ANGULÀRIA 2 - 2 MIRALCAMP

Jordi Llordés, participant actiu d'aquesta gran temporada.

A UN PUNT PER TOCAR EL CEL

L’Angulària ha deixat escapar una oportunitat d’or per proclamar-se avui campió, a dos jornades del final.

Davant un Miralcamp, teòricament assequible i situat en zona de descens, el líder no ha pogut impedir  que volessin dos punts a falta de dos minuts per cloure el partit, ja que fins al 89 érem matemàticament campions de tercera catalana, donat que tant La Fuliola  com El Palau, segon i tercer classificats, han perdut els seus respectius  encontres. Fet que ens donava l’avantatge suficient de punts per alçar-nos amb el títol somiat.

Ens falta un puntet per aconseguir-ho, ja sigui diumenge al camp del Vallfogona, o a casa davant el Ponts.

Tal vegada pels nervis o la responsabilitat d’assegurar la victòria, el conjunt en sí, no ha jugat o no l’han deixat, fer el futbol a que ens té acostumats; i és que el Miralcamp es jugava molt en aquest encontre, donada la seva delicada posició a la taula. Pressionava del primer a l’ últim jugador, i era molt difícil  practicar un joc precís amb garanties de sentenciar.

Sempre hem anat per davant en el marcador per la mínima diferència , però, com he comentat, al minut 89 ens han empatat, sense tenir temps de reacció.

A tot això, ens hem avançat al marcador al minut dotze, per obra d’Oliveres a passi de Manel, finalitzant una bona jugada d’atac.

El Miralcamp, continuant amb el seu afany de no marxar de buit , ens ha empatat al minut 51 de la represa per obra de Fajardo. Un xut ras, que no ha pogut aturar Adrià.

Poc ha durat l’ incertesa,  ja que cinc minuts mes tard, Mamadou rep de cap un centre passat i posa la pilota als peus de Piore, que fa pujar el 2-1 tranquil·litzador.

S’ha pogut ampliar el resultat, però ocasions cantades s’han desaprofitat.

Tot això donava ales al Miralcamp que insistia per poder arrancar algun punt del camp del líder, creant jugades d’amor propi i posant setge a l’àrea local, fins al punt que han forçat tres llançaments de corner  seguits. I en el tercer, han aprofitat diferents rebutjos dins l’àrea petita, per que Nicusor empenyes la pilota i empatés un partit que mai s’hagués d’haver produït. 

Aquest gol ens ha fet allargar, al menys una jornada, el poder ser campions, amb la confiança de que un punt el podem treure en qualsevol dels dos partits que resten.

Hagués estat molt bonic el poder oferir avui al nostre capità Josep Vidal el títol de campions com a regal de noçes. No ha pogut ser, però que no pateixi, ja que a l'endemà de l'enllaç, segurament li podrem brindar. 


Aquest equip ha fet mèrits durant  tota la competició per estar al lloc mes alt i conquerir el trofeu de campió.

PALAU D'ANGLESOLA 4 - 1 ANGULÀRIA

             

EL TITOL HAURÀ D'ESPERAR

Ronal, una incorporació molt acertada

El Palau, tercer classificat, ha trencat la bona ratxa de l’Angulària que portava set victòries consecutives, per un contundent 4-1.

Els locals necessitaven guanyar se’ns falta per no despenjar-se i reduir les possibilitats de lluitar per l’ascens, pel fet que el segon classificat La Fuliola, també ha guanyat el seu partit, i, a falta de tres partits, la diferència seria notable, i si no impossible, sí molt difícil de recuperar.

I a fe que que  han sortit decidits i convençuts de que podien tombar al líder, ja que al minut 10, el golejador de la tarda i veterà Simó, aprofità una semi parada del nostre porter per avançar-se al marcador.

L’Angulària, amb el vent de cara, sortia al contracop, creant jugades de mèrit i fent un  futbol mereixedor de premi; premi que no ha tardat massa en arribar, doncs al minut 21, Manel ha finalitzat una molt bona jugada al creuar la pilota fora l’abast del porter local. L’empat ha frenat en part les escomeses locals.

Aquesta primera part l’Angulària ha fet mèrits per anar als vestidors amb avantatge, per joc i per culpa del pal llarg, que ha rebutjat una gran xilena d’Abdoulaye, botant la pilota sobre la mateixa línia de gol.  

A la segona part, i quant semblava que aquest partit no és podia perdre, el panorama ha canviat radicalment.

El domini era altern i el Palau no era superior, amb l’única diferencia existent que nosaltres arribaven i no teníem l’encert de transformar; tot el contrari per als locals que, pilotes sense massa perill, es convertien en gol.

Quatre arribades i tres gols, van ser producte d’un cúmul de mala sort; dos d’ells, el nostre bon porter no va encertar ha blocar la pilota, deixant-la als peus del oportú Simó, que no va desaprofitar les ocasions.

El quart i definitiu, va ser una pèrdua de pilota absurda al mig del camp, producte del desencís del resultat, i en quatre tocs Sanchez, posa el 4-1 al marcador.

Un resultat massa exagerat pel partit que han disputat el dos conjunts.

A l’últim minut, encara hem tingut l’ocasió de maquillar el resultat. Manel ha estat objecte de penal que, llençat per ell mateix, s’hi ha sumat un altre despropòsit perquè el porter l’hi endevinés l’intenció i enviés la pilota fora.

A pesar de tots els infortunis d’aquest partit, res a recriminar a cap membre de l’equip, que s’han empleat a fons com sempre, però a vegades les coses no surten com voldríem i les errades involuntàries, formen part d’aquest esport.  

Malgrat tenir una tarda gris i sortir golejats, encara disposem d’un marge de quatre i cinc punts al capdavant de la taula, i que a falta de tres partits, s’ha de posar el que calgui  per no malbaratar i  tirar pel terra el títol, conseqüència d’aquesta brillant temporada.

ANGULÀRIA 4 - 1 TORÀ

Xavi Valls, seguretat en el centre de la defensa.

CADA VEGADA MES A PROP

En la trentena jornada de lliga, i coincidint amb la Festa Major, l’Angulària ha fet un altre gran pas per conquerir el campionat de tercera catalana.

El rival de torn d’avui ha estat el Torà, un equip classificat en 14ª posició i que tal com indica el marcador, no ens ha posat les coses massa difícils. Podríem dir  que mes aviat ha estat un partit plàcid en que en cap moment ha perillat la victòria, a diferència dels dos últims jugats a casa, que fins als darrers minuts no es va concretar.  

Dic que cada vegada estem mes a prop d’aconseguir el campionat, pel fet de que els nostres immediats perseguidors com són La Fuliola,  ha perdut a casa i que el Palau d’Anglesola tant sols ha empatat. Si a l’afavoriment d’aquests resultats hi afegim l’avantatge que els hi dúiem, ens separa una renda molt substancial de set i vuit punts respectivament. A falta de quatre jornades és una dada molt esperançadora. Esperem que l’esprint final sigui igual de bo com fins ara.

Diumenge vinent visitem El Palau, un partit complicat i molt decisiu, el qual esperem treure'l amb un bon resultat.
El partit d'avui en si ha estat un duel molt desigual, que a excepció dels primers vint minuts, en que els visitants encara disposaven de plenitud de força per parar el millor joc local, la resta de partit i a mesura que corria el rellotge, l’Angulària dominava en totes les línies i els gols no podien tardar.

I aixi, el primer ha pujat al marcador al minut 39 per obra de Abraham, finalitzant una triangularització de tota la davantera. I tal com es veia venir, tres minuts mes tard Abdoulaye, aprofita un centre passat per banda esquerra, producte d'una combinació Oliveres-Manel, i posa el 2-0 per anar tranquils als vestidors.

A la segona part, amb un Torà rendit a la superioritat local, hem vist com l’Angulària posava un setge constant a l’àrea del porter Oscar, que intervenia de forma magistral, salvant gols que ja es cantaven. Ben bé podem dir que ha estat la figura del Torà.

Però davant de tanta insistència, no ha pogut evitar que als minuts 80 i 85, hagués de recollir la pilota del fons de la porteria en dos ocasions mes, obra de Manel i Piore respectivament; dos gols magnífics.

Un 4-0 que reflectia la diferència entre ambdós conjunts.

El Torà però,  ha buscat el gol del honor en un últim esforç, i l’ha trobat forçant un penal al minut 90, que ha transformat Kirilov, maquillant així un resultat que podia haver estat molt superior. 

Tant la junta, com socis, col·laboradors i aficionats en general, ens podem sentir molt orgullosos d’aquest equip que, de la ma del misterTxema que ha sabut escollir un grup de bons jugadors i persones implicades, que ho donen tot per fer-nos gaudir d’aquesta brillant temporada. A tots ells, MOLTES GRÀCIES.

ANGULÀRIA 3 - 2 ARBECA

Radu, una garantia en defensa i un gran profesional.

                                                    VICTÒRIA AJUSTADA DEL LIDER

Amb la seva sisena victòria consecutiva, L’Angulària es manté com a líder en solitari per damunt del Fuliola i el Palau d’Anglesola, i ja sols queden cinc jornades per cloure la competició, de les quals tres, les juguem a casa. El títol de campió cada vegada està mes prop i a l’abast dels anglesolins, donat que depenen d’ells mateixos.

Si no hi ha cap daltabaix i es manté la dinàmica i l’esperit guanyador com fins ara, és possible assolir el títol somiat.

El partit d’avui ha sigut una mica atípic i fora de lo normal, ja que al minut dotze ja s’havien marcat quatre gols, dos per cada bàndol, lo que significava que els dos equips anaven per la victòria, jugant obertament sense especular, fins i tot quan algun dels dos cobrava avantatge. Els perills i ocasions de gol sovintejaven en ambdues porteries, amb el corresponent perill que tot això comporta. Possiblement el que tingués mes encert en la pegada, s’enduria el triomf.

Com he dit, en un obrir i tancar d’ulls s’havien fet quatre gols. Al primer minut, i en la primera jugada d’atac, Piore corre la banda dreta i centra molt be perquè Oliveres ben situat, inaugurés el marcador.

Corria el minut sis quant en una pilota sense massa perill, Recasens aprofita una mala entesa entre porter i defensa i estableix el primer empat a un.

Dos minuts mes tard, ha estat el golejador i pitxichi   de la categoria Claret, que fent gala de la seva categoria, s’ha desfet de dos defenses i ha posat la pilota fora l’abast del avui recuperat Adrià. En vuit minuts l’Arbeca ens havia remuntat.

Però l’Angulària actual no s’arruga, i sap de les seves possibilitats;  sense perdre els nervis i afegint-hi la fam de victòria a que ens té acostumats, no mes tardaria quatre minuts en produir-se de nou l’empat.

Una jugada quasi calcada al primer gol; de nou Piore s’interna per la mateixa banda i la posa al lloc precís on es troba Oliveres, i aquest, que normalment no falla, la clava de nou al fons de la xarxa. Era el minut dotze i l’empat a dos campava al marcador.

Piore, que l’anterior partit va ser el golejador per partida doble, avui ha estat el protagonista de les dos assistències que han representat els dos primers gols. 

A partir d’aquesta igualada, sembla que el joc ha deixat de embogir-se i les defenses neutralitzaven millor les arribades dels contraris. S’ha arribat a la mitja part i a la represa començava un nou partit.

Al encetar el segon temps i durant uns quinze o vint minuts, el domini era altern, però donava la sensació que eren els visitants els qui creaven mes ocasions, però com he dit, la defensa mes assentada i amb canvis adequats, els perills eren petits ensurts que no quallaven, contrarestant amb bones jugades el bloc de l’Angulària que posava a prova la reraguarda arbequina, forçant faltes i corners que obligava el retràs de la cobertura.

I al minut 68 en que s’ha llençat un nou corner, la defensa no ha encertat a rebutjar i, Jhony molt oportú posa el peu, empenyent la pilota fins al fons. El 3-2 ha posat una certa tranquil·litat a la parròquia, que, fins a la fi no ho vist clar, ja que l’Arbeca ha fet un gran partit i no s’ha rendit fins el xiulet final.

Hem vist un gran partit entre dos conjunts que han lluitat per no perdre, però com he dit al principi, ha guanyat el que millor encert ha tingut.

Abans del partit s’ha fet un emotiu minut de silenci per la pèrdua de Tito Vilanova.

Que descansis en pau Tito.

ANGULÀRIA 3 - 1 VERDU-VALLDELCORB

EL DERBI I EL TROFEU ES QUEDEN A CASA

Piore, autor de dos gols que van certificar la victòria.

En una tarda exquisida per la pràctica del futbol, L’Angulària i el Verdú han ofert un emocionant espectacle davant uns dos-cents espectadors, bona part vinguda de Verdú.

L’Angulària líder actual, i el Verdú que no travessa la seva millor temporada, ocupant un del darrers llocs de la taula, ens han brindat un partit d’allós mes emocionant i incert fins als últims deu minuts finals, en que el marcador senyalava un ajustat empat a un gol.

Aquests partits de rivalitat comarcal, i concretament el C.F. Verdú, tenen el gran encant de que damunt de la gespa no compta ni els punts, ni classificació ni diferència a la taula. Tenen la suficient transcendència com perquè no calgui incentivar a  cap de les parts. Es vol guanyar al rival per afegir-ho a la dilatada i recordada història, quasi centenària,  que han mantingut els dos clubs. Ara és una ombra de la passió i quelcom mes que havia existit temps enllà. Potser tampoc calia tant.

L’Angulària s’ha avançat al minut 23 per obra de Vidal, qui des de bastant fora d’àrea, ha xutat una falta directa que s’ha colat per tot l’angle dret de la porta, defensada avui, pel porter no titular. Un gol pràcticament impossible d’aturar.

El Verdú no ha acusat el cop, i anava contrarestant amb bastant ofici, les arribades dels locals, que veien que no podien ampliar diferències, i s’atansava la mitja part amb una victòria mínima que no garantia res. El Verdu se’l veia amb ganes d’endur-se alguna cosa positiva. Han avisat obligant al nostre porter a fer dos parades de gran mèrit.

A la represa, un Verdu carregat de fe i amb ganes de posar les coses difícils als locals, aprofitava qualsevol contracop per plantar-se amb zona de perill a l’avançada defensa que nodria de jugades als davanters, buscant el gol de la tranquil·litat. I tant ha estat així, que en un d’ells, el davanter Arguig, guanya l’espatlla del seu marcador i aconsegueix l’empat a un, en un gran xut que res pot fer, aquesta vegada, el nostre porter Jordi. Era el minut 69, restava molt partit i el Verdú encoratjat, començava a creure en lo que podia ser una gran sorpresa, guanyar al líder a domicili.

Podia perillar l’ imbatibilitat de l’Angulària, que a casa, encara no havia perdut. Els locals, sabedors de l’ importància que això representava i que podia repercutir en el lideratge, han carrega’t de nou les piles i s’han bolcat en busca del triomf.

Amb el revulsiu d’algun canvi, hem tingut d’esperar deu minuts per tornar a posar-nos per davant  al marcador, donat que en una jugada dins l’àrea, Llordes de cap, la passa als peus de Piore, que de boleia afusella al porter Eloi. Era el minut 79.

I vuit minuts mes tard, al 87, novament els dos jugadors han fabricat el 3-1 que sentenciava el partit. Es produeix una falta prop de mig camp, la llença de nou Llordes que veu com Piore li demana, li posa justament on calia i, aquest, d’un inapel·lable cop de cap,  obté el gol de la tranquil·litat i el seu doblet particular. Tenint en compte que el seu lloc és defensar, fora bo ressaltar la tasca d’avui.

Malgrat la derrota, el C.F. Verdu ha causat molt bona impressió, donant una imatge que no es correspon al lloc que ocupa a la taula.

Al marge del resultat que ja és de per sí un premi, el atractiu especial i un plus afegit, des de fa uns anys ençà, i per gentilesa d’un patrocinador altern de cada població, es posa en disputa un trofeu que s’atorga al equip que, en el global dels dos partits disputats en el torneig, hagi aconseguit mes gols. Aquest any s’ha fet mereixedor del mateix el C.F. Angulària, amb un resultat global de cinc gols a un.

Gràcies a aquests col·laboradors i als que fan possible els llaços d’amistat entre els dos pobles.

TÀRREGA 0 - 2 ANGULÀRIA

LIDERS EN SOLITARI

Manel, un bregador incansable, pesadilla de les defenses.

Una victòria mes i un partit menys. L’Angulària ha fet un gran pas en les seves aspiracions de conquerir el campionat del grup 14 de Tercera Catalana.

En un camp considerat  com un dels difícils de la categoria com és el Joan Capdevila de Tarrega, l’Angulària ha sumat una nova victòria que el consolida com a líder en solitari, a dos punts per damunt dels seus immediats perseguidors  La Fuliola i El Palau d’Anglesola, donat que el primer La Fuliola, amb qui estàvem emparellats, tan sols ha pogut empatar a Torà.

Tot i que encara queden set partits per disputar, en els que pot passar de tot, i sense menysprear a cap contrari, el calendari és bastant favorable i assequible pels anglesolins, ja que d’aquests set, cinc els disputem a casa, i de seguir en la ratxa com a locals, en que cap equip ha pogut endur-se’n els tres punts, no és massa aventurat il·lusionar-nos en lo que seria una gran proesa.

El partit d’avui ha estat molt disputat i vibrant en el que s’enfrontaven el líder i  el  classificat en cinquena posició, lloc que permet aspirar a una de les dos places d’ascens. El domini es pot dir que ha estat al 50%, i l’únic que ha decantat una mica la balança a favor del visitants, ha estat la contundent i segura defensa que no donava cap concessió a un Tàrrega que ho intentava una i altra vegada, però que és veia frenada, sense poder crear ocasions clares de gol.

En canvi l’Angulària, quant arribava és mostrava mes perillós, forçant corners que sempre poden donar algun disgust.

I la prova és que els dos gols han vingut precedits justament de dos trets de cantonada. 

El primer ha vingut al crucial minut 44; quan Oliveres la llença bastant tancada i Gual, molt oportú, la desvia al fons de la porteria.   

Un gol en aquest minut, és un gerro d’aigua freda per qui l’encaixa i una gran dosi de moral per l’equip beneficiat; no queda temps de reacció fins arribà al descans.

En el primer quart d’hora de la represa, el Tàrrega ha acusat el cop, i ha donat l’iniciativa als visitants que podien haver ampliat la diferència, però tot seguit ha reaccionat buscant  la igualada,  practicant un futbol de gran qualitat; joc que quant s’apropava a la zona defensiva, novament desbaratava la cobertura visitant, iniciant contracops enverinats, i que han provocat de nou un altre corner que seria mortal de necessitat.

L’especialista en tirar faltes, Jordi Oliveres, novament la posa, aquesta vegada mes oberta, i busca el cap de Abdoulaye, que saltant per damunt de tota la defensa, la clava creuada per tot l’escaire, sense que res pugues fer el porter Pont.

Un gol important al minut 77,  el 0-2 quasi sentenciava l’encontre, però ja se sap que fins el xiulet final, no pots relaxar-te ni donar la iniciativa, cosa que l’Angulària ha sabut fer a la perfecció, sense passar, fins a la fi, cap mena d’ensurt.

Les defenses han neutralitzat els atacs dels dos conjunts, ja que els dos gols s’han produït a pilota parada.

Destacar la gran esportivitat dels dos equips que han col·laborat en la bona tasca arbitral i un notable alt a tots els jugadors de l’Angulària que han intervingut, juntament amb el tècnic Txema, que ha sabut plantejar un gran encontre davant un rival molt qualificat.

ANGULÀRIA 3 - 2 BELLCAIRENC

VICTÒRIA AGÒNICA DEL LIDER

A la foto Mamadou, tècnica i força al mig del camp.

Fins a dos vegades ha tingut que remuntar el resultat l’Angulària per vèncer a un difícil i bon Bellcaire.

Els locals han anat tot el partit contra el rellotge i el marcador; el adversari ha estat un rival incòmode que ha posat les coses molt difícils durant tot l’encontre, donat que han tingut la sort d’avançar-se en dos ocasions i en minuts clau; als minuts 4 i 45 de la primera meitat.

Val a dir que el Bellcaire, classificat en sisena posició, ha plantejat un partit pràctic en defensa, que sortia molt be al contracop per banda dreta, creant poques ocasions de perill real, però que ha tingut l’encert de transformar-ne dos en gol, posant molt costa amunt les esperances de recuperar els tres punts que en la visita a Bellcaire ens hi vam deixar. El gol d’aquest primer empat a un l’ha fet Piore al rematar un rebuig  de la defensa, producte d’un corner a favor. Ens anaven als vestuaris amb 1-2. 

Restava mig partit i hom pensava en una merescuda remuntada, ja que els locals ho intentaven i començaven a dominar millor el joc, ja que a mesura que passaven els minuts, les arribades eren mes insistents i en qualsevol moment podia vindre l’empat.

Ha estat al minut 62 quant Abdoulaye rep un passi en profunditat, que, encarant porteria i dins de l’àrea, es objecte d’un clar penal que ningú ha protestat. L’encarregat de tirar-lo és Gual, que no falla, empata a dos i a tornar ha començar de zero.

El Bellcairenc no és conformava i ha demostrat que venia per la victòria, elaborant jugades de mèrit que desbaratava la reraguarda i el bon porter, a la vegada que l’Angulària anava pel mateix, mantenir la imbatibilitat a casa i, amb un altre possible gol, la victòria que ens permetria seguir com a líders. 

Una cosa és voler i l’altra poder, passaven els minuts i els perills s’alternaven a les porteries, sense que hi hagués canvis al marcador. S’apropava el xiulet final i s’escapaven dos punts molt importants.

Però per enèsima vegada en lo que va de temporada, l’Angulària ha buscat fins l’extenuació, quelcom que semblava impossible, un gol que decantés la victòria local encara que fos en temps afegit.

I així ha estat, pràcticament en temps de descompte, entre Llordés i Toni, combinen una jugada molt embolicada dins de l’àrea, i entre un cúmul de jugadors visitants i des del terra, Gual la creua de forma fulminant al fons de la porteria rival.

Un gran gol per superar una de les nou finals que ens resten, si volem tenir la satisfacció d’acabar com a campions de grup. 

Dissabte visitem el sempre difícil E.F. Tàrrega, un altra final i gran prova de foc.