ANGULÀRIA 5 – 2 JESÚS I MARIA

COPA CATALUNYA AMATEUR

L’ANGULÀRIA, A QUARTS DE FINAL

L’Angulària continua viu a la Copa Catalunya Amateur, i passa a quarts de final, després de desfer-se del C.F. Jesús i Maria per un contundent resultat de 5 – 2 favorable als urgellencs.

El Jesús i Maria, equip de les Terres de l’ Ebre, concretament de Deltebre, es un conjunt veterà i de renom, que havia competit en categories de nivell, i que per causes internes, s’ha vist relegat a la Tercera Catalana, on s’ha proclamat campió.

Celebració del segon gol, obra d'Edgar.

Al veure que el sorteig ens designava el mutu enfrontament, pel seu sol nom, ja ens imposava respecte, però a la hora de la veritat, s’ha vist que, no tant sols els podíem plantar cara, sino que els podíem superar, i guanyar la eliminatòria, tal com així ha estat.

Hem de reconèixer que alguns factors ens van anar de cara, com podia ser al revés, evidenciant lo que realment es el futbol.

Manel, sortint de les tarascades d'aquell que li volia trencar el gonoll.

Als tres minuts, ja es va veure que la sort donava l’esquena als del Delta, doncs al intentar rebutjar un defensa la centrada de Segués, la introduí de cap en pròpia porta. Mala sort per ells, i un regal per nosaltres.

Els forasters no s’immutaren i comerciaren a tocar i tocar amb qualitat i molt bones maneres, demostrant el perquè han quedat campions. Generaven perill, però no disposaven  d’ocasions clares, perquè damunt del camp també hi havia un altre campió; l’Angulària, que frenava i contra colpejava, però que tampoc encarava clarament.

Eliminatòria consumada, salutacions i amb el 5-2 a la butxaca.

El segon contratemps pels forasters, es produí al minut 30, quant un dels seus jugadors, Valcells, veié la targeta roja directa a causa d’una entrada violenta, i deixava als seus amb deu, el temps restant de 60 minuts. Una hora és molt llarga, amb un jugador menys. No obstant això, arribarem al descans amb el mínim avantatge del 1-0. Encara mantenien totes les forces.

A la represa, la fisonomia va canviar radicalment, l’Angulària es feu amo de la pilota i dominava totes les zones. En 28 minuts sentenciaven el partit amb quatre gols, tots ells de mèrit, i ben elaborats.

Trio arbitral i delegat, Sr. Jordi.- Foto poc habitual.

El simultani es mogué d’aquesta forma: al minut 55 Edgar, avançà amb pilota controlada i, des de quasi la línia de mig camp, engaltà un xut impressionant per dalt, que el porter ni se’l esperava, ni tingué temps de reaccionar. Un gol espectacular.

El 3-0 fou a càrrec del recent incorporat Jony, que entrà al minut 61, i al 63 ja encetava el seu hat trick particular, amb un xut també llunyà que entrà pel mateix escaire.

El Jesús i Maria reaccionà, i en una internada per banda esquerra, March posava el 3-1 al minut 70.

Tot l'equip, dedicant la victòria als Angulàvers.

Aquest gol no trastocà el bon joc local, ja que tres minuts mes tard, al 73, el mateix Jony acabava una jugada molt ben portada per tota la davantera amb un tret ras i creuat. Res va poder fer el voluntariós porter ocasional, que reemplaçava per lesió al titular habitual. Amb el 4-1 ja s’augurava que la classificació no es podia escapar.

I continuant amb la pressió  anglesolina, al 83, Oscar encarava porta i fou frenat amb falta dins de l’àrea, que el col·legiat no dubtà en assenyalar el corresponent penal.

Els jugadors, aclamats per l'afició.

Amb una mostra de solidaritat i companyonia,  el mateix Oscar, cedí la pilota a Jony perquè pogués anotar el triplet, qui no fallà i feu pujar el 5-1 al simultani.

Encara al minut 88, i a fi efecte de maquillar una mica el resultat, Lucero va demostrar la seva classe, i  davant la sortida del porter li xutà una paràbola rasa que entrà sense remissió.

Manelet, alçat per Edgar, en un bany d'aplaudiments.

Els homes a càrrec de Jordi Oliveres, van demostrar una vegada més, que estan pletòrics i amb ganes d’arribar lluny en aquesta Copa Catalunya, on ja s’han plantat a quarts de final a l’espera d’enfrontar-se al següent  campió que ens depari  el proper sorteig. De Lleida, aguantem de moment, l’Alcarràs i nosaltres.

Avui dimarts, i al moment d'aquesta publicació, ens comuniquen que la sort (o mala sort), ens ha deparat que el proper partit el juguem a casa contra l'Alcarràs, considerat l'equip més dificil dels que queden. Ha quedat campió de Segona Catalana, amb el corresponent ascens a Primera. Per tant, si fessim l'hombrada de fer-lo fora, ja seria algo històric. Es multiplicaràn per aconseguir-ho. ANIMS ANGULÀRIA.

La foto que passarà a la història. Comunió total entre jugadors i aficionats.

ANGULÀRIA: Juanca, Mimit, Manel, Santi, Baiget, (Oscar),  Selva, (Doladé),  Ospina, Dalghi, (Jony),  Segués, Gallart, Abdoulaye.

JESÚS I MARIA; Sanchez, Mustapha, Prat, March, Perez, Valcells, Bertomeu, (Alcalà) Lucero, Marecos, Monclús, Barakat.

GOLS: 1-0, min. 3, Monclus, (p.p.); 2-0, min. 55, Edgar; 3-0, min. 63, Jony; 3-1, min. 70, March; 4-1, min73, Jony; 5-1, min. 83, Jony, 5-2, min. 88, Lucero.

ARBITRE: Esteban Boté, be.