L' ALBI 0 - 1 ANGULÀRIA

TRES PUNTS IMPORTANTS

Trencant el tòpic de que a la tercera va la vençuda, l’Angulària ha tingut que esperar a la quarta jornada, per fer-se amb la primera victòria  i sumar els tres punts.

Ho ha fet d’una manera brillant al camp de l’Albi, equip consolidat de fa anys a Segona Catalana. Era un partit difícil, però convenia puntuar i començar a remuntar a llocs més dignes del que estàvem figurant, com era el cuer.  Pel joc que desplegaven, no s’ho mereixien.

Disposats a donar guerra i endur-se els tres punts. 

El plantejament d’aquest partit, estava pensat amb la idea de mantenir la porteria a zero, sense renunciar a possibles contracops; molt diferent al que fins ara, es jugava. I ha donat resultat.

Als primers quinze minuts ja s’observava damunt el terreny de joc, que l’Angulària podia treure quelcom positiu d’aquest partit. El domini i la possessió era nostre, arribaven amb certa facilitat i forçaven algun corner, que sempre poden fer mal.

Aliou, rematant de cap, darrere dels defenses.

I d’aquesta manera ha estat que al minut 18, i a raó d’un tret de cantonada, Baiget la tira passada al segon pal, on  allí estava Aliou, que havia pujat de la defensa a rematar, el qual saltant més que ningú, amb la testa, la clavà imparable al fons de porteria. El partit ja començava diferent a tots els altres.

La pilota ja es dins la porteria. El 0-1 ja es una realitat.

Dic diferent, perquè en els anteriors, érem sempre primer nosaltres, el que encaixàvem un gol; i el anar a remolc, ni estava previst, ni estava el sistema preparat per contrarestar, tot lo contrari; la precipitació per buscar l’empat, ens abocava a un joc desenfrenat, deixant espais que els visitants aprofitaven per fer el segon o algun altre. Fet que provocava, vulguis o no, l’enfonsament moral i físic dels nostres.

Tot l'equip, celebrant el gol d'Aliou. El seu defensa no s'ho creu.

Però en aquest partit, ja sigui pel canvi de plantejament, o la convicció acumulada dels jugadors, de que a l’Albi s’havia de començar l'escalada, el cas és que l’Angulària ha jugat un encontre seriós, pràctic i responsable.

Baiget, lluitant amb el seu marcador.

Pel joc i les ocasions creades, s’han fet mèrits per un resultat més ampli; d’haver estat una mica encertats  els de davant, podríem estar ben be parlant d’un 1-3, o més. Ells també van tindre una ocasió que van fallar.

Juanca, bona actuació la seua, no recollint cap pilota del fons de porteria.

No va ser fàcil, perquè en aquesta categoria ningú ens regalarà res, però els nostres, van demostrar en aquest partit, que tenen qualitat i força per continuar sumant i plantar cara a equips teòricament superiors. Tots els catorze que van actuar, són dignes de destacar, però especialment, les zones del mig i la defensa, van estar formidables.

Eufòria general al vestidor, celebrant la victòria.

Tant  de bo aquesta victòria no sigui un miratge, sino el punt de partida d'una serie de bons resultats. Sens dubte, és una injecció de moral i autoestima que no heu d'abandonar.

ENHORABONA EQUIP

L'ALBI: Carlos, Araque, (Bigorda),  Lopez, Younes, Guasch, Cami, Mendez, (Tella),  Hervas, (Tió),  Martin, (Oronich), Perez,(Ramis),  Gonzalez. 

ANGULÀRIA: Juanca, Monter, Mimit, Subinat, Sylla, Manel, (Xime),  Baiget, (Oussama), Calderó, Aliou, Selva, (Molina),  Gallart.

GOL: 0-1, MINUT 18, ALIOU.

ARBITRE: Oriol Mujal Benet, be.

ANGULÀRIA 0 - 5 ARTESA DE SEGRE

CÀSTIG EXCESSIU

En la jornada tres de Segona Catalana, l’Angulària tampoc va poder sumar cap punt al rebre la visita de l’Artesa de Segre en camp propi.

Als locals els hi costa adaptar-se a la nova categoria, en la que hi figuren equips bregats i de categoria contrastada, com en aquest cas, l’Artesa de Segre, conjunt que l’any passat, va estar a punt d’ascendir a Primera Catalana, al perdre la promoció amb l’Alcarràs.   

Alineacions i salutacions.

Dins lo negatiu de les tres derrotes, que ho són, l’Angulària no ha estat tan inferior damunt el terreny de joc, tal com els resultats indiquen; individualment, tampoc s’ha vist massa superioritat dels rivals, però com a conjunt, i al llarg dels noranta minuts, ja sigui per mentalització, o força física, es veuen superats pels contraris.

Edgar Gallart, sortint del darrere, amb pilota controlada.

En el cas d’aquest partit, la primera part va ser molt igualada, en la que ben be es podia anar als vestidors, si més no, amb empat a zero, a no ser per una semi-errada del nostre porter, al no va poder aturar un xut llunyà d’ Alcobé al minut 14.

Sylla controlant i encarant porta.

A la represa, i tal com venim arrastrant en cada partit, les segones parts venen marcades per una baixada general de l’equip en tots els aspectes. Al anar a remolc, crec els falta aquell punt de mentalitat guanyadora per contrarestar i remuntar el resultat.

Eric Monter, disputant una pilota dividida.

Si a tot això hi sumem que al minut 55 l’Artesa incrementà el marcador amb un segon gol, obra de Sala,  la llosa ja comença a pesar, i el poder de reacció disminueix fins al punt, que els rivals se’n adonen, s’ho creuen i es converteixen en dominadors del partit; i normalment, el domini acaba en gols.

Fran Selva, empenyent la pilota a porteria contrària.

Al minut 76, novament Sala, al rematar un bon centre per banda dreta, posava el 0-3.

El 0-4 el signà Perez al minut 84, aprofitant una pèrdua innocent de la defensa. I  el 0-5 definitiu,  al minut 89, al transformar un penal Rius, jugador  que portava quinze minuts damunt el terreny de joc.

Edu Robinat, guanyant la posició a dos contraris.

+En definitiva, estem pagant el preu del canvi de categoria, un preu massa costós que es pot corregir millorant la mentalitat i l’aspecte psicològic de l’equip, ja que com a jugadors, han demostrat la seva  ja reconeguda vàlua i qualitat.

Oscar Xime, rematant una pilota de cap, que sortiria per poc. Mala sort.

ANGULÀRIA: Juanca, Monter, (Molina) Mimit, (Calderó), Robinat, Sylla, Oussama, (Badar),  Baiget, (Manel),  Xime, Aliou, Selva (Riba), i Gallard.

ARTESA DE SEGRE: Joel, Sellart, Monclus, (Florean),  Galceran, (Perez),  Martin, (Rius),  Ros, Lopez. Alcobé, Sylla, (Giribet),  Planes, Sala, (Jou),  Graells.

Gols: 0-1, min. 14, Alcobé; 0-2, min. 55, Sala; 0-3, min. 78, Sala; 0-4, min. 84, Perez; 0-5, min. 89, Rius (p).

ARBITRE: Franch Cabrerizo, be.  

PALAU D'ANGLESOLA 3 - 0 ANGULARIA

NO ARRANQUEM

Nova ensopegada de l’Angulària, aquesta vegada al camp del Palau d’Anglesola.

Potser si que en el global del partit, els tres punts es mereixien quedar a casa, però de cap manera, per un resultat tan ampli. No va ser tanta la diferència, la mala sort i el poc encert en els metres finals, van ser un factor determinant perquè al descans l’Angulària, podia ben be anar als vestidors amb un o dos gols al seu favor.

Les dos formacions, i foto de rigor.

Va dominar clarament aquest període, arribant i tenint ocasions molt clares per avançar-se al marcador, però la manca de punteria i alguna bona aturada del porter van evitar que funcionés el marcador al nostre favor.

Toldrà, controlant la bimba per iniciar jugada.

Per altra banda, el Palau, en una de les poques ocasions que va disposar, al minut 33, Amoros va creuar la pilota fora l’abast de Adrià. Un premi immerescut en el decurs d’aquests primers 45 minuts.

A la represa, el domini del Palau va anar en augment, i als dos minuts ja van incrementar la diferència en una de les millors jugades del partit. Un centre perfecte per banda esquerra, va fer que, sobre la marxa, Caselles empalmés un xut a boca de canó, impossible d’aturar. Un 2-0 que ja començava a pesar.

Acosant la porteria del Palau, amb blocatge del porter.

Aquí s’iniciava un nou partit. El Palau, avesat a la categoria, i l’ofici que això acumula, contrastà amb un Angulària novell, que de moment no agafa el ritme de la mateixa; ocasions iguals, que l’any passat anaven a xarxa, enguany, o van fora per poc, o es malbaraten. Per contra, els locals es van passar mes temps estirats al terra, que jugant.

Badar, saltant més que cap.

A tot això, al minut 55, i en una jugada assajada de falta, Amoros marcà el 3-0 que tancava un partit més igualat del que reflexa el simultani. I és que vulguis o no, el canvi de categoria s’ha de notar. Confiem en millorar en propers partits, però som conscients de la categoria dels rivals.

Un dels darrers atacas a la porteria local.

PALAU D'ANGLESOLA: Serret, Moyano, (Orgaz),  Pedros, (Mayoral),  Cristian, Serrano, Caselles, (Viladrich),  Salvia, Simó, Cos, (Montserrat), Sarret, Amoros, (Felip).

ANGULÀRIA: Adria, Eric, (Manel),  Toldrà, Mimit, Robinat, Sylla, Moulal, (Badar),  Xime, (Baiget),  Sanchez, Calderó, Selva, Abdoulaye.

GOLS: 1-0, min. 33, Amoros; 2-0, min. 47, Caselles; 3-0, min. 55, Amoros.

ARBITRE: Zaballos Sauri, bé.

SEGONA CATALANA

ANGULÀRIA  1  -  3  TERMENS

En el seu debut a Segona Catalana, l’Angulària no va poder sumar cap punt, i es va veure superat per un Termens més bregat a la categoria.

Un resultat, un pel exagerat, però que entrava dins el càlcul de possibilitats; la nova categoria es més exigent i caldrà adaptar-s’hi a mesura que es juguin partits.

Primera presentació a Segona Catalana.

Lo que sí s’ha d’evitar, és que l’equip caigui en desànim per aquesta derrota, total comencem i queda tota una lliga per davant. S’estava acostumat a no deixar cap punt a casa, però hem de ser conscients de que hem fet un salt important, i, per descomptat, s’haurà de lluitar, i molt, per superar els adversaris, molts d’ells de contrastada categoria.

Un dels atacs de l'Angulària, sense consequències.

La primera part, encara es va jugar de tu a tu, amb alguna ocasió per cadascú, però ells van estar més encertats en una jugada al minut 30, i Cortasa posava el 0-1. Resultat amb el que s’arribà al descans.

A la represa l’Angulària ho va intentar sense resultat. Els visitants, amb un joc fàcil van incrementar el marcador. Pascual al minut 63, de tir ras i creuat posava el 0-2, i al 70, Meite, feia el 0-3 en una rematada de corner.

Esperant a veure qui la pot controlar.

Amb aquest resultat, els nervis feren acte de presència, motiu pel qual foren expulsats amb vermella directa dos jugadors nostres.

Malgrat quedar amb nou, al minut 88, Badar aconseguí fer el gol anomenat del l’honor, al anticipar-se a la sortida del porter.

Resultat que invita a la reflexió pels propers partits. Això tant sols ha fet que

començar. 

                                              

                                                          ENDAVANT ANGULÀRIA

El local Baiget, iniciant jugada.

ANGULÀRIA: Adrià, Eric, (Riba), Toldrà, Mimit, (Badar), Sylla, Ospina, (Abdoulaye), Baiget, (Oussama),  Oscar, Molina, Selva i Gallart.

TERMENS: Clarissó, Cortasa, Ramos, (Ros),  Mascarilla, (Llovera),  Pascual, (Gardeñes),  Ruiz, Musa, (Palma),  Ortiz, Meite, (Bonet), Manel, i Pons.

GOLS: 0-1, min. 30, Cortasa; 0-2, min. 63, Pascual; 0-3, min. 70 Meite; 1-3, min. 88, Badar.

ARBITRE: Torres Hoyas, be.

ANGULÀRIA 1 - 1 ALCARRÀS

COPA CATALUNYA AMATEUR

L’ANGULÀRIA QUEDA FORA ALS PENALS

Una llàstima. L’Angulària no es mereixia quedar eliminat per l’Alcarràs. Però és futbol, i en aquest esport, intervenen una colla de factors que determinen que un partit acabi en victòria o derrota, en aquest cas, la eliminació de la Copa Catalunya, en la que hi teníem posada molta il·lusió i esperança.

Taula de trofeus, a l'espera de ser entregats.

Ja posats en quarts de final, dels vuit equips supervivents, en teoria ens va tocar el més fort, l’Alcarràs, campió de 2ª Catalana i recent ascendit a primera.

L’enfrontament es presentava complicat, però una vegada posada la pilota en joc, damunt del camp, no es va notar la diferència de categoria, tot lo contrari; va ser l’Angulària qui portava la iniciativa i el control del joc, especialment al primer temps, en que en una de tantes arribades, al minut 17 s’avançà al marcador al transformar Oscar un penal per unes mans clares, que l’àrbitre no dubtà en assenyalar.

El capità Baiget, presentant el trofeu de campions de Tercera Catalana.

Malgrat l’avantatge, els locals no van recular ni van pecar de conservadorisme, ja que van disposar encara de dos o tres ocasions que no van concretar, i que haurien deixat el partit sentenciat.

Els homes de Jordi Oliveres, igual atacaven que defensaven, anul·lant els intents de l’Alcarràs que la tocava molt, però la intensitat del bloc anglesolí, no els va permetre gairebé crear cap ocasió clara de gol. S’enfrontava el joc de toc, contra les ganes i l’esperit de sacrifici.

Oscar Ximenez, "Xime", rebent el trofeu de àxim golejador del grup.

A la segona part, l’Alcarràs va aprofitar el desgast físic de la primera meitat de l’Angulària, per tenir mes possessió i dominar una mica més el joc, però els locals es multiplicaven i treien forces  d’allà on fos, per mantenir la petita renda.

Jeanca Alvarez, amb el trofeu de porter menys golejat del grup. 

En una jugada a mig camp, un jugador de l’Alcarràs, va controlar la pilota amb la ma i continuà jugant-la sense que l’àrbitre, voldria creure que no va veure, xiulés   la corresponent falta. I d’aquí vingué el gol de l’empat.

Inutil estirada del porter. La pilota ja es dins.

Ho teníem a tocar, però va ser una llàstima que per un error reconegut pels mateixos jugadors, es vingués pel terra tot l’esforç i la fe que els jugadors de l’Angulària no van escatimar. Van fer un partidàs i s’hi van deixar la pell.

Els angulàvers i aficionats.

Llavors, amb l’empat, s’arribà al llançament de penals, i la loteria caigué del costat de l’Alcarràs, deixant fora a un equip que no  va merèixer caure en el global del partit. Als penals, no s’hi tenia que haver arribat. A passar pàgina i felicitar a l’Alcarràs.

La millor entrada de la temporada.

Abans de començar el partit, el capità de l’Angulària Marc Baiget, oferí a l’afició el trofeu que lliura la Federació als campions de cada grup

Santi, guanyant la posició a un contrari.

Per part del president Jordi Sardà, feu entrega de magnífics trofeus al màxim golejador i pitxitxi del grup, el nostre jugador Oscar Ximenez “Xime”, així com també al nostre porter Jeanca Alvarez, per ser el menys golejat de la categoria.

Màxima concentració per un possible perill.

ANGULÀRIA: Juanca, Mimit, Manel, (Dalghi),  Santi, Baiget, (Marin),  Oscar, Selva, (Jony),  Teixé, (Segués), Ospina, Edgar, Abdoulaye.

ALCARRÀS: Joel, Llobet, (Rahali),  Miró, Garcia, (Lorenzo(,  Eres, Castillo, Cendros, Florensa, Viñes, (Ezquer),  Contreras, Segura, Sisó, (Mur).

GOLS: 1-0, min. 17, Oscar; 1-1, min. 88, Castillo

ARBITRE: Jordi Sitja Martin, regular.

ANGULÀRIA 5 – 2 JESÚS I MARIA

COPA CATALUNYA AMATEUR

L’ANGULÀRIA, A QUARTS DE FINAL

L’Angulària continua viu a la Copa Catalunya Amateur, i passa a quarts de final, després de desfer-se del C.F. Jesús i Maria per un contundent resultat de 5 – 2 favorable als urgellencs.

El Jesús i Maria, equip de les Terres de l’ Ebre, concretament de Deltebre, es un conjunt veterà i de renom, que havia competit en categories de nivell, i que per causes internes, s’ha vist relegat a la Tercera Catalana, on s’ha proclamat campió.

Celebració del segon gol, obra d'Edgar.

Al veure que el sorteig ens designava el mutu enfrontament, pel seu sol nom, ja ens imposava respecte, però a la hora de la veritat, s’ha vist que, no tant sols els podíem plantar cara, sino que els podíem superar, i guanyar la eliminatòria, tal com així ha estat.

Hem de reconèixer que alguns factors ens van anar de cara, com podia ser al revés, evidenciant lo que realment es el futbol.

Manel, sortint de les tarascades d'aquell que li volia trencar el gonoll.

Als tres minuts, ja es va veure que la sort donava l’esquena als del Delta, doncs al intentar rebutjar un defensa la centrada de Segués, la introduí de cap en pròpia porta. Mala sort per ells, i un regal per nosaltres.

Els forasters no s’immutaren i comerciaren a tocar i tocar amb qualitat i molt bones maneres, demostrant el perquè han quedat campions. Generaven perill, però no disposaven  d’ocasions clares, perquè damunt del camp també hi havia un altre campió; l’Angulària, que frenava i contra colpejava, però que tampoc encarava clarament.

Eliminatòria consumada, salutacions i amb el 5-2 a la butxaca.

El segon contratemps pels forasters, es produí al minut 30, quant un dels seus jugadors, Valcells, veié la targeta roja directa a causa d’una entrada violenta, i deixava als seus amb deu, el temps restant de 60 minuts. Una hora és molt llarga, amb un jugador menys. No obstant això, arribarem al descans amb el mínim avantatge del 1-0. Encara mantenien totes les forces.

A la represa, la fisonomia va canviar radicalment, l’Angulària es feu amo de la pilota i dominava totes les zones. En 28 minuts sentenciaven el partit amb quatre gols, tots ells de mèrit, i ben elaborats.

Trio arbitral i delegat, Sr. Jordi.- Foto poc habitual.

El simultani es mogué d’aquesta forma: al minut 55 Edgar, avançà amb pilota controlada i, des de quasi la línia de mig camp, engaltà un xut impressionant per dalt, que el porter ni se’l esperava, ni tingué temps de reaccionar. Un gol espectacular.

El 3-0 fou a càrrec del recent incorporat Jony, que entrà al minut 61, i al 63 ja encetava el seu hat trick particular, amb un xut també llunyà que entrà pel mateix escaire.

El Jesús i Maria reaccionà, i en una internada per banda esquerra, March posava el 3-1 al minut 70.

Tot l'equip, dedicant la victòria als Angulàvers.

Aquest gol no trastocà el bon joc local, ja que tres minuts mes tard, al 73, el mateix Jony acabava una jugada molt ben portada per tota la davantera amb un tret ras i creuat. Res va poder fer el voluntariós porter ocasional, que reemplaçava per lesió al titular habitual. Amb el 4-1 ja s’augurava que la classificació no es podia escapar.

I continuant amb la pressió  anglesolina, al 83, Oscar encarava porta i fou frenat amb falta dins de l’àrea, que el col·legiat no dubtà en assenyalar el corresponent penal.

Els jugadors, aclamats per l'afició.

Amb una mostra de solidaritat i companyonia,  el mateix Oscar, cedí la pilota a Jony perquè pogués anotar el triplet, qui no fallà i feu pujar el 5-1 al simultani.

Encara al minut 88, i a fi efecte de maquillar una mica el resultat, Lucero va demostrar la seva classe, i  davant la sortida del porter li xutà una paràbola rasa que entrà sense remissió.

Manelet, alçat per Edgar, en un bany d'aplaudiments.

Els homes a càrrec de Jordi Oliveres, van demostrar una vegada més, que estan pletòrics i amb ganes d’arribar lluny en aquesta Copa Catalunya, on ja s’han plantat a quarts de final a l’espera d’enfrontar-se al següent  campió que ens depari  el proper sorteig. De Lleida, aguantem de moment, l’Alcarràs i nosaltres.

Avui dimarts, i al moment d'aquesta publicació, ens comuniquen que la sort (o mala sort), ens ha deparat que el proper partit el juguem a casa contra l'Alcarràs, considerat l'equip més dificil dels que queden. Ha quedat campió de Segona Catalana, amb el corresponent ascens a Primera. Per tant, si fessim l'hombrada de fer-lo fora, ja seria algo històric. Es multiplicaràn per aconseguir-ho. ANIMS ANGULÀRIA.

La foto que passarà a la història. Comunió total entre jugadors i aficionats.

ANGULÀRIA: Juanca, Mimit, Manel, Santi, Baiget, (Oscar),  Selva, (Doladé),  Ospina, Dalghi, (Jony),  Segués, Gallart, Abdoulaye.

JESÚS I MARIA; Sanchez, Mustapha, Prat, March, Perez, Valcells, Bertomeu, (Alcalà) Lucero, Marecos, Monclús, Barakat.

GOLS: 1-0, min. 3, Monclus, (p.p.); 2-0, min. 55, Edgar; 3-0, min. 63, Jony; 3-1, min. 70, March; 4-1, min73, Jony; 5-1, min. 83, Jony, 5-2, min. 88, Lucero.

ARBITRE: Esteban Boté, be.