 |
| Jordi Llordés, participant actiu d'aquesta gran temporada. |
A UN PUNT PER TOCAR EL CEL
L’Angulària ha deixat escapar una oportunitat d’or per proclamar-se avui campió, a dos jornades del final.
Davant un Miralcamp, teòricament assequible i situat en zona de descens, el líder no ha pogut impedir que volessin dos punts a falta de dos minuts per cloure el partit, ja que fins al 89 érem matemàticament campions de tercera catalana, donat que tant La Fuliola com El Palau, segon i tercer classificats, han perdut els seus respectius encontres. Fet que ens donava l’avantatge suficient de punts per alçar-nos amb el títol somiat.
Ens falta un puntet per aconseguir-ho, ja sigui diumenge al camp del Vallfogona, o a casa davant el Ponts.
Tal vegada pels nervis o la responsabilitat d’assegurar la victòria, el conjunt en sí, no ha jugat o no l’han deixat, fer el futbol a que ens té acostumats; i és que el Miralcamp es jugava molt en aquest encontre, donada la seva delicada posició a la taula. Pressionava del primer a l’ últim jugador, i era molt difícil practicar un joc precís amb garanties de sentenciar.
Sempre hem anat per davant en el marcador per la mínima diferència , però, com he comentat, al minut 89 ens han empatat, sense tenir temps de reacció.
A tot això, ens hem avançat al marcador al minut dotze, per obra d’Oliveres a passi de Manel, finalitzant una bona jugada d’atac.
El Miralcamp, continuant amb el seu afany de no marxar de buit , ens ha empatat al minut 51 de la represa per obra de Fajardo. Un xut ras, que no ha pogut aturar Adrià.
Poc ha durat l’ incertesa, ja que cinc minuts mes tard, Mamadou rep de cap un centre passat i posa la pilota als peus de Piore, que fa pujar el 2-1 tranquil·litzador.
S’ha pogut ampliar el resultat, però ocasions cantades s’han desaprofitat.
Tot això donava ales al Miralcamp que insistia per poder arrancar algun punt del camp del líder, creant jugades d’amor propi i posant setge a l’àrea local, fins al punt que han forçat tres llançaments de corner seguits. I en el tercer, han aprofitat diferents rebutjos dins l’àrea petita, per que Nicusor empenyes la pilota i empatés un partit que mai s’hagués d’haver produït.
Aquest gol ens ha fet allargar, al menys una jornada, el poder ser campions, amb la confiança de que un punt el podem treure en qualsevol dels dos partits que resten.
Hagués estat molt bonic el poder oferir avui al nostre capità Josep Vidal el títol de campions com a regal de noçes. No ha pogut ser, però que no pateixi, ja que a l'endemà de l'enllaç, segurament li podrem brindar.
Aquest equip ha fet mèrits durant tota la competició per estar al lloc mes alt i conquerir el trofeu de campió.
Davant un Miralcamp, teòricament assequible i situat en zona de descens, el líder no ha pogut impedir que volessin dos punts a falta de dos minuts per cloure el partit, ja que fins al 89 érem matemàticament campions de tercera catalana, donat que tant La Fuliola com El Palau, segon i tercer classificats, han perdut els seus respectius encontres. Fet que ens donava l’avantatge suficient de punts per alçar-nos amb el títol somiat.
Ens falta un puntet per aconseguir-ho, ja sigui diumenge al camp del Vallfogona, o a casa davant el Ponts.
Tal vegada pels nervis o la responsabilitat d’assegurar la victòria, el conjunt en sí, no ha jugat o no l’han deixat, fer el futbol a que ens té acostumats; i és que el Miralcamp es jugava molt en aquest encontre, donada la seva delicada posició a la taula. Pressionava del primer a l’ últim jugador, i era molt difícil practicar un joc precís amb garanties de sentenciar.
Sempre hem anat per davant en el marcador per la mínima diferència , però, com he comentat, al minut 89 ens han empatat, sense tenir temps de reacció.
A tot això, ens hem avançat al marcador al minut dotze, per obra d’Oliveres a passi de Manel, finalitzant una bona jugada d’atac.
El Miralcamp, continuant amb el seu afany de no marxar de buit , ens ha empatat al minut 51 de la represa per obra de Fajardo. Un xut ras, que no ha pogut aturar Adrià.
Poc ha durat l’ incertesa, ja que cinc minuts mes tard, Mamadou rep de cap un centre passat i posa la pilota als peus de Piore, que fa pujar el 2-1 tranquil·litzador.
S’ha pogut ampliar el resultat, però ocasions cantades s’han desaprofitat.
Tot això donava ales al Miralcamp que insistia per poder arrancar algun punt del camp del líder, creant jugades d’amor propi i posant setge a l’àrea local, fins al punt que han forçat tres llançaments de corner seguits. I en el tercer, han aprofitat diferents rebutjos dins l’àrea petita, per que Nicusor empenyes la pilota i empatés un partit que mai s’hagués d’haver produït.
Aquest gol ens ha fet allargar, al menys una jornada, el poder ser campions, amb la confiança de que un punt el podem treure en qualsevol dels dos partits que resten.
Hagués estat molt bonic el poder oferir avui al nostre capità Josep Vidal el títol de campions com a regal de noçes. No ha pogut ser, però que no pateixi, ja que a l'endemà de l'enllaç, segurament li podrem brindar.
Aquest equip ha fet mèrits durant tota la competició per estar al lloc mes alt i conquerir el trofeu de campió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada