ACOMIADAMENT DEL NOSTRE MISTER TXEMA

PARAULES D'AGRAIMENT DEL, FINS ARA, TECNIC DEL NOSTRE CLUB
 JOSEP Mª GINE ANGUERA

Avui la primera paraula que m'ha vingut al cap es GRÀCIES!!! Gracies a tots els que heu format part del C F Angulària durant aquestes dues temporades tan diferents en la part esportiva, però tan iguals en el seu entorn. Vull agraïr l'esforç de la junta directiva, en especial al Gorka, Ramon, Josep, Santiveri i Harry; a tots els JUGADORS que he entrenat i; a tota la afició que ens ha animat a tots els camps, i vull dir a TOTS ELS CAMPS perquè mai ens heu fallat. Per tot això ara em toca a mi dir ADÉU a aquesta entitat que mai oblidaré ja que forma part ja de la meva vida futbolística i personal. Us desitjo tota la sort del món i us espero retrobar per algun camp de futbol algun dia. Una abraçada ben gran!!!

Ah, i també voldria fer una menció especial al Sr. Josep Ma Paris que ha estat al meu costat entrenament rera entrenament i en tots els partits!!! Una altra gran persona que ha format part d'aquets familia del CF Angulària.

L'ANGULÀRIA CONFIRMA EL DESCENS

CERVERA  2 – 1  ANGULÀRIA

No ha pogut ser, el miracle no s’ha produït i l’Angulària torna a tercera catalana.

Fins a l’última jornada no s’ha decidit si els anglesolins mantenien la categoria o no. Ja vam comentar la setmana passada que depeníem dels resultats que fessin tant la U.E. Tarrega com l’EFAC Almacelles, si ells se salvaven, nosaltres també. Doncs be, cap dels dos va guanyar, per tant amb el seu descens, ha arrossegat a l’Alcarrás i Angulària respectivament, condemnant-los al igual que ells, a baixar de categoria provincial.

Una llàstima, donat que de quatre equips lleidatans que formaven en 1ª Regional, tant sols un, el Balaguer, ha quedat representant a la província.

Vagi per davant que el nostre descens l’hem provocat nosaltres al no assegurar-nos la permanència i ningú mes; no hem estat capaços de sumar els punts suficients com per no haver-nos de trobar en la situació de dependre de tercers. Però ja que s’ha donat aquesta circumstància i tractant-se de la ciutat veïna, no deixa de ser curiós que, sense voler i pel compte que els hi duia, n’hàgim sortit “perjudicats” nosaltres. Una anècdota capritxosa del futbol que passarà a l’historia dels dos clubs.

El nostre partit d’ahir a Cervera no tenia transcendència, ja que amb el resultat que fos, no variava la nostra posició, però encara que no ens jugàvem res, sempre marxes amb millor sabor de boca si el pots guanyar.

Vam fer un partit seriós i vam posar contra les cordes a tot un equip que ocupa els llocs d’honor.

El primer en marcar va ser l’Angulària al minut 30 per obra de Abraham que, aprofitant un mal rebuig de la defensa s’anticipà al porter per encetar el marcador.

Aquesta primera part l’hem jugat de tu a tu sense complexes, i s’ha vist un bon futbol.

Però el Cervera no volia perdre l’últim partit davant la seva afició i ens ha pressionat fins al punt de que al minut  40, Balcells ha fet bona una mala entesa de la defensa i ha fet pujar l’empat al simultani. Amb la igualada s’ha arribat al descans.

A la represa s’han fet els cinc canvis possibles de jugadors a modo de premi per així acomiadat la temporada posant-hi tots el seu granet de sorra. El resultat era el de menys.

A tot això, han anat passant els minuts amb jugades i domini alterns, gaudint i fent gaudir a una molt bona representació anglesolina que en cap encontre ha deixat sol l’equip, i al ajuntar-se el bon temps i el curt desplaçament, encara la seva presència s’ha vist incrementada.

Però com he dit, el Cervera no es conformava amb l’empat, i el fet de jugar a casa deixava un regust no massa bo pels seus incondicionals que també van ser-hi presents en gran nombre.

Total, que a cop de buscar el gol de la victòria, se’l van trobar al minut 76 a modo d’un penal que crec era just. El va llençar Marin i el nostre porter Adrià, endevinant la intenció la va fregar, però no lo suficient per impedir que el 2-1 fos una realitat.

Un resultat molt digne davant un conjunt consolidat.

Malgrat perdre la categoria, s’ha d’agrair el treball fet pels tècnics Txema i Paris, conjuntament amb tots els membres que han defensat els colors de l’Angulària.

Gràcies a tots.

Ara a planificar la propera temporada en la nova, però coneguda, 3ª Catalana on ens retrovarem amb vells coneguts.

Jo no diria que hem fet un pas enrere, hem competit davant grans equips, donant la cara en tot moment, acabant al llindar de la permanència, i lo mes important; hem viscut la gran experiència de formar part d'una categoria en la que no haviem estat mai, i ves a saber si algun dia hi podrem tornar. No esta a l'abast de tothom.

No per això hem d'estar decebuts, tot al contrari, ho hem provat i fins l'ùltima jornada hem estat equip de segona, amb el mateix entusiasme de sempre i l'empenta d'aquesta afició que no ens abandona i encoratja a seguir lluitant perqué el nostre Angulària continui sent un referent d'esportivitat i companyerisme en tots els camps.

ANGULÀRIA 1 - 2 BORGES

OCASIÓ PERDUDA

Celebració de l'empat obra de Jhony

En la penúltima jornada de lliga, els d’Anglesola han perdut una gran oportunitat per alimentar esperances de mantenir  la categoria, sempre depenent això si, dels resultats que es produeixin en categoria superior, com és el cas del Tàrrega i l’ EFAC Almacelles. El 15è lloc el tenim assegurat i en aquests moments encara som de segona, havent d’ esperar la darrera jornada per certificar-ho. Baixen segur a tercera el Tremp, el Palau d’Anglesola i La Seu d’Urgell.

Era un partit que ens hi jugàvem les garrofes i l’hem perdut per la mínima davant el quart classificat el Borges, que ha fet lo just i necessari per endur-se’n els tres punts. Per descomptat que, tal com marquen els llocs a la taula, el Borges, molt fet a la categoria es un conjunt que practica un bon futbol i ben compensat en totes les línies, inclòs el porter, molt segur, que ha salvat gols cantats.

No obstant la possible diferència, l’Angulària ha plantat cara i a buscat la victòria fins a l’últim moment, amb moltes mes ocasions que els visitants, però no s’han produït per manca de sort, eficàcia i per damunt de tot, la muralla que representava el porter Chamar.

El Borges s’ha avançat al marcador al minut 23 per obra de Guitart, que ha engaltat un xut impressionant des de fora l’àrea que ha entrat com un obús a la porteria de Adrià.

Un minut abans podíem haver-nos posat per davant en un u contra u de Younes amb el porter visitant sol, però aquest s’ha tornat a lluir desviant la pilota. Lo que podia ser el 1-0 s’ha convertit en el 0-1; aquesta és la diferència de lo que ha estat el partit. Les poques ocasions forasteres eren aprofitades, mentre que l’Angulària era incapaç de transformar.

Però alguna vegada s’havia d’encertar, ja que les arribades sovintejaven i es feien mèrits per igualar.

Corria el minut 31 quant en una bona triangulació Ruben corre la banda fins la línia de fons, i amb un centre precís la posa en condicions per a que Jhonny que seguia la jugada, l’empalmés al fons de porteria.

S’ha gaudit d’altres bones ocasions, però no hem tingut la sort d’avançar-nos al marcador, anant al descans amb aquest esperançador empat.

Al començament de la segona part, i com ens ha passat  alguna altra vegada, no s’ha sortit prou endollats i aquesta manca de concentració l’ha aprofitat al minut 3 Abdeljalil, que lliure de marca ha fet pujar l’ 1-2 al marcador.

Aquests regals no es poden fer a un equip de la categoria del Borges, ja que durant tot el període restant i a força d’anar a remolc, ha estat impossible ni tant sols empatar, donat l’ofici i dosificació del temps que ha implantat el rival.

Ara a esperar diumenge, i que el miracle de les possibles i múltiples combinacions ens afavoreixin, i si pot ser, clausurar la temporada amb victòria a domicili al camp del Cervera.

 En el partit anterior davant del Palau d’Anglesola, es va guardar un emotiu minut de silenci per la pèrdua del exalcalde Sr. FRANCESC VIDAL TEIXIDÓ, gran impulsor del futbol a Anglesola i avi de l’actual capità de l’Angulària Josep Vidal Amenós, A.C.S.  

ANGULÀRIA 3 - 1 PALAU D'ANGLESOLA

Abdoulaye, dominant el joc i creant jugada.

EL DERBI DE L’URGELL, PER L’ANGULÀRIA

Amb una matinal agradable, l’Angulària i el seu veí i homònim Palau d’Anglesola, han disputat la jornada 32 de Segona Catalana amb victòria clara dels locals; clara, però no còmoda ni gens fàcil per l’Angulària, ja que s’ha començat el segon temps amb avantatge visitant de 0-1, gol marcat per Simó al minut 20. El Palau, durant aquest període, ha estat lleugerament superior.

Era un partit d’aquells a cara o creu, on els dos equips ens hi jugàvem molt degut en la delicada situació que ocupem a la zona baixa. Aquest partit s’havia de guanyar com fos i deixar despenjat definitivament al Palau.

I així ha estat; l’Angulària ha sortit a la represa totalment desconegut, com si ens l’haguessin canviat; amb les correccions de rigor de l’entrenador i tres canvis de cop, s’ha girat la truita de tal modo que l’afició ha començat a despertar i a gaudir del gran joc i domini que imposaven els nostres sobre un Palau sorprès i incapaç de contrarestar la superioritat local.

Però mancaven els gols, lo primordial en aquest joc, i en portàvem un en contra que s’havia de remuntar.

D’empatar i fer el segon en quatre minuts, se n’ha encarregat el nostre golejador David Gallardo que posant-se l’equip a l’esquena a donat ales per lliurar una victòria molt treballada i merescuda.

El primer l’ha fabricat Ibra al minut 63, que en una gran i ràpida internada s’ha desfet dels defenses per centrar un passi perfecte als peus de Gallardo que, seguint la jugada, l’ha creuat al fons de la porteria. Lo mes difícil s’havia fet, posant l’empat i la por al cos dels rivals, que no s’ho creien.

Com sol passar, quant els perills i arribades son constants, s’han de parar com sigui, faltes, pèrdues de temps, etc.; i en una de tantes, quatre minuts mes tard, el mateix Gallardo de xut directe i bastant fora l’àrea, l’ha clavat pel mateix escaire, posant per davant l’Angulària i embogint a l’afició i als mateixos jugadors que veient compensada la gran recuperació que res tenia que veure amb la primera part. Era el minut 67 i restava molt a veure.

Una vegada superats en el marcador, els del Pla han provat de reaccionar, arribant amb febles contracops que la defensa anul·lava, i en ultima instancia, el nostre porter Adrià que avui sí ha quallat una bona actuació, sense provocar cap ensurt.

L’Angulària continuava insistint per assegurar el triomf amb mes claredat, però el Palau no es resignava a l’evidència i a cop de sumar targetes grogues merescudes per infraccions (set), ha fet que al minut 81, un jugador foraster hagués d’abandonar el terreny de joc al veure la segona, i minvar encara mes el debilitat potencial visitant; l’Angulària passava per damunt de l’equip que a la primera part semblava una altra cosa. Feia molt temps que els d’Anglesola no emmarcaven una segona part tant completa com la d’avui.

Amb un home menys, i amb les ganes que els nostres tenien d’agradar i fer gaudí a l’afició, ningú ha estranyat que al minut 87, en una jugada molt semblant al primer gol, Ruben ha fet d’Ibra, que amb la rapidesa que li és habitual, ha encarat la línia de fons, passant perfectament la pilota als peus de Jhony, que preguntant al porter per on la volia, ha fet pujar el 3-1 al marcador, amb la corresponent satisfacció de tot el públic anglesolí i al mateix equip que s’ha retrobat en el joc i victòries.

Un gran matí de futbol que hem avançat per veure, a la tarda, com el Barça és proclamava campió. Es a dir, un dia rodó. No tan pel Palau d’Anglesola, que ha vist per terra l’esperança d’endur-se una victòria d’Anglesola. Avui, la necessitàvem nosaltres.

Al inici del partit s'ha fet un minut de silenci en memòria de l'exalcalde, FRANCESC VIDAL TEIXIDÓ, gran impulsador del futbol al poble i avi del actual capità de l'Angulària Josep Vidal Amenos.

L'ALBI 4 - 2 ANGULÀRIA

TENIM LA SORT D’ESQUENA

Tanca i falta que representaria l'empat a un de L'Albi

En la jornada 31 de Segona Catalana hem tornat a veure la creu de la moneda.

Un partit que se’ns havia posat de cara durant tota la primera part, i anant als vestuaris amb avantatge nostra de 0-1, hem encaixat a la represa quatre gols que deunidó,.

S’han acumulat molts factors negatius en aquest període. El primer ha estat que de bon antuvi, ja ens hem presentat una mica en quadre, mancats de sis jugadors considerats titulars per diferents causes justificades; però ja és mala sort que tots hagin coincidit al mateix dia, clar que a la primera part tampoc hi eren i donàvem la sorpresa degut a jugar molt defensius i aprofitar el rebuig d’una falta, producte d’una de les poques arribades.

L’altra és que quan ja jugàvem en desavantatge al marcador per 2-1, hem gaudit de la ocasió de transformar un penal favorable i no hem estat capaços d’empatar, degut una molt bona intervenció del porter local. Però minuts mes tard i jugant ja mes estirats, s’ha empatat el partit al introduir la pilota en pròpia porta un atac visitant.

Podíem treure quelcom positiu avui de l’Albi, tal com s’aguantava el joc local, però avui, lamentablement el nostre porter no ha tingut la seva millor tarda, i en el primer i tercer gol, no ha estat encertat en les seves intervencions; són coses del futbol gens criticables, ja que en molts altres partits ell sol ens ha fet guanyar els punts, però avui no era el seu dia. Qui no juga no falla, ànims Adrià.

Els gols s’han produït per aquest ordre; 0-1, minut 29 Younes al aprofitar el rebot d’una falta; el primer empat l’ha fet Pop al minut 52 de la represa de falta directa; el 2-1 el posava Foguet al acabar una jugada col·lectiva; el segon empat l’ha introduït Farre en pròpia porta al minut 66; el 3-2 l’ha bombejat Gorrochategi, el rebuig del porter amb el peu, creient que estava fora l’àrea, quant la podia haver agafat amb les mans; el xut ha sigut fluix posant-la als peus del davanter i fent-la passar per damunt d’ell al minut 70. El millor, ha estat el 4-2 al minut 79 i per obra del mateix Gorrochategi, que ha afusellat literalment a Adrià que res ha pogut fer en aquesta ocasió, era la rubrica d’una golejada ben atípica per la forma en que s’ha produït.

Seguim mantenint la quarta posició per baix, i ens queda tres partits vitals per l’esperança, El Palau i Borges a casa, i el Cervera a domicili. Si al finalitzar, conservem aquesta posició, la salvació està possiblement a les mans del Tàrrega de primera catalana; si son capaços de mantenir la categoria, foren tres els que baixarien a segona, i tal com avui indiquen les classificacions, nosaltres ens quedaríem fora del descens, sempre parlant en termes hipotètics, ja que pot variar en funció també d’altres resultats de categories superiors o que també l’ EFAC Almacelles es vegues immers en el descens.

ANGULÀRIA 4 - 5 ORGANYÀ

LO QUE GUANYEM A FORA HO PERDEM A CASA

 Younes Yarrouti, bona incorporació a la lìnia d'atac, procedent del Morell.

En un partit boig de joc i gols, l’Angulària ha perdut una gran oportunitat per alimentar esperances de sortir del pou del descens.

Ens hi jugàvem molt tant l’un com l’altre, i jo crec ha sigut un dels factors determinants en que els nervis han jugat en contra nostra.

Quant te fan cinc gols, vol dir que la part del darrera, tota inclosa, no ha estat del tot fina, i la cosa ha anat per aquí.

Posem per davant que els ganxos a fora de casa son un dels equips mes perillosos del grup ja que bona part dels 37 punts, els ha tret fora de casa, al seu camp l’últim dels tres que ha guanyat va ser a l’Octubre passat, i d’aleshores ençà a domicili n’ha vençut vuit. Una bona manera de jugar que sorprèn al rival.

El resultat anava boig, amb moltes alternances al marcador, però finalment ha estat l’Organyà qui s’ha emportat els tres punts cap a la muntanya, esvaint a l’Angulària la possibilitat d’aferrar-se a la salvació, ja que l’hauríem igualat a punts i avançar-lo a la taula.

Ja als tres minuts portàvem el 0-1 en contra per obra de Fité, ràpidament als deu empatava Gallardo, i cinc minuts mes tard, Abdoulaye avançava als locals amb el 2-1, però poc durava l’alegria, doncs al minut 34 Robert, empatava de nou el partit que es conservaria fins a la mitja part. 

És jugava a bon ritme i podia passar de tot, ja que el joc era d’anada i vinguda, perillant les dos porteries.

Esperançador començament de la represa al fer pujar Manel el 3-2 al minut 47, fruit d’una ràpida estratègia al treure una falta.

Però els ganxos no es rendien i tornaven a posar fil a l’ agulla  per obra de Espuga al minut 56 i a tornar a començar de nou.

En aquest moment els locals ja jugàvem amb deu jugadors per l’expulsió de doble groga del recent incorporat Younes, una baixa que crec ens ha perjudicat molt; jugaríem quasi mig partit amb inferioritat numèrica.

No obstant això, ha tornat a ser l’Angulària qui es tornava a avançar per obra de Abraham al aprofitar una mala entesa de la defensa visitant; era el 4-3 al minut 60.

Quedaven 30 minuts que vista la cosa, s’han fet molt llargs, amb un Organyà endollat al màxim, ens ha tancat literalment al nostre camp, i si fèiem algun contracop, no ha donat el seu fruit; volíem aguantar el resultat però amb inferioritat numèrica i uns rivals que volien certificar el seu encert com a visitants, ens hem vist superats i derrotats sense excusa.

L’empat l’hem encaixat al minut 76 per obra de Casals, i la rematada final, que ens ha fet molt mal, ha estat la culminació d’una gran jugada individual de Espuga que al minut 88 ha fet el millor gol de la tarda.

LA SEU D'URGELL 1 - 2 ANGULÀRIA

L’ANGULÀRIA TORNA A GUANYAR

Ibra i Sergi, somrients per la victòria.

En partit corresponent a la jornada 21, suspès al seu dia per la neu, l’Angulària es va desplaçar el dijous en horari vespertí, al feu de La Seu d’Urgell, on va guanyar tres punts importantíssims que el situen en posició de possible salvació i aferrar-se a la categoria si el proper partit a casa és capaç de sumar una altra victòria enfront l’Organyà, un rival directe que ja vam guanyar a domicili. Ens igualaríem a punts però el superaríem per l’average particular.

Amb dos al·licients diferents; per l’Angulària la victòria era vital de necessitat pel fet de agafar-se a la possible sortida dels llocs que cremen i tenir la possibilitat de salvació, i per part de La Seu, tot el contrari, equip condemnat a la pèrdua de categoria, però amb les ganes de voler  guanyar el seu primer partit davant la seva afició, detall que els feia mes perillosos per allò de que tenien poc a perdre i molt a guanyar.

El partit es va posar molt aviat de cara, ja que al minut 7, Ibra culminà una bona jugada fent pujar el 0-1 al marcador. El domini visitant era intens però sense poder fer pujar el segon, malgrat diverses ocasions clares, inclòs dos pals. No ha estat fins al minut 87 que hem fet el gol de la tranquil·litat, al rematar de cap Younes un bon centre passat de Ruben.

No s’ha respirat fins aleshores, ja que com deia abans, els locals s’estiraven a la desesperada, i podia arribar l’empat de qualsevol manera.

I sort hem fet d’assegurar-nos el segon, doncs just dos minuts mes tard, al 89, Colell s’ha inventat una colossal jugada individual, i l’ha culminat amb un autèntic golàs.

Cap a casa amb tres puntets que ens donen aire per afrontar el proper partit a casa diumenge contra l’Oganyà.