ANGULÀRIA 2 - 0 AGRAMUNT

L’ANGULÀRIA REMUNTA POSICIONS

En la 24ª jornada de Segona Catalana, l’Angulària ha vençut amb tota justícia a l’Agramunt, equip situat per damunt nostre i al que ara el superem a la taula, empatat a punts, però amb el resultat particular al nostre favor.

Amb aquesta victòria també hem avançat  l’Organya que ha perdut a casa davant l’Alpicat.  La qual cosa significa que, de moment, hem sortit clarament de la delicada zona de descens. És cosa de mantenir i millorar, si cap.

A priori, és preveia un partit molt igualat i disputat; i la primera part no ens donava pas la raó, una part ensopida, amb poques ocasions pels dos equips; ens teníem respecte mútuament i fèiem bona la dita de que la por guarda la vinya.

El pas pels vestidors i les possibles indicacions del mister, han fet que la segona no tingués res a veure amb la primera, el “resset” experimentat per tot l’equip ha fet que un nou conjunt sortís al camp amb ganes de matar el partit, jugant un bon futbol i desarborant un voluntariós Agramunt que s’ha vist impotent per frenar les bones maneres i perills que imposaven els anglesolins; una de les millors versions que, com a local, ens tenen acostumats. Te molt mèrit que els tres últims partits jugats a casa enfront equips de tots el nivells, es comptin per victòries, amb el plus afegit que avui no hem guanyat per la mínima i hem mantingut la porteria a zero en tots ells.

El primer gol no s’ha fet esperar pas massa; era el minut 52, i en una de les nombroses faltes que es veient obligats a fer els agramuntins, a uns quinze metres fora l’àrea es planta l’encarregat dels llançaments Gallardo i posa la pilota just al cap de Abdoulaye que, tant sols pentinant-la la desvia fora l’abast del porter, colant-se al fons de porteria.

El buscàvem i l’hem trobat aviat, el domini constant no podia acabar d’altra manera.

Als pocs minuts, de nou una altra falta mes o menys al mateix lloc; aquesta vegada la tira directa i l’estavella al pal amb el porter mirant-se-la impotent. Hagués estat un gran gol.

Minuts abans, una altra jugada de molt perill ha fet que la pilota arribés, o no, a traspassar la línia de porta, un gol d’aquells anomenats fantasma que l’àrbitre no l’ha donat com a tal.

Una enèsima falta, aquesta vegada mes prop de l’àrea, la torna a tirar Gallardo, i aquesta vegada sí; de fort xut i a ras de pal esquerre, la clava sense que res hi pogués fer el porter foraster. Era el minut 71, i amb el 2-0 la parròquia ja respirava tranquil, donat que l’Agramunt no donava la sensació de priva’ns dels tres punts.

S’ha fet un gran pas, que s’ha de refermar diumenge a Tremp, equip teòricament assequible, ja que el tenim davall nostre, però ja se sap que a fora, es difícil puntuar.

Seria una injecció de moral molt forta davant els tres desplaçaments seguits que ens depara el calendari.

David Gallardo, autor del segon gol i de l'assistència del primer.

SOLSONA 5 - 0 ANGULÀRIA

PARTIT PER OBLIDAR

L’Angulària ha vist avui  l’altra cara de la moneda. El Solsona no ha tingut pietat , i ens ha endossat una maneta del tot merescuda.

Quant les coses  comencen malament, normalment solen acabar pitjor.

Que és lo que ha passat avui al camp del Solsona, un bon equip, situat en cinquena posició de la taula.

És veritat que  teníem alguna baixa per sanció i altres per lesió, però no per això hem de justificar una derrota tan amplia.

Hem tornat a repetir errors anteriors de concentració, sobre tot al començament del matx, ja que del no res, als tres minuts ens han marcat el primer, obra de Tripiana.

Quan reps un gol tan matiner, vulguis o no, l’equip se’n sent; encara que, avançant línies, s’ha arribat a crear bones jugades i ocasions de gol que no s’han aprofitat per la sòlida defensa enrederida; aquests primers vint-i-cinc minuts han estat els millors del partit, però quan pressiones tant a dalt, ja saps al que t’exposes; que en qualsevol contracop, et poden marcar de nou. I així ha succeït, en una jugada ràpida i ajudats per un semi fallo de la defensa, Tripiana de nou, s’ha trobat sol davant el porter i l’ha batut sense remissió.

Amb aquest resultat hem anat als vestidors, amb la confiança de que a la segona part podríem capgirar el marcador i, si mes no, escurçar diferències.

 Però avui no teníem el sant de cara, els canvis de jugadors i posicions no han donat el resultat que s’esperava, ans al contrari, a mesura que passaven els minuts el Solsona es feia amo i senyor del encontre, i els vint minuts finals s’han fet molt llargs i dolorosos, fins al punt de que quant al minut setanta-u Nourddin ens ha clavat el tercer, uns quants aficionats, han enfilat el camí de tornada cap a casa, mostrant un descontent evident de la manera que es feien les coses. És la primera vegada que veig un acte igual.

