L’ANGULÀRIA NO
CEDEIX
Aquest
encontre, era una mica especial, pel fet de que, a banda de ser un rival
directe, va ser el primer equip que ens va guanyar al seu camp, deixant-nos una
mica tocats.
S’havia de
vèncer, i ho van fer. El van guanyar, en un dels partits més disputats i
emocionants que hem viscut aquesta temporada a Anglesola. Va reunir tots els
ingredients necessaris, com per convertir-se en un espectacle dels que fan
afició.
Johny Ospina, lluitant per una pilota. |
Bon futbol,
entrega total, molta força física que ningú estalviava, i per damunt de tot,
molta fe posada en aconseguir els tres punts; valors que serveixen pels dos
equips, el rival tampoc afluixava, doncs de guanyar La Pobla, s’haguessin
atansat amb molt perill, i ens treien el privilegi d’ocupar el primer lloc en
solitari, conscients de que el segon, La Seu, ja havia guanyat el seu partit,
jugat en dissabte, i ens havia igualat a la taula. Calia mantenir el liderat, i
el van defensar amb tots els cinc
sentits.
Celebració del gol de la victòria a càrreec de Ivan Marin. |
Els noranta
minuts van ser intensos i no es va donar respir per cap bàndol. Les forces estaven
igualades, però el futbol es decantava en certa manera, no massa, pels locals, que buscaven el gol amb ganes,
però eren frenats per un Pobla ben assentats i físicament, ben preparats, per
aguantar en defensa i sortir al contracop.
Aquesta tàctica
els donà resultat fins al minut 34, quan Mimit talla una jugada dels visitants,
la baixa i la dona avançada a Marin; aquest corre la banda i la centra perquè,
Manel , desmarcat, la creués al fons de porteria. Un gran gol, per la seua
elaboració, i pel que representava. La
Pobla no ho acusà i va continuar pressionant, fins que s’arribà el descans amb
el mínim avantatge de 1-0
Ivan Marin, iniciant jugada amb Manel. |
A la represa,
La Pobla va sortir amb l’idea de fer-nos la guitza, ja que al minut 51 i fruit
d’un corner, el seu golejador Molleví, enmig d’un núvol de gent i cames, posà
el peu per empatar un partit que se’ns complicava. Quedaven molts minuts, i
ningú afluixava.
Pau i Segués, impedint el control d'un contrari. |
Però per sort,
l’angoixa durà tant sols un minut. En la primera jugada, una vegada tret de
centre, Baiget recull la pilota i la donà per alt a Marin; per cames, supera la
defensa, i davant la sortida desesperada del porter Daniel, li bombeja la
pilota pel damunt, amb tota la intenció del mon, i estableix el 2-1 definitiu,
per alegria i celebració de tota la parròquia.
Era el minut
52, i quedava una eternitat. A partit d’aquí és quan es va veure l’esperit de
sacrifici de tot un equip per amarrar els tres punts, malgrat els entrebancs
lícits, i no tant, d’un rival que es resistia a marxar de buit d’Anglesola. Un
xut al pal del locals va impedir un tercer gol, que hagués donat la
tranquil·litat, evitant una incertesa
que durà fins al xiulet final de l’àrbitre.
Xavi Segués, a punt per tallar jugada. |
Amb questa
victòria seguim mantenint en solitari, el primer lloc a la taula, liderat, tot
sigui dit, gràcies a aquest grup de
jugadors i tècnics, i que no l’han deixat des de la primera jornada.
ANGULÀRIA: Juanca, Toldrà, Mimit, Ospina, Manel, (Segués), Santi, Baiget, (Dalghi), Oscar, Marin, Martin, (Pau), Edgar.
LA POBLA: Bellera, J. Molleví, Vila, (Molins), Juangram, Miquel, Roset, Mas, (Plana), Llebot, Martinez, Turch, Plancheria, (Soto).
GOLS: 1-0, min. 34, Manel; 1-1, min. 51, Miquel; 2-1, min. 52, Marin.
ARBITRE: Esteban Boté, be.
Els herois, dedicant la victòria i amb tres punts més al sarró. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada