ANGULÀRIA 1 - 2 BORGES

OCASIÓ PERDUDA

Celebració de l'empat obra de Jhony

En la penúltima jornada de lliga, els d’Anglesola han perdut una gran oportunitat per alimentar esperances de mantenir  la categoria, sempre depenent això si, dels resultats que es produeixin en categoria superior, com és el cas del Tàrrega i l’ EFAC Almacelles. El 15è lloc el tenim assegurat i en aquests moments encara som de segona, havent d’ esperar la darrera jornada per certificar-ho. Baixen segur a tercera el Tremp, el Palau d’Anglesola i La Seu d’Urgell.

Era un partit que ens hi jugàvem les garrofes i l’hem perdut per la mínima davant el quart classificat el Borges, que ha fet lo just i necessari per endur-se’n els tres punts. Per descomptat que, tal com marquen els llocs a la taula, el Borges, molt fet a la categoria es un conjunt que practica un bon futbol i ben compensat en totes les línies, inclòs el porter, molt segur, que ha salvat gols cantats.

No obstant la possible diferència, l’Angulària ha plantat cara i a buscat la victòria fins a l’últim moment, amb moltes mes ocasions que els visitants, però no s’han produït per manca de sort, eficàcia i per damunt de tot, la muralla que representava el porter Chamar.

El Borges s’ha avançat al marcador al minut 23 per obra de Guitart, que ha engaltat un xut impressionant des de fora l’àrea que ha entrat com un obús a la porteria de Adrià.

Un minut abans podíem haver-nos posat per davant en un u contra u de Younes amb el porter visitant sol, però aquest s’ha tornat a lluir desviant la pilota. Lo que podia ser el 1-0 s’ha convertit en el 0-1; aquesta és la diferència de lo que ha estat el partit. Les poques ocasions forasteres eren aprofitades, mentre que l’Angulària era incapaç de transformar.

Però alguna vegada s’havia d’encertar, ja que les arribades sovintejaven i es feien mèrits per igualar.

Corria el minut 31 quant en una bona triangulació Ruben corre la banda fins la línia de fons, i amb un centre precís la posa en condicions per a que Jhonny que seguia la jugada, l’empalmés al fons de porteria.

S’ha gaudit d’altres bones ocasions, però no hem tingut la sort d’avançar-nos al marcador, anant al descans amb aquest esperançador empat.

Al començament de la segona part, i com ens ha passat  alguna altra vegada, no s’ha sortit prou endollats i aquesta manca de concentració l’ha aprofitat al minut 3 Abdeljalil, que lliure de marca ha fet pujar l’ 1-2 al marcador.

Aquests regals no es poden fer a un equip de la categoria del Borges, ja que durant tot el període restant i a força d’anar a remolc, ha estat impossible ni tant sols empatar, donat l’ofici i dosificació del temps que ha implantat el rival.

Ara a esperar diumenge, i que el miracle de les possibles i múltiples combinacions ens afavoreixin, i si pot ser, clausurar la temporada amb victòria a domicili al camp del Cervera.

 En el partit anterior davant del Palau d’Anglesola, es va guardar un emotiu minut de silenci per la pèrdua del exalcalde Sr. FRANCESC VIDAL TEIXIDÓ, gran impulsor del futbol a Anglesola i avi de l’actual capità de l’Angulària Josep Vidal Amenós, A.C.S.  

ANGULÀRIA 3 - 1 PALAU D'ANGLESOLA

Abdoulaye, dominant el joc i creant jugada.

EL DERBI DE L’URGELL, PER L’ANGULÀRIA

Amb una matinal agradable, l’Angulària i el seu veí i homònim Palau d’Anglesola, han disputat la jornada 32 de Segona Catalana amb victòria clara dels locals; clara, però no còmoda ni gens fàcil per l’Angulària, ja que s’ha començat el segon temps amb avantatge visitant de 0-1, gol marcat per Simó al minut 20. El Palau, durant aquest període, ha estat lleugerament superior.

Era un partit d’aquells a cara o creu, on els dos equips ens hi jugàvem molt degut en la delicada situació que ocupem a la zona baixa. Aquest partit s’havia de guanyar com fos i deixar despenjat definitivament al Palau.

