TRES PUNTS
VITALS
Dijous passat,
dia 6 de desembre l’Angulària es va desplaçar a Torà per disputar el partit
ajornat el dia 28 d’Octubre, a causa de les fortes pluges, i corresponent a la
jornada 9 de Tercera Catalana.
Tots els
partits son importants, i dona bo de guanyar-los, però sempre n’hi ha algun que
és especial. I aquest era un d’ells. Era especial, en primer lloc, perquè a la
vegada que el Torà està molt ben posicionat a la taula, és un camp molt difícil
de guanyar, ja sigui pel mal estat del camp de terra i també pels aficionats
locals, que empenten l’equip com pocs.
 |
| Mamadou, inexpugnable en defensa. Molt bon partit, el seu. |
El segon motiu,
i principal, era que venien d’empatar al camp del cuer Bellcairenc, i es tenien que demostrar a
si mateixos, que “allò” va ser un accident d’excés de confiança, i aquest
partit es tenia que guanyar, si o si; també per incrementar el lideratge,
deixant la diferència del segon, La Seu,
a quatre punts.
I ho varen fer, tot i mancant quatre jugadors
considerats titulars. Es pot ben dir lo tòpic; que es van deixar la pell al
camp, els catorze que hi van prendre part.
 |
| La Sra. Alba, arbitre del partit, repartint targetes a dojo. |
Noranta minuts
de lluita contínua, on les defensen s’imposaven a les davanteres de cadascun
dels conjunts. No hi havia un dominador clar, encara que l’Angulària donava mes
sensació de perill en les jugades que trenava.
El mig del
camp, ahir molt ben posicionat, començava a gestar les jugades que és
convertien en cert perill a l’àrea local.
 |
| Johny Ospina, disputant una pilota per alt. |
L’únic gol del
partit va ser una meravella d’execució. El seu autor Ivan Marin, va rebre ,
entre línies, un centre magistral de Oscar, company d’atac, perquè posés la
directa i encarés porta, salvant a tres defenses per velocitat. Es plantà a
l`angle dret de l’àrea gran, i salvant
la mitja sortida del porter, disparà un xut potent, que entrà com un obús a la
porteria ben defensada tot el partit per Pons, però en aquesta ocasió, res va
poder fer. Sincerament, un golàs. Era el
minut 19, bastant primerenc i que no s’ho esperava el Torà.
 |
| La que manava: la pilota mes enrere¡¡¡¡ |
Els nostres,
tenien de moment, el que volien. Ara tant sols tocava aguantar fort, estar ben
desperts, evitar les ocasions del Torà, i si es podia, incrementar el resultat.
La resta del
partit va ser frenètic, el Torà sense escatimar res, anava a totes i no volia
que volés cap punt de casa. La gent esperonant als seus i “saludant” als
nostres, feia que l’encontre fos d’allò mes disputat i incert fins al xiulet
final.
 |
| Pau i Manel, pugnant pel control de la pilota. |
Xiulet, que
aquesta vegada va anar a càrrec d’una senyoreta àrbitre. Donat el caire del
partit, va repartit felicitacions de Nadal per donar i vendre, sense expulsar
ningú, això si. La seva actuació, una mica complicada, es pot considerar
acceptable.
A l’últim quart
d’hora, podíem augmentar el marcador, però la manca de punteria va evitar dos o
tres gols molt clars.
 |
| Ivan Marin, autor d'un gran gol que valia tres punts. |
Partit
finalitzat, i cap a casa enmig d’una
boira espessíssima , però satisfets per haver salvat un escull, que es preveia molt
complicat.
El proper
partit dia 16 Desbre, el jugarem a casa contra el segon classificat La Seu
d’Urgell. Si tinguéssim l’encert de guanyar-los, ja ens separarien set punts;
un marge molt considerable. Però s’ha de guanyar.
 |
| Vas passar fred Martina? però va valgue la pena, dona. Victòria dedicada a tu. |
TORÀ: Pons, Rial, (Gonzalez), Coletas, Argerich, Riera, (Rovira), Fustegueres, Torres, Gené, (Cepero), Miramunt, Bagà, Segura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada