BELLPUIG 4 - 2 ANGULÀRIA

UNA DERROTA QUE NO FA MAL

En la penúltima jornada del campionat de Tercera Catalana, el Bellpuig ens ha guanyat el partit que li convenia, per assegurar-se, a falta d’un encontre,  el segon lloc a la taula i disputar la promoció d’ascens a segona.

Per part de l’Angulària, que ja tenia conquerit el títol de campió en la jornada anterior, es va presentar amb nombroses baixes, que van coincidir per diferents causes justificades. D’això se’n va veure beneficiat el Bellpuig, i no ho desaprofità.

Passadis del Bellpuig al campió. Un detall per agraïr.

Vagi per davant que el quedar subcampió no ha estat per casualitat; te bons jugadors que formen un gran equip, i han fet molt bona temporada. Tinguem present que la passada campanya, ja militava a segona, de la qual va descendir, i que vol recuperar.

L’Angulària, tot i tenir absències importants, s’agafà el partit molt seriosament, sense cap tipus de relaxació ni ganes de regalar res, però el Bellpuig s’imposà molt ràpidament, i a la mitja part ja perdíem per 3-0.

El Delegat Sr. Jordi Terés fa entrega d'una placa al president del Bellpuig.

Semblava que ja estava tot decidit, però a la segona part l’Angulària retallà diferències, fins posar-se amb un 3-2 perillós que feia trontollar una victòria tan necessària. El Bellpuig no les tenia totes, però quedava molt pocs minuts.

Pocs minuts que foren suficients perquè, en un contracop, i aprofitant l’avançament de línies dels visitants,  la parròquia bellpuigenca respirés tranquil·la al aconseguir el quart gol que deixava el partit sentenciat. L’Angulària no es va rendir fins el xiulet final.

Jugada de perill, amb rematada de cap de Oscar.

El primer gol local fou molt matiner, ja que en la primera pilota que arribà a porta, al minut 2, la transformà en gol Canela, al rematar de cap una falta llençada al vèrtex de l’àrea dreta.

En plena eufòria, al minut 13, vingué el segon, al disparar ras i creuat Huguet, fora l’abast de Juanca.

Ivan Marin, desfent-se de contraris i encarant porta.

El Bellpuig, segur de les seues forces, continuà pressionant fins que al minut 42, novament Huguet, feia pujar el 3-0 al lluminós, recent estrenat.

A la represa, com he dit, l’Angulària es feu amo de la pilota, i acorralà el Bellpuig al seu camp, procurant escurçar diferències; volien impedir sortir golejats.

Moment en que Oscar clava el primer penal.

En una de les arribades, Edgar entrà dins l’àrea, i fou frenat en falta, que el col·legiat castigà amb el corresponent penal, que llençat per Oscar al minut 67, posava el 3-1 al marcador.

En ple domini visitant, i amb una internada semblant per banda esquerra, de nou la defensa, no tingué mes remei que parar-lo amb falta, encara més clara, que l’anterior. Segon penal que xutà Oscar, el porter el va rebutjar en primera instància, però el mateix Oscar el rematà al fons de porteria.

Penal rebutjat pel porter, però  Oscar de nou,  remata el segon gol.

El 3-2 al minut 86, provocà certa incertesa damunt el camp, curta, ja que al minut 87, amb tots els efectius visitants avançats en busca de l’empat, el Bellpuig aprofità una contra i Casals marcà el definitiu 4-2 que tancava un partit amb una victòria que els locals necessitaven i que a l’Angulària no li feia cap mal.

Agraïr el passadís de rigor que els jugadors del Bellpuig feren al campió Angulària

Equip que es va entrontar al Bellpuig.

BELLPUIG: Eric, Llobera, Casals, Salla, Camara, (Garcia),  Huguet, (Lekfif),  Moulal, Queral, Canela, Lefter, Guim, (Vilalta).

ANGULÀRIA: Juanca, Toldrà, Riba, (Mamadou),  Mimit, Ospina, Manel, Oscar, Marin, Riky, (Segués),  Abdoulaye, Gallart.

GOLS; 1-0, min. 2, Canela; 2-0, min. 13, Huguet; 3-0, min. 42, Huguet; 3-1, min. 67, Oscar; 3-2, min. 86, Oscar; 4-2, min. 87, Casals.

ARBITRE: Alberto Puscasu, be.

LA SEU D'URGELL 1 - 2 ANGULÀRIA

VICTÒRIA DE PRESTIGI

El partit corresponent a la jornada 32 de Tercera Catalana jugat al camp de la Seu, va resultar ser el millor i més complet de tota la temporada en camp contrari.

Ja no pel resultat i la victòria, que també, sino de la manera en que es va produir.

La Seu, que ocupava la tercera posició a la taula, tenia opcions de quedar segon i jugar la promoció. Aquest va ser, crec,  un dels factors de la derrota, ja que la pressió i l’obligació de guanyar els pesava tant, que les coses no els van sortir com haurien volgut. Tot i jugar un partit acceptable, les idees, els reflexes i la precipitació, no responien a l’ànsia forçada d’endur-se els tres punts.

Baiget i Manel, calentant en solitari.

No havia perdut cap partit a casa, i volia mantenir el rècord; una altra pressió afegida que el va perjudicar.

Per altra banda, l’altre factor decisiu, va ser que l’Angulària ja es presentava com a campió. No tenia res a perdre, ni estava sota cap mena de pressió; aquesta tranquil·litat va fer que els homes de Jordi Oliveres, a qui cal felicitar per la gran temporada i títol aconseguit, saltessin al camp amb l’única intenció de fer un bon futbol, gaudir jugant, i demostrar que el campionat no ha sigut fruit de la casualitat.

Passadís al campió. Tot un honor.

Sense cap tipus de relaxació afrontaven un dels partits més complicats de la temporada, sabien del potencial de La Seu, però també volien deixar palesa de la seua professionalitat i honradesa; competint com ho han fet durant tots els partits, i no donant cap mena de concessió al contrari.

Saltaren al camp enmig del passadís que molt esportivament formaren els jugadors del La Seu, amb la corresponent felicitació pels campions; bonic detall que des d’aquestes ratlles, l’afició, jugadors i Junta, agraeix.

Les dos formacions, en unes instalacions magnífiques.

La Seu sortí decidida i amb ganes d’enllestir aviat l’encontre, doncs al minut 15, en un ràpid contracop, i amb certs dubtes de si es trobava o no en fora de joc, Mairal marcà el primer gol per La Seu.

L’Angulària, sense posar-se nerviós, poc a poc, anava apropiant-se del domini de la pilota, arribant amb perill i amb opcions de marcar fins a tres vegades, però el porter evitava l’empat en sengles intervencions.

Al minut 25 es lesionà Roger Riba, que fou substituït per Baiget; un davanter enlloc d’un defensa, per donar més empenta a l’atac,  reestructurant tanmateix  la cobertura.

Els d’Anglesola l’anaven tocant, fen jugades per les bandes i portant de corcoll la defensa, que començava a dubtar de les seues possibilitats. Com més avançaven els minuts, major era el domini visitant.

Manel subtituint a Xavi Segués, supervisat pel mister.

I l’empat arribà al minut 44, quan ja  confiaven anar al descans amb avantatge. Que t’igualin a manca d’un minut, és un cop psicològic que fa mal i s’acusa, vulguis o no.

Fou en una de tantes internades per banda, en aquesta ocasió per l’esquerra i a càrrec de Baiget, que la centrà molt atraçada  perquè Fran Selva, sobre la marxa,  empalmés un xut impressionant, que es colà pel mateix escaire dret de la porteria defensada per Escolà. Un golàs digne de categories superiors, impossible d’aturar.

Celebració del gol de la victòria, obra de Manel.

