EL TITOL HAURÀ D'ESPERAR
 |
| Ronal, una incorporació molt acertada |
El Palau, tercer classificat, ha trencat la bona ratxa de l’Angulària que portava set victòries consecutives, per un contundent 4-1.
Els locals necessitaven guanyar se’ns falta per no despenjar-se i reduir les possibilitats de lluitar per l’ascens, pel fet que el segon classificat La Fuliola, també ha guanyat el seu partit, i, a falta de tres partits, la diferència seria notable, i si no impossible, sí molt difícil de recuperar.
I a fe que que han sortit decidits i convençuts de que podien tombar al líder, ja que al minut 10, el golejador de la tarda i veterà Simó, aprofità una semi parada del nostre porter per avançar-se al marcador.
L’Angulària, amb el vent de cara, sortia al contracop, creant jugades de mèrit i fent un futbol mereixedor de premi; premi que no ha tardat massa en arribar, doncs al minut 21, Manel ha finalitzat una molt bona jugada al creuar la pilota fora l’abast del porter local. L’empat ha frenat en part les escomeses locals.
Aquesta primera part l’Angulària ha fet mèrits per anar als vestidors amb avantatge, per joc i per culpa del pal llarg, que ha rebutjat una gran xilena d’Abdoulaye, botant la pilota sobre la mateixa línia de gol.
A la segona part, i quant semblava que aquest partit no és podia perdre, el panorama ha canviat radicalment.
El domini era altern i el Palau no era superior, amb l’única diferencia existent que nosaltres arribaven i no teníem l’encert de transformar; tot el contrari per als locals que, pilotes sense massa perill, es convertien en gol.
Quatre arribades i tres gols, van ser producte d’un cúmul de mala sort; dos d’ells, el nostre bon porter no va encertar ha blocar la pilota, deixant-la als peus del oportú Simó, que no va desaprofitar les ocasions.
El quart i definitiu, va ser una pèrdua de pilota absurda al mig del camp, producte del desencís del resultat, i en quatre tocs Sanchez, posa el 4-1 al marcador.
Un resultat massa exagerat pel partit que han disputat el dos conjunts.
A l’últim minut, encara hem tingut l’ocasió de maquillar el resultat. Manel ha estat objecte de penal que, llençat per ell mateix, s’hi ha sumat un altre despropòsit perquè el porter l’hi endevinés l’intenció i enviés la pilota fora.
A pesar de tots els infortunis d’aquest partit, res a recriminar a cap membre de l’equip, que s’han empleat a fons com sempre, però a vegades les coses no surten com voldríem i les errades involuntàries, formen part d’aquest esport.
Malgrat tenir una tarda gris i sortir golejats, encara disposem d’un marge de quatre i cinc punts al capdavant de la taula, i que a falta de tres partits, s’ha de posar el que calgui per no malbaratar i tirar pel terra el títol, conseqüència d’aquesta brillant temporada.
Els locals necessitaven guanyar se’ns falta per no despenjar-se i reduir les possibilitats de lluitar per l’ascens, pel fet que el segon classificat La Fuliola, també ha guanyat el seu partit, i, a falta de tres partits, la diferència seria notable, i si no impossible, sí molt difícil de recuperar.
I a fe que que han sortit decidits i convençuts de que podien tombar al líder, ja que al minut 10, el golejador de la tarda i veterà Simó, aprofità una semi parada del nostre porter per avançar-se al marcador.
L’Angulària, amb el vent de cara, sortia al contracop, creant jugades de mèrit i fent un futbol mereixedor de premi; premi que no ha tardat massa en arribar, doncs al minut 21, Manel ha finalitzat una molt bona jugada al creuar la pilota fora l’abast del porter local. L’empat ha frenat en part les escomeses locals.
Aquesta primera part l’Angulària ha fet mèrits per anar als vestidors amb avantatge, per joc i per culpa del pal llarg, que ha rebutjat una gran xilena d’Abdoulaye, botant la pilota sobre la mateixa línia de gol.
A la segona part, i quant semblava que aquest partit no és podia perdre, el panorama ha canviat radicalment.
El domini era altern i el Palau no era superior, amb l’única diferencia existent que nosaltres arribaven i no teníem l’encert de transformar; tot el contrari per als locals que, pilotes sense massa perill, es convertien en gol.
Quatre arribades i tres gols, van ser producte d’un cúmul de mala sort; dos d’ells, el nostre bon porter no va encertar ha blocar la pilota, deixant-la als peus del oportú Simó, que no va desaprofitar les ocasions.
El quart i definitiu, va ser una pèrdua de pilota absurda al mig del camp, producte del desencís del resultat, i en quatre tocs Sanchez, posa el 4-1 al marcador.
Un resultat massa exagerat pel partit que han disputat el dos conjunts.
A l’últim minut, encara hem tingut l’ocasió de maquillar el resultat. Manel ha estat objecte de penal que, llençat per ell mateix, s’hi ha sumat un altre despropòsit perquè el porter l’hi endevinés l’intenció i enviés la pilota fora.
A pesar de tots els infortunis d’aquest partit, res a recriminar a cap membre de l’equip, que s’han empleat a fons com sempre, però a vegades les coses no surten com voldríem i les errades involuntàries, formen part d’aquest esport.
Malgrat tenir una tarda gris i sortir golejats, encara disposem d’un marge de quatre i cinc punts al capdavant de la taula, i que a falta de tres partits, s’ha de posar el que calgui per no malbaratar i tirar pel terra el títol, conseqüència d’aquesta brillant temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada