ANGULÀRIA 1 - 1 ALCARRÀS

COPA CATALUNYA AMATEUR

L’ANGULÀRIA QUEDA FORA ALS PENALS

Una llàstima. L’Angulària no es mereixia quedar eliminat per l’Alcarràs. Però és futbol, i en aquest esport, intervenen una colla de factors que determinen que un partit acabi en victòria o derrota, en aquest cas, la eliminació de la Copa Catalunya, en la que hi teníem posada molta il·lusió i esperança.

Taula de trofeus, a l'espera de ser entregats.

Ja posats en quarts de final, dels vuit equips supervivents, en teoria ens va tocar el més fort, l’Alcarràs, campió de 2ª Catalana i recent ascendit a primera.

L’enfrontament es presentava complicat, però una vegada posada la pilota en joc, damunt del camp, no es va notar la diferència de categoria, tot lo contrari; va ser l’Angulària qui portava la iniciativa i el control del joc, especialment al primer temps, en que en una de tantes arribades, al minut 17 s’avançà al marcador al transformar Oscar un penal per unes mans clares, que l’àrbitre no dubtà en assenyalar.

El capità Baiget, presentant el trofeu de campions de Tercera Catalana.

Malgrat l’avantatge, els locals no van recular ni van pecar de conservadorisme, ja que van disposar encara de dos o tres ocasions que no van concretar, i que haurien deixat el partit sentenciat.

Els homes de Jordi Oliveres, igual atacaven que defensaven, anul·lant els intents de l’Alcarràs que la tocava molt, però la intensitat del bloc anglesolí, no els va permetre gairebé crear cap ocasió clara de gol. S’enfrontava el joc de toc, contra les ganes i l’esperit de sacrifici.

Oscar Ximenez, "Xime", rebent el trofeu de àxim golejador del grup.

A la segona part, l’Alcarràs va aprofitar el desgast físic de la primera meitat de l’Angulària, per tenir mes possessió i dominar una mica més el joc, però els locals es multiplicaven i treien forces  d’allà on fos, per mantenir la petita renda.

Jeanca Alvarez, amb el trofeu de porter menys golejat del grup. 

En una jugada a mig camp, un jugador de l’Alcarràs, va controlar la pilota amb la ma i continuà jugant-la sense que l’àrbitre, voldria creure que no va veure, xiulés   la corresponent falta. I d’aquí vingué el gol de l’empat.

Inutil estirada del porter. La pilota ja es dins.

Ho teníem a tocar, però va ser una llàstima que per un error reconegut pels mateixos jugadors, es vingués pel terra tot l’esforç i la fe que els jugadors de l’Angulària no van escatimar. Van fer un partidàs i s’hi van deixar la pell.

Els angulàvers i aficionats.

Llavors, amb l’empat, s’arribà al llançament de penals, i la loteria caigué del costat de l’Alcarràs, deixant fora a un equip que no  va merèixer caure en el global del partit. Als penals, no s’hi tenia que haver arribat. A passar pàgina i felicitar a l’Alcarràs.

La millor entrada de la temporada.

Abans de començar el partit, el capità de l’Angulària Marc Baiget, oferí a l’afició el trofeu que lliura la Federació als campions de cada grup

Santi, guanyant la posició a un contrari.

Per part del president Jordi Sardà, feu entrega de magnífics trofeus al màxim golejador i pitxitxi del grup, el nostre jugador Oscar Ximenez “Xime”, així com també al nostre porter Jeanca Alvarez, per ser el menys golejat de la categoria.

Màxima concentració per un possible perill.

ANGULÀRIA: Juanca, Mimit, Manel, (Dalghi),  Santi, Baiget, (Marin),  Oscar, Selva, (Jony),  Teixé, (Segués), Ospina, Edgar, Abdoulaye.

ALCARRÀS: Joel, Llobet, (Rahali),  Miró, Garcia, (Lorenzo(,  Eres, Castillo, Cendros, Florensa, Viñes, (Ezquer),  Contreras, Segura, Sisó, (Mur).

GOLS: 1-0, min. 17, Oscar; 1-1, min. 88, Castillo

ARBITRE: Jordi Sitja Martin, regular.