Si a tot això hi afegim la expulsió d’un jugador nostre, la impotència s’ha apoderat de tot l’equip, i no hem d’estranyar l’arribada de dos gols mes; el 4-0 ha estat un golàs que s’ha inventat Aresté al minut 79, i ha arrodonit la golejada Lorca, culminant una bona jugada de tota la davantera.

Una ensopegada que costa de pair, ja no per la golejada en si, sinó de la manera en que s’ha produït. Com dic, un partit per oblidar ; s’ha de passar pàgina i pensar que podem fer-ho molt millor, tal com s’ha demostrat en anteriors partits.

ANGULARIA 1 - 0 GUISSONA

VICTÒRIA MERESCUDA I MOLT TREBALLADA

A la foto l'autor del gol Manel, exultant d'alegria encarant els vestidors.

Una altra alegria per la parròquia anglesolina, la que han viscut avui al municipal, al derrotar amb justícia a tot un Guissona, fins avui cinquè classificat.

Tot i a pesar de importants baixes, sobretot en defensa, l’Angulària ens ha ofert una de les millors versions com a local; ens enfrontàvem davant un reconegut equip, amb prestigi suficient com per tindre-l’hi el màxim respecte. Un cinquè lloc en aquesta categoria, equival a un gran potencial en tots els aspectes.

Els nostres, cada vegada s’hi aferren mes, i damunt del terreny de joc no es veu grans diferències, planten cara al mes pintat.

Es pot guanyar o perdre, però no es pot negar que hi posen tot el que cal per no posar les coses gens fàcils als rivals teòricament superiors.

Avui mateix i amb el vent en contra, a la primera part han tingut que esforçar-se de valent per mantenir la porteria a zero; arribaven mes sovint que nosaltres però la defensa no ha deixat crear ocasions clares, i si d’alguna n’han disposat, el nostre porter Adrià ho ha evitat amb parades de mèrit.

Amb aquest treballat empat a zero, s’ha arribat al descans, amb la confiança de que en la segona, les coses podien canviar.

I així ha estat; amb el vent a favor i conscients que es podia superar al rival, s’ha començat un altre partit en el que el domini del joc i les oportunitats eren dels d’Anglesola; de dominats s’ha passat a dominadors, arribant amb molt perill a la porteria contraria, i que si la sort hagués fet justícia, un parell de gols podien haver pujat al marcador, sense tingué que esperar el premi fins un minut abans del temps reglamentari.

La majoria d’aficionats ja donaven quasi per bo l’empat, que ho era, però els nostres jugadors no s’hi conformaven, veien que fins al últim moment ho havien d’intentar i compensar el gran esforç que hi havien dedicat.

I fent bona la dita de que la fe mou muntanyes, al minut 89 l’Angulària és objecte de falta uns deu metres fora l’àrea, una mica escorada en banda dreta. Com ve sent habitual, l’especialista de llençar-les és Gallardo, que posant-la magistralment entre defensa i porter, per allí es cola Manel que de cap i en planxa, l’empeny al fons de la xarxa, sense poder fer res per evitar-ho; tant sols anar-la a recollir dins la porteria.

A falta d’un minut i rescatar tres punts importantíssims, han fet que l’equip sencer anés a dedicar la victòria als incondicionals que durant tot el partit no han parat de donar ales al conjunt, i aquests no han fallat. Felicitats Angulària.

Estem en zona delicada, però cada vegada menys, anem empatats tres equips en la línia roja i bastant distanciats dels tres últims, amb l’avantatge de que tenim un partit pendent de jugar, que pot decidir la tranquil·litat, però encara queda molta lliga i cada partit anem a més, esperem que no s’hagi de decidir a última hora.

LA SEU - ANGULÀRIA AJORNAT PER LA NEU

        El partit de futbol que s’havia de disputar  diumenge passat entre La Seu i l’Angulària ha estat ajornat a causa de la nevada caiguda a la matinada, acompanyada d’un fort vent que han privat de jugar-se aquesta jornada 21 de Segona Catalana.
Estarem pendents del que disposi la Federació en quant a la data per a la seva cel·lebració.

ANGULÀRIA 1 - 0 BALAFIA

VICTÒRIA IMPORTANT I MOLT TREBALLADA

En el compromís corresponent a la jornada 20 del Campionat de Segona Catalana, l’Angulària ha sumat tres punts importantíssims davant el Balafia, equip situat a la zona mitjana alta i que ha vist truncada la seva bona ratxa de cinc partits sense perdre.

Els locals s’han refet de la dolorosa derrota del diumenge passat a Andorra.

Malgrat les  importants baixes que tenim per lesió, l’equip ha sortit al terreny de joc amb ganes d’agradar i poder brindar un triomf a aquesta afició que, de veritat s’ho mereix; avui mateix valia la pena veure com el conjunt se sentia arropat i esperonat durant tot el partit. Excel·lent comunió mútua que es fan mereixedors d’un deu. I els  jugadors no han fallat; han fet un partit seriós i molt pràctic davant un equip teòricament superior; han sabut rendibilitzar el mínim avantatge fins a l’últim segon, amb el corresponent premi dels tres punts que necessitàvem d’allò mes.

La jugada clau del partit ha nascut al minut 36 des del mig camp dels peus de Gallardo; que veient Abraham desmarcat, li centra passat  perquè, corrent la línia de fons, la posés damunt l’àrea i, Abdoulaye lliure de marca, l’empeny al fons de la porteria. Un gol que ha valgut el seu pes en or.

En aquesta primera part hi han hagut quatre ocasions bastant clares de gol, dos per cada equip; les dues visitant no han estat aprofitades quan lo fàcil hagués estat transformar-les. Quan s’han presentat les nostres, en una també ha faltat punteria, però en la segona hem tingut la sort o encert de fer-la valer perquè la victòria es quedés a casa.

La segona part ha estat mes moguda, amb arribades per ambdues formacions, però les respectives defenses han manat per damunt els davanters , i en especial el nostre porter Matamala que ha fet dos o tres parades de molt mèrit.

Una victòria molt treballada en la que tot l’equip hi ha posat la màxima entrega i voluntat per empènyer una mica mes amunt la posició a la taula.

Malgrat el rigorós fred, també avui s’ha registrat una bona entrada que s'ha deixat sentir felicitant als jugadors una vegada acabat el partit. Així dona gust. 

Al començament, s’ha guardat un emotiu minut de silenci en memòria de Francesc Padullés Ramoneda, pare del jugador i ex entrenador local Joan Padullés Escribà. ACS.

ANDORRA 5 - 2 ANGULÀRIA

L'ANGULÀRIA NO POT AMB L'ANDORRA

L’Angulària ha tornat visita a l’Aixovall, camp del actual líder l’Andorra, en partit corresponent  a la jornada 19 del grup 5 de Segona Catalana.

Envoltats de neu, i amb un fred que deunidó,  no era el dia mes indicat per veure’s un gran espectacle i poder treure quelcom positiu d’aquell camp, que per cert, el terreny de joc te molt que desitjar;  una gespa artificial en pèssimes condicions on les relliscades eren la tònica del partit.

Si a tot això hi sumem la qualitat de l’Andorra, mes preparats i avesats al seu terreny i a la climatologia, arribem a entendre el perquè del resultat final.

Com dic, no podem justificar la derrota per aquestes adversitats; ja que aquest líder te un potencial superior que hem d’acceptar i felicitar-los.

Així, el partit ha anat de la següent manera.

Al igual que ens passa en algun altre encontre, quant encara no estem situats i no ens donem compte de que la pilota ja roda, ens claven el primer, avui també al primer minut obra de Veiga. I això, vulguis o no, desbarata tots el sistema pel fet que remuntar en camp contrari, no és el nostre fort.

Tot i així, la esperança ha arribat en forma d’empat al transformar un penal Gallardo al minut 20, conseqüència d’unes mans dintre l’àrea. La il·lusió tornava a revifar, aguantant  molt be els atacs locals fins al minut 45, en que una equivocada decisió de l’àrbitre, ha xiulat falta a la frontal de l’àrea, quant segons abans, se n’ha saltat una a favor nostre, que hauria anul·lat aquesta. Un llançament impecable de Gomez per tot l’escaire, ha suposat anar als vestidors amb un injust desavantatge.

Hem encaixat els gols en els pitjors moments clau del partit, al primer i últim minut de la part, i això ho hem acusat. Anar al descans amb un empat, era lo mes just.

A la segona part, l’Andorra ha tirat d’ofici i de jugades d’estratègia perfectes d’execució, doncs als minuts 57 i 64, Veiga i Isern transformaven dos gols quasi idèntics. Dos faltes en contra nostra una mica escorades que donaven la sensació que anirien directes a porta, han acabat en dos jugades assajades, que han sorprès a la tanca i defenses, afussellant  literalment al nostre porter Matamala, que en cap dels cinc gols res ha pogut fer per evitar-los, amb l’afegit molt meritori de que ha aguantat tot el partit amb clares mostres d’inferioritat física a causa de dos lesions.

L’Angulària no s’ha entregat i s’ha bolcat  per escurçar diferències, arribant amb mes fluïdesa que en tot el partit, i en una de tantes, al minut 77 Abraham s’interna per banda dreta i centra molt be als peus de Manelet, que no perdona i aconsegueix el segon pels d’Anglesola.

L’Andorra encara a tingut temps per arrodonir el resultat un pel exagerat pel que ha estat el partit. Corria el minut 84 i en una jugada molt semblant al segon gol visitant, Isern de nou ha tornat a batre porteria, fent pujar el 5-2 definitiu.

L’Angulària ho ha provat durant tot el partit, sense defallir en cap moment, però avui estava clar de bon antuvi, que tornaríem de buit cap a casa.

Era lògic i previsible; no passa res. A recuperar forces i lesionats, a veure si ens podem treure l’espina diumenge a casa contra el Balafia.    

Video del partit