TORREGROSSA 3 - 1 ANGULÀRIA

EL TORREGROSSA RETALLA DIFERÈNCIES

 

Segon partit de la segona volta, i segona derrota de l’Angulària en lo que va de lliga.

En aquest partit, lo més important a ressaltar, no es la derrota nostra, ni la victòria del Torregrossa, que també; aquest encontre estava marcat per la recent i sobtada mort d’un membre de la junta directiva del Torregrossa. El noi Sergi Miró Oró  de 26 anys, que ens va deixar el passat 23 de Gener, a causa d’una dolència fulminant.

Amb braçalets negres i abans de l’inici, es guardà un emotiu minut de silenci a la seva memòria. El nostre més sentit condol per familiars, amics i gent del futbol. D E P Sergi.



 Marin, disputant una pilota per alt, amb Manel i Jony a l'espectativa.

Ficant-nos  en lo que va ser el partit, aquesta derrota entrava dins de les teòriques que ens podem trobar al llarg del campionat. Ja vaig avançar al comentari de la setmana passada, que al camp del Torregrossa era molt complicat el puntuar. A la pressió ambiental, si va sumar el fet de que tots els equips es multipliquen quan s’enfronten al líder, però el factor mes determinant va ser el fort vent que va acompanyar tot el partit. És veritat que bufà pels dos conjunts, però l’Angulària va ser el més perjudicat, i el que menys s’hi va adaptar. Dos o tres errades en el control de la pilota, van ser suficients per decantar el partit. Errades puntuals que es paguen cares.

La primera part, el vent afavorí als locals, que al  minut tres ja s’avançaven al marcador per obra de Fajardo al aprofitar un semi fallo d’un defensor. Vulguis o no, encaixar un gol  en fred tant aviat, s’acusa i trenca esquemes plantejats.



Mimit, en plena acció de contenció.

L’Angulària ho intentava per terra, però li era molt difícil lluitar contra vent i contra un rival gens còmode, i que tenia ganes de guanyar al líder.

El 2-0 va arribar al minut 36, en una jugada ben portada per banda dreta, i que tampoc va poder aturar la nostra defensa. Dos gols que ja començaven a pesar, tot i esperant la segona part, amb l’esperança de que, a favor de vent, es poguessin canviar les tornes.

Els incondicionals de l'Angulària, al reparo del vent.

A la represa, sí que va canviar, i la pilota era nostra, però no vam tenir la sort d’escurçar diferències fins al minut 71, en que Abdoulaye va aprofitar un mal blocatge del porter, per posar el 2-1 esperançador; quedava temps suficient per, al menys, empatar el partit.

En ple domini anglesolí, la mala sort impedí la igualada, ja que al minut 80 un xut fort i ben dirigit de Santi, s’estavellà al pal llarg de la porteria local, i que res no hagués pogut fer el porter per aturar-la. D’entrar, les coses haurien canviat.

Amb l’equip bolcat, buscant l’empat, els locals feren un rapit contracop que fou frenat amb falta i targeta roja per un defensor nostre, al evitar una ocasió clara de gol.

Santi, guanyant la posició, amb Manel a l'espera.

A raó d’aquesta falta, i en mig de rebutjos, Allouche encertà a posar el peu i marcar el 3-1 definitiu al minut 87.

Res a dir d’aquesta derrota anòmala, però una mica estranya, per les circumstàncies en que es va produir.  

Diumenge vinent, un altre partit lluny de casa, davant un altre rival gens fàcil; el Solsona, que ocupa també lloc de privilegi, i que també voldrà doblegar al encara líder Angulària.

 

Malgrat perdre aquest partit, l'Angulària lidera la classificació a sis punts de La Seu i set del Torregrossa. Un marge que s'ha de conservar o ampliar, si es vol ser campions.

Moment del gol, on Abdoulaye espera el rebuig del porter. 

 

TORREGROSSA: San Saturnino, Teixidó, Solsona, (Puig),  Diakité, (Venturini),  Iglesias, Reche, (Camarasa), (Cases),  Fajardo, (Franco),  El Allouche, Enseñat, Vall, Perez. 

 

ANGULÀRIA: Juanca, Riba, (Toldrà),  Mimit, Ospina, Manel, Santi, Baiget, Oscar, (Segués),  Marin, (Pau),  Gallart, Abdoulaye.

 

GOLS: 1-0, min. 3, Fajardo; 2-0, min. 36, Camarasa; 2-1, min. 71, Abdoulaye; 3-1, min. 87, El Allouche.

 

ARBITRE: Cristian Pacurar, be.

 

 

ANGULÀRIA 2 - 0 PONTS

CONTINÚA LA BONA RATXA

 

En la jornada 18 de Tercera Catalana, i coincidint en el començament de la segona volta, l’Angulària tampoc ha fallat i ha sumat una nova victòria davant el sempre difícil Ponts.

Equip situat de mitja taula per amunt, és un dels equips menys golejats, al que costa trencar la seva línia defensiva, però sembla que l’Angulària li te la mida presa, ja que al primer partit de la primera volta, també el va guanyar al seu camp per un ajustat 1-2.

Baiget, lluitant per la pilota, amb companys ben situats.

Malgrat la seguida de bons resultats, els locals no se’n refiaren, i sortiren al camp amb la intenció de no deixar-se sorprendre i liquidar el partit el més aviat possible.

Si be és cert, que al minut 36 ja anàvem 2-0, l’Angulària no es trobava massa còmode i li costava trenar jugades clares de gol. És clar que al davant tenia un rival fort i amb ofici.

Oscar, el pitxitxi de la categoria, envoltat de rivals.

El primer gol va ser en base pressionant la defensa i forçant un corner al minut 21. El seu llançament el rebutjà la rereguarda i fou a parar als peus de Edgar que havia pujat a rematar, sense parar i xutant a trencar, la creuà fora l’abast del porter. Un gran gol.

El 2-0 el signà Oscar, pitxitxi actual de la categoria, al minut 36. També fou producte d’un corner. El treuen en curt damunt Ospina, aquest la controlà i la centrà damunt porta perquè Oscar, molt atent, la rematés al fons de la xarxa.

Santi Chica, creant una de les seues jugades. Bona actuació, la seua.

S’havia fet un gran pas que marcaria el decurs de l’encontre. El marcador ja no es mouria.

La segona part es jugà molt millor que la primera en quant a futbol es tracta. Tot i assegurant el resultat, l’Angulària es dedicà a tocar i fer-ho bonic, però mancava efectivitat als metres finals; els defensors es feien valer.



El Ponts disposà de molt poques ocasions. La més clara, un penal assenyalat a favor, com a conseqüència d’una ma dins de l’àrea. Penal just. Una bona ocasió per reduir diferències i entrar de nou al partit, però el nostre porter Juanca va fer una aturada de molt mèrit, frustrant la il·lusió del rival.  



Xavi Segués, guanyant la posició d'un defensor.

Amb aquesta nova victòria, l’Angulària es distància encara més al capdavant, ja que, el segon, Torregrossa, tant sols va poder sumar un punt del camp de Vva. de l’Aguda; i  malgrat que La Seu també va guanyar al Guissona, i situar-se en segon lloc, la diferència de nou punts ja es considerable.

Prova de foc diumenge, al camp del Torregrossa; el tercer classificat i molt complicat de puntuar al seu camp. Esperem seguir en la bona línia.

Edgar Gallart, davant la pressió d'un rival, i autor del primer gol.

 

ANGULÀRIA: Juanca, Riba, Mimit, (Riky),  Ospina, Manel, (Martin),  Santi, Baiget, Oscar, (Segués),  Bachir, (Pau),  Edgar, Abdoulaye.

 

PONTS: Lopez, Terré, Parra, Sabando, Perez, Martos, Guixes, Torra, Gil, Mendela, (Sergi),  Fadel.

 

GOLS: 1-0, min. 21, Edgar; 2-0, min. 36, Oscar.

 

ARBITRE: Rusca Muñoz, be. 

 

ANGULÀRIA 6 - 0 VERDÚ

PRIMERA VOLTA EXCEL·LENT

 

En l’últim partit de la primera volta, jugat a casa contra el Verdú, l’Angulària ha arrodonit una mitja temporada espectacular. Uns números que dona bo de veure, tal vegada els millors dels últims campionats, pel que fa a partits jugats fins ara.

Figura com a líder destacat del grup, amb 42 punts aconseguits, a vuit  per damunt del segon classificat, el Torregrossa; és el que més gols ha fet (54), i el que menys n’ha encaixat (14); dels disset partits jugats, tretze són victòries, amb tres empats i una sola derrota. La segona volta, està per veure; però de seguir en aquesta dinàmica, el campionat, no es pot escapar.



