BUTSÈNIT 1 - 2 ANGULÀRIA

PER LA MÍNIMA, PERÒ SUFICIENT

Una jornada més,  l’Angulària no va fallar i s’endugué els tres punts del sempre difícil camp del Butsènit.

Sabedors de que l’immediat perseguidor La Seu, havia perdut el dia anterior el seu partit a La Pobla, no podien desaprofitar l’oportunitat d’augmentar la diferencia que ens separava de cinc punts, i deixar-la a vuit;  aquesta vegada, van esmenar l’errada del diumenge anterior al deixar escapar dos punts, i s’asseguraren de no repetir-la.

Ospina, controlant i recolçat per Edgar.

Però no va ser fàcil, la veritat, fins al tram final no es va poder tancar el partit, i tingué que ser en base a la transformació d’un penal.

El Butsènit, equip situat a la zona més aviat mitja  baixa, últimament s’ha reforçat amb la incorporació de tres o quatre jugadors de categoria, per assegurar-se la permanència i mirar cap amunt. En lo que va de la segona volta, sols dos partits perduts.

Vasile i Mimit disputant una pilota que acabaria fora, amb Santi a l'espectativa.

El fort vent, el vam patir a la primera part, al tindre ’l de cara, cosa que dificulta el control, i beneficia al contrari que el te a favor.

Fruit d’aquest detall i l’empenta que hi posava el Butsenit, tot sigui dit, va pressionar fins al punt de que al minut 9, forçà el primer corner; primer corner i primer gol a favor dels locals. 

Una gran rematada de cap de El Amrani posava la pilota al mateix escaire, impossible d’aturar; un gran gol, i força matiner.

Roger Riba, rebutjant per alt, i guanyant la partida al davanter.

Les coses no començaven be pels interessos de l’Angulària, al trobar-se davant d’un equip molt físic i amb ganes d’amargar la tarda. Damunt el terreny, es veien les forces molt igualades, i els visitants tenien que posar una marxa mes, si volien endur-se quelcom positiu. Malgrat intentar-ho, no van poder, i s’arribà al descans amb el mínim desavantatge, a l’espera de que a la segona part, i a favor de vent, canviessin les coses.

Oscar, marcat sempre pel seu vigilant.

A la represa, ja s’observà un major control i domini de l’Angulària, que no estava disposat a marxar de buit ni malbaratar l’oportunitat d’augmentar la diferència en el lideratge del grup.

El gol de l’empat arribà al minut 64 com a conseqüència d’un corner; el llençà, com es habitual, Baiget, de tal forma que, amb l’ajut del vent, ja casi hagués entrat, però entre un defensor i Oscar, acabaren d’empènyer la pilota al fons de porteria. L’empat ja era un fet, però quedava molt temps, i podia passar qualsevol cosa.

Fi del partit amb el marcador reflectint el resultat.

El Butsènit no s’arrugà ni baixà els braços, sino tot lo contrari. Es bolcaren ràpidament en busca del desempat, i en una jugada prop de l’àrea, un defensor nostre, tocà la pilota amb les mans, i el col·legiat assenyalà  penal amb la sorpresa de tots, doncs tothom va reconèixer que la jugada va ser fora. Però ja estava xiulat, i mai rectifiquen. Era el minut 70, i el Butsènit s’hagués posat per davant, si el nostre bon porter Juanca, no hagués fet l’aturada de la tarda, i rebutgés la pilota en una gran intervenció. El Butsènit va desaprofitar una bona ocasió que onze minuts més tard, va pagar cara.

En una bona combinació de tota la davantera anglesolina, Oscar encarà porta seguit d’un defensor local; aquest es veia impotent per aturar-lo i no tingué mes remei que fer-li falta dins l’àrea, amb el corresponent penal que l’arbitre no dubtà en assenyalar.

Tot l'equip a una, celebrant i brindant la victòria a l'afició.

El mateix Oscar fou l’encarregat de llençar-lo a ras de terra i prop del pal. El porter Adrià no va poder fer res per aturar-lo, i el 1-2 inescrutable  pujà al marcador.

Era el minut 81, i el lluminós ja no es bellugà. L’Angulària havia fet la seva feina, i deixa a vuit punts a tres equips empatats en segon lloc, La Seu, La Pobla i Torregrossa. A conservar, si més no, aquest coixí, que permet salvar algun possible ensurt en lo que resta de temporada.

Presentació i salutació dels dos conjunts.

BUTSÈNIT DE MONTGAI: Adrià, El Amrani, Gilabert, Aliou, Cercós, Eroles, (Andres), Berné, (Raul Adrian), Bumbar, Boufra, Barkouki, Pacurariu.

ANGULÀRIA: Juanca, Toldrà, Riba, (Pau), Mimit, Ospina, (Bachir),  Manel, Santi, (Dalghi),  Baiget, Oscar, (Segués),  Edgar, Abdoulaye.

GOLS: 1-0, min. 9, El Amrani; 1-1, min. 64, Oscar; 1-2, min. 81, Oscar.

ARBITRE: Gutierrez Galera, be.

ANGULÀRIA 1 - 1 OLIANA

REPARTIMENT DE PUNTS

Aquesta jornada 24 de Tercera Catalana, no ha estat del tot positiva per l’Angula ria, que ha deixat de sumar el tres punts enfront l’Oliana, sent capaç tant sols d’empatar i conformar-se amb un puntet.

L’Oliana, equip situat a la zona mitja de la taula, li ha posat les coses molt complicades als locals, plantant cara en tot moment i dificultant el joc de l’Angulària, que, en aquest partit, no ha tingut la seva millor tarda.

Els d’Anglesola han perdut una bona oportunitat per eixamplar una mica més la diferència amb el segon classificat La Seu, que també havia empatat el dia anterior, a casa, davant el cuer Rialp.

Salutació dels dos conjunts.

Tal vegada al ser conscients d’aquesta circumstancia, i voler guanyar si o si aquest encontre, ha fet que els jugadors acusessin una certa pressió que impedia fer el seu joc habitual.

Val a dir que l’Oliana ha plantejat un partit de contenció fèrria en totes les línies, sense renunciar a cap possible contracop; un equip físic i amb ofici al que costa batre. Ha perdut tant sols cinc partits, amb vuit victòries, però el que més empats suma, onze.

La primera part amb el vent amb contra, ha acabat com ha començat, empatada a zero i es pot considerar com a molt equilibrada, amb alguna que altra contada ocasió, que no ha tingut conseqüència; era un partit d’anada i tornada, en que els dos conjunts nedaven i guardaven la roba.

Mimit, en un desplaçament de pilota.

En la represa, res a veure amb la primera; l’Angulària podia haver marcat tres o quatre gols, però els habituals golejadors, no van tenir la punteria afinada i es van haver de conformar a marcar l’únic gol des del punt de penal al minut 58 per obra d’Oscar, damunt del qual es va produir  la falta. El pal també va rebutjar una bona jugada de Marin.

El resultat feia justícia al que damunt el camp s’estava veient, però deu minuts més tard, al 68, va entrar en escena l’actor principal del partit, anomenat àrbitre. Va voler ser el protagonista, i ho aconseguí.

La foto que no surt mai, i també s'ho mereix. Juanca, un bon porter.

L’Oliana treu un corner damunt de porta, i el nostre porter, amb tot l’avantatge que dona el poder jugar amb les mans, rebutja la pilota amb el puny fora de perill.

Sense que ningú reclamés res, el senyor que manava, va, i assenyala el punt fatídic de penal per falta del porter a no se sap qui. Ni jugadors dels dos bàndols, ni públic, ni ningú va veure cap classe de falta; tant sols ell.

Moment en que la pilota entra a porta. Era el penal de Oscar.

Com es natural, els nostres van protestar, i el públic l’esbroncà; Resultat, targetes de propina.

El regal l’aprofità el jugador de l’Oliana Reig, per transformar i empatar el partit.

A partir d’aquest moment, l’àrbitre ja va perdre els papers, i fins al final, la seva actuació es convertí en un desgavell general, on els perjudicats van resultar ser els jugadors de l’Angulària. 

També aficionats visitants van reconèixer la seva nefasta actuació. El senyor col·legiat no va tindre la seva millor tarda.

Ivan Marin. iniciant jugada prop de l'àrea.

Normalment, no acostumo a parlar mai d’àrbitres, es poden equivocar com tothom, però el d’aquest partit, mereix un apartat especial i obligat. Toca apetxugar i passar pàgina.

Amb l’empat a un gol s’arribà al final d’un partit estrany , ja no per l’empat, (no es el primer), sino per la forma en que s’ha produït.

Edgar Gallart, tallant jugada , amb lo protagonista que se'l mira, no fos cas......

ANGULÀRIA: Juanca, Toldrà, Mimit, (Riba),  Ospina, (Marin),  Manel, (Segués),  Santi, Baiget, (Dalghi),  Oscar, Pau, (Martin),  Gallart, Abdoulaye.

OLIANA: Espuga, Bartolo, Ruiz, Puig, Pujantell, (Uelinton),  Martin, Ali, Torruella, Bentoldrà, (Felles),  Reig, Prior.

GOLS: 1-0, min. 58, Oscar (p); 1-1, min. 68, Reig (p).

ARBITRE: Ribes Grimaldos, pèssim.

IVARS D'URGELL 0 - 2 ANGULÀRIA

L’ANGULÀRIA, SUMA I SEGUEIX

 

Aquesta vegada ha estat al camp de l’Ivars, on l’Angulària ha sumat una nova victòria en el partit corresponent a la jornada 23 de Tercera Catalana.

Els d’Anglesola han estat clarament superiors davant un Ivars, que ocupa la zona mitjana a la taula, i que ha intentat plantar cara al líder.

Moment en que Toldrà introdueix la pilota a dins.

Amb l’equip al complet, a banda d’algun lesionat, l’Angulària ha fet un partit seriós, sense fiar-se gens de la diferència de punts existent, ja que sabem per experiència que els locals es fan forts al seu camp, i més si s’enfronten al primer classificat. Algun punt s’ha perdut per excés de confiança.

Amb l’afegit de que l’Ivars venia d’empatar la jornada anterior al camp del Vilanova de l’Aguda, no és un equip mediocre,  van sortir disposats a  donar guerra i posar-nos les coses difícils.

Però a hores d’ara, i sense desmerèixer cap equip, l’Angulària, ha conjuntat un gran bloc de jugadors, que, dirigit pel tècnic Jordi Oliveres, està demostrant, de moment,  ser l’equip mes regular del grup. Els seus números ho avalen. Tant sols tres derrotes, cap a casa, el més golejador i menys golejat; amb cinc punts per sobre del segon, La Seu d’Urgell.

Celebració del primer gol.

També és cert, que encara hem de visitar equips capdavanters com el mateix La Seu, Bellpuig, etc. que ens poden frenar en les nostres aspiracions. És obvi que procurarem evitar-ho, però entre dins del càlcul de possibilitats. També són bons equips.

Pel que fa al partit en sí, encara que majorment el domini territorial i el pes de l’encontre fos de l’Angulària, fins al minut 79 no es va certificar un resultat, ja una mica clar, mitjançant la consecució del segon gol, i que permetia pensar que el destí dels tres punts, era per l’Angulària.

Carlos, disputant una pilota a un contrari.

Els dos gols van ser a pilota parada. El primer, bastant matiner, va ser el resultat d’una falta treta per Santi Chica des d’uns trenta metres de porteria; la penjà damunt l’àrea petita, i Toldrà, que deixà la defensa per baixar a rematar, aprofità un error del porter, per posar el peu i marcar el 0-1 per l’Angulària al minut 12.

Això feia pensar que l’encontre seria més plàcid del que realment va ser, però no fou així, es crearen  jugades i ocasions de gol, que no es transformaven per culpa d’una bona defensa i un gran porter que va esmenar l’únic malentès del gol, i ho va compensar en grans aturades, en que el gol ja es cantava.

Ivan, entrant amb una pilota que aturaria el porter.

A la segona meitat, i donant entrada paulatinament als cinc jugadors suplents, la pressió dels forasters encara augmentà, i és quan el porter Isaac, refermà la seva bona forma, mantenint la porteria amb el mínim desavantatge fins al minut 79.

Es tenia que tancar el resultat per no passar cap ensurt en algun contracop, que també es produïa.

L’encarregat de donar la tranquil·litat als anglesolins, que en bon nombre s’hi van desplaçar, fou Ivan Marin al minut 79 esmentat.

De nou Ivan, després de marcar el 0-2. Aquesta no l'hi va parar.

Una altra falta en contra dels locals, la llençà Baiget prop de l’àrea gran per banda esquerra; damunt de porta estaven defensors i atacants; però el que més saltà per damunt de tots fou Ivan, que posà el cap magistral, i enviant la pilota al mateix escaire dret, com si d’un xut es tractés. I en aquest cas, el bon porter Isaac, res no poder fer per evitar un gol imparable. Un gran gol, que pràcticament donava la victòria a l’Angulària i enfonsava a l’Ivars.

Conscients de que l’immediat perseguidor, La Seu, tant sols havia pogut empatar a casa amb el Solsona a la vigília, s’havia de procurar amarrar els tres punts, i ampliar a cinc, la diferència que en aquests moments ens separen.

Alegria compartida entre companys, després del 0-2.

 

IVARS: Oromí, Mbalow, Atero, Aldomà, Piñol, (Fahham) Badia, Guillem, Gasso, (Raya),  Bourass, Aleix, (Manneh).

 

ANGULÀRIA: Juanca, Toldrà, Mimit, (Martin), Ospina, Manel, (Abdoulayue), Santi, Oscar, (Segués),  Marin, Teixé, (Riba),  Dalghi, (Baiget),  Gallart.

 

GOLS: 0-1, min. 12, Toldrà; 0-2, min. 79, Marin.

 

ARBITRE: Arbos Lopez, be.

 

ANGULÀRIA 2 - 1 LA POBLA DE SEGUR

L’ANGULÀRIA NO CEDEIX

 

En una tarda esplèndida per la pràctica del futbol, l’Angulària va disputar la jornada 22 de Tercera Catalana, davant La Pobla, un dels equips capdavanters, cridat a ocupar places honorífiques.

Aquest encontre, era una mica especial, pel fet de que, a banda de ser un rival directe, va ser el primer equip que ens va guanyar al seu camp, deixant-nos una mica tocats.

S’havia de vèncer, i ho van fer. El van guanyar, en un dels partits més disputats i emocionants que hem viscut aquesta temporada a Anglesola. Va reunir tots els ingredients necessaris, com per convertir-se en un espectacle dels que fan afició.

Johny Ospina, lluitant per una pilota.

Bon futbol, entrega total, molta força física que ningú estalviava, i per damunt de tot, molta fe posada en aconseguir els tres punts; valors que serveixen pels dos equips, el rival tampoc afluixava, doncs de guanyar La Pobla, s’haguessin atansat amb molt perill, i ens treien el privilegi d’ocupar el primer lloc en solitari, conscients de que el segon, La Seu, ja havia guanyat el seu partit, jugat en dissabte, i ens havia igualat a la taula. Calia mantenir el liderat, i el van defensar  amb tots els cinc sentits.

Celebració del gol de la victòria a càrreec de Ivan Marin.

Els noranta minuts van ser intensos i no es va donar respir per cap bàndol. Les forces estaven igualades, però el futbol es decantava en certa manera, no massa,  pels locals, que buscaven el gol amb ganes, però eren frenats per un Pobla ben assentats i físicament, ben preparats, per aguantar en defensa i sortir al contracop.

Aquesta tàctica els donà resultat fins al minut 34, quan Mimit talla una jugada dels visitants, la baixa i la dona avançada a Marin; aquest corre la banda i la centra perquè, Manel , desmarcat, la creués al fons de porteria. Un gran gol, per la seua elaboració, i pel que representava.  La Pobla no ho acusà i va continuar pressionant, fins que s’arribà el descans amb el mínim avantatge de 1-0

Ivan Marin, iniciant jugada amb Manel.

A la represa, La Pobla va sortir amb l’idea de fer-nos la guitza, ja que al minut 51 i fruit d’un corner, el seu golejador Molleví, enmig d’un núvol de gent i cames, posà el peu per empatar un partit que se’ns complicava. Quedaven molts minuts, i ningú afluixava.

Pau i Segués, impedint el control d'un contrari.

Però per sort, l’angoixa durà tant sols un minut. En la primera jugada, una vegada tret de centre, Baiget recull la pilota i la donà per alt a Marin; per cames, supera la defensa, i davant la sortida desesperada del porter Daniel, li bombeja la pilota pel damunt, amb tota la intenció del mon, i estableix el 2-1 definitiu, per alegria i celebració de tota la parròquia.

Era el minut 52, i quedava una eternitat. A partit d’aquí és quan es va veure l’esperit de sacrifici de tot un equip per amarrar els tres punts, malgrat els entrebancs lícits, i no tant, d’un rival que es resistia a marxar de buit d’Anglesola. Un xut al pal del locals va impedir un tercer gol, que hagués donat la tranquil·litat, evitant una incertesa  que durà fins al xiulet final de l’àrbitre.

Xavi Segués, a punt per tallar jugada.

Amb questa victòria seguim mantenint en solitari,  el primer lloc a la taula, liderat, tot sigui dit,  gràcies a aquest grup de jugadors i tècnics, i que no l’han deixat des de la primera jornada.

 

ANGULÀRIA: Juanca, Toldrà, Mimit, Ospina, Manel, (Segués),  Santi, Baiget, (Dalghi),  Oscar, Marin, Martin, (Pau),  Edgar.

LA POBLA: Bellera, J. Molleví, Vila, (Molins),  Juangram, Miquel, Roset, Mas, (Plana),  Llebot, Martinez, Turch, Plancheria, (Soto). 

GOLS: 1-0, min. 34, Manel; 1-1, min. 51, Miquel; 2-1, min. 52, Marin.

ARBITRE: Esteban Boté, be.

Els herois, dedicant la victòria i amb tres punts més al sarró.

RIALP 0 - 3 ANGULÀRIA

MANTENIM EL LIDERAT

 Desplaçament llarguíssim, però ha valgut la pena.

En aquesta jornada 21 de Tercera Catalana, l’Angulària s’ha retrobat amb la victòria, després d’encaixar les dos últimes derrotes consecutives. Hi ho ha fet amb un resultat clar i convincent.

Sí és cert, que el Rialp es un equip situat a la zona baixa de la taula, però també es cert que és el desplaçament més llunyà i difícil de tots; vulguis o no, el cos acusa el quilometratge per unes carreteres que no son, per cert,  una autopista.

L'afició acompanyant de l'Angulària. Pocs, però bons.

I precisament en aquest desplaçament, es van ajuntar una sèrie de baixes justificades  (sis) que podien repercutir en lo que tenia que ser una victòria obligada, si no volíem perdre el lideratge del grup. Però no es donà el cas. Els tretze valents que s’hi van desplaçar, van posar-hi el que calia, fen un partit que ratllava la perfecció, i no es va témer mai pel resultat, que vist tal com va anar, el resultat podia ser més ampli.

Celebració del 0-1, obra de Carlos Dalghi.

Un fet que volia destacar es que, del poble  tenim tant sols tres jugadors, dos de joves i un veterà.  Un jove per cert, incorporat recentment. Doncs a Rialp, van sortir els tres com a  titulars i van jugar els noranta minuts. Tinc el deure i satisfacció de dir que van jugar d’allò mes bé. En cap partit s’havia donat la circumstancia de jugar tot el temps plegats.

Va ser un partit  plàcid, còmode, sense cap classe de complicació, on els dos equips jugaven i deixaven jugar, a l’espera del que millor podia aprofitar les seues ocasions.

Baiget, iniciant jugada, amb Santi i Carlos a l'espectativa.

Amb línies generals era l’Angulària qui dominava la pilota i el joc, jugant la major part del temps en camp muntanyes.

El primer gol va ser primerenc, ja que al minut 11, un centre passat per banda esquerra, l’aprofità el recent incorporat jugador local Carlos Dalghi, per posar el peu a boca de gol, i establir el 0-1  favorable als anglesolins.

 Els locals ho intentaven, però era evident el perquè del lloc que ocupen.

Xavi Segués, pujant a l'atac. Molt bon partit, el seu.

El 0-2, ja al minut 53,  arribà a conseqüència d’una combinació per banda esquerra també entre Baiget i Dalghi, qui finalment la passà a Ivan Marin, perquè sobre la marxa, la creués fora l’abast del porter Salón, porter que va evitar una major golejada amb les seues intervencions.

Amb el 0-2 els locals reconeixeran que aquest partit se’ls posava molt costerut i que se’ls faria molt llarg i feixuc.

Aperitiu gratuït per a tothom. Un gran detall que no es veu en cap altre poble.

L’Angulària, per contra, i sense prémer l’accelerador en excés, anava creant jugades i gaudint del encontre, sense pensar en cap moment que aquell partit es podia escapar, doncs la superioritat anava en augment a mesura que corrien els minuts.

Per rematar la feina, i a fi efecte d’estalviar dubtes, arribà el 0-3 al minut 71 per obra del golejador Marin que s’apuntava el seu doblet particular.

Fi del partit, amb el resultat de 0-3 al marcador.

En aquesta ocasió l’assistència fou a càrrec del també local Baiget, qui passà entre línies, una pilota enverinada a Marin; i aquest que no sol fallar, la controlà i la introduí al fons de porteria.

El partit estava tancat, però encara tingué temps el nostre bon porter Juanca, per realitzar dos bones aturades de mèrit als minuts finals. La primera en una falta propera, i la segona, en un  xut ben dirigit en una de les poques jugades de perill del Rialp. Les va parar sense complicacions. 

Tot l'equip dedicant la victòria a la munió d'aficionats anglesolins.

El proper diumenge, a casa contra La Pobla, on ens hauríem de refer de la derrota que vàrem patir  al seu camp.

El grup de valents, que van anar en busca dels tres punts a Rialp.

 

RIALP: Ian, Trillo, Semino, Moldovan, Caselles, (Roque),  Galí, Cervos, (Ovando),  Costansa, Altieri, Hurtado, Sanchez.

ANGULÀRIA: Juanca, Toldrà, Mimit, Ospina, Manel, (Bachir), Baiget, Marin, Pau, (Martin),  Chica, Segués, Dalghi.

GOLS: 0-1, min. 11, Dalghi; 0-2, min. 53, Marin; 0-3, min. 71, Marin.

ARBITRE: Zucar Gonzalez, be.

 

 

SOLSONA 2 - 1 ANGULÀRIA

NO VA PODER SER

 

Poc ens pensàvem marxar de buit.

El futbol, a vegades, és injust. Es va poder comprovar diumenge a Solsona, en la jornada 20 de Tercera Catalana.

No és cap excusa per justificar la derrota, però  aquest partit, l’Angulària no va merèixer perdre’l; va jugar lo suficient bé, com per endur-se una àmplia victòria.

Però el futbol es així, i com a tal l’hem d’acceptar.

Amb l’equip al complet, a falta d’un sancionat, i amb el fred propi de les sis de la tarda, va donar inici aquest encontre, que es preveia complicat; pel fet de que el Solsona ocupa un lloc entre els cinc primers.

Ho vam intentar, però no vam tindre sort.

D’entrada i en bona part del partit, (diria que en un 70 % del temps), fou l’Angulària qui tenia la pilota i la jugava al camp del Solsona, però en arribar als metres finals, no es va tenir l’encert necessari, per transformar.

En gran part, pel mèrit d’una nombrosa i aculada defensa, que es limitava a impossibilitar els trets a porteria; i quan no, sorgia la figura del porter, que, en una gran actuació, es va limitar a recollir del fons de porteria, tant sols una pilota.

El Solsona es fortificava en defensa, i sortia al contracop; i li va funcionar. De les quatre o cinc arribades, amb més o menys perill, va ser capaç de fer dos gols, el segon, amb l’ajut del factor sort, tot s’ha de dir.

Baiget, empatant el partit, de moment.

L’ 1-0 va ser a conseqüència  d’un mal rebuig d’un defensor, i la pilota va anar els peus d’un contrari; qui no va desaprofitar l’oportunitat per donar-la a un company desmarcat, i establint l’avantatge al marcador al minut 23.

Semblava increïble que a la primera oportunitat s’avancessin al marcador, tenint en compte que el domini era nostre, i les oportunitats avien sovintejat, però ells van saber aprofitar el regal.

Lluny de defallir, els nostres von continuar insistint fins que van anivellar la balança. Dotze minuts mes tard, al 35, Baiget va culminar una de les moltes jugades que es van crear, i no van voler entrar, perquè aquesta sí, res no va poder fer el porter per impedir que la igualada pugés al simultani. Fins a la mitja part cap mes novetat.

Baiget de nou, rebent una pilota de Marin.

A la represa, i convençuts de que es podia remuntar, varen assetjar encara mes l’àrea local, però la defensa, amb dos línies de quatre, aturava com podia l’envestida visitant, fins al punt que en un llançament de falta, la pilota s’estavellà al pal llarg, i un defensa l’envià a corner.

I aquesta va ser la diferència en lo que al factor sort em referia.

Una sortida amb pilota controlada del Solsona, fou frenada en falta per un defensor.  

Fou llençada igual que la nostra i rebutjada pel pal; però la pilota caigué als peus d’un davanter, que tant sols es limità a empènyer-la perquè el 2-1 fos el resultat final. Era al minut 71, i a partir d’aquí sorgiren altres complicacions que van influir en que, al menys, no suméssim un punt.



Un intent d'arribada, ben defensada.

Dos expulsions, una rere l’altra, ho van impedir.

Al minut 83 , Edgar va veure la roja directa, al considerar l’àrbitre una entrada, com a perillosa; i l’altra al minut 88, Riba, al mostrar-li la segona targeta groga.

Tot plegat, un cúmul de circumstàncies, van fer que l’Angulària perdés un partit sense ser-ne mereixedor.

D'esquena, Carlos Dalghi, jugador del poble, i recent recuperat. Benvingut.

 

SOLSONA: Albert, Ballara, Plans, Pujol, Pijuan, (Vendrell),  Mota, Colell, (Aitor) Aresté, Pallarés, (Abdu),  Morales, (Colell), Moreno, (Estany).

 

ANGULÀRIA: Juanca, Ospina, (Riba) Manel, (Segues),  Santi, Baiget, Marin, Bachir, (Oscar),  Martin, (Mimit),  Pau, (Dalghi), Edgar, Abdoulaye. 

 

GOLS: 1-0, min. 23, Pallarés; 1-1, min. 35, Baiget; 2-1, min. 71, Plans.

 

Arbitre: Gaspar del Rio, be.