ANGULÀRIA 2 - 0 TORREFARRERA

L’ANGULÀRIA, EN ESTAT DE GRÀCIA

La jornada 23 de Segona Catalana, ha representat per l’Angulària, la certificació del bon moment de forma en que es troba.

Fins ara els bons partits els feia a fora, on havia tret més punts que jugant a casa, però en aquest partit, el bon joc ja l’ha traslladat en terreny propi. El diumenge va guanyar merescudament a tot un Torrefarrera, que figurava classificat en quarta posició.

 

Xime i tots, pendent de la sortida de pilota.

Hi ho va fer d’una forma brillant, en un del millors partits de la temporada i, sens dubte, el millor també jugat a casa. Un gran partit, adornat amb dos grans gols, d’aquells que te’n recordes i no et canses de veure’ls repetits.

 

Riba, encara que algo lesionat, disposat a donar un cop de ma. Felicitats pel cumple.

El Torrefarrera, molt bon equip, destinat a ocupar un dels llocs de privilegi a l’acabar la lliga,  es presentà amb totes les ganes de recuperar els tres punts que en el partit d’anada també li vam esgarrapar al seu camp. L’Angulària, es l’únic equip fins ara, que l’hi ha guanyat els sis punts en joc.

 

El mister Oli, aprofitant una caiguda, per rectificar detalls.

Amb tant sols dos suplents, porter inclòs, va començar l’encontre amb cert recel i convençuts (els aficionats), de que aquell partit costaria de tirar-lo endavant, ja que per motius de sanció i lesionats, mancaven com a mínim, fins a cinc jugadors, considerats titulars.

 

Celebració del segon gol, obra de Eric Monter.

Els primers quinze minuts es podria dir que van ser d’un lleuger domini foraster, però sense amenaçar seriosament la porteria, i a mesura que passaven els minuts, l’Angulària s’anava espolsant la pressió i passava a jugar de tu a tu al rival que també s’adonava que davant tenia onze jugadors disposats a deixar-se la pell, i posa’ls-hi les coses difícils.

 

Manel, aguantant tot el partit a tope com un xaval. Gràcies Manel.

Tant es així, que després de mesurar forces i passar les dos àrees per algun ensurt que les defenses rebutjaven, al minut 35 i en jugada elaborada al mig del camp, Selva s’inventà un xut impressionant des d’uns trenta metres, que es colava justament per tot l’escaire esquerra del porter, imparable, i feia pujar l’ 1-0 al marcador. Un autèntic golàs  que va fer embogir la parròquia local. Un gol d’aquest tipus no es veu cada dia.

 

Jony, amb gran estil, centrant damunt de porta.

Fins al descans, el Torrefarrera ho va intentar de totes maneres, però els homes de Jordi Oliveres, que va plantejar un bon partit, es van conjurar per multiplicar-se i fer que les baixes no es notéssim.

La segona part també es va lluitar, però els visitants tenien banqueta, i la van utilitzar, mentre que els nostres tenien que acabar el partit els mateixos que el van començar. Tant sols un jugador de camp, i també mig tocat, que va entrar al minut 89 per allò d’esgarrapar segons al rellotge i poder ser també ovacionat.

 

Combinació entre Oussama i Manel.

El decurs d’aquest segon període va ser una verdadera prova de força i resistència per part dels anglesolins, que van demostrar que estaven ben preparats físicament, lluitant cada pilota i contrarestant amb arribades ben programades per si podien incrementar el marcador. Amb 38 anys, un jugador va aguantar tot aquest partit intens, com si d’un xaval es tractés; tot un exemple d’actitud i dedicació.

I com he comentat en altres ocasions, la fe posada en la feina ben feta, acompanyada d’un esperit de lluita encomiable i convençuts no que no son inferiors a ningú, no pot derivar a cap altre camí que no sigui la victòria.

 

Una mica tort, pero un resultat digne d'un gran partidàs. Cal guardar-lo.

I a fe que ho van aconseguir amb la consecució d’un altre gol al minut 67. El seu autor Eric Monter, que diu ens deixa per un temps, al anar a estudiar fora vila. Gran acomiadament el seu, signat amb un altre gol d’autèntica força, rapidesa i tot el que cal tenir.

Tot i jugant de defensa esquerra, robà una pilota a mig camp; amb velocitat encarà porteria salvant l’entrada d’un rival, i de fort xut la clavà també per l’escaire, aquesta vegada, a la dreta del porter. Un altre gol imparable.

 

Tot l'equip, amb la satisfacció del deure complert.

Ara si, el Torrefarrera va abaixar la intensiltat i es va rendir a l’evidència; no podia amb un Angulària pletòric de força i voluntat de victòria; una vegada més, el voler va guanyar al poder.

CLASSIFICACIÓ ACTUAL. UN MAGNIFIC 8É LLOC.

ANGULARIA: Juanca, Eric, Aliou, Robinat, Jony, Manel, Oussama, Oscar, (Riba),  Molina, Selva, Gallart. 

TORREFARRERA: Armengol, Botet, Barbosa, Gregorio, Sabater, (Regany), Beamud, Altisent,  (Ibarguen),  Ogando, Gutierresz, Padrones, Carulla.

GOLS: 1-0, min. 35, Fran Selva; 2-0, min. 67, Eric Monter.

ARBITRE: Alberto Puscasu, bé.

LINYOLA 0 – 0 ANGULÀRIA

SETMANA DE QUATRE PUNTS POSITIUS

Dimarts passat dia 25 l’Angulària va disputar el partit suspès per les pluges, corresponent a la jornada 18 de Segona Catalana al camp del Termens i en horari nocturn, amb una contundent victòria de 0-3 favorable als anglesolins.

Latorre de titular, però va ser sustituit per lesió.

Ja posats al corrent del calendari, l’Angulària fou a disputar la jornada 22 al sempre difícil camp del Linyola; equip arrelat i contrastat de fa anys a la categoria, per lo que sempre ha estat difícil treure quelcom positiu del seu camp. No en va ocupa els llos capdavanters de la classificació.

Arnau Calderó controlant, però tampoc va poder acabar el partit.

Amb bona assistència d’acompanyants, un Angulària esperonat per la victòria de quatre dies abans al camp del Termens, es plantà al terreny de joc sense cap mena de complexes, i tractava de tu a tu a un equip en teoria, molt superior. El primer quart d’hora fou l’Angulària que jugava en terreny contrari, posant a prova la defensa i porter local, a fi efecte d’evitar lo que podia ser encaixar algun gol. El Linyola se’n adonà, veient que no seria gens fàcil tombar a un Angulària, novell d’aquest any, però que està portant una bona temporada.

Sylla, mirant a qui la pot passar.

La nota negativa d’aquest partit va ser l’expulsió d’un jugador per bàndol amb targeta vermella directa arran d’un enfrontament físic al minut 44. Els nervis i intensitat existents els hi van jugar una mala passada.

Lo Josep, sempre carregat, també es mereix foto de portada.

En la resta de la primera meitat, les ocasions i arribades sovintejaven per cada equip, però les defenses manaven sobre les davanteres, i el marcador no es bellugava. Això ja era bona senyal, i s’estava complint la consigna de mantenir la porteria a zero.

Oussama, sempre batallador, tancant el pas d'un contrari.

A la represa, tres quarts del mateix, amb l’única diferència que el Linyola no les tenia totes i veia que aquell partit no era tan fàcil de guanyar-lo a com s’havia imaginat, a la vegada que també el podia perdre.  Ocasions en va tenir l’Angulària; la mes clara un xut ras creuat de Jony, al minut 76, que va passar fregant el pal, amb el porter batut.

Jony en camp contrari, portant perill de cara a porta.

També en van tenir alguna ells, però la segura defensa no donava opció clara per foradar.

En general, el partit es pot considerar com a molt positiu per l’Angulària, que va saber frenar les ànsies de victòria d’un Linyola que no està acostumat a cedir punts al seu camp. En definitiva, un empat molt merescut.

Amb raó dic que en una setmana s’han guanyat quatre punts molt valuosos en camp contrari.

Un jugador del Linyola, disculpant-se amb Sylla per la falta comesa.

LINYOLA: Torres, Martinez, Mestres, Gamero, Llauradó, Jareño, Barbero, (Riart), (Esteban),  Tribó, (Candame),  Nebre, Muñoz, (Joval),  Berga.

