau d’Anglesola tant sols ha empatat. Si a l’afavoriment d’aquests resultats hi afegim l’avantatge que els hi dúiem, ens separa una renda molt substancial de set i vuit punts respectivament. A falta de quatre jornades és una dada molt esperançadora. Esperem que l’esprint final sigui igual de bo com fins ara.

Diumenge vinent visitem El Palau, un partit complicat i molt decisiu, el qual esperem treure'l amb un bon resultat.
El partit d'avui en si ha estat un duel molt desigual, que a excepció dels primers vint minuts, en que els visitants encara disposaven de plenitud de força per parar el millor joc local, la resta de partit i a mesura que corria el rellotge, l’Angulària dominava en totes les línies i els gols no podien tardar.

I aixi, el primer ha pujat al marcador al minut 39 per obra de Abraham, finalitzant una triangularització de tota la davantera. I tal com es veia venir, tres minuts mes tard Abdoulaye, aprofita un centre passat per banda esquerra, producte d'una combinació Oliveres-Manel, i posa el 2-0 per anar tranquils als vestidors.

A la segona part, amb un Torà rendit a la superioritat local, hem vist com l’Angulària posava un setge constant a l’àrea del porter Oscar, que intervenia de forma magistral, salvant gols que ja es cantaven. Ben bé podem dir que ha estat la figura del Torà.

Però davant de tanta insistència, no ha pogut evitar que als minuts 80 i 85, hagués de recollir la pilota del fons de la porteria en dos ocasions mes, obra de Manel i Piore respectivament; dos gols magnífics.

Un 4-0 que reflectia la diferència entre ambdós conjunts.

El Torà però,  ha buscat el gol del honor en un últim esforç, i l’ha trobat forçant un penal al minut 90, que ha transformat Kirilov, maquillant així un resultat que podia haver estat molt superior. 

Tant la junta, com socis, col·laboradors i aficionats en general, ens podem sentir molt orgullosos d’aquest equip que, de la ma del misterTxema que ha sabut escollir un grup de bons jugadors i persones implicades, que ho donen tot per fer-nos gaudir d’aquesta brillant temporada. A tots ells, MOLTES GRÀCIES.