NO VA PODER SER
 |
| Poc ens pensàvem marxar de buit. |
El futbol, a
vegades, és injust. Es va poder comprovar diumenge a Solsona, en la jornada 20
de Tercera Catalana.
No és cap
excusa per justificar la derrota, però aquest partit, l’Angulària no va merèixer perdre’l;
va jugar lo suficient bé, com per endur-se una àmplia victòria.
Però el futbol
es així, i com a tal l’hem d’acceptar.
Amb l’equip al
complet, a falta d’un sancionat, i amb el fred propi de les sis de la tarda, va
donar inici aquest encontre, que es preveia complicat; pel fet de que el
Solsona ocupa un lloc entre els cinc primers.
 |
| Ho vam intentar, però no vam tindre sort. |
D’entrada i en
bona part del partit, (diria que en un 70 % del temps), fou l’Angulària qui
tenia la pilota i la jugava al camp del Solsona, però en arribar als metres
finals, no es va tenir l’encert necessari, per transformar.
En gran part,
pel mèrit d’una nombrosa i aculada defensa, que es limitava a impossibilitar
els trets a porteria; i quan no, sorgia la figura del porter, que, en una gran
actuació, es va limitar a recollir del fons de porteria, tant sols una pilota.
El Solsona es
fortificava en defensa, i sortia al contracop; i li va funcionar. De les quatre
o cinc arribades, amb més o menys perill, va ser capaç de fer dos gols, el
segon, amb l’ajut del factor sort, tot s’ha de dir.
 |
| Baiget, empatant el partit, de moment. |
L’ 1-0 va ser a
conseqüència d’un mal rebuig d’un
defensor, i la pilota va anar els peus d’un contrari; qui no va desaprofitar l’oportunitat
per donar-la a un company desmarcat, i establint l’avantatge al marcador al
minut 23.
Semblava increïble
que a la primera oportunitat s’avancessin al marcador, tenint en compte que el
domini era nostre, i les oportunitats avien sovintejat, però ells van saber
aprofitar el regal.
Lluny de defallir,
els nostres von continuar insistint fins que van anivellar la balança. Dotze
minuts mes tard, al 35, Baiget va culminar una de les moltes jugades que es van
crear, i no van voler entrar, perquè aquesta sí, res no va poder fer el porter
per impedir que la igualada pugés al simultani. Fins a la mitja part cap mes
novetat.
 |
| Baiget de nou, rebent una pilota de Marin. |
A la represa, i
convençuts de que es podia remuntar, varen assetjar encara mes l’àrea local,
però la defensa, amb dos línies de quatre, aturava com podia l’envestida
visitant, fins al punt que en un llançament de falta, la pilota s’estavellà al
pal llarg, i un defensa l’envià a corner.
I aquesta va
ser la diferència en lo que al factor sort em referia.
Una sortida amb
pilota controlada del Solsona, fou frenada en falta per un defensor.
Fou llençada
igual que la nostra i rebutjada pel pal; però la pilota caigué als peus d’un davanter,
que tant sols es limità a empènyer-la perquè el 2-1 fos el resultat final. Era
al minut 71, i a partir d’aquí sorgiren altres complicacions que van influir en
que, al menys, no suméssim un punt.
 |
| Un intent d'arribada, ben defensada. |
Dos expulsions,
una rere l’altra, ho van impedir.
Al minut 83 ,
Edgar va veure la roja directa, al considerar l’àrbitre una entrada, com a
perillosa; i l’altra al minut 88, Riba, al mostrar-li la segona targeta groga.
Tot plegat, un cúmul
de circumstàncies, van fer que l’Angulària perdés un partit sense ser-ne
mereixedor.
 |
| D'esquena, Carlos Dalghi, jugador del poble, i recent recuperat. Benvingut. |
SOLSONA: Albert, Ballara, Plans, Pujol, Pijuan, (Vendrell), Mota, Colell, (Aitor) Aresté, Pallarés, (Abdu), Morales, (Colell), Moreno, (Estany).
ANGULÀRIA: Juanca, Ospina, (Riba) Manel, (Segues), Santi, Baiget, Marin, Bachir, (Oscar), Martin, (Mimit), Pau, (Dalghi), Edgar, Abdoulaye.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada