dilluns, 9 de març del 2020

ANGULÀRIA 2 - 0 TORREFARRERA


L’ANGULÀRIA, EN ESTAT DE GRÀCIA



La jornada 23 de Segona Catalana, ha representat per l’Angulària, la certificació del bon moment de forma en que es troba.


Fins ara els bons partits els feia a fora, on havia tret més punts que jugant a casa, però en aquest partit, el bon joc ja l’ha traslladat en terreny propi. El diumenge va guanyar merescudament a tot un Torrefarrera, que figurava classificat en quarta posició.

 
Xime i tots, pendent de la sortida de pilota.
Hi ho va fer d’una forma brillant, en un del millors partits de la temporada i, sens dubte, el millor també jugat a casa. Un gran partit, adornat amb dos grans gols, d’aquells que te’n recordes i no et canses de veure’ls repetits.

 
Riba, encara que algo lesionat, disposat a donar un cop de ma. Felicitats pel cumple.
El Torrefarrera, molt bon equip, destinat a ocupar un dels llocs de privilegi a l’acabar la lliga,  es presentà amb totes les ganes de recuperar els tres punts que en el partit d’anada també li vam esgarrapar al seu camp. L’Angulària, es l’únic equip fins ara, que l’hi ha guanyat els sis punts en joc.

 
El mister Oli, aprofitant una caiguda, per rectificar detalls.
Amb tant sols dos suplents, porter inclòs, va començar l’encontre amb cert recel i convençuts (els aficionats), de que aquell partit costaria de tirar-lo endavant, ja que per motius de sanció i lesionats, mancaven com a mínim, fins a cinc jugadors, considerats titulars.

 
Celebració del segon gol, obra de Eric Monter.
Els primers quinze minuts es podria dir que van ser d’un lleuger domini foraster, però sense amenaçar seriosament la porteria, i a mesura que passaven els minuts, l’Angulària s’anava espolsant la pressió i passava a jugar de tu a tu al rival que també s’adonava que davant tenia onze jugadors disposats a deixar-se la pell, i posa’ls-hi les coses difícils.

 
Manel, aguantant tot el partit a tope com un xaval. Gràcies Manel.
Tant es així, que després de mesurar forces i passar les dos àrees per algun ensurt que les defenses rebutjaven, al minut 35 i en jugada elaborada al mig del camp, Selva s’inventà un xut impressionant des d’uns trenta metres, que es colava justament per tot l’escaire esquerra del porter, imparable, i feia pujar l’ 1-0 al marcador. Un autèntic golàs  que va fer embogir la parròquia local. Un gol d’aquest tipus no es veu cada dia.

 
Jony, amb gran estil, centrant damunt de porta.
Fins al descans, el Torrefarrera ho va intentar de totes maneres, però els homes de Jordi Oliveres, que va plantejar un bon partit, es van conjurar per multiplicar-se i fer que les baixes no es notéssim.


La segona part també es va lluitar, però els visitants tenien banqueta, i la van utilitzar, mentre que els nostres tenien que acabar el partit els mateixos que el van començar. Tant sols un jugador de camp, i també mig tocat, que va entrar al minut 89 per allò d’esgarrapar segons al rellotge i poder ser també ovacionat.

 
Combinació entre Oussama i Manel.
El decurs d’aquest segon període va ser una verdadera prova de força i resistència per part dels anglesolins, que van demostrar que estaven ben preparats físicament, lluitant cada pilota i contrarestant amb arribades ben programades per si podien incrementar el marcador. Amb 38 anys, un jugador va aguantar tot aquest partit intens, com si d’un xaval es tractés; tot un exemple d’actitud i dedicació.


I com he comentat en altres ocasions, la fe posada en la feina ben feta, acompanyada d’un esperit de lluita encomiable i convençuts no que no son inferiors a ningú, no pot derivar a cap altre camí que no sigui la victòria.

 
Una mica tort, pero un resultat digne d'un gran partidàs. Cal guardar-lo.
I a fe que ho van aconseguir amb la consecució d’un altre gol al minut 67. El seu autor Eric Monter, que diu ens deixa per un temps, al anar a estudiar fora vila. Gran acomiadament el seu, signat amb un altre gol d’autèntica força, rapidesa i tot el que cal tenir.


Tot i jugant de defensa esquerra, robà una pilota a mig camp; amb velocitat encarà porteria salvant l’entrada d’un rival, i de fort xut la clavà també per l’escaire, aquesta vegada, a la dreta del porter. Un altre gol imparable.

 
Tot l'equip, amb la satisfacció del deure complert.
Ara si, el Torrefarrera va abaixar la intensiltat i es va rendir a l’evidència; no podia amb un Angulària pletòric de força i voluntat de victòria; una vegada més, el voler va guanyar al poder.


CLASSIFICACIÓ ACTUAL. UN MAGNIFIC 8É LLOC.




ANGULARIA: Juanca, Eric, Aliou, Robinat, Jony, Manel, Oussama, Oscar, (Riba),  Molina, Selva, Gallart. 


TORREFARRERA: Armengol, Botet, Barbosa, Gregorio, Sabater, (Regany), Beamud, Altisent,  (Ibarguen),  Ogando, Gutierresz, Padrones, Carulla.


GOLS: 1-0, min. 35, Fran Selva; 2-0, min. 67, Eric Monter.



ARBITRE: Alberto Puscasu, bé.