A la represa, el bon joc de l’Angulària encara es multiplicà. Va ser, sino la millor, una de les mes brillants del campionat. Jugant al primer toc, parets i triangulacions de gran qualitat, feien que els rivals de La Seu, impotents, correguessin darrere la pilota, sense control. Era clar que els nostres gaudien d’allò més, jugant al futbol.

I en un altre minut clau, al 89, la superioritat va tindre premi  i la justícia feu acte de presència.

Els jugadors, ara si, relaxats i satisfets de la feina ben feta.

En el darrer corner favorable als nostres colors, Baiget, de nou, el centrà molt passat, superant als centrals, i anant a para al cap de Manel, que l’impulsà molt fort al costat contrari del porter. També un gol difícil d’aturar que donava els tres punts als Anglesolins.  

Sentint els comentaris finals del nombrós públic urgellenc, van acceptar la derrota tot dient “avui hem vist al campió”.

Mantenim la diferència de deu punts per damunt del segon classificat, el Bellpuig, al qual visitarem en la propera jornada.

Els pares del Pau Teixé, fidels seguidors, que no fallen enlloc.

LA SEU D'URGELL: Escolà, Alart, (Rodelas),  Sort, (Rodriguez),  Peña, Rivero, Grau, Colell, Mairal, (Cobo),  Aleix, Castillejo, Obiols, (Ticó).

ANGULÀRIA : Juanca, Toldrà, Riba, (Baiget). Mimit, Ospina, Oscar, Selva, Pau, Dalghi, Segués, (Manel),  Edgar.

Gols: 1-0, min. 15, Aleix; 1-1, min. 44, Selva; 1-2, min. 89, Manel.

ARBITRE: Zaballos Sauri, be.

ANGULÀRIA 2 - 0 BELLCAIRENC

L’ANGULÀRIA, CAMPIÓ

L’Angulària no va fallar, i a falta de tres jornades per acabar el campionat, es va proclamar campió del Grup 14 de Tercera Catalana, al vèncer al Bellcairenc per  dos gols a zero.

Una mica de soparet, amb alegria, parlaments i la companyia de Santi..

Li faltaven tres punts; i els va aconseguir en la primera de les quatre jornades que disposava per fer-ho.

Angulària TV, amb el Marc al cap d'amunt.

D’aquesta manera, els homes de Jordi Oliveres assoleixen el títol de campions en una de les temporades mes brillants, des de que es reinicià el futbol a Anglesola, l’any 2007. Amb uns números espectaculars i en uns partits excel·lents, aquest equip ha estat capaç de sumar fins ara, 73 punts, no encaixar cap derrota a casa, perdre tant sols quatre partits, ser el màxim golejador i el menys golejat.  

Amb aquest bagatge, han fet mèrits per guanyar-se l’enyorat primer lloc i passar molt dignament a la història del club, com una de les millors campanyes portades a terme.

Tots a punt, convençuts de la victòria.

Tot i guanyar, el Bellcairenc no ens posà les coses gens fàcils, al jugar-s’hi la possibilitat de permanència o perdre la categoria. Van venir disposats a xafar-nos la festa, i quasi ho aconsegueixen.

El Bellcairenc recordava que al seu camp, no vam poder guanyar, solament  empatar justet. Volien com a mínim puntuar, per sortit de la zona de perill ; i com dic, no donaven cap mena de facilitat. La prova és que en tota la primera meitat, van mantenir la porta a zero. Això si,  dos pals i la gran actuació del porter, van evitar anar al descans amb algun gol a favor.

Selva controlant, amb Oscar desmarcant-se.

Tot i fen un gran joc i  portant el pes del partit, el marcador no es bellugava, i la incertesa volava per damunt dels prop de tres-cents aficionats que ens hi vam aplegar; gent dels dos pobles i rodalies que no es volien perdre un encontre que prometia ser apassionant. I els dos equips no van defraudar, la veritat. Però quedava tant sols mitja part, i quant la pilota no vol entrar, pot passar de tot.    

Corner que remata Edgar per damunt del travesser.

A la represa, ben aviat ja vam respirar amb certa confiança. Al minut 52, Oscar va marxar del seu marcador i encarava porta, però davant del perill imminent de gol, el mateix defensor, impotent, l’agafà per la samarreta dins de l’àrea, i l’àrbitre no va dubtar en assenyalar el penal clar, que tothom va veure.

El mateix Oscar, pitxitxi de l’equip, s’encarregà de transformar-lo en un tir fort i creuat, on el porter ni es bellugà; tot seguit recollia la pilota de dins porteria, i el 1-0 penjava al marcador. 

Pau, avançant de carriler amb tot l'avantatge.

La mala sort de la primera s’havia capgirat.

El Bellcairenc no abaixà els braços i posava una mica més d’emoció al partit, en base a la força física (no duresa), dels seus homes. Pressionava al davant i feu intervenir al nostre porter en dos o tres ocasions sense conseqüència; res més.

GOOOOOOL, Oscar no va fallar, i la pilota ja es dins.Imparable!!!!!

No van tenir gaire temps de reacció, ja que vuit minuts mes tard, al 60, una gran jugada per banda dreta, feu que Manel la centrés al punt de penal, perquè  Marin la pentinés i la posés al cap de Oscar, que sobre la marxa, la clavà sense remissió al fons de la xarxa.

Aquí va acabar el periple del Bellcairenc; ja van entendre que era molt difícil endur-se algo positiu d’Anglesola, encara que ho van intentar, però s’estaven enfrontant a la defensa menys golejada del grup, que frenava tot el que venia.

Partit acabat i euforia per assolir el Campionat.

L’Angulària, encara va disposar de tres ocasions mes, que no van entrar de miracle.

L’àrbitre, molt encertat durant tot l’encontre, xiulà la fi del partit, amb la corresponent alegria i celebració damunt la gespa de jugadors, tècnics, junta i tota l’afició anglesolina. Una comunió conjunta que posa fi a lo que ha estat una grandíssima temporada. ENHORABONA A TOTS.

Celebració conjunta amb jugadors, técnics, junta i afició.

ANGULÀRIA: Juanca, Toldrà, Ospina, Baiget, Oscar, Selva, Martin, Pau, (Bachir),  Dalghi, (Manel),  Segués, (Marin),  Edgar.

BELLCAIRENC: Marcel, Fontanet, (Capusan),  Garcia, (Diaz),  Perez, Diambang, Bergé, Guix, Ciobanu, (Gabriel),  Daffeh, Arnau, (Javier), Font.

GOLS: 1-0, min. 52, Oscar; 2-0, min. 60, Oscar.

ARBITRE: Leon Robles, be.

TREMP 1 - 2 ANGULÀRIA

EL CAMPIONAT, A TOCAR

Amb aquesta victòria a domicili, i a  falta de quatre jornades, l’Angulària necessita tant sols tres punts per proclamar-se campió del grup 14 de Tercera Catalana.

Això podria succeir la propera jornada, si l’Angulària es capaç de guanyar el seu partit a casa, contra el Bellcairenc.

Oscar, davant del porter, per marcar el primer gol, secundat per Baiget.

Aquesta circumstància s’ha produït pel fet que el seu immediat perseguidor, el Torregrossa, a perdut el seu partit a casa contra l’Ivars. S’ha despenjat fins la quarta posició, en benefici del Bellpuig, que es situa  segon , però amb deu punts menys que l’Angulària. Ara la lluita es centra en qui pot aconseguir la segona plaça entre Bellpuig, La Seu i Torregrossa. La primera, hauria de passar algo molt gros, perquè no fos per els d’Anglesola. Està fent una gran temporada, i ha fet mèrits per aquest premi.

Aquesta victòria al camp del Tremp, te molta transcendència per la moral que s’ha injectat a l’equip, ja que era un dels tres desplaçaments mes complicats que ens quedava fins acabar la temporada; Tremp, junt amb La Seu i Bellpuig, equips que teníem a tocar, però amb aquests tres punts, i la derrota del Torregrossa, el panorama pinta molt millor i estem a un pas d’aconseguir el campionat.

Dels noranta minuts jugats al Pedrasanta, podem dir que els 68, foren clarament dominats per l’Angulària, sense donar cap mena d’opció als locals, i en el que vam saber aprofitar per posar-nos amb l’avantatge de 0-2.

El primer, molt ben elaborat, fou producte d’un centre entre línies que Oscar guanyà l’esquena dels defensors i es plantà davant del porter; se’l va driblar, i amb l’esquerra i poc angle, marcà a porta buida. Era el minut 9, i el lluminós ja es decantà amb el 0-1 favorable.

Manel, encarant porta, però li farien alfta.

En la resta de la primera part, el Tremp no va reaccionar, i eren els anglesolins que portaven el pes del partit, sense oblidar la cobertura, que poca feina tenia davant la ineficàcia atacant.

En la represa, al minut 58, i producte de la pressió visitant, l’Angulària forçà una falta uns metres fora l’àrea. La tocà en curt Oscar, i Baiget la centrà passada per damunt la defensa. Venint del darrere, Toldrà posà el cap per creuar-la a l’angle contrari; sense que el porter Roger pogués fer res per aturar-la.

Crec que es l'Oscar, disputant una pilota.

Era el 0-2 que reflectia lo que damunt el camp, s’estava veient, però deu minuts mes tard, al 68, ens vam veure amb un home menys, per l’expulsió per doble groga de Mimit. Un ensurt que no s’hi comptava, però que sol passar en partits compromesos.

A partit d’aquest moment, el Tremp despertà i va intentar posar setge a la nostra porteria. La veritat, es que l’Angulària tingué que fer retocs; els locals es van bolcar i van tenir alguna ocasió de gol que no van saber transformar.

Manel i Oscar. Nois ho sento. Sempre em poso a l'atac nostre.

Quedaven molts minuts, i el Tremp convençut d’amargar la tarda, però com han demostrat durant tot el campionat, la defensa aguantava les embranzides estoicament, amb l’ajut, naturalment, de la resta de companys.

I no va ser fins al minut 88 en que el Tremp llençà una falta enverinada que el nostre porter Juanca, tapat per jugadors dels dos bàndols, no poder aturar, i el 1-2 ja estava servit per passar a aquells minuts d’incertesa en que qualsevol errada et pot tirar pel terra, tot l’esforç del gran partit que s’havia vist.

Contents, amb la satisfacció de la feina ben feta.

No va ser així, els jugadors van respondre i van cobrir la manca del company expulsat amb punt d’honor i valentia.

L’àrbitre xiulà el final i els tres punts, molt valuosos, marxaven cap Anglesola.

Això és aficio i companyerisme, L'Arnau amb crosses, per animar l'equip.

TREMP: Farre, Railean, Colom, Besliu, Gonçalves, Ugarte, X. Farre, Barbosa, (El Madani), Deniz, Patzelt, (Bacardit),  Nicolae,

ANGULÀRIA: Jeanca, Toldrà, Mimit, Ospina, Manel, (Segues),  Baiget, Oscar, (Dalghi), Selva, (Riba),  Pau, (Martin),  Edgar, Abdoulaye.

GOLS: 0-1, min. 9, Oscar; 0-2, min. 58, Toldrà; 1-2, min. 88, Ugarte.

ARBITRE: Marc Esteban Boté, molt be.

GUISSONA B. 0 - 7 ANGULÀRIA

GRAN PARTIT I GOLEJADA

Tots, animant al company Arnau Arrufat.

La jornada 29 de Tercera Catalana, ha representat per l’Angulària un pas ferm cap al títol de campió. Els empats dels seus immediats perseguidors, Torregrossa i La Pobla, així com La Seu a Torà, ha fet  incrementar a nou, els punts que disposem d’avantatge envers el segon, que continua sent  el Torregrossa.

Queden cinc partits, i dels quinze punts que estan en joc, si som capaços de sumar-ne set, l’Angulària tindrà la lliga al sac, assolint el campionat.

Lo Josep i l'Arnau, saludant-se davant Santi.

No serà fàcil, ja que dels cinc, quatre els juguem fora, i en camps difícils com son Tremp, La Seu i Bellpuig, i com a cloenda, al camp del Verdú.

Esperem que els integrants de la plantilla, facin un últim esforç per mantenir el primer lloc que han liderat durant tota la temporada.

Vam comptar amb la presència del jugador de l’Angulària Arnau Arrufat, que tal com comentava en l’escrit anterior, va resultar lesionat diumenge passat, lesió important que el mantindrà apartat de l’equip un temps considerable.

Baiget, controlant una pilota.

A l’inici del partit, els companys el van animar amb una gran pancarta amb el lema: “Arnau, mai caminaràs sol”. Esperem una ràpida recuperació.

D’aquest partit se’n pot treure molt bones conclusions, doncs a la vegada que set gols en camp contrari, no es veuen cada dia, és de la manera com es van aconseguir. Del primer a l’últim minut va ser l’Angulària qui va portar el pes del partit, fen jugades de veritable mèrit que, normalment, no sempre, acaben en gol.

Mimit, corrent la banda i creant jugada.

Van ser set, com podien haver estat deu; les ocasions hi van ser, però no totes es van aprofitar. 

L’important és que en tots els quinze jugadors que van intervenir, se’ls hi va veure un compromís i intensitat encomiables per aconseguir la victòria que els atansa una mica més al títol.

Celebració del tercer gol, obra d'Abdoulaye.

També és veritat que el Guissona jugava i deixava jugar, mostrant una esportivitat exquisida malgrat el gruixut del resultat ;   cap mal gest; acceptant la superioritat del rival.

A la primera meitat, el resultat de 0-3 ja sentenciava l’encontre, que es va incrementar a la segona, amb quatre gols més; tots ells de bella execució. Ha estat un dels millors partits jugat en camp contrari.

Resultat clar de 0-3 a la mitja part.

Al minuts 7, encetava la tanda Dalghi; el segon fou obra de Baiget al minut 21; el tercer el signava Abdoulaye, al minut 25, al rematar de cap una falta per banda esquerra.

Tant sols iniciar la segona meitat, al 46, Dalghi aconseguia el seu doblet, i just dos minuts més tard, al 48 i al 66,  Oscar feia recollir al porter, per dues vegades, la pilota del fons.

Oscar, posant la directa i marcant sense perdó.

I el setè que tancava la golejada, se’l guanyà Xavi Segués, que jugant de lateral, pujà per banda, salvant dos entrades de la defensa, i afusellant al porter al minut 88.

Tota una exhibició d’eficàcia golejadora la que s’ha vist en aquest partit, en la que han anotat els tres jugadors del poble, Baiget, Segués i Dalghi.

Destacar el bon debut del jove targarí Fran Selva, que ens ha vingut ha ajudar per cobrir les tres baixes que, per diferents motius, s’han produït últimament. Benvingut Fran.

Salutació i esportivitat a l'acabar el partit.

GUISSONA B. Adrià, Nabil, Sobkiv, Tsyuper, Solé, (Nil),  Diouf, Ortelecan, Zamora, (Baldeh), Mas, Rodriguez, Vitaly, (Puig).

ANGULÀRIA: Juanca, Toldrà, (Pau), Mimit, Ospina, Manel, Baiget, Oscar, Selva, (Martin),  Dalghi, (Segués),  Edgar, Abdoulaye, (Riky).

GOLS: 0-1, min. 7, Dalghi, 0-2, min. 21, Baiget; 0-3, min 25, Abdoulaye, 0-4, min. 46, Dalghi; 0-5, min. 48, Oscar; 0-6, min. 66, Oscar; 0-7, min. 88, Segués.

ARBITRE: BOIX ALVES, BE.