ANGULÀRIA 1 - 1 ALCARRÀS

COPA CATALUNYA AMATEUR

L’ANGULÀRIA QUEDA FORA ALS PENALS

Una llàstima. L’Angulària no es mereixia quedar eliminat per l’Alcarràs. Però és futbol, i en aquest esport, intervenen una colla de factors que determinen que un partit acabi en victòria o derrota, en aquest cas, la eliminació de la Copa Catalunya, en la que hi teníem posada molta il·lusió i esperança.

Taula de trofeus, a l'espera de ser entregats.

Ja posats en quarts de final, dels vuit equips supervivents, en teoria ens va tocar el més fort, l’Alcarràs, campió de 2ª Catalana i recent ascendit a primera.

L’enfrontament es presentava complicat, però una vegada posada la pilota en joc, damunt del camp, no es va notar la diferència de categoria, tot lo contrari; va ser l’Angulària qui portava la iniciativa i el control del joc, especialment al primer temps, en que en una de tantes arribades, al minut 17 s’avançà al marcador al transformar Oscar un penal per unes mans clares, que l’àrbitre no dubtà en assenyalar.

El capità Baiget, presentant el trofeu de campions de Tercera Catalana.

Malgrat l’avantatge, els locals no van recular ni van pecar de conservadorisme, ja que van disposar encara de dos o tres ocasions que no van concretar, i que haurien deixat el partit sentenciat.

Els homes de Jordi Oliveres, igual atacaven que defensaven, anul·lant els intents de l’Alcarràs que la tocava molt, però la intensitat del bloc anglesolí, no els va permetre gairebé crear cap ocasió clara de gol. S’enfrontava el joc de toc, contra les ganes i l’esperit de sacrifici.

Oscar Ximenez, "Xime", rebent el trofeu de àxim golejador del grup.

A la segona part, l’Alcarràs va aprofitar el desgast físic de la primera meitat de l’Angulària, per tenir mes possessió i dominar una mica més el joc, però els locals es multiplicaven i treien forces  d’allà on fos, per mantenir la petita renda.

Jeanca Alvarez, amb el trofeu de porter menys golejat del grup. 

En una jugada a mig camp, un jugador de l’Alcarràs, va controlar la pilota amb la ma i continuà jugant-la sense que l’àrbitre, voldria creure que no va veure, xiulés   la corresponent falta. I d’aquí vingué el gol de l’empat.

Inutil estirada del porter. La pilota ja es dins.

Ho teníem a tocar, però va ser una llàstima que per un error reconegut pels mateixos jugadors, es vingués pel terra tot l’esforç i la fe que els jugadors de l’Angulària no van escatimar. Van fer un partidàs i s’hi van deixar la pell.

Els angulàvers i aficionats.

Llavors, amb l’empat, s’arribà al llançament de penals, i la loteria caigué del costat de l’Alcarràs, deixant fora a un equip que no  va merèixer caure en el global del partit. Als penals, no s’hi tenia que haver arribat. A passar pàgina i felicitar a l’Alcarràs.

La millor entrada de la temporada.

Abans de començar el partit, el capità de l’Angulària Marc Baiget, oferí a l’afició el trofeu que lliura la Federació als campions de cada grup

Santi, guanyant la posició a un contrari.

Per part del president Jordi Sardà, feu entrega de magnífics trofeus al màxim golejador i pitxitxi del grup, el nostre jugador Oscar Ximenez “Xime”, així com també al nostre porter Jeanca Alvarez, per ser el menys golejat de la categoria.

Màxima concentració per un possible perill.

ANGULÀRIA: Juanca, Mimit, Manel, (Dalghi),  Santi, Baiget, (Marin),  Oscar, Selva, (Jony),  Teixé, (Segués), Ospina, Edgar, Abdoulaye.

ALCARRÀS: Joel, Llobet, (Rahali),  Miró, Garcia, (Lorenzo(,  Eres, Castillo, Cendros, Florensa, Viñes, (Ezquer),  Contreras, Segura, Sisó, (Mur).

GOLS: 1-0, min. 17, Oscar; 1-1, min. 88, Castillo

ARBITRE: Jordi Sitja Martin, regular.

ANGULÀRIA 5 – 2 JESÚS I MARIA

COPA CATALUNYA AMATEUR

L’ANGULÀRIA, A QUARTS DE FINAL

L’Angulària continua viu a la Copa Catalunya Amateur, i passa a quarts de final, després de desfer-se del C.F. Jesús i Maria per un contundent resultat de 5 – 2 favorable als urgellencs.

El Jesús i Maria, equip de les Terres de l’ Ebre, concretament de Deltebre, es un conjunt veterà i de renom, que havia competit en categories de nivell, i que per causes internes, s’ha vist relegat a la Tercera Catalana, on s’ha proclamat campió.

Celebració del segon gol, obra d'Edgar.

Al veure que el sorteig ens designava el mutu enfrontament, pel seu sol nom, ja ens imposava respecte, però a la hora de la veritat, s’ha vist que, no tant sols els podíem plantar cara, sino que els podíem superar, i guanyar la eliminatòria, tal com així ha estat.

Hem de reconèixer que alguns factors ens van anar de cara, com podia ser al revés, evidenciant lo que realment es el futbol.

Manel, sortint de les tarascades d'aquell que li volia trencar el gonoll.

Als tres minuts, ja es va veure que la sort donava l’esquena als del Delta, doncs al intentar rebutjar un defensa la centrada de Segués, la introduí de cap en pròpia porta. Mala sort per ells, i un regal per nosaltres.

Els forasters no s’immutaren i comerciaren a tocar i tocar amb qualitat i molt bones maneres, demostrant el perquè han quedat campions. Generaven perill, però no disposaven  d’ocasions clares, perquè damunt del camp també hi havia un altre campió; l’Angulària, que frenava i contra colpejava, però que tampoc encarava clarament.

Eliminatòria consumada, salutacions i amb el 5-2 a la butxaca.

El segon contratemps pels forasters, es produí al minut 30, quant un dels seus jugadors, Valcells, veié la targeta roja directa a causa d’una entrada violenta, i deixava als seus amb deu, el temps restant de 60 minuts. Una hora és molt llarga, amb un jugador menys. No obstant això, arribarem al descans amb el mínim avantatge del 1-0. Encara mantenien totes les forces.

A la represa, la fisonomia va canviar radicalment, l’Angulària es feu amo de la pilota i dominava totes les zones. En 28 minuts sentenciaven el partit amb quatre gols, tots ells de mèrit, i ben elaborats.

Trio arbitral i delegat, Sr. Jordi.- Foto poc habitual.

El simultani es mogué d’aquesta forma: al minut 55 Edgar, avançà amb pilota controlada i, des de quasi la línia de mig camp, engaltà un xut impressionant per dalt, que el porter ni se’l esperava, ni tingué temps de reaccionar. Un gol espectacular.

El 3-0 fou a càrrec del recent incorporat Jony, que entrà al minut 61, i al 63 ja encetava el seu hat trick particular, amb un xut també llunyà que entrà pel mateix escaire.

El Jesús i Maria reaccionà, i en una internada per banda esquerra, March posava el 3-1 al minut 70.

Tot l'equip, dedicant la victòria als Angulàvers.

Aquest gol no trastocà el bon joc local, ja que tres minuts mes tard, al 73, el mateix Jony acabava una jugada molt ben portada per tota la davantera amb un tret ras i creuat. Res va poder fer el voluntariós porter ocasional, que reemplaçava per lesió al titular habitual. Amb el 4-1 ja s’augurava que la classificació no es podia escapar.

I continuant amb la pressió  anglesolina, al 83, Oscar encarava porta i fou frenat amb falta dins de l’àrea, que el col·legiat no dubtà en assenyalar el corresponent penal.

Els jugadors, aclamats per l'afició.

Amb una mostra de solidaritat i companyonia,  el mateix Oscar, cedí la pilota a Jony perquè pogués anotar el triplet, qui no fallà i feu pujar el 5-1 al simultani.

Encara al minut 88, i a fi efecte de maquillar una mica el resultat, Lucero va demostrar la seva classe, i  davant la sortida del porter li xutà una paràbola rasa que entrà sense remissió.

Manelet, alçat per Edgar, en un bany d'aplaudiments.

Els homes a càrrec de Jordi Oliveres, van demostrar una vegada més, que estan pletòrics i amb ganes d’arribar lluny en aquesta Copa Catalunya, on ja s’han plantat a quarts de final a l’espera d’enfrontar-se al següent  campió que ens depari  el proper sorteig. De Lleida, aguantem de moment, l’Alcarràs i nosaltres.

Avui dimarts, i al moment d'aquesta publicació, ens comuniquen que la sort (o mala sort), ens ha deparat que el proper partit el juguem a casa contra l'Alcarràs, considerat l'equip més dificil dels que queden. Ha quedat campió de Segona Catalana, amb el corresponent ascens a Primera. Per tant, si fessim l'hombrada de fer-lo fora, ja seria algo històric. Es multiplicaràn per aconseguir-ho. ANIMS ANGULÀRIA.

La foto que passarà a la història. Comunió total entre jugadors i aficionats.

ANGULÀRIA: Juanca, Mimit, Manel, Santi, Baiget, (Oscar),  Selva, (Doladé),  Ospina, Dalghi, (Jony),  Segués, Gallart, Abdoulaye.

JESÚS I MARIA; Sanchez, Mustapha, Prat, March, Perez, Valcells, Bertomeu, (Alcalà) Lucero, Marecos, Monclús, Barakat.

GOLS: 1-0, min. 3, Monclus, (p.p.); 2-0, min. 55, Edgar; 3-0, min. 63, Jony; 3-1, min. 70, March; 4-1, min73, Jony; 5-1, min. 83, Jony, 5-2, min. 88, Lucero.

ARBITRE: Esteban Boté, be.

E.F. TREMP 1 - 3 ANGULÀRIA

COPA CATALUNYA AMATEUR

L' ANGULÀRIA PASSA RONDA

A conseqüència d’haver quedat campió de Tercera Catalana, l’Angulària s’ha guanyat el dret de disputar la Copa Catalunya Amateur.

El passat diumenge, i segons sorteig, ens tocà anar a jugar al camp de l’Escola de Futbol Tremp, campiona del grup de Quarta Catalana.

Tots a punt per conquerir el Pedrasanta.

Amb la il·lusió posada en aquesta competició, es va omplir un autocar de fidels seguidors, a banda de cotxes particulars, que igualàvem o superàvem als espectadors de E.F. Tremp.

I el nostre equip, tal com ens te acostumats en lo que va de temporada, no ens va decebre, i va aconseguir passar la primera eliminatòria, i plantar-se a vuitens de final. Ja tant sols en queden disset, quinze de la resta de Catalunya, nosaltres i l’Alcarràs, que ha quedat exempt. Alcarràs i Angulària son els dos supervivents de Lleida.

Aquests tenen la culpa, si, d'haver passat ronda.

El resum del partit es pot considerar de molta igualtat, amb l’única diferencia que l’Angulària va ser més resolutiu de cara porteria; les ocasions van ser al 50%, però els de l’Urgell, a la mitja part ja tenien el partit quasi sentenciat, amb un 0-3 molt esperançador.

Trio arbitral amb els dos capitans. Avui, tot un luxe.

L’E.F. Tremp, format per jugadors joves i molt ràpids, la tocaven molt be, amb jugades de mèrit que feien anar de corcoll a la defensa visitant, però a l’hora de transformar, els va faltar efectivitat. Els defensors i el porter també van tenir algo a veure, ja que la veterania i ofici dels primers, juntament amb la gran actuació del nostre porter Juanca, els costava disposar d’ocasions clares, i si alguna en tenien, allí estava l’últim jugador per parar-la.

Oscar enceta la llauna. Felicitació pel primer gol.

El primer gol al nostre favor, no es va fer esperar massa, ja que al minut 6, Oscar acabava una triangulació ràpida, per creuar-la fora l’abast del jove porter David. Les coses començaven be per l’Angulària.

Celebració del segon gol, obra de Ivan Marin.

El 0-2, al minut 23, el transformà Ivan Marin, que rebent una pilota d’esquena i girant-se, engaltà un xut ras imparable, que el porter es limità a recollir-la del fons de porta.  

Els locals no es van rendir en cap moment, i procuraven amenaçar amb jugades ben trenades, però que s’esfumaven en arribar a l’àrea. En algun moment, era futbol d’escola contra contundència contrastada.

Jordi Martin, pensant: per aqui no passaràn.

Per acabar de donar una tranquil·litat quasi definitiva a la parròquia anglesolina, Oscar de nou, rebé una pilota al contracop i encarà porteria amb tot l’avantatge del mon, però al entrar a la zona de càstig, entre el porter i un defensor, va ser objecte d’un clar penal, que l’àrbitre  Sr. Marc Boleda, no dubtà en assenyalar. El llençà el mateix Oscar, que al més pur estil Panenca, posava el 0-3 al lluminós. Era el minut 42, i l’Angulària ja havia fet part de la seva feina.

Bandera i pancarta dels incondicionals "angulàvers".

La segona part no fou tan intensa, on els nostres es limitaren a controlar, i evitar que els muntanyencs donessin cap ensurt.

Felicitació, o no, al trio arbitral. En conjunt, bon arbitratge.

En aquest període hi hagueren canvis, alguns jugadors més cansats del normal. I una expulsió ingènua nostra per dos targetes grogues.

Lo Pitxitxi Oscar, mantejat per jugadors i aficionats.

A raó d’això, i com a premi per l’esforç i voluntat dels joves jugadors locals, al minut 70, Parreira va fer el gol de l’honor, al culminar una bona jugada de tota la davantera, en que el nostre bon porter Juanca, es va veure afusellat a boca de gol, i sense capacitat de reacció.

Una victòria que ens dona el passi a la següent ronda, on ens visitarà el solvent i veterà Jesus i Maria, de les Terres de l’Ebre. Esperem estar a l’alçada, i seguir en la competició.

Celebració conjunta de l'equip amb l'afició. Que passi el següent.

E. F. TREMP: Fernandez, Rodrigues,(Frances), Romero, (Romero),  Antonio, Durany, Sanneh, Borrell, (Jové),  Parreira, Bosque, Torra, (Monferrer), Ezequiel.


ANGULÀRIA: Juanca, Mimit, Ospina, Manel, (Segués),  Baiget, Oscar, (Martin), Marin, Selva, (Dalghi),  Pau, Edgar, Abdoulaye.

GOLS: 0-1, min. 6, Oscar; 0-2, min. 23, Marin; 0-3, min. 42, Oscar (p); 1-3, min. 70, Parreira.

ARBITRE: Marc Boleda: Be.

VERDÚ 1 - 7 ANGULÀRIA

GOLEJADA DEL CAMPIÓ

En l’últim partit de la temporada, l’Angulària va golejar al cuer Verdú, amb gols de tota mena. 

No va tenir pietat del rival i malgrat ja tenir el campionat assolit tres jornades abans, va desplegar un joc vistós i mol seriós, que va fer la delícia dels aficionats desplaçats a Verdú.

Celebració del primer gol.

Tot i no haver-hi res en joc, els dos equips van competit al seu nivell, i va ser el Verdú qui va obrir el marcador al minut 8, en una bona jugada que va culminar Mohamed Douz.

La veritat que el Verdú va plantar cara i va aguantar fins que les forces van poder, però a mesura que passaven els minuts, l’Angulàra, més preparat físicament, anava imposant el seu domini i joc. Així, al minut 24, Oscar s’estrenava amb el primer dels quatre gols que el proclamarien pitxitxi de la categoria, superant per un al seu competidor Reig de l’Oliana.

Pilota disputada, quan encara estaven frescos.

Quatre minuts després, al 28, Dalghi convertiria en gol la millor jugada de la tarda, portada a terme per Selva, que es va desfer de cinc contraris, i la posà en safata als peus del davanter anglesolí. Era el 1-2 i començava la remuntada de lo que seria una segona part dominada clarament per l’Angulària, amb cinc gols de diversa factura.