Manel, sortint de quatre marcadors.



L’entrenador Jordi Oliveres, ha aconseguit reunir un grup de jugadors amb molta qualitat i compromesos amb el club. Joves i no tan joves, formen una pinya que, sota els colors de l’Angulària, gaudeixen i fan gaudir del seu bon joc, en els partits que disputen. Quan s’ajunten el compromís, el saber jugar, el bon rotllo existent, i sobretot, la qualitat humana, el resultat no pot ser altre que el dolç moment que estem vivint. Per tots ells i, en nom de l’afició, gràcies equip.

Pel que fa al partit que ens ocupa, i vistes les posicions de cadascun a la taula, a ningú va sorprendre aquest resultat de 6-0,  que va reflectir lo que damunt del camp es va veure.  

El porter Flavià, blocant una pilota per alt.

Un Verdú molt voluntariós, amb jugadors molt físics, ratllant lo límit permès, va provar de plantar cara a un Angulària sòlit en totes les línies, avesat a jugar un futbol  tècnic i de toc, i confiant sobretot, en les seves possibilitats de conjunt.

Una dada a tenir en compte són les vuit targetes grogues del Verdú, per una dels locals.

Jugaven a no deixar jugar, evitant així lo que se’ls podia venir al damunt, ja que el domini local era intens.

Baiget, dins l'àrea, disposat a centrar.

El primer gol anglesolí es va resistir fins al minut 19, quan Manel, aprofitant una errada de la defensa, posava la pilota per damunt de Flavià.

El 2-0, el va anotar Oscar al minut 38, acabant una bona jugada per banda esquerra.

Arribà el descans amb aquest resultat, en cert modo, digne pels dos equips.

Fi del partit, amb la satisfacció del deure complert.

A la represa i fent els canvis de rigor per donar minuts a tothom, l’Angulària va jugar encara millor que a la primera part, posant setge a l’àrea del Verdú, que es veia impotent de parar per les “bones” als homes d’Oliveres; i a la baixada d’intensitat s’hi juntà les faltes i parades de joc constants per evitat lo inevitable.

Així que els quatre gols restants anaven pujant al marcador de manera inapel·lable.

El 3-0 al minut 49 per obra de Gallart al rematar una falta treta per Santi.

El següent 4-0 fou a càrrec de Riky al rebre una passada de Oscar, al minut 69.

El penúltim 5-0, va ser la transformació d’un penal fet a Baiget, i llençat per ell mateix, al minut 85.

I el 6-0 que tancava la golejada, l’anotà Bachir, al minut 86, en una bona combinació de tota la davantera.

El marcador no s’incrementà, gràcies a les bones intervencions del jove porter Flavià Boleda.

Plantilla quasi al complert temporada 2018-19

 

C.F. ANGULÀRIA: Juanca, Ospina, Manel, Baiget, Oscar, Martin, (Mimit),  Pau, (Riky), Arrufat, (Santi), Segués, (Bachir),  Gallart, (Toldrà), Abdoulaye.

 

C.F. VERDÚ: Flavià, Cisse, Gueye, Diakite, Bazan, Peralta, (Mohamed), Diarra, Titus, Rachid, Lamine, (Bellver), Xuriguera, (Perez).

 

GOLS: 1-0, min. 19, Manel; 2-0, min. 38, Oscar; 3-0, min. 49, Gallart; 4-0, min. 69, Riky; 5-0, min. 85, Baiget (p); 6-0, min. 86, Bachir.

 

ARBITRE: Daniel Gallardo, be.

ANGULÀRIA 2 - 0 BELLPUIG

LIDER D’HIVERN

 

Continuant en la seva bona línia de resultats, en la jornada 16, l’Angulària va sumar una nova victòria davant el C.F. Bellpuig.

El partit es va jugar en dissabte per guanyar un dia festiu més en la parada nadalenca, i aprofitar a l’ acabar el partit, per celebrar l’habitual sopar de Nadal amb tota la plantilla i junta directiva. No cal dir que aquesta classe de trobades, en dates tan assenyalades, serveix per enfortir els llaços d’amistat i comunió existent entre jugadors i directius; a la vegada que per celebrar junts la gran temporada que estan portant a terme; mèrit que els situa com a líders destacats en acabar la primera volta.

