ANGULÀRIA 3 - 1 LA FULIOLA

EL LIDER CAU A ANGLESOLA

Jordi Oliveres, autor del primer gol que marcava el cami cap a la victòria.

En una tarda adient per la pràctica del futbol i davant prop de tres-cents espectadors,  en el municipal d’Anglesola s’ha presenciat un espectacular i emocionant partit entre l’equip local i el líder destacat de  la categoria el C.F. LA FULIOLA, conjunt que tant sols havia perdut un partit en lo que va de lliga.

La Fuliola ha demostrat el perquè del seu lideratge,  ja que és un equip  molt conjuntat que juga un bon futbol amb una brega constant que resulta difícil contrarestar.

Així han estat els deu primers minuts, que han posat en perill  la porteria local, avui defensada pel novell Matamala que debutava en l’equip i categoria, en substitució del porter titular Adrià, lesionat el diumenge anterior.  Matamala ha passat amb bona nota la prova de foc del que representava el partit d’avui.

Poc a poc l’Angulària anava guanyant terreny al contrari i arribava amb certa facilitat a l`area visitant fins al punt de forçar sis córners que no s’han materialitat per verdadera mala sort. La Fuliola també feia el seu partit, intentant sorprendre al contracop, i amb alguna falta perillosa podia donar algun ensurt a la parròquia, cosa que no s’ha produït per la seguretat demostrada de tota la reraguarda.

Es pot dir que l’empat sense gols en que s’ha arribat al descans, era un resultat just.

No se que els haurà inculcat el mister Txema a les casetes; però la segona part ha estat una versió encara molt millor que la primera, ja que l’equip ha sortit mentalitzat amb l’ intenció d’anar per feina i ser conscients de que és podia guanyar al líder.

Amb aquesta confiança, al minut 57, Abdoulaye salva una pilota que es perdia per banda i la seva centrada és aprofitada per Oliveres, que posa la pilota fora l’abast de Pinos; era el gol que obria la llauna i donava esperances a l’afició.

Aquest gol ha despertat als visitants, que no s’imaginaven anar per darrere en el marcador, i prement l’accelerador forçaven  un penal, crec que just, al minut 72, i Farré ha marcat el gol de l’empat, aprofitant el rebuig de la parada del nostre porter Matamala.

Abans però, al minut  68 ens hem quedat amb deu jugadors per expulsió de doble groga d’un referent en atac.

Tornàvem a començar de zero, i amb un jugador menys, hom podia pensar que podia passar de tot, però tres minuts mes tard, La Fuliola també es veia privat d’un element, i les coses s’igualaven, cosa que encara s’han agreujat més pels visitants al veure que al minut 79 era expulsat un altre jugador.

A partir d’aquest moment tant sols s’ha vist un equip que tancava a l’àrea als nou jugadors forasters, que feien mans i mànigues per aturar l’abalança que se’ls venia damunt, procurant salvar un punt com fos.

Però a força d’insistir, a vegades la justícia hi posa el que cal, fent decantar la balança al que més s’ho mereixia; i avui el que ha fet mes mèrits per endur-se els tres punts ha estat l’Angulària.

Per tant, corria el minut 88 quant Vidal controla la pilota, alça la vista i la posa de forma matemàtica al cap d’Abdoulaye, que saltant per damunt del defensor, la clava per el mateix escaire. Era el 2-1 que premiava l’esforç i afany de victòria d’un Angulària que no dona mai lloc al conformisme fins al xiulet final. Són molts els punts que s’han guanyat en els darrers minuts.

Amb un Fuliola abatut i resignat, encara hi ha hagut temps per ampliar el marcador; doncs un minut mes tard, en una jugada de tiralínies, Jhony li fa un dibuix a la defensa i col·loca la pilota als peus de Manel que afusella materialment al porter. Era el minut 89 i el 3-1 pujava al marcador amb el deliri de la comunió existent entre equip i afició.

Avui La Fuliola s’ha vist superada en joc i gols per un Angularia que es situa segon de la taula, empatat a punts amb el Bellcairenc.

BELLPUIG 2 - 2 ANGULÀRIA

L'ANGULÀRIA ESGARRAPA UN PUNT A DOMICILI

Abdoulaye Mane, un dels destacats i autor del gol de l'empat.

En el primer partit de la segona volta, l’Angulària segueix sumant, tant a casa com a fora; ja son vuit els encontres en que no coneix la derrota.

Avui ha estat capaç d’arrancar un punt en el difícil camp del Bellpuig, un equip jove que juga molt be, i que a la primera meitat ja guanyava per 2-0.

Aquest resultat parcial no s’ajustava a la realitat, ja que els locals no eren superiors, però s’han trobat amb dos gols a pilota parada que han sorprès a defensa i porter.

Dos gols en contra i en camp foraster, és un resultat que, a priori, sembla complicat de remuntar, amb el plus afegit de que al minut 68, se’ns ha lesionat el porter, tenint que ser un jugador de camp el que ocupés la porteria.

Però com he comentat en altres ocasions, l’Angulària d’un temps ansà, te una dinàmica molt positiva, i no llença la tovallola en cap partit, per malament que vagin les coses.

Per tant, els homes de Txema han sortit a la represa amb ganes d’endur-se quelcom positiu cap Anglesola.

Però la primera alegria per escurçar distàncies ha tingut que esperar fins al minut 61, en que Oliveres, en bona combinació de tota la davantera, ha marcat el gol que indicava el camí cap a la remuntada.

A tot això, al minut 72 ens hem quedat amb deu jugadors, per expulsió de Mario, que ha vist una vermella directa.

L’ inferioritat ha estat un nou revulsiu pels anglesolins, ja que amb un home menys assetjàvem amb mes intensitat l’àrea local, i l’empat podia arribar en qualsevol moment.

I el moment no s’ha fet esperar massa, doncs al minut 83 Abraham s’interna molt ràpid per banda dreta, i veient a Abdoulaye a boca de gol, li passa de forma magistral, i aquest no ha perdonat, afusellant al porter Joel.

Era l’empat a dos que posava les coses al seu lloc, ja que l’Angulària ha fet mèrits suficients per no perdre aquest partit.

Diumenge vinent, gran duel a casa davant del líder destacat La Fuliola, en el que es procurarà brindar una nova victòria a l‘afició.

ANGULARIA 2 - 1 VALLFOGONA DE BALAGUER

L'ANGULÀRIA NO AFLUIXA I ES COLOCA EN ZONA D'ASCENS

Josep Vidal, el gran capità que porta la nau a bon port.

A un partit de finalitzar la primera volta l’Angulària s’ha situat segon del grup, que equival a dir en zona d’ascens. Lloc provisional, ja que el Bellcairenc està pendent del fallo de dos partits inacabats, amb resultats molt favorables i que possiblement ens igualaran a punts, però que el superaríem per allò del average.

Encara queda molt a recórrer per aventurar  i fer-nos il·lusions que a vegades es tornen en contra, però el goig de poder-nos veure a dalt, de moment, no ens el treu ningú.

I és que estem acabant una primera fase espectacular, s’ha pogut conjuntar un bloc que dona gust de veure’ls jugar. Han tret partits a força de coratge i l’esperit guanyador que els ha inculcat el mister Txema.

I el partit d’avui n’és una mostra. Ens enfrenàvem contra un bon equip de la zona noble de la taula com és el Vallfogona, i teníem el deure de guanyar per despenjar un rival bastant directe, a la vegada que, sabedors de la derrota que a la vigília va sofrir  el segon classificat, El Palau, de sumar els tres punts, ens posaven al seu lloc, tal com així ha succeït.

S’ha tingut que superar el handicap de que  als cinc minuts ja ens han marcat el 0-1, donant la sensació del gran perill  que portaven en les seves arribades, i que ens han sorprès pel gran futbol que desplegava el Vallfogona.

Un gol matiner que donava marge de rectificació i consciència de  que s’havia de lluitar a fons per superar al rival. I la prova és que al minut quinze, quant se’ns havia anul·lat un gol  per fora de joc, Oliveres torna ha recuperar la pilota i, en ràpida jugada estableix l’empat a un.

La igualada  donava confiança als locals que portaven el perill constant, amb jugades brillants però que no s’encertaven a culminar en xuts decisius per desfer l’empat abans dels descans.

La sensació era que a la represa, aviat capgiraríem el resultat, donat que els dominàvem àmpliament,  però ocasions claríssimes s’han perdonat incomprensiblement.

El Vallfogona sortia a la contra amb molt perill, posant a proba la contundent defensa amb porter inclòs, que ha tingut que lluir-se  en diverses ocasions evitant lo que hagués estat irreparable, ja que tal com he dit, els visitants juguen un bon futbol.

El rellotge anava molt ràpid, i tant els jugadors que han intervingut com el públic en general no donava crèdit que en quaranta cinc minuts, amb el gran joc desplegat i les ocasions que es creaven, no pogués entrar una pilota.

Però en el futbol, a vegades es fa justícia i altres no. Avui ens ha tocat la cara de la moneda; en l’últim sospir i “in extremis”.

Al minut 90 i en una de les quantioses  grans jugades, en aquesta l’hem encertat, i en una internada per banda dreta molt ràpida, Vicente de fort xut, l’ha creuat al fons de la porta, fent inútil l’estirada del bon porter Clarisó.

Ja no hi ha hagut temps per massa cosa mes, l’objectiu s’havia complert; sumar els tres punts i enfilar-nos en un dolç segon lloc de la taula classificatòria amb el corresponent esclat de joia per part de l’afició.

Agrair a tot l’equip en general el gran esforç i voluntat que ens regalen en cada partit.

SOPAR DE NADAL

El grup amb els corresponents regals.

Un vegada mes i com cada any, la plantilla del C.F. ANGULÀRIA juntament amb el cos tècnic i junta directiva, ens hem aplegat per celebrar el tradicional sopar de Nadal.

Una vintena de components hem tingut la satisfacció d'ajuntar-nos

en un acollidor local per celebrar les Festes Nadalenques mitjantçant el tipic sopar anual i festejar tots junts els bons resultats i armonia que es respira al club.

Amb un bon ambient de festa i xirinola, hi han hagut parlaments per part del president Jordi Sardá i el nostre capità Josep Vidal, agraint a la resta de jugadors, el gran esforç i dedicació que estan demostran al llarg de la temporada, lo que redunda en els resultats i bona classificació que, en l'actualitat, estem gaudin.

Al finalitzar el sopar, com ja va sent habitual, van fer acte de presència els sorprenents regals del "amic invisible", que cadascun dels assistents va ser obsequiat, i que, per la seva diversitat i bon rotllo van acabar d'arrodonir la festa, conjurant-se tots plegats a continuar i fer-nos assaborir tardes de bon futbol.

Per diferents causes de desplazaments i altres motius justificats, van mancar quatre jugadors que, encara que nó fisicament, van estar presents en el projecte esportiu.  

MIRALCAMP 0 - 1 ANGULÀRIA

L'ANGULÀRIA CONTINUA EN RATXA

Mario A. Muñoz, la tècnica feta futbol.

Els d’Anglesola han sumat tres punts més en la seva visita a Miralcamp que, beneficiat per l’empat del Bellvis al camp del Palau, fa que conservem el tercer lloc, a un sol punt de la zona d’ascens.

            El Miralcamp, semblava a priori que era un equip bastant assequible, donada la posició que ocupa a la taula, però la victòria no ha estat gens fàcil.

            En la primera part l’Angulària podia haver deixat enllestit l’encontre, ja que ha disposat de quatre o cinc jugades clares en les que ja es cantava el gol, però per diversos motius, la pilota no ha volgut entrar; val a dir que la defensa local també hi posava de la seva part, neutralitzant el millor joc visitant i procurant mantindre la porta a zero.

            Les ocasions no aprofitades, a vegades es paguen cares, ja que en algun contracop, falta o rebot, et veus un gol en contra sense saber com, però si alguna ocasió han tingut els locals, l’ha resolt be el bloc defensiu, i en última instància el nostre porter Adria, allunyant el perill que en poques ocasions s’ha produït. Amb aquest resultat incert s’ha arribat al descans, sabedors de que al menys, un o dos gols podien figurar al nostre favor, però la realitat era que l’empat es mantenia i que quedava una segona part que s’havia d’aprofitar i evitar veure batuda la nostra porteria.

            La segona part, molt semblant a la primera, àdhuc una mica mes d’equilibri en el global del joc, feia que el Miralcamp arribés amb mes perill que a la primera, cosa que, en cert punt ens beneficiava, ja que podíem sortit contraatacant amb mes fluïdesa sense tants obstacles.

            Els atacs i les contres eren la constant durant quasi mig hora, però l’esperit guanyador dels anglesolins, s’ha anat imposant, ajudats per les noves incorporacions, que amb idèntica qualitat que els titulars, han sabut crear la forma de que, per fi, el resultat es decantés a favor de l’Angulària.

            Ha estat Abraham que al minut 73 aprofités un passi  entre línies i guanyés per velocitat a la defensa que, sol i amb tot l’avantatge, afusellés al porter, posant el 0-1 que donava tranquil·litat i feia justícia al joc global de tot el partit.

            Just és reconèixer que lo millor ha estat el resultat, i encara que els jugadors s’han entregat com sempre, les coses no sortien com ens tenen acostumats.

            A seguir lluitant i felicitar a tot el grup que, de la ma del tècnic “Txema”, ens fan passar una de les temporades mes brillants i engrescadores.

            En aquesta parada nadalenca, gaudim-la tots junts, a la vegada que el C.F. Angulària desitja a tots el seus seguidors, 

                                      

                    UN BON NADAL I MILLOR ANY 2014.

ANGULÀRIA 3 - 1 PALAU D'ANGLESOLA

                                  VICTÒRIA ÈPICA DE L'ANGULÀRIA

Plantilla i junta actual temporada 2013-14 en la que hi manca Jordi Oliveres.

En la jornada  14 de Tercera Catalana, l’Angulària ha regalat als espectadors una  demostració de força i coratge que lligada al bon futbol, poques vegades es veuen en un partit, donades les circumstàncies i contratemps que s’hi han ajuntat

El partit, acompanyat d’una intensa boira cada vegada mes baixa i espessa, ha començat amb un lleuger domini del Palau, segon classificat del grup, que ha pressionat durant el primer quart d’hora, però a mesura que avançava el temps, les forces s’anaven igualant, fins al punt que al minut 20, en una falta indirecta a l’àrea del Palau, Abraham l’ha creuat al fons de la porteria.

A partir del 1-0 el joc estava equilibrat, fins que ha començat l’ infortuni per part de l’Angulària;  doncs al min. 33 l’àrbitre ha expulsat amb vermella directa un jugador de mig camp que es nota quant no hi és. No cal dir l’esforç que representa per la resta de jugadors cobrir una baixa. A tot això i amb alguna ocasió per banda, que no s’ha transformat, hem arribat al descans amb el mínim avantatge.

La segona part ha resultat ser d’infart, ja que s’hi ha sumat altres contratemps que feien preveure al mes optimista que aquest partit no es podia guanyar, ni tant sols empatar.

I és que al minut 52 el Palau és sancionat amb penal, que lamentablement no es transforma degut a una gran intervenció del porter Roca.

El Palau es creix i força una falta indirecta, molt semblant a la que l’Angulària ha marcat el gol.

En el transcurs del llançament, un jugador nostre es mou de la barrera i veu la segona targeta groga, que representa la segona expulsió. La falta es converteix en gol al minut 64.

Amb l’empat a un i amb nou jugadors fins al minut 90, qualsevol equip s’hagués vingut a baix, degut a la notable inferioritat numèrica i a la reconeguda qualitat del Palau, que és veia guanyador.

Però avui l’Angulària ha demostrat del que és capaç. Els nou jugadors s’han multiplicat  per dos, parapetats en camp propi, rebutjaven tots els atacs i perills contraris amb un coratge digne de menció honorifica, sense descuidar la possible ocasió per sortir al contracop.

Contracop que s’ha produït al minut 71, i que ha culminat Mamadou, al aprofitar un centre llarg que el porter no ha encertat a rebutjar i,que molt atent, l’ha empentat al fons de la porta.

Eufòria local que ha transcendit a la moral visitant, que s’ha vingut a baix acusant aquest gol que no entrava dins de la seva lògica.

Quedava dinou minuts mes l’afegit i encara havia possibilitats  de remuntar, ja que el setge, el numero i la major frescor, minvaven el gran esforç defensiu dels locals que feien mans i manegues per aguantar tot el que se’ls venia damunt, i mantenir la diferència, conscients del que els tres punts representaven.

I quant mes prop estaven d’aconseguir l’empat, un centre molt llarg de la defensa, va a parar als peus de Mario, que aprofitant el poc obstacle de la reraguarda avançada del Palau, es planta sol davant el porter Roca i picant la pilota al mes pur estil d’un professional, li fa passar per damunt, sense que res no pugues fer per evitar un gran gol que representava una agònica i molt treballada victòria d’uns jugadors que s’han buidat, tots ells, per brindar a l’afició un altra gran tarda de futbol. 

Era el minut 76 i, encara que el Palau ho ha provat, l’entrada d’homes de refresc, que s’han sumat a la gran feina defensiva per evitar un ensurt, han sabut  mantindre el resultat que ja no es mouria i així poder enfilar-nos al tercer lloc de la taula.

TORÀ 2 - 2 ANGULÀRIA

L'ANGULÀRIA SEGUEIX SUMANT A DOMICILI

JORDI LLORDES, UN GRAN CARRILER PER BANDA ESQUERRA

En el tercer desplaçament consecutiu l’Angulària ha tret de Torà un valuós punt positiu. Set punts de nou possibles s’han aconseguit en les tres sortides, gesta que es pot qualificar de notable.

Aquest any el Torà, recent ascendit, disposa d’un equip molt competitiu i que, com a local, és molt difícil de batre, ja que tant sols ha perdut un partit.

Per aquest motiu l’empat el podem considerar molt meritori tal com ha anat l’encontre. Un partit que es podia guanyar, també perdre’l, i a la fi hem salvat un punt.

El major domini i control dels visitants era contrarestat, per la gran entrega i el anar a totes del Torà, que amb l’ajut d’una afició que els empenyia en tots els aspectes, es feia molt difícil arribar al àrea en condicions.

No obstant això, al minut 33 l’Angulària s’ha avançat al culminar una bona jugada de la davantera, i que Ibou,  de fort xut ha fet pujar el 0-1 al marcador. Un gran gol que buscàvem des del inici.

Però l’alegria ens ha durat poc, ja que dos minuts mes tard, en una mala entesa entre porter i defensa, Gené ho ha aprofitat per empatar el partit. Una pilota sense massa perill donava ales a un Torà que es veia capaç de capgirar el marcador, cosa que no s’ha produït gràcies a una bona defensa i un porter que ha tornat ha demostrar el perquè és un dels menys golejats. L’Angulària ha perdonat fins a tres ocasions clares en aquesta primera meitat que ens podia haver donat una certa tranquil·litat, però amb l’empat ha arribat la mitja part.

A la represa, el Torà ha trobat el que buscava. En un contracop molt ràpid, Torreguitart s’ha plantat davant un Adrià venut que res ha pogut fer encaixar el segon gol. Era el minut 52 i quedava temps per a tot.

A partir del gol, l’Angulària s’ha fet amo de totes les parcel·les del camp, tancant l’equip local a la seva àrea, i que l’única solució per frenar-nos, era la de fer faltes i les clàssiques pèrdues de temps que, encara que legals, perjudiquen al contrari, que veu com el rellotge corre massa ràpid. Una vintena de faltes i corners s’han comés en els quinze últims minuts, sense que es pogués traspassar aquell bosc d'onze jugadors emmurallats dins l'àrea.

Però la insistència i tenacitat de l’Angulària, altra vegada s’ha vist compensada en el minut 90, quan en una internada per banda esquerra i encarant porteria, el nostre davanter ha estat objecte d’un clar penal que cap jugador ha protestat, a excepció del públic, es clar.

La pena màxima l’ha transformat en gol magistral el nostre davanter Vicente.

Aquest empat, si mes no, crec que fa justícia a l’esforç que tot el nostre equip ha fet davant un rival complicat i amb el plus afegit d’adaptar-se a un camp de terra.