El tercer dels anglesolins, i segon de Oscar, va vindre precedit d’una internada per banda dreta de Manel, que la va centrar passada, i Oscar, sobre la marxa, l’engaltà  dins al minut 51.

L’1 a 4, al minut 60, el transformà també Oscar, amb un llançament de penal, comés sobre ell mateix.

Llençament i tercer gol de Oscar. 1-4

Al minut 72, i en ple domini visitant, el Verdú fou castigat amb falta directa; Oscar volia fer el quart per proclamar-se màxim golejador. I no va fallar; superant la tanca verdunina, feia pujar l’1-5 al marcador, i s’enfilava al cap d’amunt de la taula golejadora.

L’objectiu estava complet, i amb un detall que l’honra, demanà al canvi al mister Jordi Oliveres, perquè entrés un company que no disposa de tants minuts.

Quart gol de Oscar, i objectiu lograt. Pitxitxi.

El sisè per l’Angularia arribà al minut 75 en una jugada desgraciada del Verdú, que Moussa Cissé, amb l’intent de rebutjar una pilota, l’introduí en pròpia porta.

I per arrodonir la golejada, al minut 82, Ivan Marin en jugada individual, s’escorà per banda dreta i  sense massa angle de tir i de fort xut, envià la pilota pel mateix escaire de la porteria defensada per Albert. Un gran gol.

Juanca, el porter menys golejat del grup 14 de 3ª Catalana.

I parlant de porters, destacar la gran temporada que ha fet el nostre Juanca; ha jugat tots els partits i s’ha guanyat el títol honorífic de porter menys golejat del grup 14 de Tercera Catalana. Enhorabona als dos.

Felicitacions als campions. Tant sols faltava el manteig al mister.

Com a conseqüència del títol aconseguit, diumenge vinent jugarem el primer partit de la Copa Catalunya Amateur, contra l’Escola de Futbol Tremp, al seu camp, al haver quedat campió de Quarta Catalana.

Esperem passar la eliminatòria i continuar fins on siguem capaços d’arribar.

Oscar Ximenez, (Xime), el protagonista de la jornada, 4 gols i PITXITXI.

VERDÚ: Martinez, Cisse, Rosselló, Gueye, Diakité, Douz, Roumani, Diarra, Rachid, (Peralta),  Lamine, Xuriguera, (Gabriel).

ANGULÀRIA: Juanca, Mimit, Ospina, Manel, Baiget, Oscar, (Riky),  Selva, Dalghi, (Marin),  Segués, (Segués),  Gallart, Abdoulaye, (Pau).

GOLS: 1-0, min. 8, Douz; 1-1, min. 24, Oscar; 1-2, min. 28, Dalghi; 1-3, min. 51, Oscar, 1-4, min. 60, Oscar, (p), 1-5, min, 72, Oscar; 1-6, min. 75, Cisse p.p.; 1-7, min. 82, Marin.

ARBITRE: Carlos Lavega, be.

BELLPUIG 4 - 2 ANGULÀRIA

UNA DERROTA QUE NO FA MAL

En la penúltima jornada del campionat de Tercera Catalana, el Bellpuig ens ha guanyat el partit que li convenia, per assegurar-se, a falta d’un encontre,  el segon lloc a la taula i disputar la promoció d’ascens a segona.

Per part de l’Angulària, que ja tenia conquerit el títol de campió en la jornada anterior, es va presentar amb nombroses baixes, que van coincidir per diferents causes justificades. D’això se’n va veure beneficiat el Bellpuig, i no ho desaprofità.

Passadis del Bellpuig al campió. Un detall per agraïr.

Vagi per davant que el quedar subcampió no ha estat per casualitat; te bons jugadors que formen un gran equip, i han fet molt bona temporada. Tinguem present que la passada campanya, ja militava a segona, de la qual va descendir, i que vol recuperar.

L’Angulària, tot i tenir absències importants, s’agafà el partit molt seriosament, sense cap tipus de relaxació ni ganes de regalar res, però el Bellpuig s’imposà molt ràpidament, i a la mitja part ja perdíem per 3-0.

El Delegat Sr. Jordi Terés fa entrega d'una placa al president del Bellpuig.

Semblava que ja estava tot decidit, però a la segona part l’Angulària retallà diferències, fins posar-se amb un 3-2 perillós que feia trontollar una victòria tan necessària. El Bellpuig no les tenia totes, però quedava molt pocs minuts.

Pocs minuts que foren suficients perquè, en un contracop, i aprofitant l’avançament de línies dels visitants,  la parròquia bellpuigenca respirés tranquil·la al aconseguir el quart gol que deixava el partit sentenciat. L’Angulària no es va rendir fins el xiulet final.

Jugada de perill, amb rematada de cap de Oscar.

El primer gol local fou molt matiner, ja que en la primera pilota que arribà a porta, al minut 2, la transformà en gol Canela, al rematar de cap una falta llençada al vèrtex de l’àrea dreta.

En plena eufòria, al minut 13, vingué el segon, al disparar ras i creuat Huguet, fora l’abast de Juanca.

Ivan Marin, desfent-se de contraris i encarant porta.

El Bellpuig, segur de les seues forces, continuà pressionant fins que al minut 42, novament Huguet, feia pujar el 3-0 al lluminós, recent estrenat.

A la represa, com he dit, l’Angulària es feu amo de la pilota, i acorralà el Bellpuig al seu camp, procurant escurçar diferències; volien impedir sortir golejats.

Moment en que Oscar clava el primer penal.

En una de les arribades, Edgar entrà dins l’àrea, i fou frenat en falta, que el col·legiat castigà amb el corresponent penal, que llençat per Oscar al minut 67, posava el 3-1 al marcador.

En ple domini visitant, i amb una internada semblant per banda esquerra, de nou la defensa, no tingué mes remei que parar-lo amb falta, encara més clara, que l’anterior. Segon penal que xutà Oscar, el porter el va rebutjar en primera instància, però el mateix Oscar el rematà al fons de porteria.

Penal rebutjat pel porter, però  Oscar de nou,  remata el segon gol.

El 3-2 al minut 86, provocà certa incertesa damunt el camp, curta, ja que al minut 87, amb tots els efectius visitants avançats en busca de l’empat, el Bellpuig aprofità una contra i Casals marcà el definitiu 4-2 que tancava un partit amb una victòria que els locals necessitaven i que a l’Angulària no li feia cap mal.

Agraïr el passadís de rigor que els jugadors del Bellpuig feren al campió Angulària

Equip que es va entrontar al Bellpuig.

BELLPUIG: Eric, Llobera, Casals, Salla, Camara, (Garcia),  Huguet, (Lekfif),  Moulal, Queral, Canela, Lefter, Guim, (Vilalta).

ANGULÀRIA: Juanca, Toldrà, Riba, (Mamadou),  Mimit, Ospina, Manel, Oscar, Marin, Riky, (Segués),  Abdoulaye, Gallart.

GOLS; 1-0, min. 2, Canela; 2-0, min. 13, Huguet; 3-0, min. 42, Huguet; 3-1, min. 67, Oscar; 3-2, min. 86, Oscar; 4-2, min. 87, Casals.

ARBITRE: Alberto Puscasu, be.

LA SEU D'URGELL 1 - 2 ANGULÀRIA

VICTÒRIA DE PRESTIGI

El partit corresponent a la jornada 32 de Tercera Catalana jugat al camp de la Seu, va resultar ser el millor i més complet de tota la temporada en camp contrari.

Ja no pel resultat i la victòria, que també, sino de la manera en que es va produir.

La Seu, que ocupava la tercera posició a la taula, tenia opcions de quedar segon i jugar la promoció. Aquest va ser, crec,  un dels factors de la derrota, ja que la pressió i l’obligació de guanyar els pesava tant, que les coses no els van sortir com haurien volgut. Tot i jugar un partit acceptable, les idees, els reflexes i la precipitació, no responien a l’ànsia forçada d’endur-se els tres punts.

Baiget i Manel, calentant en solitari.

No havia perdut cap partit a casa, i volia mantenir el rècord; una altra pressió afegida que el va perjudicar.