(Fotos deficients) La defensa del Bellpuig, contundent, allunyant la pilota.

Pel que fa al partit en si, es va poder gaudir d’un bonic encontre entre dos bons equips. Els locals com a primers de grup, i el Bellpuig situat a mitja taula, lloc que, en principi, dona la impressió que tenia que ser un rival assequible. Doncs no. Cal assabentar que el Bellpuig no ha jugat ni un sol partit a casa, pel motiu que estan fent gran reformes i millores al terreny de joc. La principal, substituir l’herba natural, ja deteriorada, per gespa artificial, a banda d’altres  arranjaments.

Tots els punts aconseguits, 22 positius, els ha guanyat en camps contraris, a excepció d’un, jugat en camp neutral; cosa que no pot dir cap més equip. El proper mes de Gener, es calcula que ja podran disposar de les instal·lacions. Aleshores vol dir que tota la segona volta, jugarà a casa; i fer-ho al teu camp, normalment, dona un cert avantatge. Sens dubte, això  es traduirà en  una gran  escalada a la taula i el situarà al lloc que crec li correspon, estar al grup capdavanter.

Arnau i Baiget en una aturada del joc. (Poca visibilitat)

Dic això per que aquest triomf no va ser fàcil. Es va veure un encontre molt equilibrat en tots els sentits. Ben be podia haver acabat en repartiment de punts, a no ser per la desafortunada actuació del seu jove porter, que va col·laborar en tots dos gols. No va tenir la seva millor tarda.

Als dos minuts de joc, ja recollia la pilota del fons de porteria, al no poder blocar el xut d’una falta treta per Arrufat. La va aturar però se li esmunyír de les mans per anar als peus de Oscar, que tant sols l’empenyé dins porta. Jugador que sempre està a l’agüait, i no perdona.

Bolcats a l'àrea del Bellpuig, en busca del gol. (Foto pitjor encara)

Mostra de la igualtat del partit, es la que es veié  durant tota la primera part i  trenta minuts de la segona, en les que ambdós conjunts alternaven el domini i creaven veritables jugades de perill, però no hi havia un dominador clar.

 L’afició visitant, que s’hi va fer present en bon nombre, es veia esperançada i confiava en no marxar de buit, però novament un error greu del porter del Bellpuig, va propicià en forma de regal, el segon gol de l’Angulària.

Fi del partit i salutació entre jugadors. El marcador amb el 2-0.

Corria el minut 75, i els locals van crear una de tantes jugades, buscant la porteria del Bellpuig. El control fou d’un defensa visitant que, davant la pressió dels davanters anglesolins, optà per endarrerir la pilota al porter, per que la refusés amb el peu. Sortí disposat a allunyar l’esfèrica, amb tanta mala sort que, no se per quina causa, no arribà ni a tocar-la; i Baiget que seguia la jugada, va acompanyar una pilota que ja entrava sola.

Fou el 2-0 que enfonsà a la parròquia visitant i als mateixos jugadors que ja van abaixar els braços, impotents davant aquest infortuni, al qual no es van fer mereixedors.

Com dic, a la segona volta i a casa, el Bellpuig serà un equip a seguir i tenir en compte.

A punt per començar el sopar. Més d'un ja te gana.

 

BON PROFIT I BONES FESTES A TOTS.

 

ANGULÀRIA: Juanca, Riba, Mimit, Ospina, Baiget, Oscar, Bachir, (Segués),  Pau, (Manel),  Arrufat, Gallart, Abdoulaye.

 

BELLPUIG: Ribera, Bustamante, Vilalta, (Ruiz),  Segura, Casals, (Garcia),  Salls, Camara, Huguet, (Lekfif),  Moulal, (Kamara),  Canela, Lefter.

 

GOLS: 1-0, min. 2, Oscar; 2-0, min. 75, Baiget.

 

ARBITRE: Pastor Lapieza, be.

 

 

ANGULÀRIA 1 - 0 LA SEU D'URGELL

COP D’AUTORITAT, I MÉS LIDER

 

La jornada 15 de Tercera Catalana ha donat a l’Angulària una doble alegria.

La primera, no cal diu, és el fet de guanyar al rival de torn a casa, davant l’afició, i sumar tres punts més, mantenint la imbatibilitat al nostre camp i pràcticament en tot lo que portem de temporada, a excepció d’una sola derrota, soferta al camp del Pobla de Segur.

