CAMPIONS 2013-14
 CEL·LEBRACIÓ MERESCUDA DE TOTA LA PLANTILLA, TÈCNIC I JUNTA. |
L’ Angulària es proclama campió matemàtic de tercera catalana al vèncer a domicili al Vallfogona de Balaguer per 0 –1.
Amb el suport d’uns vuitanta seguidors anglesolins, l’equip que dirigeix el tècnic Txema, ens ha brindat un dels millors partits de la temporada, en el que hi anava el títol de campió en joc. Conscients tots de no deixar escapar la segona oportunitat d’alçar-se amb el campionat, sense haver d’esperar l’últim partit a casa, en el que una ensopegada hagués estat fatal, els nostres jugadors han demostrat una vegada mes la professionalitat i compromís amb els colors que defensen, digna de destacar.
Des del primer a l’últim dels setze jugadors que han intervingut, i a partir del xiulet inicial, s’ha vist clarament que avui no ens fallarien i ens donarien l’alegria mes gran, entregant-se a fons, lluitant per cada pilota i creant un futbol avassallador que anul·lava al rival en totes les parcel·les i arrancava l’aplaudiment dels embadalits i fidels seguidors que en tota la temporada els han acompanyat.
Amb el suport d’uns vuitanta seguidors anglesolins, l’equip que dirigeix el tècnic Txema, ens ha brindat un dels millors partits de la temporada, en el que hi anava el títol de campió en joc. Conscients tots de no deixar escapar la segona oportunitat d’alçar-se amb el campionat, sense haver d’esperar l’últim partit a casa, en el que una ensopegada hagués estat fatal, els nostres jugadors han demostrat una vegada mes la professionalitat i compromís amb els colors que defensen, digna de destacar.
Des del primer a l’últim dels setze jugadors que han intervingut, i a partir del xiulet inicial, s’ha vist clarament que avui no ens fallarien i ens donarien l’alegria mes gran, entregant-se a fons, lluitant per cada pilota i creant un futbol avassallador que anul·lava al rival en totes les parcel·les i arrancava l’aplaudiment dels embadalits i fidels seguidors que en tota la temporada els han acompanyat.
Amb un punt en tenien prou per aconseguir la meta, però estava clar que en volien mes per assegurar algun possible ensurt, doncs ja se sap que gairebé sempre que busques l’empat, ho pagues amb una derrota.
No acostumo mai ha destacar jugadors en particular, però és que avui és impossible encara que volgués, donat que pel gran partit que ens han regalat són tots mereixedors de menció honorífica.
I no és pas que el Vallfogona sigui un rival fàcil, tot al contrari, està situat al mig de la taula en una zona mes que tranqui-la, i feien el que sabien i podien per posar fre a l’abalança visitant. No ho van aconseguir.
Per tots els mèrits que estic comentant, sembla que el resultat és un pel curt i ajustat, i es veritat, podíem sortir de Vallfogona amb un tres o quatre a un favorable, ja que ells van tindre una ocasió molt clara en el llançament d’una falta enverinada, a la que va respondre el nostre porter en una gran aturada. A tot això s’hi pot afegir que vam fer dos pals i vam errar un penal ben llançat, però que respongué el seu porter endevinant la trajectòria. Dos o tres ocasions clares que no van entrar per mala sort i que servien per encoratjar encara mes al nostre conjunt, i no donar cap opció als locals per refer-se.
El gol va arribar en el millor moment per nosaltres, a l’últim minut de la primera part. Abraham recull un centre del mig del camp i encara porteria, desfent-se de dos contraris, fa una assistència perfecta als peus del nostre central Valls que seguia la jugada, i desvia la pilota al fons de la porteria. Un gol merescut que ens obria les portes de la proesa. I els contraris resignats, cap als vestidors, sense temps material per poder reaccionar.
Als cinc minuts de la represa, els locals van disposar d’un cert domini per allò del amor propi, però ben aviat les coses va tornar-se ha encarrilar, i tant sols al camp es veia un equip, l’Angulària, que, a la vegada que guardava la petita renda, feia mèrits per augmentar-la, per tot lo que he comentat abans.
No s’ha pogut ampliar el marcador, però a nosaltres ja ens anava be que anéssim passant els minuts sense passar cap ensurt i esperar el xiulet final.
Xiulet que s'ha transformat en un esclat de joia al centre del camp entre jugadors, suplents, lesionats, sense mancar-ne cap, ja que tots hi eren, i que, juntament amb la junta i els incondicionals de sempre, s’han fos en una pinya, exultants i plens d’alegria, celebrant i mantejant al mister, “culpable” d’aquesta històrica temporada.
Mes d'un jugador en mig de l'eufòria m'ha dit: " Aquest títol va per tota aquesta maravellosa afició que en tot moment ens ha recolçat"
Diumenge vinent a casa, tot i confiant en el tradicional passadís, jugarem amb el Ponts l’últim partit de lliga, i una vegada acabat, sigui quin sigui el resultat, es farà una rua pels carrers del poble transmeten l’alegria que tot això comporta i gaudint d’aquesta fita que passarà a l’historia del gairebé centenari Club de Futbol “Angulària”
VISCA L'ANGULÀRIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada