COP D’AUTORITAT,
I MÉS LIDER
La jornada 15
de Tercera Catalana ha donat a l’Angulària una doble alegria.
La primera, no
cal diu, és el fet de guanyar al rival de torn a casa, davant l’afició, i sumar
tres punts més, mantenint la imbatibilitat al nostre camp i pràcticament en tot
lo que portem de temporada, a excepció d’una sola derrota, soferta al camp del
Pobla de Segur.
Johny conduint, i creant jugada. |
La segona, tant
o més bona que la primera, ha estat que aquesta victòria l’hem obtingut davant el segon classificat, La Seu d’Urgell,
al qui teníem a quatre punts, xafant-nos els talons.
Aquest partit
estava valorat en sis punts. Si el perdíem, es reduïa la diferència a un sol
punt, molt perillós; en canvi, de guanyar-lo, com així ha estat, la diferència
s’ha convertit en set, que són els que ens separen del segon, tanmateix La Seu,
ja que tot i perdre, no ha estat superat per cap altre.
Pau, Arnau i Roger, sense donar opció al contrari. |
Un forat
considerable que ens dona marge per assumir alguna ensopegada inesperada, sense
sentir-nos abatuts.
Es cert que al
moment just de començar ha jugar, la pluja va fer acte de presència, durant
gairebé tota la primera part; fet que ha dificultat molt als dos equips,
privant de desplegar un bon futbol. El camp estava molt llisquent i s’havia
d’assegurar la verticalitat, sense provar cap mena de floritures.
Lluita al mig del camp, amb Pau i Arnau a l'espectativa. |
Un altre
hàndicap és, que per diferents causes justificades, en aquest partit tant
decisiu, i mancaven fins a cinc jugadors considerats titulars habituals, però
que precisament avui, s’han ajuntat totes les baixes alhora.
Però també es
cert, que els companys que els han suplert, els han fet oblidar ràpidament, ja
que tots els entrebancs esmentats, han estat coberts i superats amb molt bona
nota a cop de coratge, entrega i
valentia, durant tot el partit, davant un rival amb ofici i molt físic. No n’ha
defallit cap, i han estat capaços d’alçar-se amb la victòria, que no es
presentava gens fàcil.
El capità local Baiget, ja recuperat, conduint la pilota. |
Bona part de
mèrit d’aquest triomf, ben be es pot atribuir també al plantejament del mister
Jordi Oliveres, que amb los jugadors de que disposava, ha tingut que improvisar
una tàctica basada en coratge, entrega total, i el convenciment de que aquest
partit es podia guanyar.
Ocasions clares
de gol, no se’n ha vist gaires per cap equip. La Seu donava la sensació que en
la primera part, la possessió li era una mica favorable, però sense posar massa
setge a la nostra porteria, a excepció d’una pilota que ha fregat l’escaire; la
lluita es lliurava a mig camp, i pilotes llargues amb avantatge de les
defenses. Al descans 0-0.
Tot l'equip, celebrant el gol d' Oscar que ens donava tres punts. No era per menys. |
A la segona,
l’Angulària, que ja portava la cinquena, ha posat una marxa més, i donava bo
veure el desgast i l’empenta que representa l’anar a tot gas. S’ho creien i
anaven per la victòria. Van demostrar
que en aquesta plantilla no hi ha suplents, que és igual el qui falta; tots i
deixen la pell.
I quan un ho
creu, vol dir que te fe en l’objectiu fixat; i l’objectiu era marcar un gol.
I el gol va
arribar. Amb la fe que es buscava, no podia fallar.
Dedicant la victòria a l'afició. |
Al minut 74,
Baiget controlà la pilota i la passà entre línies amb tota la intenció del mon
a Oscar que, per velocitat i guanyant l’esquena de dos defenses, la desvia fora l’abast del porter. Un gran gol
de tossut. La bogeria es desfermà al recinte per part dels anglesolins,
aplaudint als herois que feien realitat
un somni, donades totes les circumstàncies.
La Seu ho va
intentar durant tot lo que restava de partit, però l’Angulària, com un sol
home, no va donar peu a cap ensurt, i va mantenir una victòria que valia sis
punts.
ANGULÀRIA: Juanca, Toldrà, Riba, Mimit, Ospina, Baiget, Oscar, (Martin), Bachir, (Segués), Pau, (Riky), Arrufat, Abdoulaye.
LA SEU: Escolà, Alart, Sort, Peña, Colell, Rivero, Jordi, Fité, Mairal, (Ferreira), Aleix, (Tarrés), Rodriguez, (Ticó).
GOLS: 1-0, minut 74, Oscar Ximenez.
ARBITRE: Alvarez Contreras, bé.
Eufòria desbordada i justificada al vestidor. Havien jugat com uns jabatos. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada