BELLCAIRENC 0 - 1 ANGULARIA

LO BELLCAIRENC PERD LA IMBATIBILITAT

En la jornada 13, l’Angulària ha pres Bellcaire i l’hi ha trencat la ratxa de imbatibilitat que fins ara portava; no havia perdut cap partit i era co-lider juntament amb el Tremp, que ha guanyat el seu partit a Guissona, passant doncs a emparellar-nos en punts en segona i tercera posició. 

No és fàcil guanyar-los al seu camp.

Aquesta merescuda victòria l’han forjat per descomptat, els tretze jugadors que hi ha

intervingut, es a dir, el total de jugadors disponibles, donat que, des de uns partits ençà, anem una mica justos d’efectius, degut a diferents motius que s’hi ha ajuntat; un sancionat, tres baixes per lesió, i alguna altra baixa forçada. La bona noticia és que damunt el terreny, hi jugaven sis nois del poble, fet inèdit de temporades anteriors.

Però el que crec jo, ha tingut un paper important en la consecució dels tres punts, ha estat l’entrenador Xavi Castillejo, que, des de l’ombra, està preparant els partits a consciència, estudiant al rival, i planificant els partits segons el contrari de torn. És just reconèixer que, amb una plantilla tan escassa, està tirant els partits endavant d’una forma magistral; s’ha perdut tant sols un partit i estem a tres punts del líder. Uns números dignes de tenir en compte.

Resumint l’encontre, els nombrosos aficionats que ens hi hem desplaçat, hem vist un partit molt disputat, jugat de tu a tu, plantant cara al, fins aleshores co-lider, on la igualtat era la tònica del joc i disposant de contades ocasions  clares de gol per part dels dos conjunts; la lluita era al centre del camp, i el respecte era mutu. Qualsevol errada en el plantejament, podia costar cara.

Hem arribat a la mitja part, de la mateixa manera que l’hem començat; el marcador no s’ha bellugat, i amb l’esperança de que a la   represa, tindríem alguna ocasió que decantés la balança. Hom intuïa  que el qui marqués un gol, s’enduria el partit.

I com que, l’esperança és l’últim que s’ha de perdre, alguna vegada és fa realitat i dona el premi al qui més ganes hi posa.

Corria el minut 75, i el gol ha arribat. Segués, un novell de casa, recupera una pilota al centre del camp, la passa en profunditat a Oriol, que en una gran jugada, s’esmuny de la defensa per cames i la centre atraçada, lo que normalment es diu “ passi de la mort”, perquè, el mateix Segués que seguia la jugada, de xut col·locat a la base del pal, inaugurés  el lluminós amb un 0-1 favorable a l’Angulària.

Jugada del trio atacant

L’important estava fet; ara restava mantenir la calma i desbaratar les embranzides que en bloc, forçaven els locals, incrèduls davant un resultat al que no estaven avesats; àdhuc el porter s’hi sumava al atac.

En aquests quinze minuts restants, ho han intentat de totes les formes i maneres, però tant sols en una, ha perillat la igualada. Era en els instants finals quan la pilota ja havia superat al porter, però la seva trajectòria s’ha vist frenada per Roger Marti que sota pals, l’ha rebutjat fora de perill,  salvant al menys dos punts vitals.

Una victòria molt important, guanyada amb tot el que s’hi ha de posar, en un camp molt difícil, i que ben pocs podran esgarrapar alguna cosa.

 

Tot l'equip aplaudint i  brindant la victòria a l'afició.

BELLCAIRENC: Jordi, Brufau, Fontanet, Pitart, Sala, (Cano),  Capusan, Diambang, Cami, Ciobanu, G. Ciobanu, Arnau.

ANGULÀRIA: Eric, Radu, Roger, Labella, Arnau, Suena, (Marti),  Bonache, Dalghi, (Gabi), Segués, Mamadou, Gaston.

Gol: 0-1, min. 75, Segués.

ARBITRE: Ribes Grimaldos, bé.