Per altra banda, l’altre factor decisiu, va ser que l’Angulària ja es presentava com a campió. No tenia res a perdre, ni estava sota cap mena de pressió; aquesta tranquil·litat va fer que els homes de Jordi Oliveres, a qui cal felicitar per la gran temporada i títol aconseguit, saltessin al camp amb l’única intenció de fer un bon futbol, gaudir jugant, i demostrar que el campionat no ha sigut fruit de la casualitat.

Passadís al campió. Tot un honor.

Sense cap tipus de relaxació afrontaven un dels partits més complicats de la temporada, sabien del potencial de La Seu, però també volien deixar palesa de la seua professionalitat i honradesa; competint com ho han fet durant tots els partits, i no donant cap mena de concessió al contrari.

Saltaren al camp enmig del passadís que molt esportivament formaren els jugadors del La Seu, amb la corresponent felicitació pels campions; bonic detall que des d’aquestes ratlles, l’afició, jugadors i Junta, agraeix.

Les dos formacions, en unes instalacions magnífiques.

La Seu sortí decidida i amb ganes d’enllestir aviat l’encontre, doncs al minut 15, en un ràpid contracop, i amb certs dubtes de si es trobava o no en fora de joc, Mairal marcà el primer gol per La Seu.

L’Angulària, sense posar-se nerviós, poc a poc, anava apropiant-se del domini de la pilota, arribant amb perill i amb opcions de marcar fins a tres vegades, però el porter evitava l’empat en sengles intervencions.

Al minut 25 es lesionà Roger Riba, que fou substituït per Baiget; un davanter enlloc d’un defensa, per donar més empenta a l’atac,  reestructurant tanmateix  la cobertura.

Els d’Anglesola l’anaven tocant, fen jugades per les bandes i portant de corcoll la defensa, que començava a dubtar de les seues possibilitats. Com més avançaven els minuts, major era el domini visitant.

Manel subtituint a Xavi Segués, supervisat pel mister.

I l’empat arribà al minut 44, quan ja  confiaven anar al descans amb avantatge. Que t’igualin a manca d’un minut, és un cop psicològic que fa mal i s’acusa, vulguis o no.

Fou en una de tantes internades per banda, en aquesta ocasió per l’esquerra i a càrrec de Baiget, que la centrà molt atraçada  perquè Fran Selva, sobre la marxa,  empalmés un xut impressionant, que es colà pel mateix escaire dret de la porteria defensada per Escolà. Un golàs digne de categories superiors, impossible d’aturar.

Celebració del gol de la victòria, obra de Manel.

A la represa, el bon joc de l’Angulària encara es multiplicà. Va ser, sino la millor, una de les mes brillants del campionat. Jugant al primer toc, parets i triangulacions de gran qualitat, feien que els rivals de La Seu, impotents, correguessin darrere la pilota, sense control. Era clar que els nostres gaudien d’allò més, jugant al futbol.

I en un altre minut clau, al 89, la superioritat va tindre premi  i la justícia feu acte de presència.

Els jugadors, ara si, relaxats i satisfets de la feina ben feta.

En el darrer corner favorable als nostres colors, Baiget, de nou, el centrà molt passat, superant als centrals, i anant a para al cap de Manel, que l’impulsà molt fort al costat contrari del porter. També un gol difícil d’aturar que donava els tres punts als Anglesolins.  

Sentint els comentaris finals del nombrós públic urgellenc, van acceptar la derrota tot dient “avui hem vist al campió”.

Mantenim la diferència de deu punts per damunt del segon classificat, el Bellpuig, al qual visitarem en la propera jornada.

Els pares del Pau Teixé, fidels seguidors, que no fallen enlloc.

LA SEU D'URGELL: Escolà, Alart, (Rodelas),  Sort, (Rodriguez),  Peña, Rivero, Grau, Colell, Mairal, (Cobo),  Aleix, Castillejo, Obiols, (Ticó).

ANGULÀRIA : Juanca, Toldrà, Riba, (Baiget). Mimit, Ospina, Oscar, Selva, Pau, Dalghi, Segués, (Manel),  Edgar.

Gols: 1-0, min. 15, Aleix; 1-1, min. 44, Selva; 1-2, min. 89, Manel.

ARBITRE: Zaballos Sauri, be.