ANGULÀRIA: Juanca, Eric, Robinat, Jony, (Molina),  Sylla, Oscar, (Manel),  Caldero, Aliou, Latorre, (Oussama), Selva, Gallart.  

ARBITRE: Alex Torres Hoyas, bé.

ANGULÀRIA 1 - 2 L'ALBI

DERROTA DIFICIL DE PAIR

La jornada 21 de Segona Catalana, va ser per l’Angulària un pas enrere en la bona trajectòria que portava fins ara.

I és que  la temporada es molt llarga, i en el seu decurs, com la majoria d’equips, es té alts i baixos en el rendiment de l’equip. Ja sigui per lesions o sancions et trobes que en algun partit determinat, s’ajunten les dos circumstàncies, i l’encontre que a priori semblava assequible, no el pots treure endavant.

 

Formacions inicials.

Si a la falta d’efectius hi afegim el poc encert de cara a porta que en aquest partit s’ha demostrat, no es d’estranyar que hagin volat els tres punts que en cap moment l’Albi s’ha merescut.

L’ Angulària va dominar i va portar el pes del partit en la quasi totalitat dels minuts, mentre l’Albi es limitava a aguantar i sortit al contracop. Es van comptabilitzar dotze ocasions molt clares de gol per part nostra; cinc en la primera i set en la segona part, però tant sols vam poder materialitzar en gol una sola vegada. Aquesta dada sol, evidencia la manca de punteria dels nostres davanters. No es casualitat que siguem el tercer equip menys golejador del grup. Poc més d’un gol per partit.

 

Lluitant tres contra Younes.

Malgrat  el desencert de cara porta, també es veritat que els gols que fem, els rendibilitzem moltíssim, i per aquesta raó gaudim encara d’una bona 11ª posició a la taula i 27 punts aconseguits.

 

Selva, conduint la bimba.

Del partit en sí, podem resumir que l’Angulària es va veure sorprès per l’Albi, que va recuperar  els tres punts que en partit d’anada, van volar cap Anglesola.

 

Disputa de la pilota compartida.

Va tindre la fortuna d’aprofitar una de les contades jugades, per avançar-se al marcador al minut 51 per obra de Gerard Tió, tot i culminant una bona jugada individual.

 

Sylla, barallant-se per alt amb un contrari.

Sense parar de pressionar, l’Angulària va empatar el partit al minut 63 per obra de Jony, amb la convicció de que podíem remuntar, però no va ser així.

 

Tota la cobertura ben colocada.

Al minut 80, i en un contracop molt ràpid, el seu davanter Biogorda encarà porteria, i veient que el defensor li sortia al tall, descaradament es tirà al terra dins l’àrea, segons video visualitzat, però l’àrbitre no ho va apreciar i va “picar” innocentment, assenyalant el punt fatídic. El llençà el mateix jugador, i posà el 1-2 al seu favor.

 
Marcador que ja no es mouria, malgrat les clares ocasions de que vam disposar. Una llàstima.-         
 

De que es queixa aquest? Si està descansan i perden temps......

ANGULÀRIA: Juanca, Eric, Mimit, (Gallart),  Robinat, Jony, Sylla, Oscar, Ospina, Calderó, Aliou, Selva, (Manel).      


L'ALBI: Carlos, Flix, (Oronich), Araque, Gibert, Finestra, Martin, Younes, Bigorda, (Perez), Cami, (Ramis),  Escrichs, Tió, Camilo.  


GOLS: 0-1; Min. 51, Tió; 1-1, min. 63; 1-2, min. 80, Bigorda., (p).


ARBITRE: Marcel Arbós, Lopez, regular.

ARTESA DE SEGRE 1 - 1 ANGULÀRIA

L’ANGULÀRIA SUMA I SEGUEIX

En el partit corresponent a la jornada 20 de Segona Catalana, l’Angulària continua sumant punts, amb l’objectiu marcat de mantenir la categoria, procurant assolir-la matemàticament el més aviat possible.

Presentació dels dos conjunts.

El punt aconseguit, aquesta vegada al camp del potent Artesa de Segre, tercer classificat a la taula, i cridat a ser un dels aspirants a pujar de categoria, el podem considerar com a molt valuós, tenint en compte el seu potencial, tant històric com a nivell de població.

Però una vegada analitzat el global dels noranta minuts, gairebé podem dir que vam marxar d’Artesa amb la sensació d’haver-nos-hi deixat dos punts. Aficionats i equip tècnic local, a la fi del partit, així ho van reconèixer.

Tots a l'atac, no podia fallar.

I es que, com he comentat en alguna ocasió, l’Angulària treu tant o millors resultats a fora que a casa. Dels vint i set punts que acumula, catorze els ha tret a domicili, i tretze com a local. En aquest partit, l’afició anglesolina s’ho va passar d’allò més be, veient com a mesura que passaven els minuts, amb els jugadors deixant-s’hi la pell, aquest encontre no es podia perdre, i, en els minuts finals, fins i tot, guanyar-lo.

Sylla a punt de marcar.

Encara que l’Artesa no fos mai un clar dominador, les dues parts es van disputar de forma ben diferent.

A la primera, i desprès dels clàssics minuts de tanteig, semblava que l’Artesa portava la iniciativa amb més voluntat que eficàcia , mentre que l’Angulària, sense arriscar massa, marcava la pauta de contenció dels homes clau, sense renunciar a la contra que en diferents ocasions van sortir, però que també eren frenades per la defensa.

Amb raó lo porter està espantat.

Una de les poques accions de mèrit de l’Artesa, dignes de destacar, fou la jugada que significaria l’únic gol local.

Era el minut 25 quan en una ràpida internada per banda esquerra, la pilota fou centrada entre porter i defensa, i Ibrahim Sylla que seguia la jugada, la creuà imparable al fons de porteria. Un gol bonic per la seva execució; tot sigui dit.

Jony, autor del gol de l'empat.

A partit del gol, l’Angulària s’estirà una mica més, arribant amb més facilitat i procurant evitar un segon gol, que hauria estat fatal, però ja es veia que els podien crear problemes si pressionaven més amunt. No érem aquell equip que a la primera volta ens en van endossar cinc a casa.

Oussama, lluitant pel control de la pilota.

Ells també n’eren conscients, i volien conservar la renda del mínim resultat favorable, a la vegada que perillós. La primera part s’acabà, per començar-ne una altra de ben diferent.

Tant diferent, que semblava que era l’Angulària el qui jugava com a local.

Bon debut del nou fitxatge Toni Latorre.

Suposo que el tècnic Oliveres s’adonà dels punts febles de l’Artesa, i la circumstància de que si els pressionaven a dalt en la sortida de pilota, dominaríem el partit i el resultat.

L’equip ho va entendre, i des del primer minut la situació canvià radicalment. A fe que va donar resultat. Un rodet se’ls va venir al damunt.

Celebració del gol de l'empat, obra de Jony.

L’Angulària tancà pràcticament l’Artesa al seu camp, portant el joc i el pes del partit, amb jugades que, als primers deu minuts, ja podíem haver remuntat, però la tanca defensiva feia mans i manegues per espolsar-se com podien el domini visitant.

Dedicació del punt aconseguit a l'afició.

Anaven passant els minuts, i l’Artesa resistia les embranzides que cada vegada eren més perilloses, però es veia  venir que l’empat tenia que arribar per premiar l’esforç titànic de tots i cadascun dels jugadors anglesolins.

I per fi, al minut 80, Jony empatava el partit al resoldre una jugada embrollada dins de l’àrea que la defensa ni porter no van poder evitar.

Quedaven deu minuts, i l’Angulària disposà encara d’alguna ocasió que ben be podia desfer l’empat i endur-nos  els tres punts. Amb raó dic que la sensació fou, que per mèrits, ens hi vam deixar dos punts.

El marcador, reflectin un meritori 1-1

ARTESA DE SEGRE: Lopez, Macià, Arturo, Ros, Giribet, Sylla, Gabriel, (Monclus),  Planes, (Guerris),  Solans, (Jou),  Sala, (Rius),  Graells.

ANGULÀRIA: Juanca,  Eric, Robinat, Sylla, Jony, Oscar, Calderó, Aliou, Oussama, Selva, (Ospina),  Gallart,(Molina), (Latorre).

GOLS: 1-0, min. 25, Sylla; 1-1, min. 80, Jony.

ARBITRE:Daniel Gallardo Cervilla, be.