Johny conduint, i creant jugada.

La segona, tant o més bona que la primera, ha estat que aquesta victòria l’hem obtingut  davant el segon classificat, La Seu d’Urgell, al qui teníem a quatre punts, xafant-nos els talons.

Aquest partit estava valorat en sis punts. Si el perdíem, es reduïa la diferència a un sol punt, molt perillós; en canvi, de guanyar-lo, com així ha estat, la diferència s’ha convertit en set, que són els que ens separen del segon, tanmateix La Seu, ja que tot i perdre, no ha estat superat per cap altre.

Pau, Arnau i Roger, sense donar opció al contrari.

Un forat considerable que ens dona marge per assumir alguna ensopegada inesperada, sense sentir-nos abatuts.

Es cert que al moment just de començar ha jugar, la pluja va fer acte de presència, durant gairebé tota la primera part; fet que ha dificultat molt als dos equips, privant de desplegar un bon futbol. El camp estava molt llisquent i s’havia d’assegurar la verticalitat, sense provar cap mena de floritures.



Lluita al mig del camp, amb Pau i Arnau a l'espectativa.

Un altre hàndicap és, que per diferents causes justificades, en aquest partit tant decisiu, i mancaven fins a cinc jugadors considerats titulars habituals, però que precisament avui, s’han ajuntat totes les baixes alhora.

Però també es cert, que els companys que els han suplert, els han fet oblidar ràpidament, ja que tots els entrebancs esmentats, han estat coberts i superats amb molt bona nota  a cop de coratge, entrega i valentia, durant tot el partit, davant un rival amb ofici i molt físic. No n’ha defallit cap, i han estat capaços d’alçar-se amb la victòria, que no es presentava gens fàcil.

El capità local Baiget, ja recuperat, conduint la pilota.

Bona part de mèrit d’aquest triomf, ben be es pot atribuir també al plantejament del mister Jordi Oliveres, que amb los jugadors de que disposava, ha tingut que improvisar una tàctica basada en coratge, entrega total, i el convenciment de que aquest partit es podia guanyar.

Ocasions clares de gol, no se’n ha vist gaires per cap equip. La Seu donava la sensació que en la primera part, la possessió li era una mica favorable, però sense posar massa setge a la nostra porteria, a excepció d’una pilota que ha fregat l’escaire; la lluita es lliurava a mig camp, i pilotes llargues amb avantatge de les defenses. Al descans 0-0.

Tot l'equip, celebrant el gol d' Oscar que ens donava tres punts. No era per menys.

A la segona, l’Angulària, que ja portava la cinquena, ha posat una marxa més, i donava bo veure el desgast i l’empenta que representa l’anar a tot gas. S’ho creien i anaven per la victòria. Van  demostrar que en aquesta plantilla no hi ha suplents, que és igual el qui falta; tots i deixen la pell.

I quan un ho creu, vol dir que te fe en l’objectiu fixat; i l’objectiu era marcar un gol.

I el gol va arribar. Amb la fe que es buscava, no podia fallar.

Dedicant la victòria a l'afició.

Al minut 74, Baiget controlà la pilota i la passà entre línies amb tota la intenció del mon a Oscar que, per velocitat i guanyant l’esquena de dos defenses,  la desvia fora l’abast del porter. Un gran gol de tossut. La bogeria es desfermà al recinte per part dels anglesolins, aplaudint als herois que feien realitat  un somni, donades totes les circumstàncies.

La Seu ho va intentar durant tot lo que restava de partit, però l’Angulària, com un sol home, no va donar peu a cap ensurt, i va mantenir una victòria que valia sis punts.



Estan extenuats, però l'alegria la portaven a dins.

ANGULÀRIA: Juanca, Toldrà, Riba, Mimit, Ospina, Baiget, Oscar, (Martin),  Bachir, (Segués), Pau, (Riky),  Arrufat, Abdoulaye.

LA SEU: Escolà, Alart, Sort, Peña, Colell, Rivero, Jordi, Fité, Mairal, (Ferreira), Aleix, (Tarrés),  Rodriguez, (Ticó).

GOLS: 1-0, minut 74, Oscar Ximenez.

ARBITRE: Alvarez Contreras, bé.

Eufòria desbordada i justificada al vestidor. Havien jugat com uns jabatos.

 

 

TORÀ 0 - 1 ANGULÀRIA

TRES PUNTS VITALS

 

Dijous passat, dia 6 de desembre l’Angulària es va desplaçar a Torà per disputar el partit ajornat el dia 28 d’Octubre, a causa de les fortes pluges, i corresponent a la jornada 9 de Tercera Catalana.

Tots els partits son importants, i dona bo de guanyar-los, però sempre n’hi ha algun que és especial. I aquest era un d’ells. Era especial, en primer lloc, perquè a la vegada que el Torà està molt ben posicionat a la taula, és un camp molt difícil de guanyar, ja sigui pel mal estat del camp de terra i també pels aficionats locals, que empenten l’equip com pocs.

Mamadou, inexpugnable en defensa. Molt bon partit, el seu.

El segon motiu, i principal, era que venien d’empatar al camp del  cuer Bellcairenc, i es tenien que demostrar a si mateixos, que “allò” va ser un accident d’excés de confiança, i aquest partit es tenia que guanyar, si o si; també per incrementar el lideratge, deixant la diferència del segon, La Seu,  a quatre punts.  

 I ho varen fer, tot i mancant quatre jugadors considerats titulars. Es pot ben dir lo tòpic; que es van deixar la pell al camp, els catorze que hi van prendre part.

La Sra. Alba, arbitre del partit, repartint targetes a dojo.

Noranta minuts de lluita contínua, on les defensen s’imposaven a les davanteres de cadascun dels conjunts. No hi havia un dominador clar, encara que l’Angulària donava mes sensació de perill en les jugades que trenava.

El mig del camp, ahir molt ben posicionat, començava a gestar les jugades que és convertien en cert perill a l’àrea local.

Johny Ospina, disputant una pilota per alt.

L’únic gol del partit va ser una meravella d’execució. El seu autor Ivan Marin, va rebre , entre línies, un centre magistral de Oscar, company d’atac, perquè posés la directa i encarés porta, salvant a tres defenses per velocitat. Es plantà a l`angle dret  de l’àrea gran, i salvant la mitja sortida del porter, disparà un xut potent, que entrà com un obús a la porteria ben defensada tot el partit per Pons, però en aquesta ocasió, res va poder fer. Sincerament, un golàs.  Era el minut 19, bastant primerenc i que no s’ho esperava el Torà.

La que manava: la pilota mes enrere¡¡¡¡

Els nostres, tenien de moment, el que volien. Ara tant sols tocava aguantar fort, estar ben desperts, evitar les ocasions del Torà, i si es podia, incrementar el resultat.

La resta del partit va ser frenètic, el Torà sense escatimar res, anava a totes i no volia que volés cap punt de casa. La gent esperonant als seus i “saludant” als nostres, feia que l’encontre fos d’allò mes disputat i incert fins al xiulet final.

Pau i Manel, pugnant pel control de la pilota.

Xiulet, que aquesta vegada va anar a càrrec d’una senyoreta àrbitre. Donat el caire del partit, va repartit felicitacions de Nadal per donar i vendre, sense expulsar ningú, això si. La seva actuació, una mica complicada, es pot considerar acceptable.

A l’últim quart d’hora, podíem augmentar el marcador, però la manca de punteria va evitar dos o tres gols molt clars.

Ivan Marin, autor d'un gran gol que valia tres punts.

Partit finalitzat, i  cap a casa enmig d’una boira espessíssima , però satisfets per haver salvat un escull, que es preveia molt complicat.

El proper partit dia 16 Desbre, el jugarem a casa contra el segon classificat La Seu d’Urgell. Si tinguéssim l’encert de guanyar-los, ja ens separarien set punts; un marge molt considerable. Però s’ha de guanyar.

Vas passar fred Martina? però va valgue la pena, dona. Victòria dedicada a tu.

TORÀ: Pons, Rial, (Gonzalez), Coletas, Argerich, Riera, (Rovira),  Fustegueres, Torres, Gené, (Cepero),  Miramunt, Bagà, Segura. 

ANGULÀRIA: Juanca, Toldrà, Riba, Ospina, Manel, (Iñaki), Chica, Oscar, (Baiget),  Marin, (Segués), Teixé, Arrufat, Mamadou.

Gol: 0-1, minut 19, Ivan Marin.

Sra. Arbitre; Alba Jové Sanz, be.