I així ha estat; l’Angulària ha sortit a la represa totalment desconegut, com si ens l’haguessin canviat; amb les correccions de rigor de l’entrenador i tres canvis de cop, s’ha girat la truita de tal modo que l’afició ha començat a despertar i a gaudir del gran joc i domini que imposaven els nostres sobre un Palau sorprès i incapaç de contrarestar la superioritat local.

Però mancaven els gols, lo primordial en aquest joc, i en portàvem un en contra que s’havia de remuntar.

D’empatar i fer el segon en quatre minuts, se n’ha encarregat el nostre golejador David Gallardo que posant-se l’equip a l’esquena a donat ales per lliurar una victòria molt treballada i merescuda.

El primer l’ha fabricat Ibra al minut 63, que en una gran i ràpida internada s’ha desfet dels defenses per centrar un passi perfecte als peus de Gallardo que, seguint la jugada, l’ha creuat al fons de la porteria. Lo mes difícil s’havia fet, posant l’empat i la por al cos dels rivals, que no s’ho creien.

Com sol passar, quant els perills i arribades son constants, s’han de parar com sigui, faltes, pèrdues de temps, etc.; i en una de tantes, quatre minuts mes tard, el mateix Gallardo de xut directe i bastant fora l’àrea, l’ha clavat pel mateix escaire, posant per davant l’Angulària i embogint a l’afició i als mateixos jugadors que veient compensada la gran recuperació que res tenia que veure amb la primera part. Era el minut 67 i restava molt a veure.

Una vegada superats en el marcador, els del Pla han provat de reaccionar, arribant amb febles contracops que la defensa anul·lava, i en ultima instancia, el nostre porter Adrià que avui sí ha quallat una bona actuació, sense provocar cap ensurt.

L’Angulària continuava insistint per assegurar el triomf amb mes claredat, però el Palau no es resignava a l’evidència i a cop de sumar targetes grogues merescudes per infraccions (set), ha fet que al minut 81, un jugador foraster hagués d’abandonar el terreny de joc al veure la segona, i minvar encara mes el debilitat potencial visitant; l’Angulària passava per damunt de l’equip que a la primera part semblava una altra cosa. Feia molt temps que els d’Anglesola no emmarcaven una segona part tant completa com la d’avui.

Amb un home menys, i amb les ganes que els nostres tenien d’agradar i fer gaudí a l’afició, ningú ha estranyat que al minut 87, en una jugada molt semblant al primer gol, Ruben ha fet d’Ibra, que amb la rapidesa que li és habitual, ha encarat la línia de fons, passant perfectament la pilota als peus de Jhony, que preguntant al porter per on la volia, ha fet pujar el 3-1 al marcador, amb la corresponent satisfacció de tot el públic anglesolí i al mateix equip que s’ha retrobat en el joc i victòries.

Un gran matí de futbol que hem avançat per veure, a la tarda, com el Barça és proclamava campió. Es a dir, un dia rodó. No tan pel Palau d’Anglesola, que ha vist per terra l’esperança d’endur-se una victòria d’Anglesola. Avui, la necessitàvem nosaltres.

Al inici del partit s'ha fet un minut de silenci en memòria de l'exalcalde, FRANCESC VIDAL TEIXIDÓ, gran impulsador del futbol al poble i avi del actual capità de l'Angulària Josep Vidal Amenos.

L'ALBI 4 - 2 ANGULÀRIA

TENIM LA SORT D’ESQUENA

Tanca i falta que representaria l'empat a un de L'Albi

En la jornada 31 de Segona Catalana hem tornat a veure la creu de la moneda.

Un partit que se’ns havia posat de cara durant tota la primera part, i anant als vestuaris amb avantatge nostra de 0-1, hem encaixat a la represa quatre gols que deunidó,.

S’han acumulat molts factors negatius en aquest període. El primer ha estat que de bon antuvi, ja ens hem presentat una mica en quadre, mancats de sis jugadors considerats titulars per diferents causes justificades; però ja és mala sort que tots hagin coincidit al mateix dia, clar que a la primera part tampoc hi eren i donàvem la sorpresa degut a jugar molt defensius i aprofitar el rebuig d’una falta, producte d’una de les poques arribades.

L’altra és que quan ja jugàvem en desavantatge al marcador per 2-1, hem gaudit de la ocasió de transformar un penal favorable i no hem estat capaços d’empatar, degut una molt bona intervenció del porter local. Però minuts mes tard i jugant ja mes estirats, s’ha empatat el partit al introduir la pilota en pròpia porta un atac visitant.

Podíem treure quelcom positiu avui de l’Albi, tal com s’aguantava el joc local, però avui, lamentablement el nostre porter no ha tingut la seva millor tarda, i en el primer i tercer gol, no ha estat encertat en les seves intervencions; són coses del futbol gens criticables, ja que en molts altres partits ell sol ens ha fet guanyar els punts, però avui no era el seu dia. Qui no juga no falla, ànims Adrià.

Els gols s’han produït per aquest ordre; 0-1, minut 29 Younes al aprofitar el rebot d’una falta; el primer empat l’ha fet Pop al minut 52 de la represa de falta directa; el 2-1 el posava Foguet al acabar una jugada col·lectiva; el segon empat l’ha introduït Farre en pròpia porta al minut 66; el 3-2 l’ha bombejat Gorrochategi, el rebuig del porter amb el peu, creient que estava fora l’àrea, quant la podia haver agafat amb les mans; el xut ha sigut fluix posant-la als peus del davanter i fent-la passar per damunt d’ell al minut 70. El millor, ha estat el 4-2 al minut 79 i per obra del mateix Gorrochategi, que ha afusellat literalment a Adrià que res ha pogut fer en aquesta ocasió, era la rubrica d’una golejada ben atípica per la forma en que s’ha produït.

Seguim mantenint la quarta posició per baix, i ens queda tres partits vitals per l’esperança, El Palau i Borges a casa, i el Cervera a domicili. Si al finalitzar, conservem aquesta posició, la salvació està possiblement a les mans del Tàrrega de primera catalana; si son capaços de mantenir la categoria, foren tres els que baixarien a segona, i tal com avui indiquen les classificacions, nosaltres ens quedaríem fora del descens, sempre parlant en termes hipotètics, ja que pot variar en funció també d’altres resultats de categories superiors o que també l’ EFAC Almacelles es vegues immers en el descens.

ANGULÀRIA 4 - 5 ORGANYÀ

LO QUE GUANYEM A FORA HO PERDEM A CASA

 Younes Yarrouti, bona incorporació a la lìnia d'atac, procedent del Morell.

En un partit boig de joc i gols, l’Angulària ha perdut una gran oportunitat per alimentar esperances de sortir del pou del descens.

Ens hi jugàvem molt tant l’un com l’altre, i jo crec ha sigut un dels factors determinants en que els nervis han jugat en contra nostra.

Quant te fan cinc gols, vol dir que la part del darrera, tota inclosa, no ha estat del tot fina, i la cosa ha anat per aquí.

Posem per davant que els ganxos a fora de casa son un dels equips mes perillosos del grup ja que bona part dels 37 punts, els ha tret fora de casa, al seu camp l’últim dels tres que ha guanyat va ser a l’Octubre passat, i d’aleshores ençà a domicili n’ha vençut vuit. Una bona manera de jugar que sorprèn al rival.

El resultat anava boig, amb moltes alternances al marcador, però finalment ha estat l’Organyà qui s’ha emportat els tres punts cap a la muntanya, esvaint a l’Angulària la possibilitat d’aferrar-se a la salvació, ja que l’hauríem igualat a punts i avançar-lo a la taula.

Ja als tres minuts portàvem el 0-1 en contra per obra de Fité, ràpidament als deu empatava Gallardo, i cinc minuts mes tard, Abdoulaye avançava als locals amb el 2-1, però poc durava l’alegria, doncs al minut 34 Robert, empatava de nou el partit que es conservaria fins a la mitja part. 

És jugava a bon ritme i podia passar de tot, ja que el joc era d’anada i vinguda, perillant les dos porteries.

Esperançador començament de la represa al fer pujar Manel el 3-2 al minut 47, fruit d’una ràpida estratègia al treure una falta.

Però els ganxos no es rendien i tornaven a posar fil a l’ agulla  per obra de Espuga al minut 56 i a tornar a començar de nou.

En aquest moment els locals ja jugàvem amb deu jugadors per l’expulsió de doble groga del recent incorporat Younes, una baixa que crec ens ha perjudicat molt; jugaríem quasi mig partit amb inferioritat numèrica.

No obstant això, ha tornat a ser l’Angulària qui es tornava a avançar per obra de Abraham al aprofitar una mala entesa de la defensa visitant; era el 4-3 al minut 60.

Quedaven 30 minuts que vista la cosa, s’han fet molt llargs, amb un Organyà endollat al màxim, ens ha tancat literalment al nostre camp, i si fèiem algun contracop, no ha donat el seu fruit; volíem aguantar el resultat però amb inferioritat numèrica i uns rivals que volien certificar el seu encert com a visitants, ens hem vist superats i derrotats sense excusa.

L’empat l’hem encaixat al minut 76 per obra de Casals, i la rematada final, que ens ha fet molt mal, ha estat la culminació d’una gran jugada individual de Espuga que al minut 88 ha fet el millor gol de la tarda.

LA SEU D'URGELL 1 - 2 ANGULÀRIA

L’ANGULÀRIA TORNA A GUANYAR

Ibra i Sergi, somrients per la victòria.

En partit corresponent a la jornada 21, suspès al seu dia per la neu, l’Angulària es va desplaçar el dijous en horari vespertí, al feu de La Seu d’Urgell, on va guanyar tres punts importantíssims que el situen en posició de possible salvació i aferrar-se a la categoria si el proper partit a casa és capaç de sumar una altra victòria enfront l’Organyà, un rival directe que ja vam guanyar a domicili. Ens igualaríem a punts però el superaríem per l’average particular.

Amb dos al·licients diferents; per l’Angulària la victòria era vital de necessitat pel fet de agafar-se a la possible sortida dels llocs que cremen i tenir la possibilitat de salvació, i per part de La Seu, tot el contrari, equip condemnat a la pèrdua de categoria, però amb les ganes de voler  guanyar el seu primer partit davant la seva afició, detall que els feia mes perillosos per allò de que tenien poc a perdre i molt a guanyar.

El partit es va posar molt aviat de cara, ja que al minut 7, Ibra culminà una bona jugada fent pujar el 0-1 al marcador. El domini visitant era intens però sense poder fer pujar el segon, malgrat diverses ocasions clares, inclòs dos pals. No ha estat fins al minut 87 que hem fet el gol de la tranquil·litat, al rematar de cap Younes un bon centre passat de Ruben.

No s’ha respirat fins aleshores, ja que com deia abans, els locals s’estiraven a la desesperada, i podia arribar l’empat de qualsevol manera.

I sort hem fet d’assegurar-nos el segon, doncs just dos minuts mes tard, al 89, Colell s’ha inventat una colossal jugada individual, i l’ha culminat amb un autèntic golàs.

Cap a casa amb tres puntets que ens donen aire per afrontar el proper partit a casa diumenge contra l’Oganyà. 

LINYOLA 2 - 0 ANGULÀRIA

L’ANGULÀRIA NO VEU PORTA

En la jornada 29 del campionat de Segona Catalana, l’Angulària ha tornat a vindre de vuit cap Anglesola, estem negats de cara a porta.

És difícil i es fa molt costa amunt poder defensar un resultat favorable, ja que sempre anem com a molt, defensant l’empat inicial del 0-0, i si no som capaços de marcar algun gol, arriba un moment que en alguna ocasió, els contraris ens superen inaugurant el marcador.

Es veritat però, que la rereguarda i la línia de mig camp fan un treball fabulós, i els rivals es veuen molt ben frenats i tenen dificultats per foradar la porteria, avui defensada per Matamala, que ha fet un bon treball, però que no ha pogut acabar els noranta minuts per culpa d’una lesió al turmell.

La principal dificultat que avui s’ha trobat l’Angulària ha estat el pèssim i desastrós terreny de joc, crec que es el pitjor camp de la categoria. No hi ha forma de controlar la pilota ni fer cap jugada per terra, ni és gespa ni és terra; un terreny desigual que barrejat a la pluja caiguda, s’ha convertit en impracticable, amb el risc de produir lesions, conseqüència de la relliscada que ha sofert el nostre porter Matamala.

Abans també ha tingut que marxar del camp Radu, lesionat igualment; i és que avui malgrat la poca punteria anglesolina, s’han ajuntat un cúmul de despropòsits en contra nostra que han fet impossible sumar algun punt.

Veritablement prou s’ha fet com per considerar que fins i tot perdent, l’Angulària ha fet un bon partit, sobretot en tasca defensiva, doncs el primer gol no ha arribat fins al minut 77 obra de Lavin al creuar de volea un centre passat i que res ha pogut fer el porter.

El segon ja al minut 89 quant ja ocupava la porteria un jugador de camp al estar lesionat l’altre porter, un xut de lluny de Gamero que ha sorprès a Piore, ajudat per un bot defectuós de la pilota, conseqüència del impresentable estat del terreny de joc. Algú hi tindria que posar remei.

Dijous vinent ens desplaçament a La Seu d’Urgell per disputar el partit que va ser ajornat el seu dia per la neu, l’hora serà dos quarts de deu del vespre.

Esperem tornar amb millors sensacions. 

A la foto Ricky, nou reforç procedent del Balafia

ANGULÀRIA 1 - 3 ARTESA DE SEGRE

OCASIÓ PERDUDA

La Festa dels Tres Tombs d’Anglesola no ha estat propicia pels interessos de l’Angulària, que ha desaprofitat una bona ocasió per sortir de la posició  perillosa que ocupa.

És veritat que no hem perdut cap lloc, donat que els equips que superem a la taula, també han perdut els seus respectius partits, però de sumar tres punts mes, i tenint en compte que ens queda per jugar un partit ajornat bastant assequible, tindríem la possibilitat de sortir de la zona que crema.

Ha estat una llàstima, ja que el resultat no reflecteix amb justícia lo que s’ha vist al camp.

La línia defensiva que era un dels punts mes forts i fiables, avui no ha tingut el seu millar dia, donant facilitats a les poques arribades per banda Esquerra, i que els artesencs han explotat creant les dos jugades convertides en gols als minuts 10 i 19 de l’inici.

El tercer al minut 35, ha esfumat les esperances de poder treure alguna cosa positiva d’aquest partit  que l’Artesa, sense fer gran cosa, n’ha tingut prou per assegurar-se un bon coixí de cara a la segona part.

Nosaltres també hem disposat de tres ocasions claríssimes en aquesta part, que no hem sabut definir com els rivals; aquesta és la gran diferencia.

La segona part es presentava mes emocionant i amb possibilitats d’aconseguir el miracle, ja que al minut 54, Gallardo de falta directa posava un esperançador 1-3 al marcador, tant que ha fet recular l’alegria dels visitants, endarrerint  línies i contrarestant el poder de reacció que mostrava l’Angulària, reacció que s’hagués materialitzat si uns minuts mes tard,  l’àrbitre hagués xiulat un penal fet a Abdoulaye que podia significar el 2-3 amb molt temps per davant. 

Però no ha estat així i l’Artesa amb dos línies defensives ben organitzades anava parant el setge local, tirant d’ofici com és habitual en equips bregats a la categoria.

I amb aquesta tònica han aguantat fins al xiulet final, a excepció d’algun tímid contracop, que en aquesta segona meitat sí ha defensat be la rereguarda anglesolina, i enduent-se els tres punts que els situa en una posició mes o menys tranquil·la, donat que també es trobaven en llocs de perill.

Ens queden set finals, tres a casa i quatre fora, a quina mes difícil. Si dels 21 punts en joc fóssim capaços de sumar-ne 9 o 10, segurament estaríem parlant de que hem salvat la categoria, però per això ens ha de sortir partits mes complerts que el d’avui.